El primer que cal és constar una evidencia manifesta: per una majoria aclaparadora, els valencians i les valencianes estan satisfets amb la gestió del PP. Ni les imputacions davant dels tribunals, ni les denuncies, ni les reprovacions europees, i menys encara ni la nostra actuació han impedit la victòria del PP.
Al meu entendre, encara no hem tingut temps per fer ha manifestat amb dades molt significatives. Vol dir això que la nostra política esta equivocada? Vol dir que som una minoria que no surt del gueto? una reflexió més serena i a fons. Caldrà fer-la. Sempre després de fets com el d´ ahir cal plantejar-ne el present de cara al futur, considerar si ha coses a rectificar, si des d´on estem com podem millorar i consolidar el poquet que hem aconseguit. Anem a tindre, gràcies al pacte, una representació parlamentaria en l´oposició, el compromís ha servit per a que Esquerra Unida es mantinga i per a que el Bloc entre a les Corts, però sobre tot, hem demostrat que la suma és necessària, i, dissortadament, allà on no s´ha sumat de forma seria, doncs, les coses han anat com han anat.
Algunes lliçons deguem dependre. El nostre discurs ha estat molt ideologitzat, amb formulacions que moltíssima gent ni tan sols entén. Hem insistit en coses que deurien estar en un segon pla, i hem estat més del no que de les propostes positives. Segur que trobaríem molts exemples, així parlem de la privatització, com si tot el món tinguera idea d´això! Confondim el nostre llenguatge i formulacions amb el nivell de la ciutadania, aquella susceptible de votar una opció de canvis a fons. Hem lliurat la batalla apel·lant a «l´esquerra», concepte que avui per avui es un concepte abstracte.
Hem de reconèixer que les intervencions en mitjans de comunicació han estat prou encertades des del punt de vista programàtic i de línea. Que lis ha mancat? Com podeu comprovar no tinc resposta, deurem pensar més, i sobre tot, demanar opinió als experts. En el futur, un futur que passaria per la continuïtat i la consolidació del compromís, tindrem que arribar a més gent, a molta més gent d´aquella que ens acompanya amb la pancarta , puix amb aquesta darrera no som encara suficients.
I que dir d´Alacant i València? Hem pagat el preu de voler anar separats i no pactar. En un i altre cas, Esquerra Unida va primar el seu protagonisme. Ara tenim el resultat, arrepleguem allò que es va sembrar. Al cas del cap i casal deguem de dir més coses. El nostre missatge es va centrar en el no a la Copa del Amèrica. Una cosa és discrepar de tot el muntatge i altre, prou diferent, convertir aquesta qüestió en un dels eixos centrals. Tindrem que veure com recuperem l´espai perdut, això ens obligarà tant a la gent que continua mantenint la majoria dins d´EUPV com a altres a cercar línees noves, i, òbviament el Bloc deuria, també, deixar de jugar a dos baralles.
Des de la meua modesta col·laboració estaré disponible. O ens ajudem, i, per tant, consolidem espais de suma i debat, o restarem a la marginalitat al cap i casal. En quant al país, tenim un grup al que ajudarem en allò que tenim al nostre abast.

*Vicent Àlvarez és Membre del Consell Valencià de Cultura