[article d’Olivier Herrera Marin publicat al DEIA http://www.deia.com/es/impresa/2007/01/24/bizkaia/iritzia/330233.php]

EL PSOE NO POT GOBERNAR AMB LA LLEI DEL PP: LA LLEI QUE NO ES LLEI
Salut i Força
Amor i Poesia
Pau i Llibertat
Socialisme i Solidaritat
Transparència i Responsabilitat
Cultura i Coratge
Dignitat i Decència
Sobirania i República

Vergonya Sentim
Els Valencians
Per l’Espanya
Boja i Caïnita.

Una forta Abraçada

Olivier Herrera

DE FANTASMES I ESTAQUIROTS DEL TERRORISME
per Olivier Herrera Marín
És hora de prendre la paraula i ocupar el nostre lloc posant a tota la classe política enfront del mirall i a cadascú en el seu lloc. Si la cúpula del PP no tingués tant suport mediàtic, si no fos tan covard el gran capital, ens farien riure els Mickey Mouse
Rosa Díez, Nicolás Redondo, Enrique Mújica, Pepe Bonó “el jesuïta” i Barrionuevo “l’amic de Vera i de Galindó” són la punta de la cinquena-columna al servei del PP, són els cinc inmortals capaços de vendre els seus ideals i trair al seu partit; per orgull, afany de venjança i ambició personal. Cinc creus vermelles en processó fantasmal pels alts merlets de la Castellà imperial, cinc conjurats contra la PAU, que van deixant al seu pas el fètid i gèlid alè de la mort, cinc defensors: de la rendició incondicional, la pau dels cementiris i la democràcia tutelada heretada de l’orgànica, de la drecera del GAL al servei de Mister X, aquell déu de les calaveres pintades en calç viva, l’altre aprenent de bruixot a les ordens de Bush pare en el genocidi “legal” de Iraq que li vol donar lliçons a ZP.
I cinc són els dits de la mà dreta disposada a tallar la mà esquerra del partit, si te que fer-se perdonar els seus greus pecats pels poders fàctics per a salvar les seves poltrones devaluades, els seus càrrecs vitalicis i prebendes. La mà dreta mai li posarà fàstics a netejar les peülles de la bèstia -amb la llengua- després de treure-la del pou negre. La dreta del PSOE ha venut i vendrà els actius del partit, l’honradesa i la dignitat per “La Por a la Llibertat” (Erich Fromm) donant-li amb un petó en la boca l’oxigeno i l’ànima al gran cròtal.
Avui, els polítics d’aigua dolça, immersos en la defensa de lo seu, donen arguments als fills de la gavina per a atacar i destruir a ZP i al PSOE. Les caparres de poltrones, l’única cosa que busquen és el poder autonòmic o municipal, l’acta de diputat, alcalde o regidor d’urbanisme per a parar la mà a final de mes i posar el cabàs totes les festes de guardar. Els companys del PSOE que saben molt bé de que i de qui parlo, en llegir aquestes lletres, que les llegiran, es quedaran parats com els mussols damunt els estaquirots pintats de blanc, que els pragmàtics i els estaquirots del PSOE l’únic que saben fer per defensar lo seu, es matar el somni i l’esperança dels socialistes que podrien ajudar-los a escombrar a Camps i Fabra.
I haurien de dir-nos quin és el seu joc i a qui representen tots eixos que advoquen per aplicar a Euskadi, rigorosament el martell i “El Imperio de la LEY”: Quina Llei? La que impera a Guantánamo? La dels autors i còmplices del tsunami de terror que arrasa Iraq? Quina llei? La dels que menteixen més que parlen i per a sobre de les víctimes innocents, de la ràbia i el dolor que sentim, busquen la foto infame per a treure rendiment polític. Quina llei? La de qui defensa l’herència de “Papuchi i Mamuchi”, els lladres de vides i hisendes, els violadors i assassíns de les flors. Quina llei? La dels que sent incapaços d’analitzar i assumir les raons de la seva derrota electoral el 14 M, busquen deslegitimar a ZP per tots els mitjans, negant-li el pa i l’aigua, el dret i la raó de ser President.
Zapatero ha de ser capaç de fer valer la seva autoritat moral i política per a dialogar i negociar quant calgui i estimi més oportú, a fi de reconduir la situació i buscar la sortida al laberint d’Euskadi. Zapatero no pot seguir mirant per a altre costat i rentar-se les mans que el PSOE no pot governar Espanya amb la llei d’Aznar. ZP ha de moure fitxa sabent que Batasuna, Jarrai, Haika i Segi no són ETA, per més que el diable i el PP les confongui, ha d’aproximar als presos per a evitar tot sofriment gratuït i innecessari als seus familiars, ha de facilitar que l’esquerra abertzale s’integri en la política, sobre ETA, només cap, lliurar les seves armes i desaparéixer del mapa.
El Govern ha de procurar que la justícia s’apliqui amb mesura i prudència, que les sentències ajustades a dret, siguin justes i equitatives mirant de desactivar l’espiral d’odí i de violència que desencadena l’acció-repressió. Els jutges han de prendre les seves decisions fent cura de no sofrir cap pressió de qui busca la venjança i la confrontació. La justícia, no és tal, sense l’amor i el respecte a un mateix i als demes, la justícia ha de bussejar en les causes per a comprendre la sense raó del delicte i veure de guarir o mitigar el mal que no es va voler, no va saber o no va poder prevenir. La raó i la fi més elevada de la justícia no és posar obstacles, que és obrir vies i tendir ponts a la vida, perquè el respecte a la diferència que ens enriqueix, l’amor i la convivència entre els humans, siguin pautes de conducta universal.
El nostre President ha d’abordar el problema polític d’Euskadi amb decisió i coratge, derogar l’obsoleta llei de partits, superar la seva por a equivocar-se i la seva fixació en qui no li respecta ni li respectarà mai. Zapatero no pot seguir oferint-li la rosa al gran gripau que li tracta com un drap brut. En l’últim debat del Congrés va quedar prou clar qui és i que representa Rajoy. Zapatero no pot perdre més temps, intentant seduir a qui demà -si pot- li traurà els ulls. ZP no pot seguir perdent la seva autoritat i dignitat davant el ridícul i miserable portaveu dels fantasmes.
I Zapatero esta perdut, si no confia i es recolza en qui li dona suport i el necessita, ZP ha de superar la por a no ser comprès, que la societat civil va molt per davant de la classe política. La bogeria d’ETA ens podrà seguir donant aguts mals de cap, però l’amenaça real per a l’Estat, per la democràcia i la convivència d’Espanya i Euskadi, el perill per a la Pau, la Llibertat i la Solidaritat, és el càncer de la corrupció que ha envaít tota la classe política, provocant la perduda de credibilitat i confiança en el Sistema. És la política del súper-totxo, i el sentiment cada vegada més estès que un/a se fica en política per a folrar-se (Zaplana, el mestre, *dixit) lo que provoca el desànim sobre el que cavalca la legió de *tiranosaures *reïx -de cartró pedra- que intenten posar de genolls a Madrid i tornar a rendir i prendre Bilbao.
Olivier Herrera Marín