El soroll, l’augment de la inundabilitat, la destrucció d’horta i la separació entre els nuclis d’Alboraia emptijoraran la qualitat de vida

El Bloc d’Alboraia ja ha presentat les al•legacions en què demana la paralització del projecte del Ministeri de Fomento

Més informació en www.blocalboraia.info

Les conseqüències negatives del traçat de l’AVE projectat pel Ministeri de Foment a Alboraia és un dels temes que més preocupa al Bloc en l’actualitat perquè si aquest projecte va endavant, condicionarà el nostre futur com a poble d’una forma catastròfica. Per evitar-ho, el Bloc hem presentat al•legacions en què demanem que es paralitze aquest projecte i s’estudien alternatives al “Estudio Informativo de la Integración de la Alta Velocidad en la Ciudad de Valencia: Tramo II”, com es diu el projecte.

Cal dir que el Bloc de l’Horta Nord va plantejar una alternativa en què el tren discorria per la zona de secà que hi ha paral•lela al By-pass, lluny d’Alboraia. No entenem com el Ministeri de Fomento pretén sacrificar unes 12 hectàrees d’horta productiva (144 fanecades, en total vora 120.000 metres d’horta) i no estudia altres emplaçaments més viables. Per a dur endavant aquest projecte es preveu expropiar un corredor de 8 metres, tal i com diu l’estudi informatiu, i el pressupost previst per a pagar és de poc més de sis milions d’euros: 6.116.184 euros.

¿Com afectaria el traçat de l’AVE al nostre municipi si definitivament anara endavant? Als metres d’horta que desapareixerien, hem d’afegir que està previst que el tren vaja totalment en superficie en una via paral•lela a l’actual de RENFE, per la part oest d’aquesta. En alguns trams de l’Horta Nord la nova via tindrà 10 metres d’altura. En el cas del nostre poble, la via incrementaria notablement la inundabilitat d’un terreny que ja és de per sí altament inundable i aïllaria més encara els nuclis urbans de Patacona, Saplaya i Alboraia. Parlant d’inundabilitat, el Ministeri preveu crear un nou pont (serà el quart en poc de tros) sobre el Barranc de Carraixet.

En l’apartat que parla d’estructura territorial, Fomento usa com a justificació per a la creació d’un tercer mur a Patacona (junt a l’autovia i a la via de RENFE) que ja existeixen dos murs. És a dir, que segons Fomento, no té importància que al costat, a Patacona, hi haja una zona habitada. De fet, llegint l’estudi informatiu, sembla que en el terme d’Alboraia, com l’AVE discorreria en sol no urbanitzable agrícola, no tindrà impacte directe sobre el veïnat. Fomento ignora que al costat d’aquest sòl hi ha vivint més de 2.000 persones en Patacona, i unes 1.600 en Saplaya.

Com a conseqüències més evidents per al paisatge, també hi haurà el talús que s’haurà de crear junt a Patacona per a superar el pont del camí del mar, i a continuació fer que l’AVE creue l’autovia. No sabem si les mesures previstes (pantalles acústiques) podrien minimitzar el soroll que patirem tots els veïns, però especialment els residents a Patacona. Esperem que el sr. alcalde i la resta de partits de l’Ajuntament d’Alboraia siguen conscients de la importància d’evitar que l’AVE destrosse Alboraia.

SOMNIA FOIOS, PERÒ QUIN FOIOS?

Últimament l’alcalde de Foios ha encetat una carrera propagandística, de titular fàcil i tot allò que creu que pot restaurar la imatge de la seua deteriorada política municipal. No ha reparat en res, fins i tot, si cal, ocupa l’espai dels ciutadans i la societat civil.

Per això en estos darrers dies pareix més un organitzador d’espectacles que un bon gestor de la cosa pública, com li pertoca. Prefereix el titular, la frase grandiloqüent, imitant els millors propagandistes del govern valencià, que presentar-se davant dels seus ciutadans i ciutadanes a retre comptes. És, sense dubte, la demostració que el sr. Javier Ruiz no té projecte per al nostre poble i a hores d’ara cap dels seus compromisos no els ha complit.

Ell sap que no pot presentar-se davant del seu poble a explicar com han estat les finances del nostre ajuntament, perquè en estos moments encara no ha presentat els pressupostos del 2006, ni per a la seua discussió, quan molts dels ajuntaments de la nostra comarca estan discutint els del 2007. En lloc d’això uns comptes poc clars, que volen ocultar que no tots paguem taxes i impostos. En dos anys, l’ajuntament no ha cobrat la taxa del als comerciants del mercat . Com es pot presentar davant dels comerciants de Foios que sí que paguen els seus impostos?

La política de comunicació de l’ajuntament, és clarament partidista, només cal que repassem el butlletí informatiu últim, que ha dut a l’oposició del nostre ajuntament, BLOC i EU, a aprovar una moció perquè el pròxim butlletí informatiu municipal siga més plural.

La falta de transparència, l’ocultació i els retards sistemàtics de la documentació que se sol•licita, fa més d’un any en molts casos, ens ha obligat a sol•licitar l’empara de la Sindicatura de Greuges, la Delegació del Govern i la Diputació. Sembla que l’alcalde no s’ha assabentat que tenim el dret i l’obligació de controlar la seua gestió.

I amb tot, la nostra sorpresa no s’acaba ací. Fa unes setmanes començaren en el nostre poble unes Jornades Urbanístiques. Somnia Foios era el seu lema. I nosaltres ens preguntem quin Foios hem de somniar: el que el sr. Javier Ruiz i el PP de Foios han decidit. Volem dir que des del seu inici han estat un mal exemple de participació. Les ha organitzades el sr. alcalde, ell ha dit qui participa i qui no participa i com s’ha de participar, arribant a plantejar que no podien ser polítiques, que havien de ser tècniques, per la qual cosa els partits de Foios i els seus representants havien de quedar-se al marge, tots clar, excepte ell i el grup socialista de Foios. Però si açò ja és important denunciar-ho, cal dir que en matèria urbanística les seues decisions són un clar contramodel del que proposa el PSPV.

L’alcalde creu que els ciutadans del nostre poble no tenen criteri, per això el passat 19 de novembre es presenta sense pudor, a tall de començar les jornades i fa unes declaracions que no tenen desperdici. Afirma que “Foios resiste a la fiebre urbanística”, que “no se ha reclasificado suelo “, titulars que són falsos, perquè només faltaria que es dedicara a reclassificar horta.

Presenta la seua gestió urbanística com a sostenible. Nosaltres ens preguntem si aprovar set polígons, sens cap informe de sostenibilitat no és suficient per a posar en dubte les seues paraules. Efectivament, les diferents aprovacions s’han fet en el marc d’un PGOU de l’any 1989, que el sr. Ruiz en cap moment ha volgut homologar ni a la LRAU i tampoc ara a la LUV. Sobretot pensant en aquelles zones com el sector Sud i ara el PAI del polígon de la Mar que afecten a determinat propietari i a interessos familiars de l’alcalde Javier Ruiz .

En estes dos aprovacions , una d’elles una reclassificació o canvi d’ús, suposen la fantàstica i desproporcionada xifra de 2000 vivendes. Si apliquem els criteris dels socialistes de Bonrepòs, que creuen que el 0’9 d’edificabilitat és una xifra que faria les delícies dels especuladors, què podem pensar si els socialistes de Foios, dirigits per l’alcalde que té interessos directes i familiars en el poligon de la Mar, apliquen un coeficient d’edificabilitat de l’1’48 ?.

Però això no ho és tot. Com és possible que en unes zones hi haja reserves dotacionals i en unes altres no? En quin malson ha imaginat un nou barri separat del poble per la carretera, sense connexions ni zones de reserva escolar, esportiva, ni cessions per al municipi? No és “una nueva zona comercial de ocio y viviendas” com afirmen els nous socis PPopulars de l’operació immobiliària, sinó un pelotazo que farà rics als propietaris i pobre al municipi.

Nosaltres volem que el nostre poble continue tenint eixa qualitat de vida que hem d’oferir als nostres ciutadans. A més, volem un compromís que vaja més enllà del projecte personal i que quan es prenguen les decisions que calga, es pense en la majoria del nostre poble i no en els beneficis del propietaris com així ho deixaren clar tant els socialistes de Foios com el regidors del PP en les intervencions on s’aprovà el projecte de requalificació del Poligon de l’Est o de la Mar. Volem un compromís amb la millora del benestar dels veïns i veïnes de Foios, on la política municipal siga un reflexe d’un poble que sap fer les coses, que se sent a gust amb la vida que porta en el seu municipi. En fi amb una política municipal més propera als ciutadans i ciutadanes, que els tracte amb respecte i que no pense que la política és el titular fàcil i la política d’aparador.

SERGI RUIZ
BLOC DE FOIOS

MANEL RUIZ
EU DE FOIOS

Per una transgressió possible
Fecha: Tue, 22 Mar 2005 11:00:07 +0100
Després de llegir a un mitjà de comunicació local l’article d’opinió del meu excompany de l’Associació d’Estudis Fallers, Gil-Manuel Hernández, de la qual he dimitit recentment, titolat “Les Falles o la transgressió impossible”, desitjaria expressar humilment des de la meua experiència fallera algunes consideracions pertocants a aquesta qüestió. (No us estranye, alguna gent d’esquerres i nacionalista trobem que cal treballar en tots els fronts. Fins i tot a una festa tan carrinclona com són les falles).
Dir, a les primeries, com de fet sap tothom que estiga més o menys implicat a la Festa independentment del seu tarannà, que és ben cert que una transgressió fallera en la seua estricta concepció i no solament pel que fa al caramull, és impossible a hores d’ara. Ara bé, dit açò, cal assenyalar que el que si és possible és anar avançant, tot el lentament que es vulga però avançant a la fi, en allò que pertoca a la innovació i experimentació falleres. A aquest respecte i des del grup polític al qual pertanyia a l’Ajuntament de València, vaig propiciar a l’any 1.995 la creació del Concurs de Falles Innovadores i Experimentals, el qual s’aprovaria a la fi a l’any 1.998 al ple pertocant. Però enfí, açò ja ho he esmentat en alguna que altra ocasió i deixant-me de personalismes estúpids i de “batalletes”, de les quals podria contar un fum, el fet és que amb dinou comissions inscrites a aquest exercici l’estima per la renovació i experimentació fallera__i consegüentment el compassament del seu pas amb el de la societat actual__, va assolint al capdavall una certa consistència. I això és el que importa.
Tornant, però, a l’article en qüestió, no estic d’acord en què “el sistema”, com Gil-Manuel ho denomina en aquest vessant festiu, haja obligat a cap artista a deixar de fer el seu treball en la forma i mode que més s’estime. I la llarga lista que al mateix article es cita i que a la seua immensa majoria continuen plantant amb arranjament als seus criteris, n’és una prova evident. Jo crec que açò és més bé cosa dels jurats, als quals em consta__per tal de fer un seguiment he anat quasi tots els anys de jurat d’Innovadores i Experimentals__mai no se’ls ha donat cap tipus de consigna. Tot resta, doncs, a la seua consideració. I és ben cert que en aquest aspecte si bé cadascú té el seu legítim criteri, existeix majoritàriament una certa confusió respecte a allò, que en síntesi, representa la evolució fallera i per tant la seua innovació. I això a banda de determinades valoracions, per supost subjetives i algunes apuntades específicament i orientativa per J.C.F., i no sempre compartides pel conjunt del jurat. En una ocasió, en allò que deuria de ser un diàleg respectuós des de la discrepància per tal de propiciar un consens, a un dels companys del jurat quasi li agafa un pantaix. En una altra, un altre jurat va considerar el context d’un caramull com una “soflama política” i es va negar taxativament a qualificar-lo, quan jo precisament opinava tot el contrari. És a dir, una auto-crítica, de la qual tan necessitades estem les esquerres més o menys nacionalistes.
Hi han també jurats que li donen molta importància a l’atenció i el “rendez-vous” que els presten els components de la falla quan arriben a jutjar els seus monuments, i no sé si subjetivament, com pot haver passat enguany amb una gran comissió__per a mi de les millors de València__, açò ho troben quasi com un menyspreu i poc més que com una ofensa personal. Al meu parer una mica exageradament, en tant que no constitueix en si mateix cap element d’evaluació.
Cal dir no obstant, que també m’he trobat de vegades amb companys amb els quals la unificació de criteris ha resultat molt senzilla. I en aquestes ocasions la supossada discriminació dels artistes innovadors a les corresponents seccions de J.C.F., la qual apunta Gil-Manel, no ha existit. En concret, i anant de jurat en la categoria de 1ª A, atorgarem el 2º Premi a Alfred Ruiz__va ser quan l’angelet i no tinc la data exacta de l’any al meu abast__, un artista clarament innovador i al qual, supossadament, se li ha expulsat de la Festa. I a més, què és el que passa? Anem a estar pendents sempre dels “palets” i els premis? Perquè açò al capdavall és el que condueix a l’auto-censura fallera i a l’absència de qualsevol tipus de crítica, diguem-ne “inadequada”.

Ja per acabar, i no sense lamentar alguns llançaments de tovallola com el d’aquest gran creador més amunt esmentat, vull felicitar des d’ací a totes aquelles comissions i artistes que es mantenen fidels a la seua concepció de la nostra Festa Gran, a partir del respecte dels seus arrels i sense eixos afegitons interessats que tant l’adulteren i mixtifiquen.

JOSEP VICENT BERGON
P.D. Puc entendre perfectament que no em publiqueu aquest article.

LA VEU
­Manel Rodríguez-Castelló

Aznar espera que Espanya no li demane tornar a governar. A tots ens ha passat algun colp, això de sentir veus, reals o imaginades, sobretot en alguna nit d’insomni o quan hem begut més del compte. No consta que don José María haja fet les seues declaracions sota els efectes de la botella, però insinuar la possibilitat que Espanya ­aquest home és molt castís i sol pixar molt alt­ puga parlar-te i, posem per cas, demanar-te foc, evocar alguna anècdota de quan jugàveu junts al pati de l’escola o pregar-te que la salves del desastre, deu tenir més a veure amb els deliris del poder que amb l’abús en la bevenda. Vistos els antecedents, jo d’Espanya m’abstindria de fer segons quins comentaris a l’expresident, que ja va donar mostres d’una sensibilitat malaltissa quan escoltava les veus de Bush o de Boabdil. També pot ser que estigués parlant metafòricament, cosa no menys preocupant, perquè hi ha metàfores que són bunyols molt indigestos, com quan parlava amb les ombres del poder. Llavors no vaig entendre res però ara caic en el compte que d’aquella manera un pèl críptica Aznar estava escrivint el seu testament polític: de la xerrameca diària amb les ombres emergiria un gris conferenciant que enfosquiria de tant en tant el cel mediàtic. Ara espera no escoltar la veu d’Espanya. Un salvapàtries com ell no podria sostreure’s a la seua crida i segur que se li acudiria qualsevol barbaritat. De no ser que Espanya volgués recitar-li l’Oda de Maragall (avi) a cau d’orella, que no crec. El cas és que Aznar es pensa que pot sentir la veu d’Espanya com sent la d’Ana Botella quan li diu “bona nit cresol, que la llum s’apaga”. A partir d’ací comença a somniar en coses rares i a veure’s a si mateix arreglant-nos els problemes, a nosaltres que no en tenim cap, ho jure. Faria bé d’explicar-li-ho al psiquiatre i desentendre’s d’Espanya i de nosaltres, que ja som majorets. De moment, tinguem el Nadal en pau i unes bones festes.

EL MERCANTIL VALENCIANO, 23 desembre 06

González-Lizondo: “El PP no només està ignorant la realitat social de la Ciutat , sino que contravé l’Estatut i el propi reglament municipal d’ús del valencià”

Valéncia-Ciutat (l’Horta), 22-12-06. Unió Valenciana de Valéncia-ciutat insta a l’Ajuntament a incloure també el valencià en la cartelleria que està distribuint en els espais públics municipals de la ciutat per a felicitar el Nadal i l’any nou. Aixina, l’Alcaldia està penjant uns cartells en els que se pot llegir “Vive Valencia” i “Feliz 2007”, açò és, només en castellà. UV de Vlc-C entén que fent cas del reglament municipal que indica que se deu donar preferència a l’us públic del valencià, la felicitació hauria d’haver segut “Viu Valéncia” i “Feliç 2007” .
Unió Valenciana recorda que el reglament municipal d’us del valencià, pactat en aquell moment pels 4 partits presents en l’hemicicle municipal (PP, PSOE, UV i EU), declarava l’idioma valencià com a la llengua pròpia de la ciutat. A juí dels valencianistes, esta iniciativa municipal també contravé l’Estatut valencià d’autonomia que també reconeix el valencià com a llengua pròpia del Poble valencià.
Per al President d’Unió Valenciana de Valéncia-ciutat, Vicent Glez-Lizondo i Sánchez, se tracta “d’una mostra més del despreci del PP cap a la realitat social dels ciutadans del Cap i Casal, pero també a les lleis municipals i autonòmiques que regulen l’us de la llengua pròpia dels valencians”.
Per un atre costat, Glez-Lizondo ha afegit que “Trobem a faltar la crítica sobre esta clara transgressió de les lleis que fa l’equip de govern des del grup municipal socialiste i sobre tot de Rafa Rubio, regidor, per cert, que mai utilisa el valencià en les seues intervencions en els plens. Els socialistes pareixen més preocupats en fer mèrits en la direcció nacional del PSPV, que no de l’us que fan els populars de la llengua valenciana; si fora verament això lo que els preocupa reclamarien més us de l’idioma valencià i no tant sobre quína normativa es gasta, és absolutament incongruent”.

Gabinet de Comunicació d’Unió Valenciana

Valéncia-Ciutat (L’Horta), 22-12-2006

El Grup de Suport als Presos de l’Horta us convoca al següent acte:

Divendres 22 de desembre: marxa de torxes en solidaritat amb els presos. A les 20:30h a la plaça del Tossal de València

Un altre Nadal arriba als Països Catalans de la mà del consumisme i la falsa felicitat, mentre les nostres presons estan plenes de gom a gom per culpa de les injustícies del sistema i de la creixent repressió de l’Estat.

En aquesta època de l’any, quan la televisió ens assetja amb els milers de possibilitats per gastar-nos els minsos estalvis, quan els nostres carrers s’enlluernen amb llums de tots els colors, quan els discursos sobre la felicitat en l’entorn la família tradicional es repeteixen fins la sacietat, no podem oblidar la situació de les persones empresonades a les quals la societat dóna constantment l’esquena, però de manera especialment hipòcrita i cruel, pel Nadal.

És per això que volem fer un recordatori per a totes elles, i, en especial, per a les persones empresonades per motius polítics, com són Laura Riera i Diego Sànchez. Ambdós viuran per segon any consecutiu el Nadal al Centre Penitenciari de Picassent sense tenir reconegut el seu status de presos polítics, sense poder fer valer els drets que el propi sistema els atorga.

La presó, malgrat les proclames teòriques oficials, és una eficaç eina per silenciar els moviments socials organitzats que lluiten pels drets dels pobles, les classes i els gèneres oprimits, actuant sobre alguns dels seus integrants, generalment els més actius i compromesos. Així, hem de ser conscients que a l’igual que hui parlem de Diego i Laura, demà podríem parlar de qualsevol de nosaltres.

És per això que la solidaritat és necessària des de fora dels murs i és per això perquè exigim que per Nadal –i durant tot l’any– cap persona presa.

El Portaveu Nacional del BLOC JOVE, Pere Fuset es va reunir ahir amb David Incertis, portaveu de la Plataforma per una Vivenda Digna, per tal de realitzar un intercanvi de propostes de cara a la redacció del Programa Jove 2007 de la formació valencianista.

La reunió ha servit també per tal de mostrar l’adhesió del BLOC JOVE a les mobilitzacions per un habitatge digne, convocades per esta plataforma, que tindran lloc a diverses localitats valencianes el proper dissabte 23 de desembre, a les 17’00 hores.

Durant la reunió, Fuset avançà les línies mestres en matèria d’habitatge que el BLOC JOVE defensarà a la redacció del programes electorals municipals i a Corts Valencianes. Entre les propostes, que la Plataforma per una Vivenda Digna s’ha compromès a valorar, destaquen l’elaboració d’un cens d’habitatges buits i la creació d’un Observatori Valencià de l’Habitatge Jove que haurà de vigilar el compliment d’un nou Pla Valencià d’esta matèria que també proposa l’organització juvenil.

Segons ha explicat el portaveu nacionalista, calen “mesures compromeses i valentes, d’aplicació immediata per tal de donar solucions el més prompte possible”. Així es mostrà favorable d’incentivar des d’una doble vessant el lloguer, “d’una banda mitjançant mesures fiscals” com l’augment de l’IBI per als pisos buits i la desgravació de l’IRPF per als propietaris que es decidisquen a condicionar el pisos per a llogar-los i d’altra “donant totals garanties des de l’administració als propietaris”. En este sentit el BLOC JOVE aposta per que les administracions, assumisquen un paper de mitjancer entre propietaris i joves .

El programa jove valencianista contemplarà també mesures pensades per als joves amb capacitat de compra, com “el lloguer amb opció de compra, l’exempció de l’IVA i la reserva d’un percentatge superior al 50% de VPO en tota acció urbanística”.

Al mateix temps, el BLOC JOVE reclama un gran pacte valencià per l’emancipació juvenil què “haurà d’estar participat per agents socials, organitzacions juvenils i administracions “. Este acord “fixaria les bases del disseny de les polítiques d’emancipació de la Generalitat, en combinació amb les polítiques d’ocupació i educatives”.

EFE MADRID. Un 9,6% de les dones a Espanya, 1,8 milions de persones, pateixen maltractament tècnic –comportaments indicatius de cert grau de violència– i 677.300 declara haver estat víctima de maltractaments, segons la macroenquesta sobre la violència contra les dones de l’Institut de la Dona, realitzada amb 32.426 entrevistes.

Les xifres de maltractament tècnic representen un descens de 200.000 casos respecte a les dades de la mateixa enquesta elaborada en el 2002, quan el percentatge ascendia a un 11,1%, mentre el maltractament declarat (dones que confessen haver patit maltractaments) ha passat del 4% en el 2002 a un 3,6%.

Al valorar aquesta disminució, la secretària general de Polítiques d’Igualtat, Soledad Murillo, que ha presentat l’estudi juntament amb la directora de l’Institut de la Dona, Rosa Peris, i la delegada especial del Govern per a la Violència de Gènere, Encarna Orozco, ha afirmat que les dades reflecteixen una “major sensibilització” i que “els barons han mogut fitxa en alguns comportaments”. Al seu judici, el descens no solament s’explica per la conscienciació de les dones, sinó “perquè molts homes amb comportaments masclistes els han identificat i han pogut corregir”, ha dit.

Font: Xarxa Feminista

La regidora del Bloc, Àngels Belloch, denuncia que l’endeutament arriba al 414%:
“A l’alcalde del PP no li ha tremolat la mà un milímetro per a destrossar l’horta d’Alboraia”

La regidora del Bloc Nacionalista Valencià d’Alboraia, Àngels Belloch i Aguilar, ha denunciat que amb l’aprovació del pressupost municipal per a l’any 2007, l’equip de govern del PP ha hipotecat el patrimoni municipal. Belloch ha denunciat que l’endeutament arriba al 414% si en el càlcul es té en compte a l’empresa municipal EGUSA (100 % pública i municipal). Amb aquesta actuació, cas de què perda les pròximes eleccions, el PP hauria hipotecat les possibles actuacions d’una nova majoria progressista.

El Bloc considera que, a més, el déficit municipal continua augmentant amb les actucacions “capritxoses i insostenibles del sr. alcalde, Manuel Alvaro”. Àngels Belloch considera que aquests pressupostos “comporten un risc econòmic extraordinàriament alt per a l’ajuntament d’Alboraia”. “Han hipotecat el patrimoni municipal per a fer front a una obra que hauria de financiar la conselleria d’insfraestructures i transport i no l’ajuntament d’Alboraia”, ha dit Belloch.

A més, com és habitual en ell, l’alcalde del PP no li ha tremolat la mà un milímetro per a destrossar l’horta d’Alboraia. El principal ingrés de l’ajuntament prové de dos requalificacions: per una banda la de la zona comercial d’Alcampo, i de la partida de Vera, on se situaria novament Alcampo després del trasllat. “L’horta és un patrimoni i no es pot malbaratar d’esta forma, l’alcalde hauria de centrar-se en ressoldre els problemes més immediats de la gent, i no actuar de promotor urbanístic”.

…

A continuació està la primera intervenció en el ple del Bloc d’Alboraia (que va votar en contra als pressupostos)

Per a poder analitzar els pressupostos de 2007 hem de veure d’on venim. Venim d’una liquidació de l’exercici 2005 amb remanent de tresoreria negatiu de 5.902.244 milions d’euros (vora 1000 milions de pessetes).

Es a dir que a l’equip de govern no l’ixen els comptes. Per què no els eixien els comptes per raons que continuen fent ara mateixa. Els problemes que està tenint l’Ajuntament perquè isquen els comptes són l’inflament/sobrevaloració dels impostor relacionats amb l’urbanisme (ICIO=impostor construcció instal·lacions i obres).

Per exemple en la liquidació de 2005 veem que es van fer efectius el 33’6 % dels ingressos per impostos indirectos (3.842.332’62 milions de 11.422.685 milions). En el cas de 2006 a 31 d’octubre estem parlant del 9’30 % (d’uns 8.585.267, s’han fet efectius 798.229’06 milions). L’any 2007 no els tornaran a eixir els comptes, i això que els tècnics han advertit d’aquesta situació en els últims exercicis. En el cas de 2007 parlem de 11.895.715 d’euros, que representa 34 % dels ingressos

L’ajuntament es va a un endeutament del 414%. Algú dirà com és possible açò si la llei marca un 110 %. Açò és possible perquè Egusa computa a banda de l’ajuntament encara que és una empresa 100 % pública i municipal. Si llevem Egusa estem en un 70’66 però si tenim en compte les xifres d’Egusa, reitere s’anem al 414 %. I si a més a més tenim en compte allò que no es cobrara de l’ICIO, podem parlar d’un 500-600 %. En conclusió l’equip de govern està utilitzant l’empresa Egusa per anar-se més allà de l’endeutament permés.

També és molt important veure que tot allò que fa Egusa és mitjançant endeutament hipotecant patrimoni municipal. Hipotequen el sòl on anira la seu social d’Egusa, el sòl on va la central d’emergències, sòl on va la residència i el sòl municipal que no són vials de Saplaya. Si no els ix l’operació es podem trobar amb grans problemes

Per acabar aquesta primera intervenció, vostes s’han vanagloriat públicament que és el pressupost més alt de la provincia de València, superat només per la ciutat de València. Però també pot ser el pressupost que provoque el forat econòmic més gran de la història d’Alboraia.

Baix el lema de “Compromís per l’Alcúdia” Esquerra Unida aspira a ser el referent dels valors de l’esquerra transformadora, l’ecologisme i el valencianisme

El col•lectiu d’Esquerra Unida de l’Alcúdia ha decidit que Paco Sanz, torne a encapçalar la candidatura d’aquesta força política al municipi de l’Alcúdia.
Paco Sanz, regidor actualment de l’Ajuntament de l’Alcúdia, ha decidit dedicar-se de manera més exclusiva al seu poble i al treball en els moviments socials i no es presentarà a la reelecció com a coordinador comarcal en l’Assemblea que tindrà lloc al proper mes de gener. Considera que la renovació en la direcció comarcal és positiva i que hi ha altres companys capacitats per a dur endavant aquesta tasca.
El balanç que es fa de la presència d’Esquerra Unida a l’Ajuntament de l’Alcúdia és molt positiva i l’objectiu per aquesta propera legislatura és el d’aconseguir una major representació per augmentar la influència en la política municipal.
El grup municipal de l’Entesa a l’Alcúdia ha estat molt actiu aquests darrers quatre anys presentant múltiples iniciatives i propostes i practicant una oposició constructiva al si de l’Ajuntament. Amb il•lusió i convençuts de que als darrers anys la presencia i el treball a l’Ajuntament de l’Alcúdia ha estat intens i positiu per als ciutadans i ciutadanes, el col•lectiu d’Esquerra Unida de l’Alcúdia va decidir recolzar el projecte d’un “COMPROMÍS PER L’ALCÚDIA” per a les properes eleccions municipals de l’any 2007.
“Compromís per l’Alcúdia” tindrà com objectius principals la millora de la qualitat de vida dels seus habitants, la sostenibilitat ambiental i el respecte al medi ambient, la defensa dels serveis públics davant les privatitzacions realitzades els últims anys o la realització d’urbanisme sostenible on primen les necessitats reals de la població davant els interessos especulatius. En aquest sentit “Compromís per l’Alcúdia” es comprometrà a impulsar una política d’habitatge on prime la vivenda de protecció oficial i el lloguer destinat a joves i persones d’escassos recursos.
La transparència, austeritat i participació ciutadana en la gestió municipal són alguns altres trets pels que Compromís per l’Alcúdia treballarà en la pròxima legislatura.
Esquerra Unida de l’Alcúdia, que sempre ha apostat per la unió de les esquerres, es felicita pel pacte assolit entre EUPV, Bloc i Verds a nivell autonòmic i vol traslladar aquesta filosofia a l’Alcúdia de forma que en “Compromís per l’Alcúdia” s’integren les sensibilitats d’esquerres, nacionalistes i ecologistes.

Des d’Opció Nacionalista Valenciana observem com en acostar-se les eleccions les qüestions simbòliques i el tema estrela de la normativa del valencià es convertixen en armes electorals pero des de la nostra formació entenem que cal treballar pel consens i dedicar-se a solucionar els problemes diaris dels nostres conciutadans i a presentar projectes de futur.
Com indica Josep Pujalt, secretari de cultura d’Opció,

“estem a cinc mesos de les votades i això es nota, uns demanen que es lleven subvencions a entitats valencianes que, des de la discrepància normativa, es dediquen a conrear la cultura i la llengua valencianes, altres tan sols saben armar canyarets i dedicar-se a escridasar als nostres representants polítics i culturals, i el partit del govern valencià, començarà a embolicar-se ab la Senyera, com si fóra la seua bandera i no la de tots els valencians; pero durant la resta de temps, uns i altres s’obliden del valencià, literalment l’amaguen com un joguet que a soles val per a unes èpoques determinades. Des d’Opció trobem que eixe no és el camí, al contrari cal, més que mai, un consens sobre estos punts i un treball conjunt de totes les entitats i associacions per tal de superar definitivament estos conflictes que tant ens perjudiquen.”

En paraules de Carles Chovi, secretari general d’Opció,

“la postura de la nostra formació és clara des de l’inici. Estem per superar els conflictes estèrils que tots coneguem, mitjançant la voluntat de consens de totes les parts. Hem assumit decisions, com fer us de la normativa oficial, que ens han valgut el menyspreu i la desconsideració d’alguns, pero tot ho admetem perque creguem que este és el camí per a superar eixos conflictes dels que parlem. I este camí no és el de la prohibició, ni el de la marginalització, ni el de la imposició, aixina tan sols incidirem en la divisió. No hem d’oblidar que institucions com Lo Rat Penat o la RACV es dediquen a conrear el valencià, organitzen activitats i certamens, com és el cas dels Jocs Florals o el Concurs de Llibrets que són centenaris, i que no a soles es dediquen a la qüestió normativa, al seu si es treballa cada dia per recuperar i mantindre molts aspectes de la nostra cultura, història i tradicions. I per això, no podem demanar que els lleven les subvencions públiques, i menys quan es fa en clau electoralista, o quan resulta que si feren us exclusiu del castellà no tindrien cap problema en cobrar estes subvencions.”

Més de tres-centes persones ja han visitat en la Sala d’Estudi General de La Nau l’exposició “Manuel Sanchis Guarner, un humanista valencià del segle XX”, inaugurada el dimarts per la presidenta de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, Ascensió Figueres, i el rector de la Universitat de València, Francisco Tomás, dins dels actes commemoratius que la institució normativa ha organitzat al voltant de l’any Sanchis Guarner.
L’exposició, que estarà oberta fins al 21 de gener, recull una bona part de les obres i dels treballs realitzats per Sanchis al llarg de la seua vida. Entre el centenar de títols publicats s’exposen La Llengua dels valencians, Els pobles valencians parlen els uns dels altres o La ciutat de València, i també importants treballs com l’Atlas Lingüístico de la Península Ibérica i el Diccionari català-valencià-balear, obres on l’aportació del filòleg valencià va ser fonamental.
El seu compromís per la societat valenciana i per la llengua quedà de manifest en els distints apartats de la mostra, de la qual són responsables els comissaris Santi Cortés i Vicent Josep Escartí. La nombrosa quantitat de fotografies de Sanchis i el documental produït per Televisió Valenciana, dins del conveni de col•laboració amb l’AVL, ajuden a conéixer millor l’erudit, el mestre i l’humanista.
Paralel•lament a l’exposició, l’Acadèmia ha editat una unitat didàctica que s’ha començat a distribuir per tots els centres d’Educació Secundària i instituts de la Comunitat, perquè els professors puguen ensenyar de forma pedagògica als alumnes la dimensió humana, històrica i filològica de Manuel Sanchis Guarner, de la mort del qual el dissabte, dia 16 de desembre, es compliran vint-i-cinc anys.