La macabra expressió d’un nyap polític i judicial
Aquest col·laboració només està en versió PDF a l’AVUI
31 desembre 2006
Un comentari a “La macabra expressió d’un nyap polític i judicial”
Fer un comentari
Necessiteu estar identificats per a poder comentar.
desembre 31st, 2006 at 2:53 pm
ES FA JUSTICIA AMB ELS DICTADORS?
castany | Política general. | dissabte, 30 de desembre de 2006 | 11:11h
Avui ha estat executat Saddam Hussein, l’ex-dictador iraquià. S’a acomplert la sentència dictada per un tribunal iraquià però, s’ha fet justícia? Saddam ha pagat per tots els seus crims, o només per una part?
El cas és que l’ex-dictador és mort, però ha estat condemnat per una petita part dels seus crims. La major part dels seus assassinats han quedat sense càstig.
Els estats són governats per éssers humans que dicten lleis i sentències a la seva conveniència i, moltes vegades, es comporten de forma injusta. No vull dir que la sentència de mort fos injusta, el que vull dir és que no se l’ha condemnat pels seus crims sinó per una petita part d’ells, els que va cometre contra la majoria ètnica del país.
Han quedat sense judici i sentència les matances de població kurda, molts més morts que de xiïtes pels quals se l’ha condemnat. Però és lògic. Imaginem que s’el condemna pel genocidi kurd. De quí era amic en aquella època? Dels Estats Units. Ha estat l’únic que ha comés crims contra el poble kurd? No, Turquia també ho ha fet i vol entrar a l’Unió Europea. Què hagués passat dons si se l’hagués jutjat pels assassinats de kurds? Molt fàcil, els Estats Units haurien estat acusats de còmplices, s’hagués establert un precedent i Turquia s’hauria sentit “incòmoda”. Per tant, millor deixar el judici pels crims contra els kurds per després i, com que no s’el pot matar dues vegades…
És l’història de sempre. Qui mana fa les lleis i aplica la justícia a la seva mida.
Han fet de Saddam un màrtir per la seva gent. Si al menys hagués estat condemnat per tots els seus crims, convertir un criminal en màrtir hauria valgut la pena, però fer-ho només per una petita part crec que ha estat un error.
No s’haurien de jutjar als criminals per la magnitud dels seus actes? No s’hauria d’haver-lo acusat de tots els seus crims (contra kurds i xiïtes) a la vegada?
No es tracta d’una mort més o menys, es tracta d’una neteja ètnica que ha quedat sense condemna. Crec que no s’ha fet justícia, sinó que s’ha fet política.
Una vegada més un dictador s’escapa de pagar per tots els seus crims. Però com a mínim ha pagat per una part. N’hi ha d’altres que no han comparegut mai davant la justícia. Franco va morir a l’hospital i, després de trenta anys de “democràcia”, encara està enterrat al seu mausoleu. Pinochet va morir fa poc també de causa natural després d’escapar-se de ser jutjat per “raons humanitàries”, ja és cínic que un criminal no s’el jutgi per raons humanitàries!
El cas és que, al llit o a la forca, tots acaben morint. Però si ho mirem fredament ens deixa un regust amarg perquè, uns més i altres menys, s’acaben sortint amb la seva.