PAÍS VALENCIÀ SÍ (article d’opinió d’Agustí Cerdà)

Si alguna cosa ha quedat clara en aquestes passades eleccions del 27 de maig és que els partits polítics són l’eina fonamental de la participació política i l’única manera d’arribar al poder en les institucions. Els partits tenen, per definició, aquest objectiu: arribar a les institucions per poder canviar l’estat de les coses. I si no, que li ho diguen a la dreta i el seu partit únic, el PP, i el seu més d’1.000.000 d’afiliats, una militància organitzada i mobilitzada i un desplegament de mitjans perfecte, on si és precís dur a votar l’àvia en cadira de rodes, se la duu. Eixa és la realitat de la dreta: una militància perfectament mobilitzada i que també és capaç de convocar manifestacions multitudinàries (en altres paraules, ha guanyat el carrer). Serà cert que molts militants de dretes ho són per clientelisme o perquè guanyen satisfaccions crematístiques o d’altra mena. Cert. Però tot i això, la realitat és tossuda i avui dia la dreta espanyola té un poder propagandístic, militant i de mobilització com mai havia tingut. Sense una militància engrescada, exclusivament amb el poder mediàtic, no n’hagueren tingut prou. (més…)

Víctor Garcia (BLOC): “En una situació sense majories absolutes com la que han propiciat les urnes a l’Alcora, allò democràtic és reunir-se amb tots, encara que el BLOC prioritzarà que es propicien governs progressistes”

El portaveu del BLOC a l’Ajuntament de l’Alcora, Víctor Garcia, ha anunciat hui que “el BLOC enceta hui mateix una ronda de reunions amb la resta de formacions polítiques que composaran l’Ajuntament de l’Alcora. En una situació sense majories absolutes, com la que van propiciar les urnes el passat diumenge, la gent del BLOC entenem que és necessari parlar amb tots els partits representats a l’Ajuntaments, en el que és un exercici de salut democràtica. Per això comenCem reunint-nos amb el partit més votat, el Partit Socialista, i seguirem amb les altres dues formacions”.
Garcia també ha declarat que “tot i que estem oberts a parlar amb tots els partits polítics, tant ara com en la resta de la legislatura que comença, la voluntat del BLOC és propiciar governs de progrés. Això sí, també tenim ben clar que els electors han fet créixer d’una manera més que significativa el BLOC de l’Alcora, i per tant, això vol dir que les nostres propostes i projectes han de comptar, i molt, a l’hora de configurar qualsevol majoria a l’Ajuntament”.
El regidor nacionalista ha manifestat que “el BLOC actuarà amb sentit de la reponsabilitat, posant per davant de tot els interessos de l’Alcora i dels seus ciutadans”.
Castelló de la Plana, 31 de maig de 2007

Cal, primer que res, reconèixer el gran avanç electoral del PP i el retrocés generalitzat de l´esquerra, tant en l´àmbit autonòmic com municipal.
Evidentment aquests resultats reclamen a una urgent reflexiò i anàlisi en profunditat de les causes i ja es pot concloure que, per a noves conteses electorals l´esquerra ha de renovar i millorar el seu discurs, llenguatge, estratègia electoral i formes de connectar millor amb els ciutadans i ciutadanes i les seues preocupacions i necessitats, de manera quotidiana, i no sols davant les eleccions.

En segon lloc, cal destacar que malgrat els resultats del Compromís pel PV, sense dubte decebedors i inferiors a les expectatives, el pacte ha permés que les organitzacions que lideren aquest acord formen part del nou Parlament. Sense cap gènere de dubtes, de no haver-se culminat el Compromís, ni el Bloc ni EUPV (i no diguem ja altres formacions més minoritàries) no estarien ara al Parlament; la victoria del PP hauria estat encara més contundent i la vida política valenciana estaría encara més abocada al bipartidisme.
També les forces components del Compromís hauran d´obtindre conclussions dels resultats i aprendre la lliçò. L´acord es va formalitzar tard, la campanya conjunta ha deixat molt que dessitjar i, sobretot, ha mancat que a nivell municipal s´haguera formalitzat també el pacte, almenys a les capitals i grans ciutats valencianes.
D´haver-se fet el pacte també a les capitals valencianes, previssiblement a Castelló i Alacant ara hi hauria canvi polític i a València la desfeta no hagués estat tan dramàtica.
Els resultats municipals mostren, malgrat el retrocés generalitzat de l´esquerra, uns resultats, almenys, de manteniment per la coalició Bloc-Verds Esquerra Ecologista. En la mesura que nosaltres hem pogut contribuir a aquests resultats, ens sentim relativament satisfets, tenint en compte el context general. Estem convençuts d´haver actuat correctament en fomentar els acords amplis del Compromís al màxim de municipis valencians i, allà on no va resultar possible, un pacte generalitzat a molts ajuntaments amb el Bloc. El camí dels acords, la confluència, el treball conjunt i la superació de l´excessiu partidisme, es manifesta clarament fructífer, i un camí a continuar i aprofondir.

Finalment, de cara al futur, urgeix també preparar i organitzar, des de ja mateix, totes les forçes. A partir d´ara mateix cal començar a preparar l´acció política i social en resposta a les polítiques de la dreta si, com és previsible, el PP segueix avançant en la línia coneguda fins ara. També cal immediatament començar a preparar les noves estratègies de cara a futures conteses electorasls i per a l´acció política que s´ha de fer cada dia, a les institucions i al carrer, en connexió amb el teixit social.
La confluència de les forces d´esquerra transformadora, l´ecologisme i el valencianisme segueix sent la via més necessaria que mai. S´ha d´apendre dels errors i rectificar des del primer moment i cal esforçar-se en treballar més aprop de la societat, més en contacte amb els ciutadans i les seues organitzacions, que dinamitzen la vida pública, i cal recordar que l´acció política es fa tots els dies, sense descans, sense pausa, a molts nivells. A les eleccions es recull moltes vegades el resultat no sols de les campanyes electorals, sinó del treball, la trajectòria i les actuacions de cada dia. Cal combatre l´abstenciò i guanyar l´il.lusió dels ciutadans en projectes en positiu, en projectes realistes i viables, de millora perceptible i comprensible. Les alternatives existeixen, cal defensar-les millor. I treballar tot l´any, tota la legislatura, no sols al final.

Entrevista a VilawebTV on el professor de ciències polítiques de la Universitat Pompeu Fabra, Jordi Muñoz, fa una anàlisi dels resultats de les eleccions al País Valencià. Muñoz considera que el nacionalisme cívic i cultural valencià té un dèficit en la seva articulació política i que els mals resultats del Compromís pel País Valencià s’expliquen, entre altres motius, per la dispersió del vot i la ‘incoherència de no haver reproduït el pacte a les principals ciutats.

AMIGA ARIADNA:

No ho oblides mai. Enrecorda’t de tons pares quan fugien de la policía franquista demanant “Llibertat, Amnistia i Estatut d’Autonomia”.
Ells aconseguiren tot això que no és poc, per a que tu ho continuares engrandint.
Recorda que som nosaltres; tu, el teu company, la teua amiga, els que heu de continuar reclamant la llibertat per al nostre País. Però també heu de convèncer al contrincant. Entre ells hi ha de molts que només en extendre-los la mà ens acompanyarien pel camí que nosaltres recorrem i que és el camí de tots.
Recorda que som nosaltres els que reclamavem en temps del franquisme un altre món sense guerres, en llibertat, solidari, sense repressió i una llibertat desmesurada per a tots els pobles. No ho oblides mai. Són tons pares, tu i tots vosaltres i jo, els que hem reclamat des de sempre la llibertat per a tots els que poblem el planeta.
Ells s’aprofiten de les nostres victòries. Ells aprofiten i se’n fan artífex de les nostres lluites que en temps passat exercirem i exercim i que ens constaren i ens consten molts patimets i plors.
No ho oblides mai. Encara que no ho semble hem guanyat i continuarem guanyant, perquè nosaltres som la consciència que fa lliures a tots; a ells també. Que no es constituisquen com a propietaris d’aqueixa llibertat. La guanyaren tons pares o els pares d’ells quan lluitaren pels drets dels treballadors. Quan tons pares o els pares d’ells, s’arriscaren en aconseguir millores en tots els aspectes de la vida.
Si avui en dia gaudim del que tenim és gràcies a la lluita de la nostra gent. Gent democrata de tots els colors de l’ample ventall politic. Gent treballadora i també d’unes altres capes socials; però tots segurs de que la lluita amb la que empenyaven la història, era basada en l’esforç per un món millor.
Amiga Ariadna. És dur. Ho se. És dur saber que totes les teues il.lussions no s’arriben a acomplir; però recorda-ho sempre: Ja t’ho dic. Encara que no ho semble, continuem guanyant.
Si el valencià perdura. Si tenim unes normes que regulen la nostra convivència com a poble únic i que podem millorar entre tots els democrates. Si les nostres banderes, totes, encara s’enlairen. Si els nostres ideals emergeixen contra la misèria. Si tenim una casa gran des d’on organitzar-nos; és gràcies a tu i a tots els que ho reclamem des de sempre.
I malgrat tot això conquistat a força de dur treball, ells se n’aprofiten.
Però si tu, Ariadna, assumixes el teu paper com a hereva que ets del nostre treball, i vols assenyalar-nos i emprens el camí que ens conduirà lluny del laberint de la mentida i de la hipocresia; de segur que arribarem a la felicitat que ens espera impacient.
Això esperem de tu.

http://carlesmulet.blogspot.com/

Algú entén algo? En EU porta una massa llarga etapa de caiguda lliure; sembla que cada elecció és una batacada sense precedents, i irreversible; l’espai va desapareixent; a les europees ens vam quedar en un ridícul 3% al País Valencià, i ara, a les municipals i autonòmiques, ens hem quedat ja en la més absoluta marginalitat política; hem, bo, hem no, han, han perdut la representació als ajuntaments de València i Alacant, i una devallada bestial en ajuntaments on teniem forta presència com Alcoi, Sagunt, Ontinyent, Torrent…i un llarguíssim etcètera. I sembla que ací ningú assumeix responsabilitats; us imagineu si estiguera dirigint el partit Esquerra I País com s’haguera posat la gent més ultramuntana?; la petició de colls aplegaria fins la dona de la neteja.
Ara en canvi, els nostres brillants dirigents es limiten a quasi insultar a l’electorat, que no té la capacitat de vore la veritat absoluta que representem.
De vergonya, poca, com a molt, algún, molt tímidament ha dit que si se li demana posarà el seu càrrec a disposició del partit ¿ per a què, per a que no se li accepte?, una persona, quan ens fa fracassar a tots, ha de dimitir, i aixó no implica només a fulanito o menganito, sinó a tot l’equip que ens ha dut al desastre.
Ningú va a dir que ens hem equivocat en el missatge marciano que hem donat a l’electoral, parlat de sublimes tonteries, en lloc de donar resposta als problemes diaris de la gent?. O és que anem a continuar, com sembla, per la mateixa línia?.
Ningú va a recapacitar del resultat de posar a candidats no aptes; per falta de formació, atractiu ni xispa, sols per quota de poder?;
Tot va a continuar igual?, per sort o desgràcia, queda pocs experiments que fer, i en les generals d’ací a 9 mesos, podem desaparèixer ja del tot del mapa polític; i no sembla que els malalts d’ego, ni el Partido Surrealista, que ens governen, vagen a canviar un centímetre de discurs; i obviament, parle des de l’autoritat moral de ser l’únic poble en el qual hem doblat els resultats de fa quatre anys, i superat el 15% dels vots, fent un discurs radical d’esquerres, però seriòs.

- La dreta ha obtingut una victòria sense precedents al País Valencià. Com interpretes els resultats del passat 28M?
- La democràcia representativa és això, en gran part, uns resultats. No és l’hora de llepar-se les ferides, sinó de construir alternatives. La pujada importantíssima dels vots al Partit Popular i la igualment important davallada dels vots al PSOE ens parla clarament d’una porció d’electors perfectament intercambiables entre estes dues forces polítques, tant pel que fa a la vessant social com pel que fa a la vessant nacional. La majoria social valenciana percep el PP i el PSOE com les dos parts d’un mateix projecte social i nacional, en clau de centre i d’espanyolitat. Hui eixe sector intercambiable ha optat pel PP com demà pot fer-ho pel PSOE, sense que això canvie significatívament el sentit de l’adscripció al model que tots dos proposen. El PSOE, a més, ha comés l’error de basar la seua campanya en un discurs negatiu, catastrofista, respecte als símbols de la gestió de la dreta en els últims anys. La ciutadania ha dit que li agrada la Copa d’Amèrica, la Ciutat de les Ciències, el nou camp del València CF… i no ha mostrar una greu preocupació sobre el cost d’este model de rapinya i corrupció.
- S’imposa una reflexió entre els socialistes valencians…
- Ja l’han anunciada i no en faran cap altra: el PSOE valencià accentuarà el seu discurs en clau espanyola, tot mirant les pròximes eleccions al Parlament espanyol, i serà dirigit encara amb més contundència des de Madrid. Els valencianistes d’esquerra que hi poden haver dins del PSOE valencià haurien de reflexionar sobre el paper de comparsa que els pertoca i la nul·litat del transversalisme…, per cert, la mateixa reflexió que haurien de fer, i no faran tampoc, és clar, els que es proclamen valencianistes dins del PP…
- I els resultats del Compromís pel País Valencià?
- L’opció del Compromís ha sigut insuficient per acostar el vot sociològic del valencianisme d’esquerres a un canvi alternatiu institucional, tot i que ha servit per a trencar el bipartidisme que tant PP com PSOE volen imposar en el mapa polític valencià. Que ningún s’enganye, però, sense el Compromís, sense el pacte EUPV-BLOC, hui al Parlament Valencià només hi hauria PP i PSOE, exactament el que ha passat a l’Ajuntament de València.
- Ha sigut el fracàs del Compromís, doncs?
- No. De cap manera. El Compromís era i és hui una necessitat. Amb els resultats en la mà, sobretot els municipals, amb més de 500 regidors, i el grup parlamentari, l’esquerra valencianista ha salvat els mobles. Tot i això, tant a EUPV com al BLOC se’ls imposa una reflexió, la de l’error comés de no traslladar el Compromís al conjunt dels municipis…, prenent com exemples principals València i Castelló, en un cas amb l’eixida d’EUPV del consistori de la capital i en un altre cas amb la baixada a un sol regidor del BLOC a l’Ajuntament de la Plana, queda clar l’error comés.
- Altres claus?
- La desafecció d’una part dels ciutadans respecte al sistema en si, tot i ser important, queda lluny d’altres societats, però la campanya no ha aconseguit mobilitzar l’abtencionisme d’esquerres i valencianista, això és evident. L’esquerra i el valencianisme haurien de mirar-se molt profundament esta realitat, així com la que se’n deriva de l’emigració íntegrada al país des de la identitat espanyola i no des de la valenciana. D’altra banda, els resultats obtinguts per Unió Valenciana, Esquerra Republicana del País Valencià-ERC, Units per València (ONV i ENV), el PCPE i d’altres formacions menors de caràcter local sobretot, no poder ser més clars i les reflexions que els imposa a cadascú la realitat valenciana no poden ser més òbvies. El seu lloc es el Compromís o no tenen lloc…
- I ara què?
El País no ha canviat en dos dies; és el mateix país el del 27 que el del 29 de maig. Un país que té unes necessitats històriques i un país que percep la realitat sense fer massa consideracions sobre el cost d’este model de desenvolupament que impulsa el PP, però també el PSOE. Este país no està perdut, ni els resultats electorals del 28M son un punt d’inflexió d’irrecuperabilitat de l’esquerra i del valencianisme, no hi ha lloc per a discursos catastrofistes. No estem pitjor, tot plegat, hui que el 27, i probablement estem en millors condicions i en millor disposició. Al Compromís cal demanar-li això, compromís. Cal exigir d’EUPV i del BLOC que donen un pas més endavant, en primer lloc convertint en estable, eficaç i referent d’una alternativa de govern al Compromís pel País Valencià, i que s’òbriga a la resta de forces, entitats i persones que estan, que estem, per un futur de progrés i valencianitat per al País. No podem esperar res del PSOE, i òbviament res esperem del PP. De forma molt clara: no s’ha de cedir cap parcel·la de poder municipal al PP, ni tan sols per raons locals legítimes. Cal construir una esquerra valenciana, com cal construir una socialdemocràcia valenciana, com cal construir un centre valencianista… Tant de bo que entre tots puguem fer-ho prompte, fer-ho de forma clara i no arribar en l’últim moment i de mala manera. Les eleccions espanyoles de l’any que ve haurien de ser el moment en què es puga presentar a Madrid un potent grup parlamentari valencià i de progrés, que anuncie una alternativa de govern al PP com al PSOE valencians en la Generalitat Valenciana.

El BLOC ha perdut les eleccions. Quina és la solució ?
Per Llorenç Buades Castell

El BLOC tal com s’ha construït ha fracassat. No es poden amagar els mals resultats, ni adornar amb històries poc convincents que es fabriquen per part de les direccions polítiques per tal d’assegurar la supervivència en els càrrecs.
La responsabilitat del fracàs del BLOC és de les seves direccions polítiques,,que han bastit una entitat amb una estructura piramidal fonamentada en el repartiment de càrrecs.
El Bloc ha minvat considerablement el nombre de càrrecs públics electes: davalla de 15 a 9:
Ha perdut sis dels quinze càrrecs públics institucionals que tenia (5 diputats + 5 consellers + 5 regidors a Palma).
Se’n queda 9 (nou) solament (4 diputats + 3 consellers + 2 regidors a l’Ajuntament de Palma). (més…)

Consideracions per al debat
–Manel Rodríguez-Castelló–

El 28M, el 29M i potser alguns dies més la llengua se’ns assecarà de tant llepar-nos les ferides. Però bé hem de començar a calfar-nos ja el cap i promoure el debat entre aquest 10-15 per cent de gent que ara com ara creu en el país i que no està disposada a atribuir als déus els propis malfats. Recordeu: “Tota política que no fem nosaltres serà feta contra nosaltres” (més o menys, vaja).

1. La necessitat que el cor té d’il·lusionar-se va ajornar les raons per a l’escepticisme que el cap trobava en la forma i el fons del pacte electoralista i conjuntural que coneixem amb el nom de Compromís pel País Valencià. El procés a través del qual les dues organitzacions principals que l’integren van segellar l’acord ens va posar davant la trista evidència: un matrimoni de conveniència i cada cònjuge més pendent del propi dot que de l’administració de la hisenda comuna.

2. Els partits tradicionals, enquistats en les pròpies inèrcies, no són mitjans per servir la gent i el país sinó fins en ells mateixos. A l’espera de reflexions una mica serioses per part d’EUPV i del Bloc, hem sentit dir als primers que el pacte els ha salvat d’un previsible naufragi (els més benintencionats) o no els ha aportat la suma esperable (els més refractaris a l’acord) i als segons, que s’han consolidat com a tercera força municipal (per això, els militants del Bloc, a l’hotel Hesperia les hores de l’escrutini, aplaudien satisfets perquè el Bloc havia aconseguit un nou regidor a Alcoi –el que L’Entesa havia perdut, precisament– mentre el PP hi guanyava per golejada; ni espai per a la cavallerositat els queda). L’infantilisme no és patrimoni del votant inert de dretes.

3. Lluny del model –tantes vegades esgrimit per dirigents del Bloc– del BNG, Compromís no ha deixat de ser un poti-poti de sigles buscant el lloc més visible de la foto. El Bloque també és un puzzle però treballa com un tot unit i unitari. O a les antípodes de l’esquerra abertzale (més…)

EL BLOC DESTACA QUE S’HA CONSOLIDAT COM LA TERCERA FORÇA POLÍTICA MUNICIPAL AMB L’AUGMENT DE 23 REGIDORS, ARRIBANT FINS ALS 299
Enric Morera informa que en el Consell Nacional del dissabte 9 de juny aprovaran, com a criteri general, arribar a acords valencianistes i progressistes als ajuntaments
L’Executiva Nacional del BLOC s’ha reunit aquesta vesprada per analitzar i valorar els resultats de les eleccions autonòmiques i municipals del 27 de maig. A la seua fi, el secretari general del BLOC, Enric Morera, ha destacat que “el BLOC s’ha consolidat com la tercera força municipal, incrementant el nombre de regidors en 23 nous edils i arribant fins als 299 en tots el País Valencià”.
El secretari general del BLOC ha informat que en el Consell Nacional del proper dissabte 9 de juny aprovaran, com a criteri general, arribar a acords valencianistes i progressistes als ajuntaments valencians per de fer un contrapès a l’hegemonia que ha aconseguit el PP en aquestes eleccions municipals. Morera ha destacat que el vot del regidors i regidores del BLOC serà clau a prop d’una huitantena d’ajuntaments.
El secretari general del BLOC ha considerat que “les bases del BLOC s’han mobilitzat, han estat actives en aquesta campanya”. Per això, l’Executiva Nacional vol agrair el treball que han dut a terme tants els militants del BLOC com els seus votants. “Ens comprometen a seguir endavant el nostre treball des del grup parlamentari del Compromís, sempre reforçant el nostre perfil valencianista a les Corts, i des de tots els ajuntaments valencians”.
Segons Enric Morera, és important remarcar també que “el BLOC ha aconseguit la seua institucionalització parlamentària amb dos diputats i un increment de la notorietat pública perquè el BLOC és actualment més conegut per la societat valenciana”. Morera ha destacat, tanmateix, que “lamentablement l’objectiu de produir un canvi de Govern a la Generalitat no s’ha produït”.
Finalment, l’Executiva Nacional ha preparat un pla de treball i de contacte amb la militància i regidors a fi d’analitzar el nou escenari polític que s’ha obert i per continuar amb la línia de creixement del BLOC.
Oficina de Premsa del BLOC
València, dimarts 29 de maig de 2007

tret de la llista de roker
L’espanyolisme dóna la nota a la Franja
El president de l’entitat Federación de Asociaciones Culturales del Aragón Oriental (FACAO) fou enxampat la matinada de divendres per la policia local de Fraga (Baix Cinca) enganxant adhesius amb el lema “Fraga Catalana”. Curiosament, aquesta entitat es significa per la seva denúncia del suposat “pancatalanisme” a la Franja de Ponent i per promoure mobilitzacions i actes vandàlics en contra de les entitats que treballen per a la normalització de la llengua catalana. (més…)

Rafael Pla López
secretari de Formació i Debat del PCPV

És clar que la coalició Compromís pel País Valencià ha fracassat en el seu objectiu de donar-li la volta a la situació política del País, i ha compartit la derrota generalitzada de les forces progressistes. Però és incorrecte dir que hagués “perdut vots” respecte al 2003. Cal recordar que al 2003 no es va presentar Compromís, sinó dues formacions per separat, EUPV-Entesa i el Bloc-Esquerra Verda. I els seus vots no es poden sumar alegrement, al contrari del que s’ha vingut dient fa messos, i com l’experiéncia ha demostrat. Cada elector és el propietari del seu vot, i decideix a qui donar-se’l.

En aquestes condicions, cal recordar que la coalició impulsada per EUPV (en si mateixa, un projecte de convergència política i social de l’esquerra) el 2003, l’Entesa, va tenir 6′5% de vots i 6 escons. En tant que la coalició impulsada per EUPV el 2007, el Compromís, ha tingut 7′98% de vots i 7 escons. En aquesta coalició, com sabem, s’ha incorporat el Bloc, que en 2003 es va presentar per separat i no va obtenir escons al no assolir el 5%. Però el resultat pràctic ha estat que l’opció a l’esquerra del PSOE ha pujat de 6 a 7 escons. Una pujada, certament, molt minsa, que no ha pogut incorporar a un sector de l’electorat que el 2003 va votar al Bloc-Esquerra Verda o a EU-Entesa. Però de cap manera una baixada.
(més…)

DIMECRES 30 de MAIG, 19:30 h.

A LA TEUA DECLARACIÓ DE LA RENDA, NI UN CÈNTIM PER ALS EXÈRCITS: QUÈ ÉS L’OBJECCIÓ AL PRESSUPOST MILITAR?

Xerrada de la Campanya

Organitza: alternativa antimilitarista - moc valència

Amb motiu de la celebració el 15 de maig del Dia Internacional de
l´Objecció de Consciència i en plena campanya de la declaració de
la renda, alternativa antimilitarista - moc valència recorda a totes les persones
interessades, l´opció de l´Objecció Fiscal a les despeses militars.
Aquesta objecció consisteix en destinar la part dels impostos que
l´Estat inverteix en despesa militar i manteniment de l´exèrcit a
projectes o entitats que promoguin la cultura de pau i la solidaritat.

L’ECONOMIA, MILITARITZADA

Xerrada de presentació amb les dades més significatives del biaix militarista de l´economia espanyola (pressupost militar total dins dels PGE, I+D armamentística, subvencions
del M. d´Indústria a empreses privades per a fabricació de sistemes d´armament, etc).

VÍDEOS PER A DESINVENTAR LES GUERRES

DONDE SE CUECEN LAS GUERRAS (los campos de entrenamiento militar: el caso de Chichilla, Albacete), 2005, 35´

DESOBEDIENCIA CIVIL Y PRESUPUESTO MILITAR, 2004, 19´

FUERZAS DESARMADAS (El movimiento pacifista en España), 2005, 15´, TVE, Linea 900

MÉS INFORMACIÓ

Dimecres 30 de maig, 19:30 h.
CLUB DIARIO LEVANTE
C/ Traginers, 7.
Poligono Vara de Quart
46014 Valencia
http://club.levante-emv.com

COM ARRIBAR:
Autobusos: EMT - 72, 73, 71, N5
Metro: L1, L2 (parada més pròxima Sant Isidre) - L3 (parada més pròxima 9
d’Octubre

http://maps.google.com/maps?&hl=es&ll=…

“L’única maniobra militar honorable és la retirada”

alternativa antimilitarista - moc valència
c/ roger de flor 8, baix-dta
46001 valència
96 391 67 02 - 96 367 58 06
www.uv.es/alminyan - www.insumissia.org