Una manifestació va recórrer avui els carrers de la localitat valenciana de Xàtiva sota el lema “Sense autodeterminació no hi ha democràcia”, amb motiu del tercer centenari de la crema de la ciutat per les tropes borbòniques.

EFE
La manifestació, que va partir de la plaça de la Bassa i va finalitzar en el Jardí de la Pau amb la lectura d’un manifest, es va desenvolupar en “un ambient festiu i reivindicatiu”, no va registrar cap incident i va comptar amb l’assistència d’unes 400 persones, segons van indicar fonts de l’organització.
Aquest acte s’emmarca dins de la campanya “300 anys d’ocupació, 300 anys de resistència”, impulsada per diferents grups com Maulets, Endavant, Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans, CAJEI i Alerta Solidària, que amb motiu del tercer centenari de la pèrdua dels furs en la Batalla d’Almansa han organitzat diferents activitats en 2007 “reivindicant els Països Catalans”.
Per a donar suport aquest acte, es va desplaçar un autobús des de Barcelona i altre des de Capellades, i després de més d’una hora de marxa, es va llegir el manifest que va reivindicar l’autodeterminació com “únic principi perquè existisca la democràcia”.
Les mateixes fonts van destacar el “caràcter simbòlic” de Xàtiva, degut al fet que les tropes borbòniques, a instàncies de Felipe V, van cremar la ciutat al presentar resistència la població.
Prèviament a la manifestació, es va celebrar una trobada de cultura popular que va contar amb la presència de muixerangers, dolçainers, bastoners i dimonis, entre uns altres, procedents de Barcelona, Capellades i localitats confrontants a Xàtiva.
Localitats com Castelló de la Plana, Barcelona, Xàtiva o Almansa ja han celebrat diversos actes per a commemorar el tercer centenari de la pèrdua dels furs a causa del decret de Nova Planta signat per Felipe V.
L’últim dels actes previstos per a enguany dins de la campanya “300 anys d’ocupació, 300 anys de resistència”, se celebrarà a mitjan octubre i consistirà en una manifestació a Lleida.

Davant la situació a la qual a arribat el CEB Llíria, el BLOC vol continuar donant el seu suport incondicional a la llavor que ve portat el club al llarg dels seus quasi seixanta anys d’història. Un club amb una gran pedrera, que treballa dia a dia per contribuir a portar el nom de Llíria per qualsevol racó de tot l’Estat, no mereix patir aquest tipus de situacions que obliguen a tornar a començar tot el camí fet per part del club històric del bàsquet valencià.
El BLOC considera com a una gran pèrdua la participació del club en les més altes competicions esportives a nivell estatal, i lamenta la falta de recolzament econòmic torne a ser decisiva per a la continuïtat del club en l’elit del bàsquet. Al mateix temps considera incomprensible la falta de recolzament institucional per part de l’Ajuntament i de les institucions autonòmics a un projecte tan consolidat com ho és el del bàsquet edetà.

En paraules del Secretari local del BLOC, Rafa Cotanda: “demanarem totes les explicacions al plenari a l’alcalde de Llíria, Manuel Izquierdo, el qual s’ompli la boca dient que recolza als qui porten el nom de Llíria pel món, i en canvi no ha fet amb l’equip de bàsquet. El seu partit va aprovar una moció nostra al Ple ara fa només dos mesos, on es comprometia a recolzar a les entitats esportives que portaren el nom de Llíria, i amb aquestos fets demostra la hipocresia del Partit Popular”.

Cal recordar que el club en cap moment a demanat ajuda econòmica, si més be, només que el propi ajuntament els facilitara l’accés a possibles empreses patrocinadores. El desinterés del PP s’ha afegit a la situació i ha fet que passara el temps sense que el club arribar a temps per aconseguir les garanties econòmiques suficients.
De qualsevol forma el CEB Llíria, continua tenint el nostre recolzament per la seua llavor realitzada fins ara, i de segur, la que a partir d’ara començarà, perquè el seu treball sempre ha sigut i serà exemple a seguir per tot el bàsquet valencià.
Llíria, a 30 de juny de 2007

Del Bloc “Parlem de Pilota” de Tagarinet:

Super(?)deporte…
Tots els dies de l’any em desdejune amb el “Superdeporte” i un “cafe amb llet” al Bar Pepe, que està al meu carrer Ermita, a La Nucia -Marina Baixa- i he de dir que huí dissabte 30 de juny, el dia després de Sant Pere i Sant Pau (felicitats!), se m’ha fet agra la llet i el desdejuni m’ha desbaratat la panxa.

Perquè eixe ha estat l’efecte de llegir el “panflet” de Vicente Bau, Director del diari valencià (que publica en castellà) en la pàgina de pilota valenciana. Què tio! INVERSEMBLANT!

Té el morro d’enaltir la Pilota Valenciana, mitjançant el “Master Ciutat de València” que no és altra cosa que un altre nyap de Val Net S.L. per traure-li diners a l’Ajuntament de València, a la Diputació de València i a la Generalitat de València i al “sumsumcorda” si cal, de València. Com va fer en el Bancaixa Individual, “xantagear-li” 10.000 € a la Generalitat, en perjudici de la Selecció de Pilota Valenciana, que tenia la promesa de David Serra de 24.000 € per a preparar i disputar l’Europeu de Bèlgica i ha vist -la Federació- com aquesta assignació ha estat retallada a només 14.000 €, tot i gràcies a Enric Sarasol, perquè de primeres, la retallada anava cap als 3.500 € de subvenció -per a samarretes i prou-. Parlem clar!.

I encara té el morro de presumir d’aficionat a la pilota! Però de què va aquest “paio”?. Si la pàgina del seu diari no parlaria de pilota si no rebera la corresponent satisfacció econòmica… Si parla d’allò que li amollen i no té ni un periodista o fotògrafo a les canxes i als carrers del País… Si parla de la Selecció -o de les EEMM- perquè té un conveni signat amb la Federació… Si el diari és de -pertany- Editorial Prensa Ibèrica S.A., que publica Levante-emv, on no li dediquen a la pilota ni un espai d’almoina… Si els caps de setmana només parla d’allò que oferix Val Net o Bancaixa o Caixa Popular o Ruralcaixa, etc. sense enterar-se que a centenars de pobles del País s’està jugant a Galotxa, a Raspall, a Llargues, a Perxa i són milers els aficionats que estan sostenint aquest esport nacional i autòcton… Si és un periodista més del “pesebre” o apesebrat, dels tants i tants que viuen en aquest País de les “maravelles”… Però si té, aquest diari un espai web que li paga “epi” i no trau una pagineta de pilota, que és gratis, més que baratíssim… Ai! Senyor! tinc rebolic de tripa…

Ja no paga la pena ni comprar el diari…

Per cert i parlant del Master, què ens ofereix Val Net?. Tres dies de pilota, amb els seus pilotaris, amb els equips que ell s’ha confeccionat i en el trinquet que ell ha triat?, Mentrestant -per posar un exemple, Benidorm- trinquets tancats a causa del Master i els aficionats d’eixes localitats, que se la freguen… Molt bé! Açò marxa de categoria!… Fem País…

Levante-emv
F. Arabí, Valencia

El recorte de las expectativas de ingresos institucionales al quedar fuera de ayuntamientos como Valencia o Alicante y la morosidad de Izquierda Unida, que le adeuda 60.000 euros del crédito electoral de 2003, han llevado a Esquerra Unida a tener que diseñar un plan de ahorro para los próximos años. El ahorro comprende, como avanzó este diario, la infraestructura disponible (cierre de sedes), pero también alcanza los recursos humanos. Hasta la mujer que se encargaba de las labores de limpieza en los dos locales de la Gran Vía Ramón y Cajal de Valencia acabará, salvo cambio de opinión de última hora, en la calle. Las sedes se trasladarán a la del PCPV, pero a la empleada no está previsto reubicarla.

Se trata, además, de una militante histórica de Esquerra Unida. Diversas fuentes de los sectores críticos con la dirección que comanda Glòria Marcos explicaron que la inclusión de la trabajadora de la limpieza y la reducción de jornada de otras personas en nómina de EU se ha decidido sin contar con la opinión de los trabajadores ni del delegado del personal del partido. Lo que, para una formación como EU, resulta imperdonable, subrayan. «En casa del herrero, cuchillo de palo» , comentó un destacado miembro de EU para ilustrar la situación. De negociar los recortes presupuestarios en personal se encarga una comisión de cuatro miembros, adscritos a la mayoría que representa el PCPV y aledaños. El plan de ahorro contempla, en cuanto a los recursos humanos, que la plaza de la oficina parlamentaria de Castelló que ocupa Carles Mulet sea de media jornada. Mulet es el referente de la oposición que hace EU en Castelló en los últimos años y ha tenido un papel destacado en denuncias de presuntas irregularidades urbanísticas o en el mediático caso Fabra.

Mulet está adscrito a la corriente nacionalista Esquerra i País. Desde este sector lamentan que se estén mermando las posibilidades de trabajo en una oficina parlamentaria que ha de vender la gestión del partido en las Corts Valencianes cuando Castelló sigue contando con un representante: antes era Ramón Cardona y ahora Marina Albiol la que se sienta en la Cámara autonómica. Acusan a la dirección de querer recortar gastos a quienes han sido los menos afectados por la debacle, en alusión a las comarcas de Castelló, y de estar preocupados sólo en reubicar a los afines a la mayoría que salieron peor parados. Citan el caso de Amadeu Sanchis, que no logró acta de concejal en Valencia y se le situará en el consejo de RTVV. Desde la dirección del partido apuntan que las circunstancias mandan y hay que apretarse el cinturón.

Sede abierta pero bajo mínimos

En la sede de Alicante, donde EU se quedó también fuera del ayuntamiento, se quedará sólo una persona con sueldo de administrativo a media jornada y un auxiliar también con horario reducido. Esos gastos, que hasta ahora eran pagados por el grupo municipal, pasarán a ser asumidos por la organización de país.
Por otro lado, el consejo federal de IU decide mañana si su líder, Gaspar Llamazares, se enfrenta o no a una asamblea antes de las elecciones en la que el PCE pedirá su relevo. La mayoría de EU defiende la posición de los comunistas (en ese sentido votarán), mientras Esquerra i País y Projecte Obert (liderados por Joan Ribó) votarán con Llamazares que la asamblea sea después de las generales.

L’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) va aprovar en la seua sessió plenària d’avui una declaració institucional en la qual, entre altres qüestions, insta a “els poders públics que tinguen com un dels seus objectius primordials fomentar l’ús i l’ensenyament del valencià en tots els àmbits per a garantir la seua oficialitat efectiva” per al que destaca la “necessitat d’aplicar actuacions urgents”. Igualment, l’ens normatiu considera que la Generalitat “hauria de propiciar un ampli pacte cívic per al foment del valencià”, segons informa l’agència EuropaPress. (més…)

Amics i amigues:
Este homenatge als Maulets davant de l’humil monument que els honora a València, no és només això, un recordatori de la seua gesta heroica, de la seua resistència fa ja tres segles a que els valencians deixarem d’existir com a poble lliure per la força de les armes dels Borbons.
Amb la guerra, amb el terror, amb la matança de prop d’un 10% de la població valenciana de l’època que va ser passada per les armes, amb el desterrament de valencians cap a tota Europa, amb la imposició del Decreto de Nueva Planta que “por justo derecho de conquista” anul·lava els nostres Furs i la nostra Sobirania com a poble, amb la prohibició d’usar la nostra pròpia llengua, és com es construí esta Espanya de hui… Els maulets quan defensaven el país, defensaven els drets i els interessos del poble pla: hi havia maulets perquè hi havia hagut milers de revoltats en les Germanies anteriors.
Tres cents anys després, patim encara aquell Decreto de Nueva Planta, reeditat en forma de Constitució espanyola, una constitució que és el llegat d’una guerra i d’una dictadura militar i feixista que durà 40 anys…, novament amb la força, amb el terror, amb l’aniquilació, amb l’anul·lació i la prohibició, se’ns va imposar la realitat d’esta monarquia que és l’herència que ens deixà Franco i el seu Movimiento Nacional.
Tres cents anys després, no han aconseguit ni anul·lar-nos, ni desfer-nos com a poble, ni que oblidàrem què som: valencians.
Este homenatge no és solament un recordatori, és i ha de ser un compromís, el de recuperar la nostra plena Sobirania Política per a ser un poble lliure entre els pobles lliures. Hui com ahir som i serem maulets perquè som i serem agermanats, gent del poble pla: “Assumiràs la veu d’un poble, i serà la veu del teu poble, i seràs per a sempre poble…”
Visca el País Valencia!
Valencians, Sobirania!

La paella valenciana,
mai madrilenya

En els estatuts del BLOC llegim:
Art. 2.- Els objectius del BLOC són:
- L’assoliment de la plena sobirania nacional del poble valencià i la seua plasmació legal mitjançant l’aprovació d’una Constitució valenciana sobirana que contemple la possibilitat d’una associació política amb els països amb els quals compartim una mateixa llegua, cultura i història.
I també
- La defensa de la república com a forma de govern així com la defensa dels valors republicans.

Per la seua part la Constitució espanyola de 1978 diu:
Article 1-2. La soberanía nacional reside en el pueblo español, del que emanan los poderes del Estado.
Article 1-3. La forma política del Estado español es la Monarquía parlamentaria.
Article 2 La Constitución se fundamenta en la indisoluble unidad de la Nación española, patria común e indivisible de todos los espanyoles… i continua.
Aquests dos pronunciaments són incompatibles. No és pot ser sobiranista valencia i al mateix temps constitucionalista espanyol. O vols ser lliure i lluites per aconseguir-lo o te resignes a estar sotmès. Amb la Constitució de 1978 els valencians serem esclaus de per vida de les decisions d’un parlament a Madrid. Un parlament ple de forasters on es vota l’estatut d’autonomia valencià i on els valencians som minoria. Altres, no valencians, voten allò que diuen ens convé a nosaltres els valencians. Un parlament on els valencians estem presoners, perquè és un parlament sense llibertat per poder-lo deixar.
Cal preguntar als nostres conciutadans , als nostres polítics, quin és el seu subjecte de sobirania. Cal preguntar si la nostra paella, les nostres institucions, la hem de tenir pel mànec els valencians o la tenen que tenir uns altres. A la paella com sabeu se poden afegir distintes verdures i cal controlar molt bé el foc. O els valencians controlem la nostra paella o com ens està passant, ens l’empastaran.

Ser valencià i español hasta los tuetanos, com afirma el senyor Camps, és acceptar que la paella sempre te la facen els altres, és consentir que la paella, en comptes de valenciana, sigue madrilenya. És consentir que et furten la paella.

Els sobiranistes valencians volem tenir la paella pel mànec i tenir-ne sempre en última instància el control sobre la mateixa. Podem delegar en algú perquè ens ajude però mai perdre el control.

Tinc l’orgull de pertànyer al BLOC de València, en nom del qual parle hui ací, en el que per damunt de distintes sensibilitats hem actuat com una pinya en la defensa de la sobirania dels valencians i hem passejat la nostra senyera gegant, les nostres senyeres sobiranes, valencianes i republicanes, pels carrers de la nostra ciutat, però també de dalt a baix del País Valencià, en Alacant, amb el tren republicà i fins i tot les hem passejades en el cor de la metròpoli, reivindicant sempre la sobirania dels valencians, manifestant la nostra voluntat per no estar sotmesos, proclamant que, d’Oriola a Vinaròs, els valencians per damunt de tot!
I cridant sense complexos: País Valencià lliure i sobirà!

Monument als Maules de València
29 de juny de 2007

INTERVENCIÓ A L’ACTE DELS 300 ANYS DEL DECRET DE NOVA PLANTA
Companyes i companys, rebeu una salutació en nom del comitè del País Valencià del Partit Comunista dels Pobles d’Espanya.
El Decret de Nova Planta del primer Borbó, del que avui es compleixen 300 anys, va suposar una desfeta per a les aspiracions nacionals dels valencians i per als drets de les classes populars de l’època, pels quals lluitaren els Maulets, als qui retem homenatge en aquest acte.
Tres segles després, la monarquia imposada pel dictador Franco n’és l’element clau del règim polític que continua entrebancant els drets i les aspiracions nacionals i socials del nostre poble.
Els comunistes ens pronunciem per la unió lliure de pobles sobirans en una República democràtica i popular de caràcter confederal, després de la derogació de la actual Constitució i dels Estatuts. Una República que permeta començar a caminar cap al socialisme i pose en peu d’igualtat i amb plena sobirania política i administrativa el conjunt dels pobles de l’estat, basant-se en la seua voluntat lliurement expressada.
Som partidaris de la unitat del País Valencià amb els altres pobles d’Espanya. Però, al mateix temps, som partidaris d’una unió lliure i no imposada. Per eixa raó reivindiquem el reconeixement del dret d’autodeterminació per a tots els pobles, també per al valencià.
Defensem la unitat de la llengua i el dret a la federació entre aquells pobles amb característiques històriques, culturals i econòmiques comuns que així ho desitgen.
300 anys després de la derrota d’Almansa i el decret de Nova Planta, front la monarquia parlamentària hereva del franquisme i els partits que la gestionen, la lluita per la llibertat i la democràcia continua.
SENSE AUTODETERMINACIÓ NO HI HA DEMOCRÀCIA.
PER LA REPÚBLICA, L’AUTODETERMINACIÓ I EL SOCIALISME
VISCA EL PAÍS VALENCIÀ!

Hui ens hem aplegat, com estava previst, davant del Monument als Maulets, a València. Un homenatge húmil als patriotes i un compromís sincer amb la causa en el trescents aniversari de la promulgació de l’infaust Decreto de Nueva Planta. Un acte de compromís i de germanor, seguint la mateixa línia iniciada ja fa més de deu anys en la mateixa diada i davant del mateix monument. Hui ens hem aplegat un quants patriotes, doncs…, valencians, conscients i compromesos amb la Sobirania del nostre poble, de tradició fusteriana els uns, de tradició tricolor els altres…, amb una o altra proposta a fer als valencians i amb uns comuns denominadors de tots i de totes: ser valencians, ser sobiranistes…, i ser demòcrates de debó, cal recordar-ho.
Doncs bé, hem tingut visita, una visita incòmoda, agressiva, insultadora, bròfega, en forma d’escamot que s’ha presentat a rebentar l’acte, inicialment amb insídia i disfressant la seua identitat grupal, després pregonament escridassant, provocant i intentant impedir un acte que. com vos dic, té una inequívoca voluntat d’unitat entre els valencianistes i de respecte, de superació dels conflictes i tot això i allò…, i portaven, els de l’avalot, pancarta del GAV, ganes de bronca i alguna senyera tricolor. Volien cremar quatribarrades…, i quatribarrats, és de suposar…, però si cremen les quatre barres, es queden amb una sola bandera tota ella blava, perquè no ens enganyem, esta gentola, no són valencianistes, són feixistes, sense ambigüitats ni tebieses: per actituds i per contigunts, per impresentables, agressius i reaccionaris, feixistes i prou.
Els aplegats entre nosaltres de fora de la capital han viscut un episodi que difícilment es pot pensar des de comarques. Els aplegats entre nosaltres que per primera vegada venien a un acte sobiranista des d’una plataforma juvenil “blava” han viscut de primerà mà com els insultaven i acusaven de traîdors. Tots els aplegats hem pogut constatar com de car pot resultar deixar el carrer en les mans d’esta fauna ultradretana.
Si no fóra pel patetisme de viure esta mena d’històries encara, en els anys que corren i els vents que bufen, i per la mateixa violència d’una acció com la descrita, podria ser una peça del teatre de l’absurd. Senyeres front a Senyeres…Però no, no és veritat: no es tracta de “blavers”, és tracta, com vos dic, d’ultradreta. Sense pal·liatius, els “xiquets” (els “cachorros” del GAV, que diuen d’ells mateixos) que ens ha enviat alguna “nobilíssima ànima i pròcer” són pura i simplement feixisme, feixistes.
No ens hem equivocat els qui hem estat en l’acte sobiranista hui 29 de juny de 2007, tres segles després d’una derrota. No ens hem equivocat de cap manera, perquè hem estat on tocava estar, en el dia que tocava estar, de la forma que tocava estar i comprometent-nos amb allò que toca: Valencians, Sobirania! A tots i a totes, germans, el meu sincer agraiment.

Un grup organitzat del GAV ha boicotejat hui l’Acte Sobiranista convocat per diverses organitzacions valencianistes davant del Monument als Maulets a l’avinguda del Regne, a València. Els membres de l’escamot feixista han intentat que l’acte sobiranista no es realitzara, imprecant, insultant i adoptant actituts grolleres, i impedint el normal desenvolupament de l’homenatge als Maulets…, en un acte d’agressió que, malgrat tot, no ha impedit que els sobiranistes aplegats realitzaren l’acció que havien previst.
L’escamot d’ultradreta ha realitzat la seua acció agressiva davant de la passivitat absoluta de la policia destacada per a garantir la tranquil·litat de l’acte. En breu, informarem del desenvolupament de l’Acte Sobiranista.