Diversos partits polítics bascos han criticat el missatge nadalenc de Juan Carlos I al considerar que no va fer esment al diàleg com solució al conflicte.
Agències Bilbao
El vicecoordinador general d’Aralar, Jon Abril, va criticar el missatge de Nadal de Juan Carlos I, al considerar que “no fa esment al diàleg com solució al conflicte que viu Euskal Herria” i “realitza un esment de les víctimes unilateral”, ja que, va afegir, “tot conflicte té víctimes en totes les parts”.

Abril va explicar que “l’època de la transició es va tancar malament i sense integrar a totes les realitats en l’Estat i sense respectar la pluralitat”. A més, va afegir que cal recordar que “a Euskal Herria la Constitució no va rebre el consens al que al·ludeix” el Rei en el seu discurs.
“Ens preocupa que no es faça esment al diàleg com solució al conflicte que viu Euskal Herria i que s’antepose la unitat d’Espanya i la Constitució a la decisió que els ciutadans d’Euskal Herria puguem adoptar”, va afegir.

També va criticar la “excessivament frívola absència d’esment alguna a les víctimes de la Guerra Civil, quan s’han complit 70 anys del seu inici, i ara que més que mai la societat reclama aqueixa reivindicació de la memòria històrica”.

Per la seua banda, la secretària de Comunicació d’EA, Onintza Lasa, va afirmar que el missatge de Nadal del Rei reafirma al seu partit en “la seua vocació republicana i independentista basca” i va criticar la falta de “altura de mires en un moment d’oportunitat política per a arribar a la pau i la normalitat política”.

Lasa va mostrar la seua disconformitat amb la defensa de “la unitat espanyola” i de la Constitució que es realitza en el discurs i va assegurar que “no dóna motiu a l’exercici de determinats drets de la ciutadania”.
“Parla de la unitat espanyola i, a més, en el seu discurs cita a l’Exercit. Ve a defensar l’article 8 de la Constitució, de la seua Constitució, aqueixa Constitució que obliga a la unitat, a la integritat territorial d’Espanya”, va agregar.
Lasa va assenyalar, que, en definitiva, és “l’única en la qual creu”, ja que el missatge sí destaca la “pluralitat lingüística i artística”. “Ve a defensar la pluralitat de caràcter merament folklòric, pel que es col·loca contra l’exercici democràtic de les opcions diferents, que no coincidisquen amb aquesta defensa de la unitat de l’Espanya, una, gran i lliure, tal com ho entén la monarquia”. va manifestar.
La dirigent d’EA va afirmar que en el discurs s’evidencia que l’única cosa que li preocupa al Rei és “la unitat espanyola i perpetuar la monarquia”, en una situació en la qual, al seu judici, tots els ciutadans “i fins i tot el Rei haurien de comprometre’s en aquest moment d’esperança respecte al procés, que ni tan sols cita”.

Així mateix,l portaveu de la Presidència d’EB Berdeak, Mikel Arana, va qualificar el missatge del Rei, com “inmovilista i testimonial” i va assegurar que és “tan buit de contingut com la pròpia figura que representa”.
“És incompatible parlar de modernitat des d’una institució que representa els valors feudals, i és una broma de mal agrade parlar d’una societat igualitària quan es gaudeix de privilegis que són inaccessibles per al conjunt de la ciutadania”, va criticar.
Arana va afirmar que el discurs és “inmovilista”, des del punt de vista polític, i “testimonial”, des de l’òptica social”. El dirigent d’EB-Berdeak va assenyalar que la reivindicació que es fa en el missatge de la Constitució suposa “negar el dret dels pobles a decidir el seu futur”.

Així mateix, va criticar que en el discurs s’apel·le “a un món més junt” i, en canvi, no es qüestione “el model polític neoliberal que està en l’origen de la precarietat laboral i l’especulació urbanística, que afecten als drets fonamentals de les persones”.