El Mahatma Gandhi no era ningú comparat amb aquells valencians abnegadíssims que s’autoanomenen persones de principis (sempre he pensat que està bé pensar això d’un mateix, però d’ací a proclamar-ho als vents com virtut pròpia va un món). Tampoc no era ningú comparat amb aquells valencians que diuen (una altra vegada de sí mateixos) que no menegen un dit sinó és en benefici de la resta de la col.lectivitat. I la lluita d’en Gandhi en favor de la independència pacífica de l’Índia no era res comparat amb la lluita que aquests valencians de principis duen a terme per la llibertat cultural del poble valencià.

La lluita a favor de la independència cultural dels valencians sí que és una tasca titànica, perquè clar, Gandhi no s’havia d’enfrontar amb l’Imperi Català, a soles amb l’Imperi Britànic. Gandhi ho tenia molt fàcil. Perquè clar, ací al País Valencià els defensors de la independència cultural del poble valencià són els únics que no formen part d’un grup d’interessos. Són els únics què no busquen beneficis personals o de grup. Són els únics valencians que no s’aprofiten de la bona fe de les persones (dels altres valencians) ni que tergiversen la història del nostre País. Tots els altres (valencians) sí que se n’aprofiten i tergiversen la història valenciana per tal de traure benefici personal.

Ja sé que és demanar massa, però a vore si els valencians tenim un poquet de sort i aquests que s’autoanomenen persones de principis i que no fan res sinó és en benefici de la col.lectivitat (supose que la col.lectivitat serà la totalitat dels valencians, no l’ínfima minoria als quals s’adrecen mitjançant els seus propis pamflets) deixen d’entrebancar el procés de normalització del valencià i la recuperació cultural del poble valencià. A vore si tenim sort els valencians que ens estimem el nostre poble i la nostra llengua i aquests valencians que s’autoanomenen persones de principis se n’adonen que el problema és la substitució de la llengua que parlava el Rei Jaume I per la que parlava l’Infant de Castella Ferran d’Antequera i no la de Jaume I per la de Jaume I. Crec que és massa demanar, però a la millor sona la flauta.

I a vore si entenem que no és el mateix censurar que no publicar una cosa que està plena de faltes d’ortografia. I d’ací a acussar un Rector d’universitat torna a haver-hi un món. Però ¿i què bé queda en el pamflet una acusació directa de censura a un Rector? Deu ser tota una medalla per a entrar en Lo Rat Penat o una credencial per a la RACV.

Aquests valencians que dediquen els seus esforços a lluitar contra la recuperació del valencià espere que en algun moment se n’adonen del mal que li fan al poble valencià i que no hi ha pena que repare aqueix mal.

I no puc evitar-ho, reproduïsc ací un recull d’horribles persones que no són de principis (almenys no s’autoanomenaven així) i que probablement a soles eren moguts per interessos personals i en benefici propi: Sant Vicent Ferrer, (reconegut catalanista antivalencià), Sant Antoni (un altre venut a l’imperialisme català), Joan Lluís Vives (un altre a sou de la colonització cultural dels catalans)…

I la veritat és que podria continuar, però crec que no cal. No crec que cap d’aquestes persones de principis siguen capaços de reconéixer que el que fan, ho fan aposta. Treballen contra el poble valencià aposta. I és que ni el resultat electoral (ben patètic per cert) no els lleva les ganes de continuar entrebancant el procés de recuperació nacional dels valencians.

Salutacions.