Sembla que finalment s’ha arribat a un pacte entre el Bloc i EUPV, l’objectiu fonamental del qual és promoure un canvi polític el 2007. No ens hem d’enganyar: és un pacte de necessitat i de conveniència, tal i com ha quedat palés amb les nombroses desavinences entre les dos formacions. També és, no obstant, un pacte necessari si es vol obrir l’horitzó a noves possibilitats de govern al País Valencià, perquè representa la única opció de desallotjar al PP del Palau de la Generalitat.

El pacte, que ja es coneix amb el nom de “Compromís pel País Valencià”, es basa en uns acords programàtics de mínims, però intenta abarcar un ventall ben ampli de votants potencials: d’esquerres, nacionalistes i ecologistes. Els dos primers pilars base de l’acord compten amb una bona representació, per part d’EUPV i el Bloc. Tanmateix, per a la representació de les sensibilitats ecologistes dels votants potencials, només hi ha reservat un dels deu llocs de sortida a les llistes, l’anomenada “quota verda”. A priori sembla una xifra molt reduïda, però és una oportunitat excepcional de comptar amb un diputat ecologista a les Corts Valencianes, en una legislatura que de ben segur tindrà un elevat contingut mediambiental.

I ara és quan ve la polèmica. Pareix que el nom que més paperetes té per a ocupar aquesta quota verda és el de Joan Francesc Peris, del Verds del País Valencià. Això suposaria, en la pràctica, deixar fora de les Corts a l’actual diputat per l’Entesa Carles Arnal, d’ ELS VERDS-Esquerra Ecologista del País Valencià. La pregunta aleshores és: és convenient apartar de la primera línia política a qui representa actualment la vessant ecologista a les Corts, i obviar el treball fet durant més de tres anys? La resposta, des d’una òptica pragmàtica i de coherència ideològica, només pot ser una: NO.

No és la meua voluntat confrontar opcions polítiques amb evidents parale·lismes, ni entrar al terreny personal, perquè seria, en tot cas, contraproduent. Per davant de tot, vull deixar clar que la sola presència de la quota verda, ni que siga una maniobra de màrqueting electoral, ja és un avanç. Però cal ser conscients que si Carles Arnal es queda fora del “Compromís pel País Valencià”, s’estaran cometent dos errades difícilment esmenables.

En primer lloc, s’estarà apartant del pacte un dels més destacats artífexs de l’acord, una persona que ha lluitat per acostar posicions fins i tot als moments als quals no hi havia cap garantia d’èxit. I més encara: s’estarà deixant de banda algú qui, en tot moment, va tractar la qüestió dels noms i de qui ocuparia la quota verda com un tema secundari, supeditat a la imperiosa necessitat d’acord entre els dos grans partits. Algú qui mai va exigir, abans d’arribar a un acord ferm, que el seu nom figurés entre els llocs de sortida, per entendre que tot el que dificultava el pacte anava, en última instància, en contra del mateix.

En segon lloc, i encara més important, Carles Arnal representa el nexe imprescindible entre el món ecologista de base i la política parlamentària. La fluidesa de la comunicació entre el diputat i les organitzacions ecologistes, associacions de veïns i persones implicades en el medi ambient, ha estat un dels punts claus per a desenvolupar la seua tasca política i permetre una major participació ciutadana en matèria ambiental (per donar-ne només un exemple, amb la possibilitat de proposar-li preguntes parlamentàries a través de la web del partit). I si, per al conjunt de la societat és un patrimoni excepcional disposar d’un diputat dedicat quasi en exclusiva al medi ambient i la qualitat de vida dels valencians, més encara ho és per als professionals en la matèria, els qui apreciem, i de quina manera, el fet que Arnal és un biòleg (però d’una altra pasta que no l’Ana Obregón, que la broma és fàcil) en contínua formació, que investiga i s’informa, que mai no es conforma amb els informes superficials de conselleria, que entén de què parla quan qüestiona la gestió forestal del Consell.

En definitiva, la presència de Carles Arnal a les Corts en la següent legislatura és una garantia de solvència professional i compromís polític, de participació de la societat i implicació personal, d’experiència (ja són més de trenta anys al món de l’ecologisme) i impuls renovat per canviar el rumb del País Valencià. El valencians no hauríem de permetre’ns el luxe de perdre a l’únic i veritable ecologista que hem tingut a les Corts.

Andreu Escrivà i Garcia

Llicenciat en Ciències Ambientals.