Després de quasi un any d’espera, el dimarts 6 de març de 2007 a les 10 h. tindrà lloc en el Jutjat penal nº 2 de València un nou intent (i van cinc ja) del judici contra les quatre persones que el 17 d’octubre de 2004 van bloquejar l’eixida d’un dels trens que transportava material de la base de l’OTAN a Bétera cap a unes maniobres a Saragossa.

Les quatre persones que van bloquejar la via de servei per on anava a circular el tren militar amb pancartes contra l’OTAN i les guerres i encadenant-se amb tubs metàl·lics, estan acusades de “desordres públics” i el fiscal sol·licita per a totes elles una pena de 1 any de presó.

Fins a avui, el judici s’ha suspès tres vegades. Les dues últimes per incompareixença dels tres policies nacionals i el guarda jurat de RENFE citats com testimonis de l’acusació. El 3 de novembre de 2004 es va suspendre per primera vegada perquè ni la base de l’OTAN ni RENFE van proporcionar a temps els horaris dels trens militars sol·licitats pel jutjat. També, durant la detenció, el fiscal va proposar a les i els activistes acceptar una pena de 6 mesos de presó que aquests-es van rebutjar.

(més…)

Carmelo Garcia afirma que l’ajuntament malbarata amb el consum electric sense necessitat.

El candidat a l’alcaldia de Castelló per la coalició Esquerra Unida-Els Verds-PCPE-IR, Carmelo Garcia, ha afirmat aquest matí, que Castelló necessita, com gran part de les ciutats del món desenvolupat, un pla municipal per lluitar contra la contaminació lumínica .
Segons Garcia “ cada nit, la ciutat de Castelló malgasta innecessàriament, una quantitat d’energia elèctrica que a més dels efectes directes que comporta en els problemes del canvi climàtic per l’abús de consum, fa destinar una ingent quantitat de recursos públics per a tal fi, i a més, té efectes contraproduents sobre la pròpia qualitat de vida, com és l’impedir visualitzar des de la ciutat el cel estrellat. Moltes ciutats europees s’han compromès a lluitar contra aquest fenomen, però a Castelló no hem vist cap pas en eixa direcció”
El coordinador local d’EU, ha recordat com es pot observar en les zones d’expansió de la ciutat, com desenes de fanals enllumen durant la nit carrers en projecte sense vivendes; com polígons industrials i zones comercial mantenen durant totes les hores nocturnes una intensitat de despesa de llum escandalosa, i com l’ajuntament continua emprat model estàndard d’enllumenat, que es demostra és ineficients. “Tot el què gastem de més de l’erari públic en contaminar lluminosament el nostre cel, el podríem destinar a actuacions socials més precises, donat que la funció de l’enllumenat públic ha de ser donar llum al terra, i no el cel, com sembla que es dediquen ara”.

Entre les mesures necessàries que destaca Garcia està, a més de regular autonòmicament emissions lumíniques; aplicar els nous sistemes disponibles en el mercat; bombetes de reflectat unidireccional ( actualment, s’empren bombetes que enllumen en totes direccions, i es perd l’emissió que es llança cap a d’alt. Cal una orientació en paral•lel a l’horitzó, amb bombetes ben apantallades i eficients, de la potència necessària per donar llum al terra amb els criteris de seguretat, però no més. Emprar fanals amb vidres refractors, s’aconseguia d’aquesta manera una major eficiència de l’energia consumida, sobre tot si a més s’aplicaren sistemes de baix consum. Altres mesures seria limitar la il•luminació d’aquelles zones no habitades del terme municipal, limitar l’abús d’iluminació en la temporada nadalenca, de festes de la Magdalena, i demés excepcionalitats, aprofitar els sostres dels edificis públics per generar energia fotovoltaica.
En l’exemple concret de les festes de la Magdalena, està, segons Garcia, la mostra més evident “ estem veient com els carrers estan ja plenant-se de tot un seguit de llums que dispararan la factura municipal de despesa energètica. Realment és necessari eixe abús energètic?, ha pensat l’ajuntament que una il•luminació simbòlica, amb sistemes de baix consum, seria igualment eficient i animador de les festes?”

ACTE DE PRESENTACIÓ CANDIDATA DEL BLOC A SIMAT
DATA I LLOC: Divendres 2 de març, 20:00h. a la Llar de les Ames de Casa de Simat.
INTERVINDRAN: Josep Piera (Escriptor), Damià Oliver (Alcalde de Potries), Facund Puig (Alcalde de Bellreguard) i Agustina Brines (Candidata a l´Alcaldia de Simat).

+INFO: Web de campanya-07
Edició local de Simat/Web del Bloc

El llibre és de José Luis Miralles, professor de la Universitat Politècnica de València, l’entitat que ha plantejat l’alternativa

Més informació: www.blocalboraia.info

Contacte: blocalboraia@hotmail.com

El professor d’urbanisme de la Universitat Politècnica de València José Luis Miralles presenta en Alboraia el seu llibre sobre el traçat alternatiu de l’AVE per l’Horta Nord. L’acte està organitzat pel Bloc d’Alboraia i serà el dimarts dia 27 a les 20 hores en la Casa de la Cultura.

A més, es projectarà el reportatge d’Info TV “Sobre l’AVE”, elaborat per Vicent Peris, on intervenen diversos alcaldes de la comarca, veïns i llauradors d’Alboraia i d’altres pobles, que estan afectats per l’AVE.

El títol del llibre és “L’estació intermodal de l’AVE a l’aeroport de Manises: una alternativa millor”.

INICIATIVA
Diverses associacions valencianes promouen la primera «ambaixada» cultural a Barcelona
El Singló -Espai Gremial Valencià- impulsarà diverses activitats a través de la iniciativa privada

Foto: La seu del Singló, situada en el barri gòtic barceloní.

EL MERCANTIL VALENCIANO. Ricardo Rodríguez, València
La cultura valenciana prepara el seu desembarcament a Barcelona de la mà del Singló - Espai Gremial Valencià, un nou espai que s’inaugura aquest mes en la Ciutat Contall de la mà del Gremi d’Editors del País Valencià, el Col·lectiu Ovidi Montllor i diverses associacions i empreses privades, que inauguren un lloc que «pretén ser un punt de trobada de la cultura valenciana, en el més ampli sentit de la paraula» , segons l’editor Francesc Ferrer, un dels impulsors d’una iniciativa en la qual també hi ha col·lectius com Mar Vella o l’associació Titellaires Valencians, a més de diverses empreses d’alimentació.
Per aquest motiu les intencions del Singló siguen d’allò més amplis, ja que abastaran diverses disciplines. Segons Ferrer, «els primers actes seran la presentació d’un llibre i del primer disc del grup valencià Verdcel, però també haurà espai per al vi ja la gastronomia en general, a més de conferències, exposicions, llibres o música» . Es tracta de «continuar el treball que s’ha emprès en anys anteriors, a través de la presència en dates assenyalades, com Sant Jordi, i concretar-lo en un espai permanent, que ajude a la dinamització i la promoció de la cultura valenciana».
En El Singló, situat en la carrer Agullers, en ple barri gòtic barceloní, també s’exercirà de «ambaixada» valenciana, amb la promoció de diversos intercanvis amb professionals catalans. Un dels primers és el qual ha impulsat un viatge per a conèixer la València gòtica, en el qual han participat aquells particulars interessats, que una vegada a València van tenir com guies als membres de les diverses associacions implicades en el projecte. La nova seu, finançada totalment des de la iniciativa privada, i sense suport públic per part de la Generalitat Valenciana, «encara que s’està a l’espera de les possibles subvencions» , impulsarà també diverses activitats coincidint amb les festivitats principals de la capital catalana, com la Mercé o el 11 de Setembre. El més imminent d’aqueixos projectes és un partit de pilota valenciana entre una selecció d’editors valencians i una de polítics, que se celebrarà el dia de Sant Jordi, coincidint amb diversos actes culturals al voltant del llibre.

El passat, dissabte 24 de febrer, es va reunir l’Assemblea de Regidors i Regidores Nacionalistes del País Valencià, al saló d’actes de la Mancomunitat de la Safor a Gandia. La marina alta va estar representada pels regidors i regidores, Vicent Chorro i Quica Gil de Xàbia, Teresa Ballester de Pedreguer, Xavi Tro de Benissa i Joan Miquel Garcés de Xaló, així com tambè de Salvador Sendra, regidor a Els Poblets i secretari comarcal i de Josep Dimas Montiel, secretari local de Dénia i candidat del BLOC per Alacant, dins de la coalició Compromís pel País Valencià.
La reunió, va reunir a regidors i regidores nacionalistes de tot el País Valencià. A l’ordre del dia, a més de tractar diferents experiències municipals, es va aprovar el Programa Marc Municipal i es presentà la campanya electoral. (més…)

La secció local d’Esquerra a la ciutat de València ha triat com a candidat a l’alcaldia Josep Heras i Portalés. El candidat republicà té 34 anys, és llicenciat en Geografia per la Universitat de València i treballa com a professor de secundària. En l’actualitat desenvolupa el càrrec de president d’Esquerra a la ciutat de València.
Heras ha comentat que “Esquerra vol fer una aposta decidida per la ciutat de València, que és clau per a la recuperació nacional del País Valencià” i ha afegit que “el meu equip de col·laboradors i jo tenim molta il·lusió i moltes ganes de treballar per millorar la qualitat de vida dels veïns de la ciutat”. Heras ha indicat que “Esquerra donarà la sorpresa el proper mes de maig. En les passades eleccions europees ja vam ser quarta força política a València, amb més de 2.300 vots, i superàrem fins i tot al Bloc i a UV”. Per últim, el candidat d’Esquerra ha valorat la gestió dels 16 anys de govern de Rita Barberà com a “nefasta”, amb “un centre -la plaça de l’Ajuntament i poc més- preciós i uns barris amb múltiples dèficits en dotacions. Açò ha de canviar”.

La informació sobre l’Assemblea d’EUPV de l’Horta Nord publicada al Levante-EMV d’avui 25 de febrer de 2007 i datada en Puçol és notòriament incompleta i esbiaixada.

Passe a exposar la informació completa per a que puguen publicar-la si volen tenir informats als seus lectors:

En l’Assemblea d’EUPV de l’Horta Nord es van acreditar 95 afiliats dels diferents Col·lectius de la comarca.

En primer lloc es va debatre l’Informe presentat pel coordinador sortint Pep Albert, que després d’incorporar diverses aportacions es va aprovar per quasi unanimitat.

A continuació es van defensar i votar les candidatures per al Consell Polític Comarcal i per a la representació de la comarca en el Consell Nacional d’EUPV.

Per al Consell Polític Comarcal es van presentar 3 candidatures, encapçalades respectivament per Guillem Agulló (que va obtenir 44 vots), Juan Manuel Bustos (que va obtenir 29) i Enric Crespo (que va obtenir 21). Aplicant el sistema proporcional vigent en EUPV, això va suposar que van obtenir respectivament 3, 2 i 2 representants en el Consell Polític Comarcal.

Per al Consell Nacional es van presentar 2 candidatures, per tal com els components de les que havien encapçalat Bustos i Crespo per al Consell Polític Comarcal es van juntar en una candidatura encapçalada per Juan Manuel Bustos (que va obtenir 44 vots), en tant que la candidatura encapçalada per Guillem Agulló va obtenir 49. Con a conseqüència, aquesta darrera candidatura va obtenir 3 representants en el Consell Nacional d’EUPV (Guillem Agulló, Empar Alegria i Pep Albert), i l’altra candidatura va obtenir 2 (Juan Manuel Bustos i Loles Ripoll).

Per tant les candidatures encapçalades per Guillem Agulló van ser les més votades tant per al Consell Polític Comarcal com per al Consell Nacional. I únicament la suma dels vots des representants de les candidatures minoritàries en el Consell Polític Comarcal va permetre l’elecció de Juan Manuel Bustos com el seu coordinador. Pel contrari, el resultat de l’elecció al Consell Nacional reforça l’actual majoria d’EUPV: subratllar que les candidatures encapçalades per Guillem Agulló, que vaig tenir l’honor de defensar, es van definir com les candidatures de la participació i la coherència: coherència amb el projecte d’EUPV com a moviment polític i social plural i alternatiu d’esquerres que la seua darrera Assemblea va reafirmar, i coherència amb el Compromís pel País Valencià i per tant amb l’oposició al PP sense ambigüetats, el qual va ser incorporat a l’Informe aprovat per quasi unanimitat.

Rafael Pla López
membre del Consell Polític d’EUPV

COMUNICAT DEL COMITÈ EXECUTIU LOCAL DE CDC A GIRONA SOBRE LA SITUACIÓ DE NÚRIA PÒRTULAS
El Comitè Executiu Local de Convergència Democràtica de Catalunya a Girona se suma a la preocupació ciutadana per la situació de la jove Núria Pòrtulas, detinguda al Pont Major acusada de pertinença a banda armada i de possessió d’explosius, i actualment en presó provisional.
En aquest sentit, CDC de Girona insta el grup municipal de CiU a presentar una moció en termes similars a les aprovades pels municipis de Sarrià de Ter i Sant Julià de Ramis:
1. Expressar la preocupació generada per la falta d’informació que ha tingut la família i per la situació d’aïllament en què ha viscut la Núria els primers dies de la seva detenció.
2. Expressar el suport de l’Ajuntament de Girona a la Núria Pòrtulas i la seva família.
3. Demanar respecte per la presumpció d’innocència i la clarificació justa del cas de manera definitiva.
4. Lamentar el desplegament policial decretat pel Departament d’Interior en les mobilitzacions pacífiques ciutadanes, fora de lloc i exagerats, que només porten a la criminalització d’una protesta que no s’ha expressat mai en termes de violència.
5. Exigir la posada en llibertat provisional immediata de Núria Pòrtulas.
6. Fer arribar la moció al Ministeri de Justícia, Ministeri de l’Interior, a la Fiscalia General de l’Estat, a l’Audiència Nacional, a la conselleria d’Interior, a la família Pòrtulas Oliveras i a l’advocat de la Núria Pòrtulas.
Girona, 22 de febrer de 2007

+ info de l’autor/a del e-mail
http://liberinfo.net/user.php?op=userinfo&uname=redactor03
www.LiberInfo.net

Víctor Baeta
Pertany a la plataforma republicana Sobirania Valenciana, integrada en la coordinadora que ha convocat per al pròxim diumenge la Primera Convenció per la República al País Valencià.

— Sembla que la recuperació de la república com a forma de govern està més pròxima a l’ideari de l’esquerra espanyola que no del valencianisme. És així?
— «El valencianisme modern no s’havia destacat fins ara per fer bandera de la república. No obstant, a partir de l’aparició d’Esquerra Valenciana i de l’associació cultural i republicana Constantí Llombart i posteriorment de la creació de Sobirania Valenciana, que integra, a més de Constantí Llombart, Esquerra Nacionalista Valenciana, Estat Valencià i Valencianisme.com, les coses han canviat. També el BLOC, a través d’una esmena als estatuts que varem presentar en l’últim congrés, subratlla la revindicació d’una forma d’estat republicana.»

— Hi havia algun tipus de tabú cap a la república?
— «Tot el nacionalisme, fins i tot el català, el gallec i el basc, havia manifestat una mica de complexe d’inferioritat davant la paraula ‘república’. Tots indentifiquem, encara ara, a la república amb la bandera tricolor, amb un projecte polític espanyol. Això ha començat a canviar. Sobirania Valenciana, per exemple, parla de ‘repúbliques’ i ha introduït un símbol diferent a la tricolor espanyola. Es tracta de la històrica bandera d’Esquerra Valenciana. En les manifestacions la gent agafa amb naturalitat la bandera republicana espanyola , un símbol que respectem. També se sol veure la senyera amb triangle blau i estel blanc, que és el símbol de la república catalana, de l’Estat Català. Són dues senyeres molt respectables però alienes als sobiranistes valencians. Per què no utilitzar els nostres propis símbols republicans valencians quan sí que els tenim?»

— Creu que el llegat polític d’Esquerra Valenciana i el Partit Valencianista d’Esquerra en els anys de la II República i la Guerra Civil ha sigut menyspreat pel valencianisme de la segona meitat del s. XX?
— «En la Transició els espanyols recuperen les sigles PSOE i PCE, els catalans ERC… Els valencians no recuperem cap partit històric. Si en el seu moment haguérem recuperat les sigles històriques haguérem pogut reclamar el patrimoni històric: cal recordar que Esquerra Valenciana fou un partit de masses. Alguns valencianistes ens varem preocupar per recuperar les sigles, però ja en 1998.»

— I Fuster, va tindre en compte el valencianisme dels anys 30?
— «D’eixida cal dir que sense Fuster no estaríem on estem. Però ell va fer taula rasa de tot el que havia passat abans del 1931. I és que Fuster no era un estrateg sinó un pensador. De Nosaltres, els valencians s’han fet moltes edicions però d’El Valencianisme polític de Cucó se n’han fet poques. Això significa que els valencians no coneixem suficienment la nostra història anterior a la Guerra Civil, i el llibre de Cucó és fonamental en eixe sentit. Els valencianistes no vam aparèixer de sobte.»

— Hi ha un component nostàlgic a l’hora de reivindicar la República?
— « Hi ha certament qui ha rememorat la II República sense cap plantejament de futur, un punt de vista còmode per al PSOE. No oblidem que el PSOE, i també el PCE, van subscriure el pacte constitucional de 1978. Nosaltres no rebutgem l’aliança amb aquells que fan plantejaments de futur, als que recolzen la III República, encara que aquesta no és la nostra. Nosaltres estem per una república valenciana sobirana i per coordinar-nos a nivell d’estat amb els republicans sobiranistes catalans, bascs, gallecs,….per poder parlar de tu a tu amb els republicans espanyols »

— Sí però no tots els que han convocat la convenció comparteixen els seus plantejaments sobiranistes.
— «És clar que no, però els nostres aliats els saben i reconeixen el dret d’autodeterminació.
Això està bé i ho agraïm però creiem que no és suficient. Cal omplir de sobiranistes les nostres institucions i cal que hi haja una majoria que vulga exercir de facto la nostra sobirania. És necessària una república pròpia per a decidir les nostres dependències i independències. Per a nosaltres, el subjecte de sobirania és el poble valencià.»

— Aquest objectiu encara és molt llunyà.
— «Tot depén de la força que un poble tinga. Si una hipotètica república espanyola estiguera d’acord amb què els bascos exerciren la seua sobirania, aquests ja l’haurien exercida probablement. Tinc els meus dubtes que els catalans també ho pogueren fer ara i en el cas dels valencians la cosa estaria més verda encara. Recordem que encara no tenim cap sobiranista a les Corts. Bé, potser sí, un: Carles Arnal, l’únic diputat que va votar a favor del Pla Ibarretxe en una moció en contra que va promoure el PP i que PSOE i EU van recolçar. Per cert que les Corts van ser l’únic parlament autonòmic de l’Estat que va tractar aquest assumpte. Potser tanta insistència del PP i de Camps en l’espanyolitat dels valencians palesa que hi ha alguna cosa que no és tan clara.»

— Hi ha raons per a pensar que la monarquia espanyola està amenaçada i que la República està a prop ?
— «La monarquia està tocada de fons, però és clar que si les coses funcionen, si hi ha treball, no es qüestiona el sistema, encara que hi haja aspectes no democràtics en el seu funcionament. Les coses depenen de la seua utilitat. Tu no portes el cotxe al mecànic si funciona. El que cal és tenir un discurs alternatiu llest per a quan es produïsca el fracàs del sistema. Amb la corrupció i l’especulació estem veient que el sistema està deixant de funcionar.»

— Amb la línia política estratègica seguida actualment pel PP, on és evident la manca d’una mínima lleialtat al govern de Zapatero, creu que el partit de Rajoy està dins del «sistema»?
— «La Constitució en vigor no té unes bases democràtiques reals, recordem que l’actual rei va ser designat per Franco. Com els mateixos pensadors del sistema accepten, la seua gènesi va ser ‘heterodoxa’. Només subsisteix pel consens de les parts. De fet, no és gratuït que els missatges del rei apel•len sempre al consens. El consens és la peça fonamental que manté el sistema, que manté aquesta Constitució. Si desapareix el consens allò s’afona. En la situació actual, la dreta espanyola està sent acusada de no recolzar aquest consens i en part és lògic perquè aquesta dreta està liderada per gent que en els seu moment no va estar a favor de la Constitució. Tal vegada i paradoxalment, la dreta està fent trontollar la monarquia. Però aquest és el seu problema.»

— Què té de roin la monarquia?
— «Cal recordar que amb la Constitució de 1978 en la mà, la sobirania no la té el poble espanyol, sinó que està compartida amb una persona que no és elegida, que és el cap d’Estat, el rei. Cal llegir atentament l’amagat article 99 per copsar això que estic dient. A més tenim un sistema basat en la desigualtat. Contradicció entre els articles 14 i 56. Si tots els espanyols són iguals davant la llei, una de dos: o el rei no és espanyol o no hi ha igualtat. Estic convençut que d’aquesta desigualtat té origen la corrupció»

— Per què no està Esquerra Republicana del País Valencià (ERPV) en la coordinadora que organitza la convenció?
— «Al principi, l’ACR Constantí Llombart es va posar en contacte amb tots els republicans no espanyols. Varem aconseguir que vingueren a una reunió de la coordinadora ERPV i MDT, però no han tornat des de llavors. Les raons d’ERPV no les entenc. En la Coordinadora convivim republicans amb distints subjectes de sobirania. El dia 4 a la Convenció estarà present un col•lectiu de l’esquerra independentista: ‘Republicans dels Països Catalans’. També ha anunciat la seua participació el Partit Republicà Català»

— Tots els partits que integren la coalició Compromís pel País Valencià han anunciat la seua participació en la convenció. Respondrà la convenció demanant el vot per Compromís?
— «No. En la coordinadora hi ha de tot. Hi ha gent que milita en altres forces alienes a Compromís, com ara Esquerra Nacionalista Valenciana. La coordinadora ni s’ha plantejat aquesta qüestió. El seu únic objectiu és fer possible que les diverses sensibilitats republicanes puguen fer coses en comú en un moment determinat. No volem que això esdevinga en cap grup polític ni que tinga una direcció política.»

Esquerra Valenciana

— Vosté va ser un dels fundadors de la «nova» Esquerra Valenciana. Per què la va abandonar?
— «Jo continue compartint els idearis d’Esquerra Valenciana totalment, però estic en política perquè vull transformar. Els partits polítics són eines. Si una eina política no funciona no podem quedar-nos amb els braços creuats admirant les sigles. La vocació d’Esquerra Valenciana sempre ha sigut entrar en el BLOC però no va ser possible entendre’ns amb ells, ni tampoc amb Esquerra Republicana. En 2003 varem fer allò que pensaven tenia que fer el BLOC, crear amb EU i ELS Verds l’Entesa. Allò va representar que ara Esquerra Valenciana té un estatus de partit parlamentari. En acostar-se el 2007, vaig optar per ingressar al BLOC i contribuir a fer possible allò que no es va poder fer en 2003.»

— Ara Esquerra Valenciana ha demanat de nou l’ingrés en el BLOC. Farà alguna gestió?
— «No em correspon aquest paper. No vull interferir. Pense que Esquerra Valenciana ha d’estar dins del BLOC i desenvolupar la seua política, per a ser agents actius. Si hi ha una manca al BLOC aquesta és la dels agents actius ideològics. No hi ha gent que es dedique a fer ideologia nacionalista o sobiranista.»
————————————–
EL PERFIL: Va nàixer a Barcelona el 1946. És enginyer agrònom imparteix classes de matemàtiques en un institut de València. El 1995 va presentar-se com a cap de llista de la UPV per a l’Ajuntament de València. És creador de l’agència Anna Notícies, va fundar l’associació cultural i republicana Constantí Llombart. També està darrere d’iniciatives com ara El Singló Espai Gremial Valencià, «un consolat del País Valencià a Barcelona». Igualment és secretari local del Bloc a Barcelona i membre del Consell Nacional.

La reina Sofia inaugurarà el dijous el Fòrum Internacional Infància i Violència
EFE, València

La Reina Doña Sofia inaugurarà el dijous, 1 de març, en el Centre d’Esdeveniments de Fira de València, el Fòrum Internacional Infància i violència, organitzat pel centre Reina Sofia, institució de la qual és presidenta d’honor, segons fonts d’aquesta entitat. Prèviament a l’acte inaugural, el director del Centre Reina Sofia, José Sanmartín, oferirà una roda de premsa en la qual presentarà el fòrum i donarà a conèixer les últimes investigacions que referent a això està realitzant aquesta institució. El director estarà acompanyat per un representant de la CAM, entitat patrocinadora del congrés, i per l’ex top model Waris Dirie, ambaixadora de l’esdeveniment per la seua labor en la lluita contra la mutilació genital femenina.
La conferència inaugural correrà a càrrec de Sujata Manohar, jutgessa retirada de la Cort Suprema de la Índia i presidenta del Committe on Feminism and International Law de la International Law Association, organització fundada a Brussel·les en 1973 per a la promoció de lleis internacionals en diverses àrees, entre elles, els drets humans o les compensacions a víctimes de la guerra.En total, en el Fòrum estaran representats més de 50 països dels cinc continents que abordaran el tràfic de xiquets, xiquets del carrer, explotació laboral, prostitució infantil, víctimes de la guerra, xiquets soldat, xiquets *sicarios i xiquets que pateixen violència dins de l’àmbit familiar.

La Consellería de Cultura talla l’aigua i la llum i bloqueja l’accés en el baix del carrer Na Jordana 37 seu de l’Associació de dones AURORA i del partit Feminista, sense autorització judicial o administrativa, sense que amenace ruïna i sense que haja conclòs l’expedient expropiatori per l’ampliació de l’IVAM.
L’associació Aurora i la propietària del baix Elena Bengoechea presenten una denúncia en el jutjat de guàrdia i consideren que han aplanat la seua propietat i segrestat els seus drets polítics d’associació i reunió.
Per a denunciar aquesta lamentable i il·legal assetjament es concentraran demà diumenge a les 12 h. en les portes de l’IVAM com a protesta. És el tercer diumenge que es concentren.
Amics del Carmen considera intolerable l’agressió patida per aquest col·lectiu i denuncia la lentitud i escassa voluntat de l’IVSA i de la Consellería de Cultura per a arribar a acords amb els afectats i garantir-los el reallotjament en el Carmen, en aquest cas a l’associació Aurora i al partit Feminista. Per a Amics del Carme s’està practicant per la via d’aquests fets il·legals i d’abús d’autoritat un autèntic assetjament immobiliari sobre aquest col·lectiu.
Amics del Carme se solidaritza amb aquest col·lectiu i anuncia que dóna suport aquesta concentració i les que se porten a terme fins que es restablisquen els drets d’aquestes veïnes i ciutadanes.
Amics del Carme

joan margarit, poesia cruel
Sense embuts
article d’Enric Sòria
Com quasi cada any, Joan Margarit ha publicat un nou llibre de poesia, Casa de Misericòrdia. Ens hi acostem amb una barreja d’esperança i de prevenció. En poc de temps, l’autor ha tret a la llum una sèrie astoradora de llibres majors -Estació de França, Joana i Càlcul d’estructures-, a més d’embarcar-se en un complex procés de revisió de la seua obra anterior, i aquesta acceleració del ritme d’escriptura podria fer témer una caiguda en la reiteració o en la facilitat. Res d’això. Una vegada més, ens trobem davant d’un llibre imponent. De títol en títol, la veu del poeta s’ha fet cada vegada més seca, concisa i memorable, i els lacònics emblemes que ens ofereix tenen una transparència tan dura que a penes dóna respir. Joan Margarit és un poeta dur i generós, que aposta per acostar la poesia a la vida (i no a l’inrevés) i que sap que, si el poema ha de complir la seua funció, estrictament misericordiosa, de portar una mica d’ordre i de sentit a l’ànim del lector, aquest ha de copsar que el que diu no és mentida. Margarit, doncs, renuncia tant a l’edulcoració retòrica com a la banalització d’un sentimentalisme hipertrofiat. Si els seus poemes són intensos, tràgics i tot, és perquè, finalment, no hi ha més que el que hi ha. Per això, “un bon poema, per bell que sigui, ha de ser cruel”. En els seus versos, Margarit aprofita la vellesa -i la bellesa- per fer recompte de la vida i alhora la transforma en un art de ser lúcid. Amb cruesa, però també amb una punyent serenitat. De llibre en llibre, Joan Margarit s’ha anat donant permís per a ser ell mateix i nosaltres hem assistit a la construcció d’una gran veu poètica, abundosa, tenaç, deliberada.

Aquest matí, el PSM ha fet un acte de desgreuge a Darder a la plaça des Tub, a Palma, a les onze del matí, i també homenatjarà Antoni Mateu a Inca, amb un recorregut pels indrets lligats a la repressió franquista.
El 13 de febrer el PSM va demanar al Consell de Mallorca que instal·li el quadre d’Emili Darder i Cànaves , darrer batle republicà de Palma, a la galeria de Fills Predilectes de Mallorca avui dia 24 de febrer. Els nacionalistes volen que l’homenatge coincideixi amb el 70 aniversari del seu afuselament a mans d’un escamot feixista i han recordat que la institució mallorquina atorgà aquest reconeixement a Darder el 5 de setembre del 2005. (més…)