En els temps que corren l’Educació és un dels principals pilars de la nostra societat perjudicats greument pels sistemes neoliberals que imperen en molts llocs del nostre País, i més propers al País Valencià. Sistemes que fan de l’educació un mecanisme per aconseguir, recordant temps enrrere, mà d’obra barata, i a ser possible, persones generades per un mateix motle, sense cabuda per al pensament propi, i menys encara si és crític. En l’actualitat, els valencians i valencianes tenim una gran lluita pendent i que hem de guanyar, davant d’estos sistemes imposats per la Generalitat Valenciana del PP, i per què no mencionar la passivitat de l’oposició del PSOE.

Analitzem estos sistemes neoliberals i el deteriorament que en l’educació PÚBLICA generen:

L’argument central que sostenen les polítiques educatives neoliberals és que els grans sistemes escolars són ineficients i els seus productes de baixa qualitat. Per tant les conclusions que s’extrauen son que l’educació pública ha fracassat i així es justifiquen polítiques de reducció de la responsabilitat de les institucions públiques en l’educació, que implica al mateix temps polítiques de reducció de partides pressupostàries.

D’una banda hauríem d’analitzar si els fracassos dels sistemes educatius estan o no directament relacionats amb els sistemes socials i polítics. El que hem de tindre clar és que els l’educació pot tindre deficiències i, com en tot, les institucions i la societat deuen treballar conjuntament per a millorar-la.
Ara bé, les deficiències que experimenta el nostre sistema educatiu no són més que conseqüències de les polítiques capitalistes que s’apliquen en el nostre país, basades estrictament en allò econòmic i en les ideologies dominants, oblidant les bases de l’educació que no són altres que els conceptes pedagògics i socials per a aconseguir una joventut amb plena autonomia, solidària, democràtica, amb capacitat crítica,… en definitiva, formar persones per a aconseguir també una societat millor.
És precisament aquesta funció de l’educació la que altera el neoliberalisme quan construeix el discurs escolar, universitari,… aplicant directament l’equació cost-benefici econòmic. En termes d’eixa equació, s’altera tant la definició de l’educació com la categoria qualitat, que ocupa un lloc destacat en el discurs neoliberal.

En el terreny econòmic, les solucions proposades no tendeixen a millorar l’educació pública sinó a reduir constantment les inversions a més de la nul•la creació de noves infraestructures. Un conjunt de mesures que tenen eixe objectiu són la descentralització i privatització dels sistemes i la reducció de la plana docent.

El neoliberalisme ha trencat amb tot fonament d’educació pública, però per a instal•lar-se en la nostra societat ha d’usar mecanismes per a enganyar els seus possibles votants, que si bé d’una banda es voran afectats per aquesta política de privatització dels sectors públics, d’altra banda a l’hora de sumar paperetes, les matemàtiques no enganyen. Per això, disfressen les seues reformes en promeses tals com millorar la inversió educativa i quan açò no es fa visible, relacionen eixa falta d’inversió en la construcció de noves fórmules d’optimització per les quals s’aconseguix amb menys inversió, més qualitat. Encara que els queda pendent dissenyar fórmules per a aconseguir fer cases més barates i millors. Encara que pel que s’ha vist, el factor PÚBLIC és determinant per aplicar a aquestes les formuletes màgiques.

Cabria preguntar-se llavors la raó per la qual les societats suporten aquest deteriorament de les seues condicions de vida i de la dels seus fills i filles, a curt i a llarg termini.

És indispensable que es detinguen les reformes neoliberals per a resguardar els aspectes que encara estan en peu dels sistemes educatius. Al mateix temps, és necessari dissenyar polítiques de canvi pedagògic del que siguem partícips tots els membres socials. Les reformes educacionals són processos profunds, que posen en moviment aspectes estructurals de la vida social i cultural, que comprometen l’imaginari col•lectiu, la memòria històrica i la prospectiva. I al mateix temps paralitzar les polítiques socials i més encara les institucionals que utilitzen fórmules de rendibilitat per a determinar la nostra estructura educacional.

Però esta lluita contra el sistema neoliberal no pot vindre només de les persones dedicades a la docència, ni dels moviments estudiantils.
És urgent que els sectors progressistes i democràtics generem alternatives que permeten recuperar l’educació com un espai fonamental per a la transmissió dels sabers públics i la recuperació de la trama social.

Esquerra Unida del País Valencià té com a prioritat fer front a aquest tipus de sistemes que destruïxen els nostres recursos públics i socials, vinguen d’on vinguen i es per aixó que ens oposem radicalment al concepte d’Educació i de Qualitat tal com l’enten el PP.

Mireia Mollà i Herrera