ESTIU DEL 67 per CARLES ENGUIX I BORRÀS

La veu de la meua amiga va sonar entre el mormolar i els crits de la gent i en el moment en que a la màquina de discos sonaven els Rolling Stones amb el seu tema “Jumpin’ Jack Flash”.
Mentre, a la porta d’aquesta “tasca” (El Meson de la Tortilla, al carrer Vestuari de València), anava congregant-se un bon grapat d’amics i amigues.
Practicament tots, tant els de dins del local com els de fora, vers les sis de la vesprada acabariem entre alcohol i drogues ballant els ritmes de “La Masa Gris” al Club 29 mentre que la resta de la ciutat vivia en gris una època trista i odiada per tots. Per això ens escapoliem com podiem d’aquell femer i ens enlairavem pels camis de la fugida.
A València la vida no era gaire alegre ni prometedora. Ja a l’escola et fotien d’hòsties. Al carrer la societat t’insultava només per dur el cabells llargs (cabellos largos, ideas cortas….. No ens ho paraven de repetir). I a casa tot eren restriccions.
De la guerra del Vietnam; les bestieses dels Somoza a Nicaragua; el colp d’estat dels Coronels a Grecia i les notícies própies del país, un nombre considerable de joves de la meua edat, -catorze anys-, les seguiem des de molt lluny i potser en molt dels casos sense consciència del que passava al món. Els més desperts i de més edat s’informaven com podien gracies a les notícies filtrades per mitjans al marge dels noticiaris i periòdics del régim. No obstant això a la universitat ja sonaven des de feia temps crits de llibertat, i aquell estiu començaren a filtrar-se vents renovadors que venien des d’un país del que mai no ens haviem refiat gens: Estats Units. S’acostava d’una manera huracanada el canvi de mentalitat social que tant desitjavem.
A partir d’aquell estiu la fruïció juvenil a nivell mundial, va fer canviar i envalentir-se molta gent. La segona part, va venir el maig del 68 a París; i a Praga amb l’enfrontament de la població contra l’exercit rus. Calia oposar-se a l’opressió! La nostra la hi viviem la immensa majoria de la gent com una cosa natural.
Mentretant a la “tasca” el sons dels Rolling Stones, Jimi Hendrix, Bob Dylan o Luis Eduardo Aute ens encoratjaven i posaven la música als nous temps.
Els colors a poc a poc tornaven a ma casa.
Estiu del 67.