Pere Comte, valencià de Girona
Pere Comte, valencià de Girona
JOAN MANSANET
Secretari del Bloc de València.
[publicat a EL MERCANTIL VALENCIANO]
La Llotja és l´edifici que representa millor l´esperit de la ciutat de València. La va construir el gironí Pere Comte entre el 1482 i el 1498, per encàrrec del Consell General de València, tot seguint el model de la de Mallorca. Els amants d´aquesta ciutat devem al gran mestre valencià de Girona el plaer de passejar entre les columnes helicoïdals o d´entretenir-nos amb els detalls eròtics de la decoració escultòrica.
La Unesco va incloure en 1996 l´edifici en el catàleg del Patrimoni de la Humanitat. D´això ja fa més de 10 anys, i no s´ha vist cap esforç per part de l´ajuntament per aconseguir ampliar aquesta declaració a tot el complex monumental de Ciutat Vella. Entre la Llotja i el convent de la Trinitat, hi ha tot un centre històric que ens situa com un dels pols principals d´allò que els historiadors de l´art anomenen gòtic català, i que el PP ha decidit rebatejar com a gòtic Mediterrani.
La signatura de Pere Comte està present en molts altres edificis que donen personalitat a València, com ara l´Almodí, les Drassanes o la catedral. És just reconéixer-ho i agrair-li els milers de turistes que atrau a la ciutat. Com és necessari també exigir responsabilitats al PP per l´estat en què aquests turistes es troben el centre històric, com si fóra un barri de Beirut. Però ja sabem que les seues prioritats són formigonar l´Horta i facilitar l´especulació als amics.
Aquests dies es pot visitar a la Llotja una interessant exposició titulada Pere Compte-Mateo Carnilivari, dos mestres del gòtic mediterrani. Es tracta d´una mostra que recomane a qualsevol que desitge aprendre una mica més sobre les tècniques constructives del segle XV, i que ens permet comparar l´obra del nostre artista amb la de l´arquitecte italià. Cal felicitar, doncs, la fundació que porta el nom de l´artista (www.perecompte.org) per aquesta iniciativa.
Dos detalls destorben, però, el gaudi complet de l´exposició, i des d´ací demane als organitzadors un esforç per corregir-los. El primer és que, en la biografia paral·lela dels dos mestres que ens trobem només entrar, mentre s´explica l´origen sicilià de Carnilivari, s´oculta inexplicablement l´origen gironí de Comte. I el segon és que els fullets informatius no estan disponibles ni en valencià ni en anglés, i que aquesta darrera llengua també està absent dels panells. Com si l´exposició no estiguera adreçada ni als valencians ni als estrangers, que són els principals visitants del monument.
I, ficats en farina, deixeu-me censurar Rita Barberà pel seu nul interés en la figura de Pere Comte. Resulta sorprenent, per no dir indignant, que la fundació que porta el nom d´un dels artistes més importants de la ciutat tinga com a patrons públics només la Generalitat i la Diputació de València. L´ajuntament hi hauria de ser. Hi serà, sens dubte, a partir del 27 de maig, quan hi haurà el canvi de govern a l´ajuntament, a la diputació i a la Generalitat.
Nota: El cognom del nostre arquitecte apareix en algunes fonts amb la grafia «Compte». La forma preferida per les enciclopèdies i la que el mateix artista usa en alguns manuscrits (un dels quals reproduït en l´exposició esmentada) és Comte.








