“El model de finançament basc, el millor de tots doncs són amos dels seus diners, es basa en els Concerts econòmics, el català en el PIB i l’andalús en el total de la població, però i el valencià? Els valencians no tenim model, el nostre model és esperar les engrunes, allò que ens vullguen donar, però, això sí, som i serem els més solidaris, els més prudents, els més lleials, els més…”

El president Camps sembla que està enfadat amb els seus companys de partit d’Andalusia. A hores d’ara encara manté el recurs contra l’Estatut andalús, malgrat les aparents pressions del seu partit. Segurament tot quedarà en no res, en una escenificació, de cara a la galeria, per donar la imatge que el líder del PP valencià hi pinta alguna cosa a nivell estatal. Camps no hi està d’acord en la clàusula de finançament dels estatuts català i andalús, doncs està convençut que són anticonstitucionals. Però en realitat no té res a fer, el mateix Mariano Rajoy ha dit que el text andalús “És inequívocament constitucional”. I és que en aquest tema, com en tants altres, els valencians estem collint faves.Si recordem una mica, el president Camps, amb el visiplau del socialista Pla, van tindre molta pressa per ser els primers en presentar la reforma de l’Estatut valencià. Llavors tot van ser lloances a un estatut que havia de ser model a seguir per la resta d’autonomies. Doncs bé, ara ha quedat demostrat que aquelles presses, aquella redacció no consensuada amb la societat civil, aquell redactat que pretenia ser prudent, poc ambiciós i que no molestara l’Espanya profunda, ha quedat entre la resta de reformes estatutàries com l’últim pet de l’orgue. De bell nou, els valencians tenim un estatut descafeïnat i hem perdut una oportunitat històrica per posar-nos al nivell de les comunitats històriques.
Perquè anem a veure, de què ens ha servit tanta prudència, tantes ofrenar noves glòries si resulta que qualsevol de la resta de comunitats tindran un estatut més potent que nosaltres? En qüestió de finançament, l’aspecte més important de tot estatut, la majoria d’ells, per no dir tots, es basen en els mateixos criteris: autonomia , suficiència, garantia i austeritat financera, responsabilitat fiscal, lleialtat institucional solidaritat, anivellament…, però cadascun d’ells agrana cap a sa casa. Això com l’estatut basc diu “La gestió, liquidació, recaptació i inspecció de tots els impostos les portarà a cap cada Diputació Foral (article 41, b)”, el català que “la gestió, la recaptació, la liquidació i la inspecció de tots els tributs propis de la Generalitat de Catalunya, corresponen a l’Agència Tributària de Catalunya (article 204,1)”, l’andalús “per llei es crearà una Agència Tributària a la que s’encomanarà la gestió, liquidació, recaptació i inspecció de tots els tributs propis (article 181,2)” i, a més a més, té la disposició addicional tercera, -aquesta és la que suposadament ha emprenyat el president- que diu “La inversió destinada a Andalusia serà equivalent al pes de la població andalusa sobre el conjunt de l’estat per un període de sis anys”, doncs bé, resulta que l’Estatut valencià el tema del finançament no el té satisfactòriament resolt.
Els bascos recapten tots els impostos, els catalans i andalusos tenen la seua Agència Tributària autònoma i a més a més s’asseguren, fins i tot per un període de temps concret, les seues inversions. I els valencians? El nostre estatut, a més de no recollir ni la meitat de tributs que les altres comunitats tenen cedits, ni d’assegurar-se unes inversions com l’andalusa i catalana, parla molt vagament del model de finançament.L’article 69 diu “L’aplicació dels tributs de la Generalitat s’encomana al Servei Tributari Valencià, en règim de descentralització funcional”. En poques paraules, no tindrem una Agència Tributària pròpia ni unes inversions assegurades.
El model de finançament basc, el millor de tots doncs són amos dels seus diners, es basa en els Concerts econòmics, el català en el PIB i l’andalús en el total de la població, però i el valencià? Els valencians no tenim model, el nostre model és esperar les engrunes, allò que ens vullguen donar, però, això sí, som i serem els més solidaris, els més prudents, els més lleials, els més…
Aquesta guerra de models de finançament només acaba de començar.És el resultat de voler aplicar la regla del café per a tothom, i no de caminar cap a un règim de fiscalitat federal. Però al remat, la realitat és que molt omplir-se la boca de solidaritat i anivellament però després cadascú agrana cap a sa casa.Si la Constitució parla de “regions i nacionalitats”, alguna diferència haurà d’haver-hi, no? Encara que no ho vullguen admetre el règim fiscal, això com la cessió de competència no pot ser el mateix per a totes les comunitats autònomes. El president Camps tira les culpes al Govern de Zapatero que, segons ell, ens discrimina. Però la realitat és que els valencians vam estar, i estem discriminats en els governs del PSOE i en els del PP i vam tindre una oportunitat de resoldreu mínimament en la darrera reforma de l’estatut. Però, les genuflexions, la manca d’ambició i gosadia del nostres polítics i una secular prudència ens han porta on som. Això és el què hi ha.