El Bloc demana que es realitze un estudi d’alternatives que considere la localització de l’estació de l’alta velocitat en l’aeroport de Manises

Més informació: www.blocalboraia.info

Contacte: blocalboraia@hotmail.com

Text íntegre de les al·legacions:

“Subdirección General de Planes y Proyectos de la Dirección General de Ferrocarriles
Plaza de los Sagrados Corazones, 7
28071 Madrid
Referència: “Información Pública del Estudio Informativo de la Integración de la Alta Velocidad de la Ciudad de Valencia:Tramo II”

Na Maria dels Àngels Belloch Aguilar, com a regidora i portaveu del Grup Municipal Bloc Nacionalista Valencià a l’Ajuntament d’Alboraia presenta en temps i forma les següents AL•LEGACIONS al Estudio Informativo de la Integración de la Alta Velocidad en la Ciudad de Valencia: Tramo II en informació pública segons consta en el BOE núm 236 de 3 d’octubre de 2006.

1. Antecedents

El Ministeri de Medi Ambient de l’Estat ha plantejat diferents alternatives de traçat de la nova xarxa ferroviària d’alta velocitat en diferents Estudis Informatius traslladats als Ajuntaments afectats i que aborden els diferents traçats que arriben a València:

• LÍNEA DE ALTA VELOCIDAD MADRID-CASTILLA LA MANCHA-COMUNIDAD VALENCIANA-REGIÓN DE MURCIA. TRAMO MADRID-ALBACETE-VALENCIA,
• LÍNEA DE ALTA VELOCIDAD MADRID-CASTILLA LA MANCHA-COMUNIDAD VALENCIANA-REGIÓN DE MURCIA. TRAMO MADRID-CUENCA-VALENCIA,
• REMODELACIÓ DE LA XARXA ARTERIAL FERROVIÀRIA DE VALÈNCIA (VALÈNCIA) i
• LÍNEA DE ALTA VELOCIDAD MADRID-CASTILLA LA MANCHA-COMUNIDAD VALENCIANA-REGIÓN DE MURCIA. TRAMO VALENCIA-CASTELLÓN.

Aquesta nova infraestructura presenta uns importants impactes ambientals i suposa una gran inversió. En conseqüència, les decisions a prendre deuen ser ben mesurades amb l’objectiu de determinar la seua necessitat en un balanç cost-benefici i, tot i considerant ja pressa la decisió d’executar la infraestructura, realitzar-la de tal manera que s’optimitzen els potencials avantatges i es minimitzen els impactes negatius, especialment els ambientals.
Més concretament, en juliol de l’any 2000, la Direcció General de Ferrocarrils del Ministeri de Foment va enviar als ajuntaments afectats de València i Alboraia l’Estudi Informatiu del Projecte de Remodelació de la Xarxa Arterial Ferroviària de València. Memòria – Resumen Impacte Ambiental.
Aquest Estudi Informatiu parteix de l’acord de 31 de març de 1999 pel qual es firma el Document de Cooperació entre el Ministeri de Foment, la Generalitat Valenciana, l’Ajuntament de València i RENFE per a la Remodelació de la Xarxa Arterial Ferroviària de València. En aquest document s’estableixen els següents punts que han de servir de base a la susdita remodelació:

• Potenciar els serveis ferroviaris de rodalies, regionals i llarg recorregut en el Corredor Mediterrani, tot resolent els problemes d’estrangulament actual mitjançant la construcció d’un Eix Passant Sud-Nord que millore la qualitat i agilitat de tots els serveis, i d’un nou Accés Sud.
• Fomentar l’accessibilitat dels serveis ferroviaris en l’Àrea de València tot mantenint la centralitat de les terminals i millorant la interconnexió amb les altres xarxes de transport urbà i metropolità, especialment amb la xarxa de Metro en desenvolupament.
• Fomentar la intermodalitat en el transport de mercaderies, tot millorant les instal•lacions de càrrega, i assegurant la presència del ferrocarril en els nodes d’intercanvi modal del transport de mercaderies.
• Resoldre els problemes d’integració del ferrocarril en l’àrea central de la ciutat de València, facilitant la realització de la Operació Parc Central, que suposa una important requalificació del teixit urbà, i la millora de la permeabilitat transversal en l’àrea de instal•lacions ferroviàries entre el Nou Llit del Túria i la estació de València-Terme.

En conseqüència, aquest estudi es planteja inicialment la remodelació ferroviària de València tot partint de la base de mantenir la centralitat de la Estació a realitzar per a l’AVE. Aquesta decisió significa en la pràctica que les noves línies de infraestructura ferroviària havien de travessar l’horta pel sud, l’oest i el nord per arribar a la Estació Central. En altres paraules, s’opta de partida per una solució sense haver analitzat prèviament l’impacte ambiental de les possibles alternatives, costos i mesures correctores.

Posteriorment, en data de 26 de febrer de 2003 es firma el Convenio para la Remodelación de la Red Arterial Ferroviaria de Valencia entre el Ministeri de Foment, la Generalitat Valenciana, l’Ajuntament de València, RENFE i GIF que desenvolupa l’acord de cooperació anterior tot fixant i mantenint la Estació Central com a estació per als serveis d’alta velocitat ferroviària.

En paral•lel, el Ple de l’Ajuntament de València aprova en sessió del dia 28 de gener de 2005 publicat en DOGV num 4988 de 19 d’abril de 2005 el document de títol:

Projecte d’homologació sectorial modificativa de les determinacions del Pla General d’Ordenació Urbana de València en el sector Centre i Sud de la ciutat, i els plans de reforma interior (PRI) dels àmbits A.4.1 Actuació Urbanística Parc Central, A.4.2 Parc Central d’Enginyers, A.4.3. Parc d’Artilleria i Sant Marcel•lí - Camí Reial

Aquest document assumeix la localització de la Estació Central quan encara aquesta decisió encara estava en estudi pel Ministeri de Foment. L’ajuntament aprova aquest projecte en data de 26 de maig de 2006 tot rebutjant l’estudi sobre la millor localització de la Estació per l’alta velocitat tal i com plantejaven determinades al•legacions que demanaven:

1. ES PARALITZE LA TRAMITACIÓ DEL PRI DEL PARC CENTRAL MENTRE NO ESTIGA DEFINIDA LA XARCIA FERROVIÀRIA I ESTACIONS EN L’ENTORN DE VALÈNCIA
2. ES PREVEJA I ES PROJECTE LA LOCALITZACIÓ DE L’ESTACIÓ DE L’AVE A L’AEROPORT DE MANISES TOT CREANT UNA ESTACIÓ INTERMODAL QUE SIGA UNA FITA URBANÍSTICA COM HO ÉS LA ESTACIÓ INTERMODAL DEL TREN FRANCÉS D’ALTA VELOCITAT DE SATOLAS EN L’AEROPORT DE LYON DISSENYADA PER SANTIAGO CALATRAVA

Finalment, en data de 16 de juny de 2006 es publica en BOE núm 143 la declaració d’impacte ambiental del projecte Integración de la Alta Velocidad en la ciudad de Valencia. Aquesta declaració expressa en el seu apartat 4 el Tratamiento del anàlisis de alternativas. Selección de alternativa on textualment expressa:

En la memoria resumen del proyecto no se presentaban alternativas para el tramo para el que finalmente se ha solicitado la Declaración de Impacto Ambiental

I en l’apartat 12 de Conclusión entre altres coses diu:

….. formula declaración de impacto ambiental sobre la evaluación del estudio informativo “Integración de la Alta Velocidad en la ciudad de Valencia” para el tramo I, concluyendo que el proyecto presentado a declaración de impacto ambiental es ambientalmente viable, ….

Aquesta declaració demostra efectivament dues coses:

1. Que no han estat estudiades totes les alternatives tècnicament i ambiental viables com ara l’alternativa de localitzar la estació central de l’AVE en l’aeroport de Manises.
2. La declaració d’impacte ambiental òbvia les conseqüències derivades de localitzar la estació en el centre de València. Aquesta decisió és determinant per obligar què les infraestructures ferroviàries d’accés a l’estació per l’oest, el sud i el nord travessen de manera incorregible els espais d’horta protegida de l’entorn de la ciutat de València amb valors ambientals, històrics i paisatgístics tantes vegades reconeguts, tot creant fragmentació territorial, efecte barrera i destrucció paisatgística en el sud i l’oest (amb les obres en execució) i en el nord (amb obres sense iniciar).
3. Es genera un tram II per al qual es redacta un nou Estudi Informatiu ara objecte d’exposició pública.

Finalment, en BOE de 3 de juliol de 2006 es publica Resolució de la Secretaria d’Estat d’Infraestructures i Planificació per la qual s’aprova definitivament l’”Estudio Informativo del Proyecto de Integración de la Alta Velocidad en la ciudad de Valencia” en su tramo I.

2. Arguments

Resulta constatat com en l’Estudi objecte ara d’exposició pública no ha existit cap estudi d’alternatives. Tot això justificat en un conveni interadministratiu que òbviament en cap cas pot substituir l’anàlisi tècnic i ambiental rigorós sobre les millors alternatives. Acceptar aquesta possibilitat significa supeditar l’interès general a interessos partidistes conjunturals. La desitjable cooperació interadministrativa no pot servir de justificació per l’incompliment de procediments en aspectes bàsics.

Sobre l’alternativa de localitzar la estació en l’aeroport de Manises existeix un estudi finançat per l’ajuntament de Meliana que obra en poder del Ministeri de Foment des de l’any 2003 i que, òbviament, no ha esta considerat.

La opció de localitzar la estació per a l’alta velocitat ferroviària en els aeroports està en l’actualitat molt estesa en tota Europa. Així està fet en el cas de la estació de Satolas en Lyon, així està previst en el cas de Milà (Itàlia) i en molts casos de ciutats alemanyes. Particularment en Espanya així s’ha fet en el cas de Tarragona tot situant la Estació Central en l’aeroport de Reus. Per tant l’alternativa que es proposa a estudiar dins l’estudi informatiu és una opció amplament utilitzada per moltes ciutats europees.

En el cas de València les seues avantatges detallades en l’estudi ja citat i objecte d’una pròxima publicació resulten clares: impacte ambiental incomparablement menor per no afectar l’entorn de L’Horta de València, major operativitat del sistema de transport aeroport - alta velocitat ferroviària i menor cost econòmic per estalvis en longitud de túnels.

La declaració d’impacte ambiental aprovada per al tram I resulta totalment banal i sense rigor tècnic ja que formula la viabilitat ambiental d’un tram urbà on circula soterrat però no considera les extraordinàries repercussions negatives que aquesta decisió de localització de la estació genera de manera incorregible per als trams exteriors d’accés al tram objecte de declaració d’impacte ambiental. Així, es perverteix el sistema i procediment administratiu aprovant un tram, el de la estació en el centre, que condiciona sense possibilitat de correcció la resta dels trams d’accés al anterior.

Amb el precedent pervers ja establert per al tram I de l’estudi informatiu de la ciutat de València, resulta quasi evident quina serà la formulació per al tram II. Tot allò fins ara explicat suposa una autèntica burla a la societat sobre la base d’uns procediments clarament perversos que van en contra directa i frontal de l’interès general de la societat.

D’altra part, l’estudi en exposició al públic planteja com a solució un túnel de dos vies d’ample mixt UICN i ibèric per on han de circular tots els serveis: alta velocitat, serveis regionals, rodalies i mercaderies. L’anterior estudi informatiu havia previst dos túnels un per circulacions en ample internacional i altre per a circulacions en ample ibèric. El límit de capacitat del túnel es preveu per a l’any 2035. L’estudi no aporta les anàlisis que justifiquen aquesta conclusió.

Ara bé, de fet en la entrada sud la via està al màxim de la seua capacitat i les obres preveuen 4 vies més, dos d’ample internacional i dos d’ample ibèric, a més a més de les dos vies d’ample ibèric ja existents. A més a més arriben 3 vies més per l’oest, dos d’ample internacional i una més de l’actual via convencional de Conca. Com que la estació central està concebuda com una estació passant, resulta molt difícil d’acceptar que tots es serveis provinents de l’oest i el sud per tantes vies només necessiten de dues vies d’ample mixt com a infraestructura d’eixida.

Aquest és un argument més a favor de localitzar la estació central de l’alta velocitat de València en l’aeroport de Manises amb infraestructura pròpia independent de la infraestructura actual d’ample ibèric. La estació soterrada prevista potser perfectament útil per als serveis d’ample ibèric però insuficient si a més a més afegim els serveis d’alta velocitat.

3. Conclusió

Per tot allò fins ara exposat DEMANEM:

1. ES PARALITZE EL PROCEDIMENT ADMINISTRATIU DE L’ESTUDIO INFORMATIVO DEL PROYECTO DE INTEGRACIÓN DE LA ALTA VELOCIDAD EN LA CIUDAD DE VALENCIA TRAMO II fins que no siguen efectiva i realment estudiades totes les alternatives viables com ara localitzar la estació de alta velocitat ferroviària en l’aeroport de Manises. Aquesta opció evitarà en l’Horta Nord el catastròfic impacte ambiental que les obres de infraestructura de l’alta velocitat ja estan causant al sud i a l’oest de la ciutat de València.
2. QUE ES PARALITZE IGUALMENT EL PROCEDIMENT ADMINISTRATIU DE L’ESTUDIO INFORMATIVO DEL PROYECTO DE INTEGRACIÓN DE LA ALTA VELOCIDAD EN LA CIUDAD DE VALENCIA TRAMO I. Tot i que ja hi ha resolució d’aprovació definitiva resulta evident que ambdós trams són completament connexos a efectes d’estudi d’alternatives i determinació d’impactes ambientals ja que els impactes crítics deriven fonamentalment de la decisió de localització de la estació per a l’alta velocitat ferroviària.
3. QUE ES REALITZE UN ESTUDI D’ALTERNATIVES RIGORÒS QUE CONSIDERE LA LOCALITZACIÓ ALTERNATIVA DE LA ESTACIÓ DE L’ALTA VELOCITAT EN L’AEROPORT DE MANISES PEL MILLOR INTERÉS GENERAL DE LA SOCIETAT VALENCIANA

Alboraia a 8 de novembre de 2006
Signat M. dels Àngels Belloch Aguilar”

Estem sols
Isabel-Clara Simó
No formo part dels qui se senten culpables per la cultura a què pertanyen. L’autocrítica no és l’autoodi, i els qui detesten per sistema qualsevol cosa que fem -que són legió- fan molt mal servei a la cultura que diuen estimar. Tot i això, com a occidental, em sento avergonyida de l’execució de Saddam Hussein, de la bàrbara pena de mort, de l’estil de revenja, de la il·legalitat del procés, de la manca de defensa. ¿És que no es podia fer un judici net? ¿És que no es podia empresonar el dictador, un cop jutjat, pels seus abusos i els seus crims? ¿És que Occident ha perdut la dignitat? No és excusa dir que l’ha condemnat un tribunal iraquià; un tribunal insolvent i titella que ha donat un trist espectacle al món. Me’n sento avergonyida, sobretot després d’una guerra insensata, fracassada i inútil, a més de ser d’una crueltat insòlita. Que malament ho heu fet com a guerrers i que malament ho feu com a botxins!
Tampoc no formo part dels qui veuen en el Països Catalans la seva frustració diària -que també són legió-, car voldrien ser nord-americans i poderosos i llestos, i són d’un país sense nom amb una llengua sense estatus. Gens ni mica. Tot i això, m’ha entristit veure que La Caixa, és a dir, l’estalvi català, s’apunta amb entusiasme a la Fundació Campus Comillas -si voleu, un altre dia parlem de qui era el marquès de Comillas i com va fer la seva fortuna-, que té per objectiu l’estudi i difusió de la llengua castellana. I a la llengua catalana, qui la defensa? Si no ho fa el responsable, Ernest Maragall, ni ho fa l’entitat que té per objectiu fer obra social amb els diners de l’estalvi català, ¿a nosaltres qui ens defensa?

[EU PARTICIPA PER PRIMERA VEGADA]
La manifestació, convocada per la Plataforma 31 de Desembre, es féu sense incidents
A.MATEU.Palma. DIARI DE BALEARS
Més de 2.000 persones es manifestaren ahir per reivindicar la catalanitat de Mallorca i el dret a l’autodeterminació. La concentració que començà al passeig del Born, a les vuit de l’horabaixa, fou organitzada per la Plataforma 31 de Desembre, que està integrada per partits i entitats.
A l’encapçalament de la manifestació, una pancarta deia: «Som una nació, autodeterminació». Al darrere es trobaven el representants dels partits i entitats de la Plataforma 31 de Desembre, PSM, ERC, Maulets, Entesa. Els manifestants recorregueren el carrer Unió, la Rambla, fins arribar a la plaça Berenguer de Palou, més coneguda com plaça dels Patins.
Un dels moments de més èxtasi fou quan la concentració passà enfront del Teatre Principal, on Maulets féu desplegar una gran pancarta que demanava l’autodeterminació. El gruix de la mobilització anà augmentant a mesura que s’hi incorporaven nous contingents de persones. Al punt final s’arribà a arreplegar una gernació de més de 2.000 persones, moment en el qual la colla de xeremiers formada pels germans Pere i Manuel Martorell llegiren el manifest.
El text, però, no deixava res per verd. A més de fer referència a la reivindicació nacional, també criticava la gestió autonòmica de Matas i la de Cirer pel que fa a Ciutat. Per boca dels xeremiers expulsats de la Sala, es pogueren sentir dures crítiques contra el decret Fiol sobre el trilingüisme, el cas Andratx -quan les masses esclafiren en un gran aplaudiment-, Son Espases i Salvem La Real, Ses Fontanelles, Can Domenge, les torres de Vicenç Grande…
Gabriel Barceló (PSM), Gabriel Huguet (Entesa), Joan Lladó i Bernat Joan (ERC) i Eberhard Gorsske i Miquel Àngel Llauger (EU-EV) hi estigueren presents durant tot l’acte. Llauger reconegué que els representants del seu partit no era habitual que participassin en aquesta manifestació. «No hi havíem vengut més per inèrcia que per cap altra cosa. De totes maneres també assumim com a nostra la reivindicació nacional del 31 de Desembre». Els joves dels PSM (JEN) i els d’Esquerra (JERC) també portaren les seves pancartes respectives.
La manifestació d’enguany, tot i tenir el sentit de reivindicació nacional d’altres anys, també serví de plataforma per denunciar el cas Andratx.
Aquest any se celebra el 777 aniversari de l’entrada del rei en Jaume a Ciutat. Aquest fet és reivindicat pels nacionalistes com la incorporació de Mallorca a la catalanitat. En canvi pels no-nacionalistes tan sols suposa l’entrada a la cristiandat.
Precisament sobre aquest fet rau el conflicte entre catalanistes i centralistes. Els primers ho consideren com el fenomen que més empremta deixa sobre la identitat dels mallorquins. En canvi, pels altres tan sols es commemora l’adquisició de la fe cristiana per part dels mallorquins.
El manifest del germans Martorell també serví per demanar que dia 31 de Desembre també esdevengui l’autèntica «Diada Nacioanal de Mallorca», i no la «postissa que s’establí fa uns anys el dia dotze de setembre».
Tot el recorregut de la manifestació es féu de manera pacífica i no hi hagué cap aldarull. Els crits de «els mallorquins, som catalans!» o «Mallorca catalana» es feren sempre en un to festiu i enmig de les rialles.
Adreça: www.diaridebalears.com/segona.shtml?3029+3+174472

Aquest col·laboració només està en versió PDF a l’AVUI

NOTA DE PREMSA BLOC DE BENICÀSSIM
La necessitat d’un canvi
Des del Bloc fem una crida a tots els ciutadans de Benicàssim perquè davant del desgavell polític, la incoherència i els espectacles circenses que hem hagut d’empassar-nos durant els dos anys de la moció de censura tinguen la capacitat de votar pel canvi polític al nostre poble.
Com a partit de l’oposició, no pretenem fer una crítica gratuïta, ni abocar pessimisme sobre eixe futur meravellós que proclamen des d’ARB i des del PP, que sembla més un conte de fades que la realitat preocupant de Benicàssim. Ja fa molt de temps, que els dos grups polítics que intenten governar, ens estan demostrant cada dia que el seu pacte pel poder amb la moció de censura esta donant una imatge que barreja el ridícul, el surrealisme i la burla als ciutadans, amb votacions que semblen representacions teatrals al saló de plens, mostrant així un greu menyspreu a tots els ciutadans del municipi. A nosaltres ens dóna vergonya aquesta imatge política d’enfrontament entre els ARB-PP, i no trobem cap explicació de les actuacions de la regidora díscola del PP que no ha sigut, ni tan sols, expulsada del Partit Popular. Ens preocupa aquesta imatge pública dels qui representen el municipi i que en vistes a les pròximes eleccions, ja van cadascun pel seu costat.
Se’ns acusa de fumigar de pessimisme l’opinió pública, amb valoracions sobre l’estat de la neteja als carrers o la denuncia de l’augment de les valoracions cadastrals, però són qüestions com aquestes les que afecten directament els ciutadans.
Benicàssim, 30 de desembre de 2006
J.A. Casañ
Regidor del BLOC
Ajuntament de Benicàssim

El Sindicat considera que la política desplegada pel govern de la Generalitat Valenciana no ha estat positiva ni adequada a les necessitats educatives de la societat valenciana ni respon als interessos generals. Tot el contrari respon als interessos partidistes que utilitzen l’educació com un element més de la confrontació política amb el govern espanyol i es pretén imposar la seua visió política de l’educació sense tindre en compte l’opinió del conjunt de la Comunitat Educativa. En eixe sentit, el Sindicat considera negatiu que no s’haja avançat cap un pacte de desplegament de la Llei d’Educació al País Valencià amb un calendari, les propostes sobre la seua aplicació i els currículums i la corresponent memòria econòmica, on tots els agents socials i el conjunt dels partits polítics hagueren pogut aportar les seues propostes. Per contra, estem assistint a un escenari on el Partit Popular està imposant la seua visió particular de l’educació, amb una càrrega partidista molt important, conservadora i confesional, traslladant les propostes dictades per la seua direcció espanyola al País Valencià. Tres exemples que donen suport a la nostra crítica són les proves diagnòstiques fetes per l’Administració, el control partidista de la inspecció educativa valenciana on se seleccionen nous inspectors sense atendre els principis constitucionals d’igualtat, mèrit i capacitat o la creació de la VIU que no respon a les necessitats acadèmiques sinó a les partidistes. (més…)

La crònica de vilaweb

Raimon canta les cançons de l’Olympia al Palau de la Música
També ha presentat tres temes inèdits

Raimon ha tornat a cantar aquest vespre a un Palau de la Música Catalana ple fins dalt de tot. El concert, que portava per títol ‘Cançons d’amor, cançons de lluita’, era un compendi de dos recitals: el què va fer al prestigiós Olympia de París el 7 de juny de 1966 i el què hi va fer el juny d’enguany. Raimon ha canat tres cançons inèdites: ‘Terra negra’, ‘Si miraves l’aigua’ i ‘Mentre s’acosta la nit’. A l’hora dels bisos han arribat cançons emblemàtiques com ‘Diguem no’, ‘Al vent’ i ‘Jo vinc d’un silenci’. El públic l’ha premiat amb llargs aplaudiments.

El Bloc porta vint anys demanant que el barranc siga condicionat com una zona verda pública d’ús ciutadà

Es pot solicitar un exemplar a l’adreça del Bloc d’Alboraia

Més informació: www.blocalboraia.info

Contacte: blocalboraia@hotmail.com

La regidora del Bloc Nacionalista Valencià a l’Ajuntament d’Alboraia, Àngels Belloch, ha destacat que el Bloc porta vint anys defensant que el barranc siga condicionat com una zona verda pública d’ús ciutadà. El calendari replega una vista del Carraixet des del pont del camí de les vinyes, o de Saplaya, en direcció oest.

Els ex regidors d’Unitat del Poble Valencià i Bloc, Enric Climent o Francesc Navarro, anteriorment en el temps, han contribuït notablement a crear una consciència de defensa del barranc i del seu valor paisatgístic i medioambiental.

Respecte al Carraixet, el Bloc sempre ha demanat que siga tractat com un tot integral, un pulmó verd que és del municipi juntament amb l’horta i les platges. La limitació a aquest ús ciutadà que planteja el Bloc és el respecte a la flora i la fauna existents al seu interior.

L’actual alcalde de Guardamar de la Safor, Josep Martínez Moncho, ha confirmat aquest matí que es presentarà a la reelecció a l’alcaldia de Guardamar de la Safor pel BLOC NACIONALISTA VALENCIÀ.
Martínez Moncho, que ja porta huit anys ostentant la màxima representació del municipi, serà cap de llista del BLOC per a les properes eleccions municipals de 2007.
Durant la present legislatura Martínez Moncho ha executat la rotonda de la Natzaret Oliva entre el nucli antic del poble i la carretera d’accés a la platja i ha aconseguit aprovar un PGOU on un 60% del sòl passa a ser zona protegida. En aquest PGOU alguns edificis històrics passen a tenir la màxima protecció com la Casa Gran i l’església parroquial i es posa en marxa un procediment per a recuperar dos antics ullals en l’antiga zona de marjal. A més a més, s’ha adequat l’escala que fa el poble en l’accés a la platja.

http://www.escriptors.cat/autors/raimon/

El conseller cercarà una fórmula legal per a evitar el projecte i Rubio li suggereix que modifique el PRUG
El conseller de Territori ha tirat un gerro d’aigua freda sobre el projecte de l’empresari valencià que ha comprat el vell camping del Racó de l’Olla per a convertir-lo en un complex turístic amb cabanyes d’inspiració caribenya. González Pons va anunciar ahir que cercarà la fórmula legal per a impedir que es construïsca un «parc d’oci» dins del parc natural. El projecte conta amb el plácet del consell rector del Parc Natural de l’Albufera i de l’Ajuntament de València. (més…)

Morera assenyala que la Comissió Europea ha posat en qüestió la política hídrica dels governs de la Generalitat i, sobretot, el pacte Bono-Zaplana pel qual es permet l’abús
El secretari general del BLOC, Enric Morera, ha exigit este matí la revisió del Pla de Conca del Xúquer per tal de racionalitzar els usos de l’aigua i el consum dels cabals d’aquest riu al seu pas per la Manxa i el País Valencià. Una mesura “inajornable i imprescindible” tal i com reconeix la mateixa Comissió Europea en resposta a la pregunta formulada pel BLOC sobre el deteriorament del parc natural de l’Albufera pel descens del cabdal del Xúquer.