Hussein Ezzeine, en substitució de Ahmad Jubran, responsable d’Al-Fatah a l’Estat espanyol, i Abel Issa, membre de la Unió General d’Estudiants Palestins, van donar dissabte passat una xarla sobre la situació actual a Palestina en la llibreria Sahiri de València . L’organitzador de l’acte va ser l’Ateneu del Carme.
Els dos valencians, d’origen palestí, van plantejar els diferents aspectes del conflicte entre Israel i Palestina, desgranant els distints projectes de pau, tot posicionant-se per una eixida negociada. També es va demanar, entre el públic, la implicació europea en la resolució del conflicte i el suport humanitari. Les condicions infrahumanes a les que està esdevenint els territoris ocupats per les forces militars israelianes, amb les destruccions de les infraestructures, estan generant la fam i les malalties, augmentant el nombre de morts; més de 5500 des de l’any 2000.

5000 persones participaren a València de la convocatòria feminista en rebuig a la violència sexista. La manifestació va eixir puntualment a les 19:30 de la vesprada des del Parterre, i recorregué el centre de la ciutat fins la Plaça de l’Ajuntament.

Endavant (OSAN) participà de la marxa amb bloc i pancarta propia que amb el lema “Assenyalem als culpables: colpegem el patriarcat”, tractava de posar de manifest que les lleis aprovades pel govern espanyol són insuficients i que cal atacar el problema del patriarcat amb solucions de base. Al seu manifest, Endavant assegurava que “(…)lluny de l’objectiu d’aquesta llei, el nombre de dones maltractades ha anat en augment. Potser, hi ha hagut algunes millores, com la
tipificació com delictiva d’aquestes agressions, però les coses no han canviat i ja és hora d’assenyalar els vertaders culpables.”. Així, l’organització independentista dirigia les seues crítiques contra la ideologia que substenta el patriarcat, pilar essencial per mantenir el sistema actual amb la sobreexplotació de les dones, i contra els responsables de difondre aquestes idees reaccionàries, tant des del punt de vista tradicionalista (esglèsia, família, sistema educatiu,…) com des del punt de vista consumista (capital, empreses, publicitat…i també contra el govern i els partits polítics institucionals, i contra els sindicats pactistes, que tenint un pes decisori trascendental a nivell legal, polític i social, no posen mecanismes suficietns per extirpar definitivament el patriarcat.

Endavant concloia contundenment “(…) exigim canvis reals i de base, a nivell educatiu, de recursos, de valors i de polítiques actives en totes
les violències de genere, sinó és així… les xifres d’agressions i mortes no deixarà d’augmentar, doncs el motius que les generen, no disminuiran només amb penes de presó pels agressors.”

Un cop acabada la manifestació, militants d’Endavant penjaren una pancarta contra la violència de gènere al damunt de la porta del Mercat Central de València, en una de les places més centriques de la Ciutat del Túria.

www.endavant.org

Estic segur que, si monsenyor Lustiger hagués sigut el ponent de l’última Instrucció Pastoral dels bisbes espanyols, no haurien necessitat quatre dies per posar-se d’acord. I en lloc de tenir un document negatiu sobre el laïcisme, hauríem tingut una orientació pastoral sobre els valors de la laïcitat. Lustiger els hauria explicat que podien dormir tranquils. Ell mateix es considerava laic. Perquè la laïcitat, segons Lustiger, s’explica amb tres paraules. I en totes tres hi estava d’acord: neutralitat (de l’Estat i de l’escola), independència (de l’Estat en relació amb l’Església i viceversa) i llibertat (de consciència i de culte). Només cal obrir l’Evangeli -argumentava Lustiger- per saber que Jesús fou (anacronismes a banda) el primer laic de la història: “Doneu al Cèsar el que és del Cèsar i a Déu el que és de Déu” (Mat. 22,21). Abraçant la laïcitat, l’Estat no fa altra cosa que el que va dir Jesús respecte a la llei (la Torà): l’Estat es posa al servei dels ciutadans i no al revés. La laïcitat no és ateisme. No és una religió. El laïcisme no es refereix a Déu, sinó a la societat. No és una creença: és un principi; no pretén oferir una concepció del món, sinó -simplement- organitzar la convivència. A base de posar en joc les tres paraules essencials que esmentava Lustiger. El laïcisme ens permet viure junts. Cadascú és lliure de tenir les seves opinions i de mantenir les seves creences, però sense voler-les imposar, que és el que pretén -ara i adés- l’episcopat espanyol. El nou document tracta d’”una situación nueva: fuerte oleada de laicismo”. Prepareu els paraigües. I recordeu: tenim el dret d’estar-hi en contra. En un Estat laic hem de retre comptes dels actes, però no de les idees.
Jaume Reixach
Capellà i escriptor

La Coordinadora del País Valencià per la República reunida ahir a la ciutat de València.

Estigueren presents:

- Plataforma 14 d’Abril per la III República
- Plataforma Ciutadans per la República
- Plataforma republicana SOBIRANIA VALENCIANA

i diversos partits i associacions integrades en aquestes plataformes.

Pepa Chesa, Vicent Coll i Vicent Llobell han estat elegits per a ser els número 2 de les llistes de València, Castelló i Alacant. Tomàs Pérez serà el número 3 de València

El Consell Nacional del BLOC, reunit hui dissabte al Complex de La Petxina de València, ha elegit hui als seus candidats a les Corts Valencianes.

Per la circumscripció de Castelló, i pel que respecta al cap de llista, el president del BLOC i portaveu nacionalista a la Diputació de Castelló, Josep Maria Panyella ha estat l’escollit amb 89 vots; mentre que Antoni Porcar, portaveu del BLOC a l’Ajuntament de Castelló, qui també aspirava a aquest lloc, n’ha obtingut 59. Hi ha hagut dos vots en blanc.

Per al número 2 d’esta circumscripció, l’únic militant que es presentava era Vicent Coll, secretari d’Administració del BLOC, el qual ha rebut 116 vots afirmatius i 34 en blanc.

Per la circumscripció d’Alacant, i pel que fa al cap de llista, el secretari local de Dénia i vice-president del Consell Nacional, Dimas Montiel ha estat l’escollit amb 93 vots; mentre que Joaquim Tur, portaveu del BLOC a l’Ajuntament de Calp, qui també aspirava a aquest lloc, n’ha obtingut 55. Només hi ha hagut un únic vot en blanc.

Per al número 2 de la circumscripció, l’únic militant que es presentava era Vicent Llobell, portaveu del BLOC a l’Ajuntament de Callosa d’En Sarrià, el qual ha rebut 115 vots afirmatius i 34 en blanc.

Per la circumscripció electoral de València, i pel que fa al número 2 de la llista autonòmica, la secretària d’organització del BLOC, Pepa Chesa –única candidata que s’ha presentat– ha obtingut 115 vots afirmatius i 32 vots en blanc. Per la seua part, Tomàs Pérez, secretari de Polítiques Sectorials de l’Executiva Nacional, l’únic militant que es presentava per al número 3 de la llista de València, ha recollit 120 vots afirmatius i 27 en blanc.

Cal recordar, finalment, que el secretari general del BLOC, Enric Morera, va ser elegit el passat 30 de setembre candidat del BLOC a la presidència de la Generalitat.

Oficina de Premsa del BLOC

València, dissabte 25 de novembre del 2006

Davant la manca de qualitat democràtica, i la manca de reflex de la pluralitat política a les Corts Valencianes, els i les sotasignants, ciutadans que residim al País Valencià, manifestem. El nostre desacord amb la barrera electoral fixada en el 5% autonòmic com a requisit per a l’obtenció de l’acta de diputat o diputada a les Corts valencianes, atès que no s’ajusta ni a la nostra realitat plural i diversa, ni es correspon amb els principis constitucionals de representativitat. Considerem que constituïx un greuge comparatiu amb i per als valencians respecte a la resta dels ciutadans d’Espanya, en ser l’única autonomia pluriprovincial que establix el topall electoral fins el 5% autonòmic. A més a més, també comporta un greuge comparatiu entre els mateixos ciutadans valencians, doncs els resultats d’una circumscripció electoral poden ser desvirtuats per les votacions de les altres circunscripcions, en ser el topall electoral d’àmbit autonòmic. Ambdues discriminacions contravenen allò disposat a l’article 14 de la Constitució de 1978. Valencians sense veu (més…)

Nomdedéu (BLOC): “A la reunió es van tractar temes relatius a ensenyament a la ciutat de Castelló, especialment aquells que són de competència municipal”

El portaveu adjunt i candidat del BLOC a l’Ajuntament de Castelló, Enric Nomdedéu, acompanyat de les membres de la comissió d’ensenyanent del BLOC, Inés Escoí i Dolors Ibàñez, es va reunir ahir dijous amb una delegació de l’STE-PV en la que es trobaven Julià Rey i Amèlia Ferreres. (més…)

Mansanet critica l’alcaldessa de València, Rita Barberà, per l’autisme social que practica i pel tracte despectiu que està mantenint amb els veïns dels barris del Marítims

El secretari del BLOC de València i candidat nacionalista a l’alcaldia, Joan Mansanet, ha criticat este matí l’alcaldessa de València, Rita Barberà, per l’autisme social que practica i pel tracte despectiu que està mantenint amb els veïns i veïnes del Cabanyal-Canyamelar. I ha aprofitat l’ocasió per manifestar el suport dels nacionalistes a les mobilitzacions veïnals organitzades per denunciar les obres que estan trasbalsant els barris del Marítim i la vida quotidiana de tants i tants ciutadans.

Joan Mansanet ha criticat, sobretot, el fet que no haja mediat cap tipus de comunicació entre l’administració municipal i els veïns. El candidat nacionalista ha destacat la mala gestió de Rita Barberà al respecte, que han provocat unes mobilitzacions veïnals més que justificades i que estan en la base de la convocatòria d’un ple, a un horari intempestiu, hui divendres. “Per què, si no, hauria de convocar un plenari a una hora no habitual?”, s’ha preguntat Mansanet.

Mansanet ha informat que, ahir dijous, el col•lectiu del BLOC del Marítim va mantindre una reunió de treball amb el vice-president de l’Associació de Veïns del Cabanyal-Canyamelar per conèixer de primera ma les reivindicacions veïnals al respecte de les nombrossísimes obres que assoten el barris. Mansanet ha compartit l’argumentació que donen els veïns en el sentit que els canals de comunicació amb Rita Barberà són inexistents i que ningú els ha explicat l’abast d’unes obres que estan col•lapsant el barri.

Cap legislació capitalista ens garantirà la seguretat i la llibertat a les treballadores.

Des de la Coordinadora Obrera Sindical (COS), sindicat per l’alliberament de gènere, de classe i nacional dels Països Catalans, amb motiu de la commemoració del 25 de novembre, Dia Internacional Contra Violència Sexista, manifestem:

Que malgrat les bones paraules i intencions, després de més d’1 any i mig de l’aprovació de la llei integral contra la violència de gènere, l’increment del nombre de dones mortes és constant i les dotacions econòmiques promeses no arriben mai a cobrir ni la més mínima de les expectatives creades amb tot plegat.

El PoeE, tal i com ja va fer amb la nova reforma laboral i la nova reforma de la Seguretat Social, parlava molt. Feia com si complís les seues minses promeses electorals, assegurava un canvi institucional… però com sempre, no ha fet res real per la millora de la vida de les treballadores, que patim aquesta brutalitat quotidiana.

Una prova d’aquest “parlar per no fer res”: l’any 2005 moriren 22 dones al sud de l’Albera (no disposem de les dades del Principat d’Andorra, de la Franja de Ponent o de la Catalunya Nord) assassinades per les seues parelles, excompanys… Enguany, 2006, i a data del 19 d’octubre, ja n’havien mort, al mateix territori, 18 dones. No obstant, no hem d’oblidar que estem parlant de xifres oficials, una altra cosa són les “oficioses”…

Que malgrat l’augment continuat de les formes de violència sexista “no visibles” (assetjament sexual al treball, publicitat, agressions escolars, educació en els rols “tradicionals home-dona”…), tots els recursos (si n’hi ha) es dediquen exclusivament a mostrar formes de violència únicament físiques, cosa que garanteix la continuïtat dels estereotips, i no posa en dubte de cap de les maneres, les bases i fonaments patriarcals d’aquesta violència. I d’açò no solament els polítics institucionals són responsables, sinó també una part important de la nostra classe treballadora, que accepta aquests rols masclistes, i fins i tot arriba a situacions veritablement esperpèntiques de submissió a la ideologia dominant.

Que per molt que es vulga “enraonar” sobre aquesta qüestió, mai no es podrà solucionar mentre les dones treballadores no puguem veure garantida la nostra independència econòmica, social, personal i laboral.
Que mentre que les dones no deixem de ser la font ràpida i barata de mà d’obra, precària i a temps parcial per poder garantir el manteniment de les tasques reproductives i de cura i atenció de la llar, no podrem arribar a deslliurar-nos d’aquesta plaga, que en el moment menys esperat, ens pot arribar a qualsevol de nosaltres.

Que hem de dir ben alt i ben clar que l´atur femení (que dobla el masculí); el major índex de precarietat femenina (precarietat reimpulsada gràcies a la nova reforma laboral promoguda pel PsoE, Ccoo i Ugt, i recolzada al parlament espanyol fins i tot per les organitzacions “nacionalistes” catalanes… i un vergonyant vot nul d’EU); la major taxa de contractació temporal i a temps parcial; els sectors laborals diferenciats per raons de gènere, el 35% de menor salari, de mitjana!; l´assetjament sexual al carrer i al treball; les violacions; la “invisibilització” del treball domèstic; la menor intervenció social, política i econòmica de les dones en l’esfera pública (ja que prou més de la meitat de la riquesa és produïda directament per nosaltres, les treballadores); la imatge de la dona com a objecte sexual; el menyspreu dels valors “femenins”… són les garanties per a l’exclusió i la violència cap a nosaltres, les dones.

Per tot això i molt més, no tenim prou amb un dia, ni amb dos, ni amb tres… els necessitem tots! Necessitem tots els dies per denunciar aquesta situació i els seus responsables polítics, econòmics i socials. Necessitem tots els dies per formar-nos com a persones lliures, per construir una terra i un mon lliure.
I tot açò, amb el recolzament i l’estima de les companyes i dels companys de les assemblees. Mitjançant la denúncia pública i en grup de qualsevol agressió patida per qualsevol companya. Per l’organització, la formació i la fonamentació de la nostra autoestima com a treballadores conscients i triplement oprimides. I en cas de ser necessari, no renunciar a l’autodefensa (com a persona o comptant amb l’assemblea), davant de la impunitat regnant en el sistema judicial espanyol.

Davant de tota aquesta situació, a les treballadores només ens queda una cosa: organitzar-nos per defensar els nostres drets i els nostres espais (privats i públics), com a treballadores i com a dones.

Contra la violència masclista, organitza’t i defensa els teus drets!.
Defensa la teua llibertat!.
Defensa la teua vida!.

Coordinadora Obrera Sindical – COS
València – Vic – Vinaròs 18/11/2006
info-cos@sindicat-cos.org

Manifest d’Endavant en motiu del 25 de novembre, diada contra violència sexista
Ja fa vora dos anys des que s’aprovà per unanimitat la darrera Llei Integral contra la violència de gènere (el 8 de juny del 2005 entrava en vigor). En efecte, el PSOE anunciava l’avantprojecte de llei com una de les seues grans promeses electorals i assegurava un canvi en les polítiques institucionals dirigida a aquests tipus de violència; però, lluny de l’objectiu d’aquesta llei, el nombre de dones maltractades ha anat en augment. Potser, hi ha hagut algunes millores, com la tipificació com delictiva d’aquestes agressions, però les coses no han canviat i ja és hora d’assenyalar els vertaders culpables.

Tant els partits polítics amb representació parlamentària, com les institucions de l’Estat, han dirigit en els últims temps les seues campanyes cap a un únic vessant de la violència de gènere, les agressions físiques. Emmascarant així tots els altres àmbits on les dones pateixen agressions. No només són els responsables d’aquesta visió errònia, sinó que han creat un prototip de dona maltractada, fent que la societat tinga una imatge concreta i distorsionada d’aquesta.

A nivell educatiu i familiar, des de la infantesa s’educa en un model preestablert patriarcal on els rols sexistes són predominants. Característiques com agressivitat, competitivitat o insensibilitat se li atribueixen a l’home, mentre que passivitat, dolçor i paciència és cosa de dones. La situació es dramatitza encara més quan analitzem l’àmbit laboral; la precarietat n’és la protagonista. Canviar la base d’aquest model és fonamental per tal de construir una societat on un dels pilars principals siga el de la igualtat de gèneres.

Altra mostra de les violències de genere són la publicitat, que estimula uns determinats cànons de bellesa i que s’estableixin estereotips al voltant d’aquest. Mentre malalties físiques i mentals relacionades amb la imatge corporal estan creixent de manera alarmant. Els mitjans de comunicació també en són responsables, malgrat que durant els últims anys hi ha hagut una campanya mediàtica més o menys permanent que ha causat un rebuig social al voltant de la violència física cap a les dones. Aquesta s’ha fet des d’una perspectiva extremadament sensacionalista, amb l’ús d’imatges de pallisses o de dones assassinades. Sense un anàlisi real d’aquesta violència i, per descomptat han deixant totalment de banda aquella violència que no deixa marques, la violència psicològica. Deixant de banda aspectes importants com la manca de mitjans en que es troben les dones agredides per refer les seves vides. Les informacions periodístiques apareixen totalment descontextualitzades i si aquesta violència, tant física com la resta, no s´analitza dins de l´entorn i les condicions que realment la causen, mai no podrà ser eradicada. El context en el qual es produeix la violència patriarcal és el l´atur femení (que dobla el masculí), els majors índex de precarietat femenina, la major taxa de contractació temporal i a temps parcial, els sectors laborals feminitzats i sobretot masculinitzats, el 35% de menor salari, l´assetjament sexual en el carrer i en el treball, les violacions, la invisibilització del treball domèstic, la menor intervenció de les dones en el món polític i social, la imatge de la dona com a objecte sexual, els menyspreu dels valors socialment considerats femenins … i en definitiva , tot el conjunt de condicions que creen aquesta situació.

Per tot açò, perquè res no ha canviat, des d´Endavant OSAN pensem que és hora que assenyalem els culpables i que els denunciem públicament: grups parlamentaris amb capacitat de decisió, institucions inoperants, sindicats pactistes, mitjans de comunicació que oculten el context, educació i ensenyament sexista, religió opressora, publicitat estereotipada i tants d’altres. Reformes com les aprovades no serveixen de res i això queda palès dia rere dia. Exigim canvis reals i de base, a nivell educatiu, de recursos, de valors i de polítiques actives en totes les violències de genere, sinó és així… les xifres d’agressions i mortes no deixarà d’augmentar, doncs el motius que les generen, no disminuiran només amb penes de presó pels agressors.

Endavant (OSAN)
Països Catalans
25 de Novembre de 2006

EU L’ALCORA ACUSA AL PP D’INSULTAR A LA POBLACIÓ I ACTUAR COM A CABDILL
Lozano afirma que Peris ha fet desaparèixer al PSOE local en la seua ànsia personal d’escalar en política.

El coordinador local d’Esquerra Unida a l’Alcora, Julian Lozano, ha exposat aquest matí dures crítiques a la gestió personal de l’alcalde de la localitat, Javier Peris, al qual ha acusat d’actuar de manera prepotent , i d’esquenes a la població.
Segons Lozano, “ Peris ha perdut el criteri, i està gastant al poble per als seus interessos personals. En aquestes ànsies personalistes, ha fet fins i tot desaparèixer al propi partit en la capitat de l’Alcalatén,sent un exemple clar d’açó com ha vingut contradient i imposant el seu criteri a la pròpia voluntat de l’agrupació política “. Segons EU, l’alcalde de l’Alcora ha preferit per exemple, no acatar la voluntat del seu partit de fer complir la Llei de la Memòria Històrica i retirar els símbols franquistes dels espais públics del poble, per la proximitat de les eleccions municipals “ A Peris li preocupa més ser la titella d’Enrique Navarro, que no un alcalde progressista”
El portaveu d’EU ha mostrat també el malestar generalitzat a la població, per sentir-se insultats per l’alcalde, quan aquest s’atreveix a afirmar que tota la gent que està al•legant o valorant negativament el nou PGOU “ és perquè estan manipulats” . Per EU, açò esdevé un insult a la intel•ligència de la gent “ si la gent del poble es veu afectada per una proposta de nou PGOU, si cap particular es veu perjudicat i mostra lliurement la seua opinió, per al senyor Peris és que està manipulat. Es veu que només ell té la veritat absoluta i una aclaparadora clarividència, que fa que qui no pensa idènticament com ell estiga sent una titella de qui sap quin obscuros interessos”

Julian Lozano ha afirmat que la gestió del Peris ha defraudat a bona part de l’electorat progressista que va dipositar en ell la seua confiança, i que només EU representa l’opció progressista a la localitat, ja que el projecte personal de l’alcalde ha girat cap a posicionaments dretosos i egocèntrics, sense representar a la major part que el va votar.
Com a mostra de les actuacions cabdillistes de Peris, Lozano ha explicat l´’us que aquest ha fet de la Plataforma Cívica no a la Contaminació per escalar a l’alcadia “tot i ser en el seu moment dels que més es deixaven vore en les manifestacions contra la contaminació, només accedeix a l’alcaldia el primer objectiu és desmuntar a la Plataforma, posant als seus membres dins l’ajuntament per desactivar la seua capacitat crítica. I ara, quan apareixen els problemes de contaminació amb les atomitzadors, es dedica a reunir-se amb les empreses, i obvia a la Plataforma, com si no existira, després d’haver-se aprofitat políticament d’ella”

Lozano ha critica durament que s’actue totalitàriament, per exemple, retirant d’espais públics com la piscina, els fulls de replegada de signatures contra el PGOU “actua tant antidemocràticament com acusava ell al PP, recordem com quan el PP va retirar de l’institut pancartes contra la guerra, va muntar en còlera i ara és ell qui es dedica a negar la llibertat d’expressió en els mateixos espais públics, de qui discrepe de la seua visió”

El fracàs de la gestió de Peris, segons el representant d’EU també es visible en el ridícul fet amb l’ordenança contra la contaminació que va vendre coma la seua gran fita, “ la famosa ordenança que es vanagloriava anava a ser copiada per tota la província, va eixir de Conselleria totalment amputada i feta a la medida de les empreses, i ara ni ell mateix s’atreveix a aplicar-la . Al igual que l’Agenda 21, ja que està plegat com ho va estar el PP de les grans empreses”

Per al coordinador de EU en l’Alcora “ Peris, l’aprenent d’Enrique Navarro, ha fet de tota la seu mediocre gestió, un intent d’autobombo, venent com a grans “logros” seus aquelles gestions que per llei tots els ajuntaments estan obligats a fer, però traint a la voluntat del partit que li va donar l’alcaldia, i sobre, tot al seu electorat