Distingits senyors,
Com a membre de la “Federació per a la defensa de la llengua i de la cultura catalana” que aplega moltes entitats culturals de la Catalunya del Nord i més particularment com a representant del Col•lectiu “No a Vauban a la Unesco”, em veig dins l’obligació d’expressar-vos la profunda decepció que ha provocat el comunicat del 31.05.07 de Unescocat en el si d’aquestes organitzacions, així com el rebuig rotund de les estratègies que hi estan plantejades. Lamentem que els responsables del moviment cultural de la Catalunya del Nord que donen suport a la campanya iniciada fa mesos “No a Vauban a l Unesco” no hagin estat prèviament consultats.

Considerem que la vostra decisió aniquila els esforços dels catalanistes per a restablir la veritat històrica ocultada i/o manipulada pels reis i repúbliques francesos. Des de fa 47 anys, d’ençà de la publicació de “Resistència del Rosselló a incorporar-se a França” de J. Sanabre, confiem en els intel•lectuals catalans, eminents universitaris com A. Marcet i R. Sala especialistes del tema, que han abastament contribuït a desmostrar les repressions, saquejos, destruccions soferts ací durant els mútiples intents dels francesos al llarg dels segles de conquerir-nos i per fi colonitzar-nos. Tanmateix els textos oficials publicats arran de la decisió d’inscriure les fortificacions militars d’en Vauban al patrimoni mundial de la Unesco perpetuen les falsificacions històriques vigents.
Des de la Catalunya del Nord no entenem com Unescocat es pot permetre fer creure que la inclusió de Mont-Louis permetrà de sobte “d’explicar una part de la història de Catalunya”, quan cap declaració del Consell General, ni de cap autoritat política estatal o local fins ara, ens autoritza a creure en una “repentance historique” francesa, ja d’entrada oficialment exclosa pel mateix President de la República Francesa.
Si els polítics francesos i nord-catalans fossin tan honestos com per reconèixer i divulgar de sobte la nostra història, és a dir les exaccions que van patir els nostres avantpassats per no voler ser francesos, no mitificaríen pas en Vauban fent creure que era un “humanista”, no atorgarien subvencions a instituts, no subvencionarien llibres falsificadors, ni potenciarien historiadors manipuladors, no farien fer dictats públics als nens per enaltir el seu record. Com a catalans no podem ignorar que l’anorreament de Catalunya el 1714 no hagués estat possible sense la conquesta i refortificació dels comtats del nord. Així doncs les falsificacions són atemptats contra el dret de tota la nació a la veritat històrica.
En nom de la Federació vaig anar a presentar a Mont-Louis davant de les autoritats responsables els nostres arguments en contra de “Vauban a la Unesco”. A la paret de la sala la següent citació d’en Vauban “La politique qui ne se donne aucun soin de ménager l’amitié des peuples est injuste et ne vaut rien” il•lustra el cinisme aparentment avalat pel batlle dels qui crearen i perpetuen els mites que pretenen difondre a Europa.
Esperem que Unescocat ens atorgui també a nosaltres Catalans del Nord el dret a la memòria històrica i ens faci prou confiança com per no tornar a repetir els errors del segle XVII quan França va saber aprofitar les frustacions dels barcelonins refugiats per rematar els catalans del Nord. No cal que tornem a obrir ferides.
Quedem a disposició vostra per presentar-vos els nostres arguments en l’espera d’un replantejament saludable de la qüestió.
Atentament
Daniela Grau i Humbert