EL MERCANTIL VALENCIANO.
Lluís Cucarella, Xàtiva
Ahir va ser un dels dies més emotius en la vida dels quals van viure el bombardeig de l’estació de Xàtiva en 1939 o dels familiars que han escoltat dels seus avis o pares els detalls d’aquella barbàrie que va segar la vida de 109 persones, tres d’ells xiquets. Tant que, quan un dels supervivents, Enrique Palop, va inaugurar el monument que recordarà des d’ara a les víctimes, i l’edat no va impedir que alçara el seu puny esquerre, desenes de persones van haver d’assecar-se les llàgrimes, perquè l’emoció continguda d’un matí carregat d’emotivitat va acabar aflorant. El d’ahir no va ser un homenatge més dels quals es vénen celebrant anualment, sinó l’homenatge que molts esperaven des de feia dècades, i no va faltar un dels emblemes de la Xàtiva antifranquista, de la Xàtiva d’ara, i de la Xàtiva del futur, el cantant Raimon.
L’ajuntament es va oposar
Però l’acte havia començat al migdia, amb la presència d’unes 800 persones, que arribarien al miler després. Primer va ser el presentador de l’acte, Jordi Estellés, del Consell Local de la
Joventut, qui va recordar el difícil que ha suposat inaugurar el monument -l’ajuntament s’ha oposat i fins i tot va manar retirar una maqueta del monument de la casa de la cultura i Renfe al principi va exigir acord del ple-, i va agrair la col·laboració de la gent que ha fet possible que el monòlit estiga ja davant l’estació.
Després Pablo Rodríguez, d’Izquierda Republicana, el partit que ha mantingut viva la flama de l’homenatge durant aquests anys, va incidir de nou en la barbàrie que van cometre els feixistes a l’atacar Xàtiva per ser fidel al govern legítim de la República,

i posteriorment, l’autor del monument, Miquel Mollà, va explicar els detalls del monòlit, l’estructura de certa simetria, la tensió entre agressors i agredits, unes mans realitzant un gest de protecció, uns braços alçats, unes ales… la porta que és necessari creuar. *Aixopluc és el nom del monument. Li va succeir el president del CLJ, Miquel Lorente, qui va comentar que els havia dolgut que algunes persones «fins i tot quasi institucionalment», els havien acusat de voler reobrir ferides, «i això no és cert. Volíem que haguera un record per a les persones que van lluitar per la dignitat i la igualtat». Després, membres del grup Bicicleta *Teatre van col·laborar en l’homenatge amb la lectura de diversos poemes i a l’acabar, Jordi Estellés va agrair a Raimon la seua presència i li va demanar que pujara a la tarima. El cantautor no ho va dubtar i va dir que és «un monument de justícia i em sap malament que les institucions de Xàtiva no siguen institucions de tot el poble, sinó per una banda del poble. La meua mare em contava el bombardeig i la tragèdia que va suposar, però ha estat més tràgic que en 40 anys haja gent que no haja dit gens; fa ja 32 anys que va morir Franco i encara hi ha gent a la qual li sap malament que es recorde a aquestes persones assassinades vilment. No hi ha vida sense dignitat per als morts. Per això estic ací i no he dubtat a vindre». Pep Gimeno, *Botifarra, va concloure les intervencions amb diverses cançons versades. El primer vers va dir així: «*Arrassada al *segle XVIII *i *destrossada al XX, ni *els *borbons ni *els *feixistes #podar<3>/ *amb *els *xativins». Després, Enrique Palop i José Pastor van inaugurar el monòlit. No va poder estar altre supervivent, *Rogelio , per la seua avançada edat, però va ser recordat per tots. Molts polítics van donar l’acte amb la seua presència. És el cas de Isaura Navarro (EU), Joan Ribó (EU), Ramon Cardona (EU), Josep Bort (EU), Agustí Cerdà, (ERC), el diputat socialista Ramon Ortolà o Cristina Suñer (BLOC).