El Sindicat considera que la política desplegada pel govern de la Generalitat Valenciana no ha estat positiva ni adequada a les necessitats educatives de la societat valenciana ni respon als interessos generals. Tot el contrari respon als interessos partidistes que utilitzen l’educació com un element més de la confrontació política amb el govern espanyol i es pretén imposar la seua visió política de l’educació sense tindre en compte l’opinió del conjunt de la Comunitat Educativa. En eixe sentit, el Sindicat considera negatiu que no s’haja avançat cap un pacte de desplegament de la Llei d’Educació al País Valencià amb un calendari, les propostes sobre la seua aplicació i els currículums i la corresponent memòria econòmica, on tots els agents socials i el conjunt dels partits polítics hagueren pogut aportar les seues propostes. Per contra, estem assistint a un escenari on el Partit Popular està imposant la seua visió particular de l’educació, amb una càrrega partidista molt important, conservadora i confesional, traslladant les propostes dictades per la seua direcció espanyola al País Valencià. Tres exemples que donen suport a la nostra crítica són les proves diagnòstiques fetes per l’Administració, el control partidista de la inspecció educativa valenciana on se seleccionen nous inspectors sense atendre els principis constitucionals d’igualtat, mèrit i capacitat o la creació de la VIU que no respon a les necessitats acadèmiques sinó a les partidistes.

Per altra part, no s’estan atenenent correctament les necessitats educatives de la societat valenciana. La planificació educativa esta molt retardada, els projectes sobre infraestructures educatives -mapa escolar de 1996, creaescola i milloraescola- han fracasat, els centres no han estat construïts quan eren necessaris i no s’han adaptat a les noves lleis ni a les noves necessitats educatives: escolarització de l’alumnat d’infantil en les escoles i d’educació secundària als IES, noves tecnologies, creació de biblioteques escolars o instal.lacions esportives. És lamentable que el Mapa Escolar de 1996 no haja estat acabat 10 anys més tard, quan els centres eren necessaris a finals dels 90 per atendre correctament la generalització de l’educació infantil a les escoles i de l’alumnat d’ESO als IES.

STEPV-Iv afirma que l’atenció de l’alumnat nouvingut – immigrant – es fa gràcies al voluntarisme del professorat valencià, ja que no existeix un pla per a la seua escolarització ni tampoc eines formatives per al professorat ni recursos econòmics suficients per als centres. Per contra, els plans d’acollida de cada centre compensa l’abandó de l’Adminsitració Educativa valenciana.

L’ensenyament en valencià continua en retrocés. Dos de cada 10 alumnes estudien en valencià després de més de vint anys de l’aprovació de la LUEV. El nombre de programes d’ensenyament en valencià està aturat, és cert que més alumnes estudien en valencià, però açò és degut al creixement vegetatiu del nombre de grups escolars en cada centre, no per l’augment de les línies. L’alumnat de Secundària té dificultats per continuar els programes d’ensenyament en valencià. A tot açò se suma el fet que cada dia l’Adminsitració utilitze menys el valencià en les comunicacions als centres, els documents oficials, les intervencions públiques…. En definitiva, s’incompleix la Llei d’ÚS i les sentències dels Tribunals de Justícia que reconeixen la unitat de la llengua.

Les partides econòmiques destinades a l’educació no són suficients, els centres no tenen recursos econòmics per atendre totes les seues necessitats bàsiques. Els equips directius i els claustres estan immersos en una tasca burocràtica ingent per les continues ocurrències i plans que s’inventen en els despatxos de la Conselleria, sense que doten els centres de personal administratiu i de serveis ni s’augmente la plantilla docent dels centres.

El camí de la privatització continua, es desvien recursos públics cap a la xarxa privada que no repercuteixen en la millora de les condicions de treball del personal dels centres privats -professorat i personal no docent- sinó en els beneficis empresarials. Tampoc s’ha avançat en la gratuïtat de l’ensenyament ni en la prestació dels serveis educatius públics dels centres docents: transport, menjadors o activitats extraescolars que estan privatitzades.

Quant a les condicions laborals del professorat, malgrat els acords signats en algunes matèries (salut laboral, adscripció de FPA, repartiment del 0,7% de la massa salarial) es pot afirmar que la negociació no va pel bon camí. El protocol de negociació signat l’any 2005 es troba bloquejat en diversos apartats importants i incomplit en d’altres. L’acord de plantilles d’infantil, els assumptes referits a la seguretat i salut laboral, la publicació de les plantilles de FP, l’aplicació del Pla Concilia, la millora de la gestió de les borses de treball, la reglamentació de la jornada continuada o la negociació de la millora de les retribucions del professorat en són alguns exemples. STEPV-Iv afirma que si no canvia l’actitud de l’Adminsitració Educativa, proposarà la convocatòria de mobilitzacions al professorat valencià per a la propera primavera.

En aquest context, STEPV durant el 2006 ha dinamitzat les negociacions a la Mesa Sectorial (proposta de protocol i negociació dels diferents temes), als comites de salut laboral (serveis de prevenció i coordinadors de centres) i Juntes de Personal -resolucions i propostes sobre problemàtiques concretes- i ha convocat diverses mobilitzacions per exigir majors inversions en ensenyament i pel compliment dels acords. També hem mobilitzat el professorat i hem presentat esmenes per reivindicar una LOE progressista, d’acord amb el programa electoral del partit que governa a Madrid, sense cessions als interessos de la dreta religiosa i econòmica, cosa que no hem aconseguit. També s’ha impulsat diverses actuacions i mobilitzacions per acabar amb la precarietat a l’ensenyament, per traure la religió de l’escola i per millorar la convivència als centres docents.

El 30 de novembre de 2006 van tindre lloc les eleccions sindicals a l’ensenyament públic: universitari i no universitari. STEPV-Iv va ser el més votat en el sector. A l’ensenyament no universitari va guanyar en vots i delegats per sisena vegada, ampliant la majoria respecte del segon sindicat. La nova Mesa Sectorial estarà composada per STEPV-Iv, CCOO, ANPE i UGT. El darrer sindicat per ser central sindical més representativa. Al sector universitari, STEPV-Iv estarà a les meses de negociació de les quatre universitats on s’ha presentat:

Per acabar, STEPV-Iv afirma que el govern valencià ha practicat una política de fets consumats, sense diàleg ni consens, una política privatitzadora, segregadora, antivalenciana, confesional i força consevadora. Una política d’aparador, de titulars adreçada als mitjans de comunicació però no per millorar l’educació valenciana.

València, 30 de desembre de 2006