Coses de Blasco
Diu el nou Conseller d’Immigració, Rafael Blasco (Borgia-Borja en estado puro segons Enric Juliana al seu article de La Vanguardia de diumenge passat) que la regularització d’immigrants no es competència seua.Totalment d’acord, de fet el seu departament no té gaire competències. La reforma exprés de l’Estatut (que no un nou Estatut) no va ampliar el marc de competències en un dels problemes que els ciutadans assenyalen com a més importants. Hem passat en pocs anys a un nivell d’immigració semblant al de França quasi sense assabentar-nos-en. Però Blasco ha reclamat públicament la regularització massiva de nou vinguts, vaja com en l’època socialista. De seguida va ser cridat a capítol i així va començar a seguir la partitura dels populars valencians: carregar contra el govern Zapatero. Blasco critica que “el Govern Central trasllade a 2.500 immigrants [de Canàries] en un any i mig i les comunitats autònomes hagen de fer-se càrrec sense comptar amb un fons pressupostari i, el que és pitjor, sense poder regularitzar la situació d’estes persones. No és competència de les autonomies. Només podem intentar que estes persones tinguen les seues necessitats bàsiques cobertes i que tinguen assistència social. La resta és competència del Govern”. Bé estem d’acord, la pena és que es feia igual quan manava Aznar i ací ningú alçava la veu. Callaven, com a bons subordinats, i qui calla atorga. El promotor immobiliari, Juan Soler i pare del President del València ens avisa des de les pàgines de El Boletín del retrocés en la construcció i ens alerta de la greu crisi social que patirem amb milers d’immigrants sense ocupació. La seua solució, -la veritat és que en el problema de la immigració ningú té solucions clares- és: “deu ens pille confessats” afirma. Vaja que segons el senyor Soler, la cosa pinta mal. Pot ser per això a València ciutat estem superant tots els rècords en la construcció d’esglésies, ara ve la dels màrtirs de la guerra civil. Moltes parròquies per a pocs feligresos. Ho puc afirmar, l’assistència es molt reduïda i minvant. Grans manifestacions religioses i les esglésies buides, quina paradoxa. Però ja sabem que el govern valencià té les idees clares i va un pèl avançat. Ací, el President Camps va fitxar (o li van imposar?) a Gotzone Mora, una socialista basca de Getxo que coneix bé la problemàtica de la immigració al nostre País per a arreglar l’assumpte. Així que tots tranquils, tenim la clàusula Camps, Gotzone Mora i les esglésies preparades per a les confessions massives per a arreglar-ho tot. Som els millors.
Bé esta nit espere saludar al nostre alcalde de Benifaió de la Valldigna, Jesús Ferrando, i vos espere a tots i totes al concert Més que Rock. Vaja que l‘Ajuntament dirigit pel BLOC ajuda a fer unes festes que compten amb la nostra música. Demà vos parlaré de Xeresa i de Tomàs Ferrandis, ha passat inadvertida una decisió municipal que ens indica que el BLOC marca la diferència. Són quasi les onze de la nit i tinc la meua dona ja dins el cotxe. Arribarem de morros al concert. Au!

El Ministeri de Medi Ambient espanyol ha fet pública avui la declaració´d’impacte ambiental (DIA) de l’ampliació del port de València, i s’hi ha mostrat favorable sembre que es protegeixin adequadament el medi i els recursos naturals. El projecte consisteix en la construcció d’una dàrsena al nord del port. Al costat del dic es construirà una zona portuària de 525 metres d’amplada i que s’allargarà 1.350 metres de costa.
A més, es farà un moll de 100 metres d’ample i 350 de llarg. Tot plegat pot afectar la platja de la Malvarosa, que ja perd sorra, i per això el ministeri ha exigit que s’inclogui als pressupostos una partida econòmica per fer-hi una aportació de 185.000 metres cúbics de sorra. A més, se’n farà un seguiment durant cinc anys. També s’ha previst d’afegir 59.000 metres cúbics de sorra i allargar 35 metres els espigons de la platja de la Pineda.

Qui s’havia cregut el Compromís?
IGNACIO BLANCO - MANUEL COLOMER
Esquerra Unida. Millor dit, la majoria d´Esquerra Unida que va aprovar en referèndum de tota l´afiliació un acord de cinc forces polítiques amb uns compromisos molt clars entre les mateixes i amb l´electorat. Un acord que va rebre el suport de 200.000 valencians i valencianes, als que Esquerra Unida no va a traicionar. I també altres socis de Compromís com Izquierda Republicana i Els Verds del País Valencià.
Paradoxalment, aquells partits i sectors que s´ompliren la boca durant mesos demanant el pacte han acabat quedant en evidència: per ells, el Compromís no era un valor a preservar, sinó la peça necessària d´una estratègia per dinamitar, des de dins i des de fora, l´organització política majoritària en l´àmbit de l´esquerra valenciana. Per un costat, Esquerra i País ha fet amb l´ajuda del Bloc allò que no podia aconseguir amb les seues pròpies forces en un procés democràtic intern: el qüestionament de la direcció d´EUPV. Per un altre, el Bloc ha intentat executar, amb la inestimable col·laboració d´Esquerra i País, un dels seus vells somnis: l´eliminació d´ EUPV, considerada un adversari polític i no un soci. (més…)

Jaume d’Urgell, l’escriptor jutjat per injúries a Espanya: “Una condemna sense proves, justificaria la necessitat de canviar la bandera”. més informació i entrevista a L’Avanç.
En Jaume d’Urgell es un escriptor republicà, acusat d’injuriar Espanya i que pot anar a la presó. El judici tindrà lloc el proper 4 d’octubre, i els fets es remunten al 14 de maig de l’any passat, durant el desenvolupament de les manifestacions que reclamaven el dret a un habitatge digne, quant en Jaume va escalar la façana d’un edifici públic i en va substituir la bandera oficial per la republicana.

Després de la polèmica suscitada amb el setmanari El Jueves, el jutge de l’Audiència Nacional, Fernando Grande Marlaska, ha activat ara la querella contra un dels números del suplement satíric Caduca hoy editat pel diari Deia, per un suposat delicte d’injúries al rei.
El jutge Grande Marlaska ha preguntat al fiscal què considera que s’ha de fer sobre la querella de la fiscalia, del passat gener, per un delicte d’injúries greus al rei en un article i una fotocomposició publicats en el diari Deia l’octubre del 2006, i la resposta ha estat que es prengui declaració als querellats.
El diari Deia va publicar en el seu suplement Caduca Hoy una fotocomposició en què apareixia el rei caçant un ós borratxo, en referència a les informacions que van publicar diferents mitjans russos que li atribuïen aquesta fita.
En el Boulevard de Ràdio Euskadi, Javier Ripa, humorista gràfic de Deia, ha assegurat que la querella interposada és “simplement un toc d’atenció, una barrera per a frenar possibles portades en un futur, que qüestionin assumptes més imports relatius a la Corona”.

Informació L’Avanç - Cinc membres del grup jove del Col·lectiu Lambda han estat agredits, insultats i perseguits per tres nois amb estètica neonazi. Segons la descripció realitzada pels agredits, podria tractar-se dels mateixos que el passat 6 de juliol van agredir i van insultar a un grup de gais i lesbianes que estaven en la terrassa d’un bar. Cinc joves homosexuals van ser víctimes el dissabte de puntades, empentes i insults per part d’un grup d’estètica “neonazi” quan acudien a una celebració gai en la platja del municipi de la Safor. Tres dels assaltats sofrir ferides lleus. La policia cerca ara als responsables de l’agressió. Comunicat de LAMBDA (més…)

Formant part de la programació de les festes de Benifairó de la Valldigna (la Safor), el festival Més Que Rock brinda les actuacions de la Gossa Sorda, Obrint Pas, Pirat’s Sound Sistema i Sac de Gats. Després del concert, començarà una sessió de ‘drum’n'bass’, amb els ‘discjockeys’ DJ Chola i DJ Merey. El festival Més Que Rock començarà a les onze del vespre al camp de futbol. Però al matí una concentració de xarangues haurà omplert de música la població. Les festes de Benifairó van començar ahir i s’acabaran divendres. En l’avinentesa del festival, l’ajuntament obre una zona d’acampada a un quilòmetre i mig lluny del concert.

Les professores dupliquen als homes en les places obtingudes en instituts de secundària. Més informació: El Mercantil Valenciano.

El titular d’Immigració critica la falta d’un fons pels desplaçats de Canàries malgrat que València ha rebut quasi 60 milions
El Mercantil Valenciano - El conseller d’Immigració, Rafael Blasco, va tornar ahir a embullar el cabdell entorn de la regularització d’immigrants. En un comunicat en el qual, un dia més -ho va fer ja el diumenge-, insistia en la responsabilitat estatal sobre els traslladats de Canàries, el veterà polític afirmava: «No es pot consentir que el Govern central trasllade a 2.500 immigrants [de Canàries] en un any i mig i les comunitats autònomes hàgem de fer-nos càrrec sense contar amb un fons pressupostari i, el que és pitjor, sense poder regularitzar la situació d’aquestes persones. No és competència de les autonomies. Només podem intentar que aquestes persones tinguen les seues necessitats bàsiques cobertes i que conten amb assistència social. La resta és competència del Govern» .
El lament per la impossibilitat de normalitzar la situació dels sense papers arriba quan s’havien calmat les aigües per una de les primeres declaracions de Blasco com responsable d’Immigració. Va dir llavors que era partidari d’una «regularització ràpida dels immigrants», que evite la creació de guetos. Les seues paraules cobren especial força després d’observar les imatges de l’assentament en la vella fàbrica de Macosa a València, però la postura xocava amb la del PP, que ha desautoritzat la regularització del PSOE per provocar un «efecte cridada» . Després que el vicepresident Juan Cotino recordara que la Comunitat Valenciana no té tals competències, Blasco va accentuar en el seu discurs les crítiques a l’Executiu central i no va tornar -fins a ahir- sobre la normalització.
En aquesta línia, el conseller reiterava ahir que han arribat 500 immigrants de Canàries en el que va d’any i citava la llei orgànica 4/2000 per a sostenir que «la competència i la responsabilitat de disposar de centres d’acollida és del Govern central» . A més de la crítica, oferia «vies de cooperació» en matèria social, educativa o sanitària.
Alguna de les afirmacions reiterades del conseller xoquen amb la realitat publicada fins a ara, doncs la Generalitat va signar al gener de 2005 -abans no existia- un protocol amb el Govern pel qual ha rebut quasi 60 milions en 3 anys per a atenció i acollida d’immigrants desplaçats de Canàries. Fuentes de la Delegació del Govern van remarcar ahir a més que quasi 7 de cada 10 d’aquests traslladats no són assistits pel consell, sinó directament per ONG que tenen convenis amb Madrid.

EU AFIRMA QUE AQUEST PAI IMPULSAT PER MARINA D’OR ÉS UN CÚMUL DE DESPROPÒSITS QUE ACABARÀ ARRUÏNANT LES ARQUES MUNICIPALS PER LA IRRESPONSABLES GESTIÓ DEL PP LOCAL.

Els problemes per al PAI Torre la Sal de Cabanes, de l’empresa Marina d’OR, semblen incrementar-se dia a dia, si ahir denunciàvem com el Consell haurà d’encetar un Contenciós Administratiu contra l’ajuntament de la localitat, després que aquests hagen fet cas omís a la petició de paralització de les obres del PAI per il•legals, ara de nou, és la mateixa conselleria qui adverteix d’una altra greu il•legalitat.
Cal recordar com precisament l’estiu passat, Esquerra Unida presentava tot una bateria de denúncies davant els parlaments valencians, estatal i europeu, advertint del drenatge de l’àrea de protecció de conca del Prat de Cabanes-Torreblanca, on es tiraven directament a la mar diàriament milers de litres d’aigües del castigat subsòl compartit del Prat, afectant seriosament a la subsistència del mateix, aquestes actuacions no tenien cap tipus de llicències ni estudi, i va haver de ser la pròpia Conselleria qui demanara la paralització.
Ara la Conselleria, en un escrit emès l’11 de maig, però al qual hem tingut encara accés ara, adverteix que davant la dessecació del Prat , la Unió Europea ha obert un expedient, donat que les actuacions de drenatge, no estaven previstes. Per això, la Conselleria reconeix que la Declaració d’Impacte Ambiental (DIA) del PAI no contemplava en cap cas l’agressió que ha provocat al Prat (LIC, ZEPA; Xarxa Natura 2000, parc natural..etc), i se li exigeix a l’ajuntament que elabore un Estudi Hidrogeològic, on vinguen detallades totes les possibles dessecacions i drenatges en les obres del PAI, una altre Estudi Hidrogeològic que contemple allò dispost en el Pla de Conca.
Per al regidor d’Esquerra Unida a l’ajuntament de Cabanes, Carles Mulet, aquest nou requeriment és l’enèsima prova de la negligent actuació per part de l’empresa Marina d’Or i l’ajuntament de la localitat, en tramitar una PAI ple d’ inconcrecions, “errors de bulto”, i actuar en mala fe, com ha estat el premetres dessecar el Prat, sense cap previsió ni estudi de l’afectació causada al Parc Natural.
informe a: http://entescnpremsa.bloc.cat/post/3111/179005EU
PARALITZACIÓ DE LES LLICÈNCIES.

Mulet també ha criticat durament que l’equip de govern haja fet cas omís a la petició d’anulació dels permisos i per tant, la paralització del PAI demanat per la Conselleria de Territori, per la il•legalitat de les mateixes “ la petició de la Conselleria no deixa lloc a interpretacions interessades, i per tant, per molt que diguen els tècnics municipals, és a dir, els antics treballadors de l’empresa Marina d’OR, contractats ara a dit per l’ajuntament, com per exemple l’arquitecte, no tenen cap fonament jurídic. El PP de Cabanes prefereix endeutar a tot el poble i anar a un contenciós, abans que assumir la seua il•legalitat, no és un “estudi si les obres són o no legals, la conselleria deixa ben clar que són il•legals, i que si el 18 de juliol no estaven parades les mateixes, anaven a contenciós, i efectivament, no han deixat altra opció.
El regidor ecosocialista ha afirmat que el PP local actua com a simple agent immobiliari de Marina d’Or, i malgasta els impostos dels veïns en emprendre una batalla judicial contra la Generalitat, sabent que la van a perdre “ confien en que prompte aquests irresponsables acaben inhabilitats”
Castelló, a 31 de juliol de 2007
GABINET DE PREMSA ESQUERRA UNIDA

http://carlesmulet.blogspot.com/

publicat avui per Mediterraneo

L’esquerra hereva del Partit Comunista més satèl·lits, és a dir, Esquerra Unida, ha entrat al País Valencià en potser la pitjor crisi de la historia del PCPV i/o EU; uns mals resultats electorals, i una manca de reacció en la direcció encertada, ha fet obrir la caixa dels trons, i front a mostres d’autoritarisme i caça de bruixes, s’han aplegat a prendre decisions dràstiques i dures. La falta de mà esquerra, de nou, amenaça en dur la crisi fins a la destrucció total, en lloc de buscar el diàleg fins al final.

Els partits polítics, com la resta d’organitzacions socials, no són en cap cas metes en ella mateixa, no són veritats absolutes i immutables; són simples instruments al serveis de les persones, per a que es puga canviar la societat. I quan un vehicle no funciona, o s’intenta reparar, o es pot canviar de vehicle, donat que allò important és aplegar, fer el viatge, i no quedar-nos abobats mirant la carrosseria, per molt antiga que siga.

A més, per a certs carnets, malauradament, no et demanen ni la pràctica ni la teòrica, te’l donen directament, i per tindre’l, automàticament pots posar-te a circular sense més impediment, i estellar-te a la primera de canvi, i en lloc de rectificar i assumir responsabilitats, la culpa sempre serà dels demés, de les corbes de la carretera, d’un vianant que passava per ahí, o de qui conduïa prudentment i li has fet apartar-se del volant.

Hi ha vehicles vells, i d’altres antics, alguns que mereixen, per tot el que han significat, un bon canvi de motor, i un profund, respectuós però efectiu tunning, per fer-lo actual; i sobre tot, uns bons conductors, el vehicle és salvable, si hi ha voluntat de dur-lo al taller, i homologar tots els carnets òptims per conduir-lo; només així podrem compartir el viatge, sinó, preferisc agafar la bicicleta i conduir pels camins que ja em conec, donat que puc aplegar més tard, però almenys, aplegaré.

Carles Mulet

Regidor d’Esquerra Unida a Cabanes

Onze Ajuntaments andalusos van signar passat 26 de juliol en el Parlament Andalús una moció per la qual “creen un escenari polític, jurídic, de procediment, situant la lluita democràtica per la República en l’agenda política, social i institucional del present”. Els ajuntaments que subscriuen la declaració en el Parlament Andalús són Marinaleda, Alcalá de la Vall, Almodóvar del Riu, Benalúa, Casariche, Pobla de Cazalla, Espill, Humilladero, Pedrera i Viznar, i es van comprometre a crear una xarxa de municipis, càrrecs públics, col·lectius i ciutadania per la República i ara es constitueixen en Comissió Promotora d’un moviment polític, social i cultural cap a la III República, “pel que estem davant la iniciativa política i institucional més important de la història moderna d’Espanya des de l’any 1931″, van assenyalar.

El diputat del BLOC-COMPROMÍS, Josep Maria Pañella, diu que “la desídia i el desinterés del PP per l’educació pública és cada dia més preocupant”

El diputat del BLOC-COMPROMÍS, Josep Maria Pañella, s’ha mostrat “preocupat i indignat per les dades que han fet públiques els sindicats de l’ensenyament, segons les quals el proper curs escolar no sols no disminuiran els barracons als centres educatius de la província, sinó que encara augmentaran, fins arribar a prop de 300”. Per a Pañella, “la desídia i el desinterés que mostra el PP per l’ensenyament públic és cada dia més preocupant, i no tenen ni tan sols l’excusa de cap canvi de conseller, perquè el senyor Font de Mora era i continua sent el conseller d’Educació. La política de la improvisació, del “salto de mata”, d’afrontar els problemes només quan aquests esclaten, sense previsió prèvia de les necessitats educatives futures, siga pel creixement dels barris i les poblacions, siga per l’increment de la immigració, és ja crònica, i no es veu cap disposició del nou govern per millorar-la”.
El diputat nacionalista ha parlat de “política de gestos i inauguracions, però sense cap planificació ni cap estudi previ de les necessitats educatives a mitjà termini, de manera que, quan finalment es detecta un problema de massificació o el deteriorament de les instal.lacions, és llavors i només llavors quan s’inicia el llarg procés d’estudi, aprovació, tràmit i construcció d’uns nous centres que, sovint, naixen ja menuts per a les noves necessitats: i, mentrestant, els barracons com única solució, sense altres alternatives, reduint professorat i alumnes a unes condicions impròpies d’un país europeu del segle XXI. I la roda no cessa, quan finalment s’inaugura un nou centre els barracons ja marxen cap a un nou destí. Davant d’aquesta situació, no acceptem la resignació fatalista que ens volen vendre, exigim que des d’ara mateix es duga a terme un estudi seriós de les necessitats educatives no immediates, sinó a cinc i deu anys vista, per poder preveure en orígen els problemes, abans que arriben a situacions de massificació i condicions inaceptables”.

TRANSGÈNICS per CARLES ENGUIX I BORRÀS

A poc a poc la nova plaga de l’agricultura va reemplaçant les antigues i estimades plantacions de verdures, llegums, cereals i resta déssers vius vegetals.
La vida a poc a poc és contaminada pel resultat de la manipulació genètica; de la que uns creuen i vaticinen com la solució a la fam en el món i uns altres, crec que la majoria, li neguem cap credibilitat ni solució a res. Tot el contrari; no es sap què ens pot aportar en un futur a resultes del seu consum.
Ja són un quants els municipis a l’Estat Espanyol que s’han declarat “MUNICIPIS LLIURES DE TRANSGÈNICS”. Ens toca a nosaltres declarar-nos també municipis en contra dels transgènics.
Per la nostra salut i dels nostres fills i generacions vinents. Fem un pas endavant i enfrontem-nos a un tipus d’agricultura que junt a d’altres formes de contaminació ens poden dur a un futur incert i enverinat. Sí als municipis sense transgènics.

EU DEFENSA UN PLA DE XOC, PER SUPERAR L’ACTUAL SITUACIÓ ON EL PAÍS VALENCIÀ CONTINUA A LA CUA DE LLITS PER HABITANTS.

La diputada autonòmica d’Esquerra Unida- Compromís pel País Valencià, Marina Albiol, ha anunciat la presentació d’un seguit d’iniciatives parlamentàries per superar l’actual situació de precarització en el sistema sanitari públic, que premeditament ha impulsat el PP “ gràcies a la gestió del PP en sanitat, totes les grans promeses electorals en la matèria de fa quatre anys, s’han transformat en ser a hores d’ara, en ser la comunitat autònoma que gaudeix d’un assistència pública sanitària més precària”
Albiol ha recordat que si bé l’Estat Espanyol dista molt de les xifres de llits per habitants que estima com òptima d’Organització Mundial de la Salut (OMS), que és un ràtio de 8 a 10 llits en hospitals per cada 1000 habitants, xifres a les quals sí apleguen altres Estats de la Unió Europea ( per exemple, la ràtio en Alemanya està en 9 per mil), en el cas del País Valencià, la situació és alarmant.
Si la mitjana de l’Estat està en un 3,5 quatre punts i mig pel que recomana l’OMS; la mitjana del País Valencià és el 2,63, i la demarcació de Castelló és on més pèssimes són les xifres, quedant-nos només en un 2,5; 5,5 punts per baix del mínim que recomana l’OMS. Sent més escandalós el fet que en aquestes estadístiques també es comptabilitzen els centres privats. En els cinc hospitals públics de Castelló, només existeixen poc més de 1280 llits, per a una població que va creixent a passos agegantats.
La candidata d’esquerres, ha remarcat que aquest problema anirà a més si no hi ha un canvi radical de la política sanitària “ la nostra població es multiplica any rere any, i l’administració no inverteix en els centres públics; mentre es dedica a subvencionar aventures privades com els convenis de l’Hospital Provincial, es posen tot els entrebancs possibles a la creació de nous centres, com l’Hospital Comarcal de la Vall d’Uixó” .
En eixe sentit, Albiol ha demanat, per mitjà de diverses proposicions no de Llei, l’ampliació dels actuals 5 hospitals públics ( General, Provincial, Magdalena, de la Plana i Comarcal de Vinaròs), amb la creació del Comarcal de la Vall d’Uixó, la millora del centres d’atenció primària dels municipis amb mancances, i destinar tots els recursos públics a millorar aquesta xarxa, en lloc de destinar-los a convenis amb privats “cal aplegar fins al 8 llits en centres públics per 1000 habitants”.
La diputada d’EU ha afirmat que la formació exigirà que a tot el territori valencià s’apleguen a les xifres mínimes exigides des de l’OMS “ la solució és ben fàcil, deixar de finançar al sector privat, i destinat tots els diners a millorar i ampliar la xarxa existent”.

GABINET DE PREMSA ESQUERRA UNIDA