Amics,
no he sol·licitat la vostra ajuda fins ara perquè pensava poder comptar amb el suport dels amics de la Unesco, però ara per ara no es manifesten i el temps va passant…..
Els francesos se n’han pensat una de grossa: fer avalar per la Unesco una mentida històrica vergonyosa, l’acceptació, el 2008, com a patrimoni de la humanitat de les fortificacions d’en Vauban és a dir les fortificacions que va fer erigir l’enginyer militar en cap d’en Louis XIV per la mateixa població terroritzada, vençuda, després del Tractat dels Pirineus per millor vigilar-la i reprimir-la en cas de revolta com va ser el cas, sense parlar de tots els edificis que va fer destruir.. la mentida històrica oficial imposada des de fa més de tres segles avalada per la Unesco.. una ignominia ….a escala mundial

Tots els polítics locals que manen i mamem la república, d’esquerra estatal actualment, estan d’acord ben entès…els historiadors pagats els sostenen i els altres atemorits callen…alguns intel·lectuals s’amaguen darrere de pseudònims perquè tenen por de donar la cara…doncs sem pocs però valents….i determinats

Teniu amics a la Comissió de la Veritat que, honestos i decidits a posar a la pràctica totes les afirmacions publicades en aquest propòsit al suplement del Temps sobre la Comissió, ens podrien ajudar o bé a contactar els membres més oberts a nivell europeu - no la danielle miterreand per exemple- o a muntar aquí una comissió de la veriat o a venir presentar-los el cas allà on sigui amb responsables catalans i/o europeus?

No podem lluitar al sud contra les falsificacions històriques del franquisme i enterinar al nord la consagració d’una història imperialista que continua subjectant tota la població….

Per què el País Valencià té dret a recobrar la memòria històrica pel que fa als darrers 70 anys i nosaltres no podem fer valer els mateixos arguements?

trobareu un article meu ací
daniela
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||

No a l’obra d’en Vauban al patrimoni mundial de la Unesco
Per Daniela Grau i Humbert

L’estat francès ha decidit promoure “l’any Vauban” per vàries raons. La raó al·legada és la celebració del tricentenari de la mort d’en Sébastien le Prestre, marquès de Vauban (1633-1707). Com a lloctinent general des les armades i comissari general per a les fortificacions del rei de França Lluís XIV fou un dels responsables de l’èxit de les guerres de conquestes del territoris cobejats d’ençà de segles pels sobirans francesos, en particular del nostre.

Perpinyà va patir tants setges, amb famines, repressions i destruccions ja dos segles abans del tractat dels Pirineus, que ostentava el títol de “vila màrtir”.

Tanmateix hi ha dues raons subjacents. En el marc tant a la dreta com a l’esquerra de l’exacerbació del sentiment nacional mediatitzada dia rere dia, quina excel·lent oportunitat per glorificar França, per afegir un nou mite a la gloriosa llista dels Vercingétorix, Charlemagne, Jeanne d’Arc, Napoléon… per actualitzar un testimoniatge més de la famosa “excepció francesa”, la quasi divina conjuminació en una mateixa persona del geni militar i del geni artístic al servei de la “Nació”.

Les fortificacions reconegudes com patrimoni mundial sacralitzaran les fronteres estatals com per justificar a posteriori el dogma repetit a cor què vols, fins i tot encara avui dia per periodistes: “el Rosselló, definitivament francès”. El repte és doncs doble: d’una banda reforçar el nacionalisme “intra muros” i d’altra banda obtenir una consagració oficial estrangera a escala mundial. Imagineu: xàrters, europatours, japonesos i xinesos fent processons de la Catalunya del Nord a la Franche-Comté, tot admirant els límits perfectes de l’hexàgon francès, empassant-se les falsificacions històriques oficials subvencionades pel Consell General i promogudes per les oficines de turisme o la “Xarxa cultural”. D’una pedra maten dos… i més pardals. Així queden soterrats els articles dels nostres eminents historiadors com Josep Sanabre que va escriure “Resistència del Rosselló a incorporar-se a França” demostrant així que el Rosselló “no s’ha donat a França” - com tantes generacions de catalans han estat obligades d’empassar-s’ho-, i que les repressions contra els resistents foren terribles.

Soterrades també les brillants aportacions de la professora Alícia Marcet després de tota una vida dedicada a investigacions sobre el tema i ocultades les seues conclusions: “…esdevingut província del reialme de França, el Rosselló tanmateix no s’ha tornat francès…hom ha pogut creure en una aculturació totalment reeixida. Constatem avui dia que no és gens el cas”. També queda marginada la defensa de la catalanitat feta per l’historiador Ramon Sala que qualifica de “colonialista abans d’hora” les valoracions dels intendents francesos sobre nosaltres: “…l’horrible foc artificial serà del Jacques Delon que ens tracta de “raça deteriorada”. Res no canvia : el 2005 en Frêche president del Consell Regional ens tracta d’ “incultes” i al març 2007 a Vilafranca reincideix : “la història interessa poca gent”.

L’any Vauban serà doncs una oportunitat suplementària de negació de la nostra història tant aquí com en Franche-Comté. Patim les mateixes maniobres político -culturals per negar la conquesta militar, per amagar que no érem francesos ni ells ni nosaltres, que vam esdevenir-ho a la força sota la mà de ferro d’en Louis XIV i dels seus laquais. Com qualsevol nació tenim dret a la recuperació de la memòria històrica i el deure de denunciar la colonització imposada pel “país dels drets de l”home”. Diem “no a les obres d’en Vauban al patrimoni de la Unesco”.

Publicat a Catnord (Abril 2007)

Daniela Grau i Humbert
nascuda a Elna (Catalunya del Nord), filla de Gilbert Grau i Salvat, independentista català i federalista europeu des dels anys 60, creador del ” Partit Federalista Europeu de Catalunya (Països Catalans)” . Va cursar estudis a Montpeller i Heidelberg, professora d’ alemany i de català ja abans de la creació del departament a la universitat de Perpinyà, denuncia el colonialisme francès i espanyol i actua a favor de la constitució d’un estat català (Països Catalans) internacionalment reconegut.

Fortificacions de Vauban