La República més a prop
És necessari traure la República dels cementeris i dels documentals de televisió, i no perquè no siguen justos i necessaris els homenatges i recordatoris que en ells es fan, si no perquè quedar-se en això és exactament el que pareix: deixar la República en clau de passat. En clau contrària, el Tren Republicà que ha recorregut el País Valencià i la multitudinària manifestació d’Alacant “Per la República” han sigut un èxit, a pesar de ser una mobilització que es situa per damunt de la reivindicació tolerada a la que els informatius i el PSOE ens tenen acostumats. Les 800 persones que es van pujar al tren i les milers de la manifestació s’ixen del circuit guiat, dissenyat per la socialdemocràcia monàrquica, amb què pretenen guanyar vots en les eleccions de torn.
Diverses lectures es poden traure de la mobilització que va recórrer el País Valencià, per exemple: la gent d’esquerres es manifesta en nombre més gran per a reivindicar la República que per a homenatjar-la, el futur sempre mobilitza i compromet més que el passat; en segon lloc, és possible organitzar activitats massives sense el vistiplau de la socialdemocràcia, això ja va quedar demostrat en la exitosa manifestació per la República de fa un any a València; en tercer lloc, la Coordinadora del País Valencià per la República –convocant de les mobilitzacions- es demostra com un instrument útil per a l’avanç de la proposta republicana i per al treball unitari de l’esquerra valenciana.
Els debats que sempre sorgeixen entorn a la República, per exemple el de les banderes, en el carrer estan superat. La gent no entén de querelles partidistes quan es tracta d’eixir al carrer, un mar de banderes –tricolors, cuadribarrades, estrelades, roges, amb blau…- ondegen sense problemes i els seus portadors conversen feliçment sorpresos per trobar-se. Fins al mes ximple entén que amb la República i el dret a l’autodeterminació serà el poble valencià qui decidisca què i com, amb la qüestió nacional però també amb la resta de qüestions. Els debats banderils queden per a obtusos de fòrums d’internet , buròcrates caducats i policies infiltrats. Les banderes i altres debats puerils només serveixen d’excusa per a no participar en un projecte, el de la República, que significa ruptura i que va més enllà dels límits del sistema i per tant d’alguns.
Les eleccions passaran el 27 de maig, però per a les formacions polítiques d’esquerres –les de la coalició electoral del Compromís i les que no estan en ell- la proposta política de la República continuarà sent un camp de treball en què forjar confiances, complicitats i acords fora del tan destructiu onatge electoral. En aquest sentit el treball que persones de distintes organitzacions i comarques del País Valencià desenvolupen de forma conjunta en la Coordinadora pot arribar a ser una base ferma per a acords que a més de liquidar les relacions cainitas hui predominants en l’esquerra valenciana facen avançar al nostre País per camins més democràtics, justos i sostenibles que els que la Constitució monàrquica i l’Estatut ens reserven.
Així que els republicans continuarem portant flors als nostres antecessors i documentant les seues gestes, però el més important és que continuarem lluitant pels seus ideals i alçant les seues banderes. Ells van lluitar, van patir i van morir no per a rebre els nostres aplaudiments sinó per la República que està per vindre i que el Tren Republicà i la Manifestació d’Alacant han acostat un poc més.
César Lledó