—Creu que ERC no és el partit independentista al qual us vau afiliar?
—A mi ningú no m’ha dit que Esquerra hagi deixat de ser independentista, eh. El que passa és que la direcció d’ERC, en aquest moment, llança el missatge que aquesta és un fita que queda en una mena de nebulosa, que l’important –no ho dic jo, repasseu les hemeroteques– és el “patriotisme social”, “la pluja fina”…
Però he llegit coses encara més perilloses. Es diu que, com que el terreny de joc és aquest –que el PSC i CiU no volen anar més enllà–, nosaltres ens hi adaptem i gestionem el que hi ha, anem fent. Això li ho he sentit a dir a Carod diverses vegades.
No ens podem conformar. Som davant d’un objectiu difícil? Evident. Suposo que el poble jueu, quan va passar 40 anys per la travessa del desert per arribar a la terra promesa, deuria trobar algun oasi pel camí. Algú deuria pensar “quedem-nos aquí que hi ha aigua i fruits, que ja estem bé”. Però l’objectiu era anar més enllà, malgrat restriccions i dificultats. No podem perdre de vista l’objectiu principal. Avui Esquerra és molt més gran del que era, i això és un mèrit de la direcció actual i de tot el partit. Ha avançat molt, però crec que alguns han decidit que aquí ja s’hi està bé i que ara toca fer de bons gestors. http://www.eltemps.net/art2.php?sec_id=pol&PHPSESSID=ce56d8a326fc78ecc3f35971d829013a