AMIGA ARIADNA:

No ho oblides mai. Enrecorda’t de tons pares quan fugien de la policía franquista demanant “Llibertat, Amnistia i Estatut d’Autonomia”.
Ells aconseguiren tot això que no és poc, per a que tu ho continuares engrandint.
Recorda que som nosaltres; tu, el teu company, la teua amiga, els que heu de continuar reclamant la llibertat per al nostre País. Però també heu de convèncer al contrincant. Entre ells hi ha de molts que només en extendre-los la mà ens acompanyarien pel camí que nosaltres recorrem i que és el camí de tots.
Recorda que som nosaltres els que reclamavem en temps del franquisme un altre món sense guerres, en llibertat, solidari, sense repressió i una llibertat desmesurada per a tots els pobles. No ho oblides mai. Són tons pares, tu i tots vosaltres i jo, els que hem reclamat des de sempre la llibertat per a tots els que poblem el planeta.
Ells s’aprofiten de les nostres victòries. Ells aprofiten i se’n fan artífex de les nostres lluites que en temps passat exercirem i exercim i que ens constaren i ens consten molts patimets i plors.
No ho oblides mai. Encara que no ho semble hem guanyat i continuarem guanyant, perquè nosaltres som la consciència que fa lliures a tots; a ells també. Que no es constituisquen com a propietaris d’aqueixa llibertat. La guanyaren tons pares o els pares d’ells quan lluitaren pels drets dels treballadors. Quan tons pares o els pares d’ells, s’arriscaren en aconseguir millores en tots els aspectes de la vida.
Si avui en dia gaudim del que tenim és gràcies a la lluita de la nostra gent. Gent democrata de tots els colors de l’ample ventall politic. Gent treballadora i també d’unes altres capes socials; però tots segurs de que la lluita amb la que empenyaven la història, era basada en l’esforç per un món millor.
Amiga Ariadna. És dur. Ho se. És dur saber que totes les teues il.lussions no s’arriben a acomplir; però recorda-ho sempre: Ja t’ho dic. Encara que no ho semble, continuem guanyant.
Si el valencià perdura. Si tenim unes normes que regulen la nostra convivència com a poble únic i que podem millorar entre tots els democrates. Si les nostres banderes, totes, encara s’enlairen. Si els nostres ideals emergeixen contra la misèria. Si tenim una casa gran des d’on organitzar-nos; és gràcies a tu i a tots els que ho reclamem des de sempre.
I malgrat tot això conquistat a força de dur treball, ells se n’aprofiten.
Però si tu, Ariadna, assumixes el teu paper com a hereva que ets del nostre treball, i vols assenyalar-nos i emprens el camí que ens conduirà lluny del laberint de la mentida i de la hipocresia; de segur que arribarem a la felicitat que ens espera impacient.
Això esperem de tu.