Passat, present i futur del Compromís
Rafael Pla López
secretari de Formació i Debat del PCPV
És clar que la coalició Compromís pel País Valencià ha fracassat en el seu objectiu de donar-li la volta a la situació política del País, i ha compartit la derrota generalitzada de les forces progressistes. Però és incorrecte dir que hagués “perdut vots” respecte al 2003. Cal recordar que al 2003 no es va presentar Compromís, sinó dues formacions per separat, EUPV-Entesa i el Bloc-Esquerra Verda. I els seus vots no es poden sumar alegrement, al contrari del que s’ha vingut dient fa messos, i com l’experiéncia ha demostrat. Cada elector és el propietari del seu vot, i decideix a qui donar-se’l.
En aquestes condicions, cal recordar que la coalició impulsada per EUPV (en si mateixa, un projecte de convergència política i social de l’esquerra) el 2003, l’Entesa, va tenir 6′5% de vots i 6 escons. En tant que la coalició impulsada per EUPV el 2007, el Compromís, ha tingut 7′98% de vots i 7 escons. En aquesta coalició, com sabem, s’ha incorporat el Bloc, que en 2003 es va presentar per separat i no va obtenir escons al no assolir el 5%. Però el resultat pràctic ha estat que l’opció a l’esquerra del PSOE ha pujat de 6 a 7 escons. Una pujada, certament, molt minsa, que no ha pogut incorporar a un sector de l’electorat que el 2003 va votar al Bloc-Esquerra Verda o a EU-Entesa. Però de cap manera una baixada.
Això no lleva que cal reconèixer, com deia al principi, el fracàs del Compromís, que solament podria haver contribuït a donar-li la volta a la situació política si no solament hagués sumat als anteriors votants d’EUPV i el Bloc, sinó incorporat a nous votants d’esquerres anteriorment abstencionistes. I tot això, naturalment, si a més el PSOE hagués pujat incorporant a anteriors abstencionistes de centre-esquerra, enlloc de baixar en vots i percentatge, que en aquest cas sí ha baixat.
En tot cas, l’experiència del Compromís és una prova que les dinàmiques unitàries no es poden improvisar. No és prou amb juntar a uns quants dirigents, com alguns semblaven pensar fa un any. Cal obtenir, en primer lloc, el suport de les respectives afiliacions. I després dels sectors socials que representen. I el cert és que vam aconseguir unir les afiliacions (en EUPV, aprovant l’acord en Referèndum), però encara no a bona part de l’electorat. La dinàmica unitària a nivell de moviments socials en el darrer any ens va donar la confiança de que podriem ampliar-la a l’electorat, però no ha estat així. De moment.
Ara tenim 4 anys per a consolidar la unitat en l’àmbit social i fer palés el caràcter nociu de les polítiques del PP (cosa que no hem aconseguit encara, més enllà de les minories que participaven en els moviments dels Compromisos per l’Estatut, la Llengua, el Territori, etc.). Aquesta és la tasca que s’hauriem de plantejar, i no la de cercar culpables en els companys de les altres organitzacions o corrents de l’esquerra.
maig 29th, 2007 at 6:41 pm
Estic amb Rafael Pla, en el sentit de no culpar ningú per la derrota electoral. Fent una llegida d’urgència, me sembla que la societat actual (si més no la valenciana) està enlluernada pels “anyins d’or”. Els grans fastos, els grans events, les grans festes, obres faraòniques, així com un creixement econòmic desbocat, neoliberal i capitalista… posa boira a l’esquerra.
Més que rellegir els pactes i coalicions, soc del parer de que cal rellegir l’esquema esquerrà i cercar intel·lectuals que escampen la boira. Estem necessitats d’una esquerra nova, moderna, amb un nou projecte. França ens havia avisat fa no res.
maig 29th, 2007 at 8:47 pm
I els activistes fent activitat, proposant activitat, proposant idees. I quatre que ens representen i fins i tot a vegades ens ignoren. Sense el reconeixement a la tasca feta. Hi han polítics que tenen càrrecs que no els haurien de tindre. Caldria que feren un autocrítica les dos executives d’EU i del BLOC. Per posar els homes i dones que puguen arrastrar al poble, a l’esquerra, al valencianisme i l’ecologisme a votar. A la lluita per guanyar.
maig 31st, 2007 at 8:44 am
Giuseppe Grezzi Coordinador ELS VERDS Esquerra Ecologista València.
Rafa Pla como siempre utiliza la parte de los hechos que más le interesa y a partir de esa visión parcial analiza las consecuencias.
Se le olvida (…ops, sin querer?) que l’Entesa era formada por ELS VERDS (con el diputado Carles Arnal) y Esquerra Valenciana, y no como dice él EU-Entesa.
Primera manipulación (anticipo de la manipulación del Compromís…).
Después habla alegremente del Compromís como si él hubiera sido uno de los promotores y defensores de primera hora: mentira interesada y manipuladora. El señor Rafa Pla se ha opuesto al Compromís desde el primer momento, hasta que no ha tenido más remedio que aceptarlo. Por culpa de gente como él se ha recabado este resultado tan pobre (y si no que Rafa Pla nos explique el resultado de las municipales de EU…) y no ha sido apoyado por la gente. Se ha hecho tarde y mal, vaciado de contenidos y siendo solo un matrimonio de conveniencia.
Un poco de autocrítica y respeto a la verdad, y sobretodo a los que han trabajado durante más de 2 años para hacerlo realidad.
juny 2nd, 2007 at 11:42 pm
A Els Verds-ESQUERRA ECOLOGISTA València:
No se m’oblida que en l’Entesa estaven ELS VERDS DEL PAÍS VALENCIÀ (no, per cert, Els Verds-ESQUERRA ECOLOGISTA, que va suplantar la seua representació en la Mesa de l’Entesa).
Però Giuseppe mentís més que alena quan diu que me vaig oposar al Compromís “desde el primer momento”. Tant jo com el PCPV vam recolzar des d’el primer moment la convergència política i social de l’esquerra, i vam proposar un “full de ruta” (convergència en les mobilitzacions socials, convergència programàtica, i si es donaven les dues anteriors convergència electoral). Es pot llegir en http://www.nodo50.org/pcpv/05603inf.htm l’informe aprovat per la Comissió Política del PCPV del 3 de juny de 2005, la primera després del nostre darrer Congrés i l’elecció de Marga Sanz com a secretària general, en particular l’apartat final “La convergencia política y social y la concurrencia electoral”. Aquest “full de ruta” s’el vam explicar directament per la direcció del PCPV a la direcció del Bloc, i posteriorment va ser aprovat, després del corresponent debat, pel Consell Nacional d’EUPV. I com es pot comprovar, es el que s’ha seguit estrictament, llevat, malhauradament, del darrer pas (”sacar al Partido Popular de la Generalitat”).
Pel que fa a les municipals de València, cal recordar que per decisió sobirana de l’organització de València no es va fer el Compromís, de manera que atribuir al Compromís els seus resultats és una tergiversació profundament deshonesta. I més encara quan el partit de Giuseppe va donar suport a la candidatura local del PSOE, amb pocs resultats (no va creixer ni tan sols un regidor des de 2003).
El PCPV, per cert, ha assumit la seua autocrítica pel fracàs en la lluita ideològica enfront del PP. Perquè cal recordar que les autocrítiques cals fer-se-les a uno mateix, i no com Giuseppe que vol fer-se-la als demés. Podia començar per l’autocrítica del seu partit.
Rafael Pla López
secretari de Formació del PCPV