Cardona “les paralitzacions de l’aeroport les haurien de pagar de la seua butxaca Fabra i qui ha col•locat en Aerocas”

El diputat autonòmic d’Esquerra Unida-Els Verds-l’Entesa, Ramon Cardona, ha afirmat avui, que davant l’anunci de la imminent paralització de totes les obres de l’aeroport demà mateix si no hi ha cap novetat judicial, a causa de la impossibilitat de continuar treballant per la protecció de la montanya de Santa Bàrbara decretada per la jutgessa, i vist que des d’Aerocas es torna a amenaçar amb unes despeses diàries de 70.000 euros mentre dure la paralització, ha afirmat que “ aquestes continues paralitzacions tenen un responsable directe, Carlos Fabra i Aerocas. L’aeroport es paralitza perquè des del principi l’han basat en l’error premeditat, en la falta d’estudis i la més absoluta arbitrarietat, a més d’il•legalitats manifestes, per tant, tota la responsabilitat civil d’eixos errors és de qui conscientment els ha produït, i de cap manera es pot consentir que per la incompetència o quan no mala fe d’un nefast gestor, haja de suposar un nou saqueig a l’erari públic” .
El diputat d’EU ha ironitzat sobre la situació “ està clar que a Carlos Fabra no li molesta massa que els diners dels contribuents es malgasten d’aquesta manera, ja que com ell es dedica més que presumptament a defraudar a Hisenda, la caixa comuna de tots els nostres impostos, no conté els seus” .
Cardona ha afirmat que mentre no baixa a terra, i es reconega l’error originari de l’aeroport, i es demane un nou Estudi d’Impacte Ambiental integre es continuarà exprimint l’erari públic per pagar errors, favors i negocis aliens a l’interés públic “ segurament si Fabra haguera de pagar de la seua butxaca aquest desori de paralitzacions i pasos en fals, s’ho pensaria abans” ,

EN SUPORT A LA CONTINUÏTAT DE RAMON CARDONA
Estant pròxima la celebració de les pròximes eleccions autonòmiques, i deixant de costat la consecució o no d’un pacte amb el Bloc, volem fer una sèrie de consideracions perquè l’assemblea d’EUPV del 3, 4 i 5 de novembre, faça possible la continuïtat de Ramon Cardona com a cap de llista d’Esquerra Unida en la circumscripció de Castelló.
En primer lloc valorem que durant aquestes dues legislatures el seu treball com a diputat ha aconseguit arrelar-se com un referent a l’hora d’assumir com propis els problemes de la societat de Castelló i intentar donar respostes, des de l’esquerra alternativa, a les necessitats que es plantejaven a cada moment.
Dins del grup parlamentari ha dut a terme un treball constant en les àrees de la seua responsabilitat en “les Corts”: educació, política social, cooperació, cultura …, però també en tots aquells temes que afectaven les nostres comarques. A pesar que EUPV tinga un sol diputat per Castelló, la realitat és que si observem el contingut i el nombre de preguntes, propostes, compareixences i intervencions en el ple i en les comissions que ha realitzat Ramon Cardona i ho comparem amb la resta de diputats de la circumscripció podem constatar que el seu treball s’ha situat en un nivell molt superior en quantitat i qualitat.
En segon lloc, creiem que s’ha fet patent la seua implicació amb els moviments socials i la seua presència constant en les mobilitzacions pel respecte i augment dels drets de la ciutadania i contra els abusos del poder. Moltes d’aquestes reivindicacions han tingut el seu reflex en iniciatives parlamentàries que traslladava a “les Corts valencianes”.
En un tercer àmbit, i a través de l’Oficina parlamentària que ha realitzat un importantíssim treball d’arreplega i emissió d’informació i amb les declaracions i intervencions directes del nostre diputat, s’ha mantingut una presència constant i immediata en els mitjans de comunicació com a vincle de transmissió de les nostres idees i alternatives al conjunt de la societat.
Finalment, i com a Quart eix de referència, valorem el treball en l’interior de l’organització. D’una banda ha sigut la veu de l’opinió d’Esquerra Unida i l’expressió d’un discurs que els i les militants hem sentit com propi a l’hora d’analitzar la realitat del País Valencià, en el plantejament d’alternatives possibles o en les continuades denúncies sobre la corrupció i els abusos. D’altra banda ha atés les demandes dels col•lectius i ha mantingut amb ells una presència personal i pròxima. Un vincle amb la militància que, des del respecte a totes les sensibilitats de l’organització, s’ha dut a terme per un fort compromís amb Esquerra Unida i ha servit com a nexe d’unió intern.
Per tot això, expressem la nostra confiança en la seua persona i en la necessitat que continue aquest treball. Sens dubte no ha pogut arribar a tot, haurà comés errors, però considerem que el balanç és positiu i creiem que és indispensable no perdre la referència de Ramon Cardona com a cap de llista de la nostra organització per la circumscripció de Castelló. És una garantia de treball per al futur i invitem tots els companys d’EUPV a secundar aquesta proposta.

• Javier Delgado (coordinador comarcal EU-Plana Baixa)
• Jesús Monleón (coordinador comarcal EU-Alto Palancia i regidor d’EU-l’Entesa a Jérica )
• Olimpia Aznar (regidora i tinent d’Alcalde d’EU a La Vall d’Uixó)
• Jaume Barbé ( coordinador EU a Sant Mateu)
• Francesc Monfort (regidor i tinent d’Alcalde de Vilafranca del Maestrat)
• Sebastián Esparducer (regidor d’Esquerra Unida a Benicassim)
• Pere Sorribes ( regidor d’Esquerra Unida a Vilafranca del Maestrat)
• Alvaro Escorihuela (regidor d’Esquerra Unida a Vila-real)
• Fermin Royo, coordinador d’Esquerra Unida a Almenara
• Miguelot Guillén (regidor d’Esquerra Unida a Betxí)
• Luis Blasco (regidor d’Esquerra Unida a Geldo y ex alcalde de la localidad)
• Carles Mulet (regidor d’Esquerra Unida a Cabanes)
• Pedro Martínez (coordinador loca d’EU a Benicarló)
• Justo Cano (coordinador local d’EU a Betxí)
• Àngel Granja ( secretari d’organització d’EU a Vinaròs)
• Salvador Almela (coordinador d’EU a Borriana)
• Sixto Salvador (regidor d’EU a Nules)

adhesions a : esquerraplural@yahoo.es
http://ramoncardona.blogspot.com/

Àrea de Comunicació
Jordi Casals
Girona, 26 d’octubre del 2006

El Partit Republicà Català (RC) critica que en un país del primer món com Catalunya hi hagi milers de persones que visquin en el llindar de la pobresa

Ahir, a Sant Hilari, Carles Bonaventura, cap de llista del Partit Republicà Català (RC) per la circumscripció de Girona –acompanyat de Jaume Cuadras, número 5 de la candidatura i expresident de l’assemblea comarcal de la Selva d’ERC–, va fer un repàs de les propostes que defensa aquest partit en aquests comicis al Parlament i va fer especial incidència als dèficits socials del país: “És inconcebible que avui dia a Catalunya, un país amb riquesa, un país emprenedor, competitiu; en definitiva, un país del primer món, hi hagi desenes de milers de persones que viuen en el llindar de la pobresa.”
I quan els independentistes diem això, va dir Bonaventura, “no fem el mateix que fan altres, que s’omplen la boca d’un presumpte discurs social quan reclamen la formació d’un govern d’esquerres a Catalunya –PSC i ICV– i que, a sobre, acusen manipuladorament els que defensem la identitat nacional de Catalunya de ser de dretes, però que a l’hora de la veritat pacten sistemes de finançament amb Espanya, que condemnen els sectors socials catalans més desafavorits: les vídues amb pensions miserables, els jubilats que viuen sols i amb pocs recursos, els joves que busquen la seva primera ocupació i un habitatge digne, els aturats majors de 50 anys, a patir privacions, mentre els diners dels catalans es destinen a finançar les administracions autonòmiques d’Extremadura o Andalusia, perquè és fals que els diners que paguem els catalans es destinin als pobres espanyols, es destinen a engruixir els pressupostos de les administracions del senyor Chaves i del senyor Ibarra, entre altres presidents autonòmics”.
El cap de llista de RC hi va afegir que “els independentistes som els primers que volem fer polítiques socials, perquè creiem en el país, creiem en la nació catalana i no volem que ningú que hi visqui i que hi vulgui fer arrels sigui víctima de la marginació i de la misèria. Però només amb la independència, amb la pròpia sobirania, els diners dels catalans es quedaran a Catalunya i es podran invertir en els sectors més desafavorits. És amb els catalans més pobres que l’administració catalana ha de ser solidària no pas amb els presidents autonòmics espanyols perquè continuïn mantenint la seva “paradeta”. El vot al Partit Republicà Català, va concloure Bo­naventura, “és un vot contra l’espoli fiscal, contra la solidaritat forçada i imposada per Espanya, és un vot a favor dels catalans i de la gent més necessitada d’ajudes d’aquest país. Si és veritat, com diuen, que som un país ric, això s’ha de notar als barris i pobles de Catalunya no a fora”.
http://www.independentistes.cat/
Per veure el vídeo electoral de campanya podeu clicar al: http://www.independentistes.cat/indexcat.php

Territori reconeix que els PAIs Mundo Ilusión i Torre la Sal afecten a 12 vies pecuàries en Cabanes
L’administració, en lloc de protegir-les, es limita a vendre-les per participar del “pelotazo” urbanístic.

Si ahir el Conseller de Territori no acudia a les Corts per explicar què pensa fer la seua Conselleria per protegir les vies pecuàries valencianes, i al mateix temps, a Vilafranca, els pastors transhumants denunciaven a l’empresa Renomar, constructora dels parc eòlics, per ocupar i destroçar les vies de trànsit tradicional del ramat, avui hem tingut accés a nova documentació que demostra com els PAIS Mundo Ilusión i Torre la Sal contenen en total 12 vies pecuàries, i el més alarmant de tot, és que en lloc de fer complir la llei, i protegir-les, la Conselleria es limita a dir que són seues i vol vendre-les a l’urbanitzador per a tindre solars a canvis.

- En data 13 de març de 2006 , el director territorial de Territori i vivenda emet un informe advertint que el PAI Mundo Ilusión afecte a vies pecuàries que consten relacionades en el expedient, i que són propietat de la Generalitat, malgrat que figuren a nom de la l’ajuntament de Cabanes, així com algunes parcel•les indicades en el mateix pertanyents al Desert de les Palmes també de la Cosnselleria. (més…)

[article publicat a EL MERCANTIL VALENCIANO, traduït al català occidental per ANNA notícies]
Peset Aleixandre i els consells de guerra
XIMO BOSCH GRAU, Jutge
Per a molts, el nom de Peset Aleixandre es limita a identificar una avinguda, un hospital o un col·legi major. No obstant això, resulta menys conegut que també personifica una de les injustícies més amargues de la nostra guerra civil. Al maig de 1941, Juan B. Peset Aleixandre va ser afusellat a Paterna per les tropes de Franco, després d’haver estat sentenciat a mort per un consell de guerra. L’anàlisi del procés mostra amb claredat que no va ser condemnat per la comissió d’un delicte contra persona alguna, sinó per defensar legítimament els principis constitucionals i democràtics.
Peset Aleixandre va ser catedràtic de Medicina Legal i Toxicologia en la Universitat de València, en la qual va ocupar el càrrec de rector entre 1932 i 1934. En l’àmbit científic, va abordar valuoses investigacions relacionades amb aquestes matèries i amb altres referides als camps de la medicina preventiva i de la bacteriologia, en els quals sobresurten els seus estudis sobre higiene pública i sobre la vacunació contra el tifus. Els seus mètodes innovadors van contribuir a un notable prestigi acadèmic de Peset en el nostre país i en l’àmbit europeu. La proclamació de la II República va estimular la implicació política de nombrosos científics i intel·lectuals que van apostar pel reformisme republicà com millor solució per a la regeneració democràtica del país i, des del seu tarannà moderat i liberal, Peset es va incorporar a la tendència republicana liderada per Azaña. El reconeixement social de Peset Aleixandre va quedar palès en les eleccions parlamentàries de febrer de 1936: va concórrer en la coalició del Front Popular i va resultar el candidat més votat en la circumscripció de la ciutat de València, en un sistema electoral de llistes obertes. Desgraciadament, la guerra va desbaratar la temptativa democràtica republicana i la brutal repressió posterior va provocar l’eliminació de les seues principals figures.
El procés contra Peset va començar amb unes denúncies incoherents sobre transgressions genèriques, acompanyades d’imputacions tan vagues com que va ser «amic d’Azaña» o que «escrivia articles en “El Mercantil Valenciano”». Al llarg del sumari s’evidencia que Peset va auxiliar durant la guerra a nombroses persones de dretes, que va salvar la vida a sacerdots i religioses (fins i tot oferint refugi en la seua pròpia casa), i que va fer quant va estar en les seues mans per a evitar excessos en la zona republicana, amb risc per a la seua pròpia integritat. També queda acreditat que Peset Aleixandre es va limitar durant la contesa a contribuir a salvar vides al capdavant dels hospitals militars de Castelló i València. En conseqüència, el retret de l’acusació se centra en la seua condició de diputat i en les activitats públiques inherents a aquest compromís cívic.
El consell de guerra va condemnar inicialment a mort a Peset, però va valorar la seua conducta humanitària i va sol·licitar l’indult, amb commutació per una pena privativa de llibertat. No obstant això, els sectors més intolerants del règim no van acceptar el veredicte i van pressionar de forma obsessiva per a obtenir la seua revocació. Això va acabar provocant que, en una parenceria de magarruferia processal, el tribunal acordara la nul·litat de la sentència i de les actuacions prèvies, amb el pretext de la troballa d’una nova evidència incriminatòria. Mancant altres motius de major abast, la increïble prova de càrrec que provocaria la repetició del judici i la variació de la sentència seria una conferència que va impartir Peset anys arrere en les aules universitàries. En la citada conferència, amb la seua moderació habitual, Peset es limitava a mostrar les seues simpaties pel laborisme britànic o les socialdemocracies escandinaves, a citar a filòsofs clàssics i contemporanis, i a defensar les institucions democràtiques enfront de la revolta militar. No obstant això, en un procés sense garanties, aquesta conferència es va convertir en la prova determinant per a sustentar la definitiva condemna a mort.
En la repressió que va seguir al colp d’estat resulten significatives les matances sense procés algun de milers de persones, moltes de les quals continuen sepultades en la ignomínia històrica de les fosses comunes. No obstant això, al costat del primitivisme d’aquests mètodes criminals, no hem d’ignorar l’ús fraudulent d’un símbol de civilització com el dret per a legitimar la barbàrie. El tràmit actual de la denominada Llei de la Memòria Històrica representa una oportunitat adequada per a desautoritzar o anul·lar l’actuació dels consells de guerra del franquisme, a partir d’instruments jurídics que permeten decretar, des de l’Estat de Dret, que resulta inadmissible la condemna de cap persona per raons ideològiques.
Sens dubte, en aquest camí ens trobarem amb obstacles expressats des de la jurisprudència, en relació amb la salvaguarda de la seguretat jurídica o amb els límits que sorgeixen de la irretroactivitat constitucional; però això no hauria d’impedir que una legislació específica sobre la matèria poguera regular, amb els matisos que s’estimen oportuns, algun tipus d’impugnació de les resolucions d’aquells tribunals l’actuació dels quals va ser notòriament contrària als drets humans i a la pròpia idea de justícia. El propi Peset Aleixandre va semblar intuir aquesta necessitat ètica de rectificació institucional en la seua emotiva carta de comiat a la seua esposa i fills, escrita poques hores abans de la seua mort: «La destinació m’ha triat com instrument del seu injust dolor. Confie, segur en Déu, que algun dia la meua pàtria us retornarà el meu nom com el d’un ciutadà que mai va fer més que servir-la complint els seus deures legals».

Crear un monstre
Isabel-Clara Simó
El complex de Frankenstein, nom manllevat, com el de tots els altres, a la literatura, es dóna quan allò que engendres cobra vida pròpia i es regira contra tu o contra les coses en què creus. Alguns escriptors juren que els personatges els dominen, que actuen en contra de la seva voluntat, com ara la nivola del senyor Unamuno; també hi ha pares i mares que se senten mortificats per la manera de ser dels seus fills.
El govern del PP del País Valencià va crear l’Acadèmia Valenciana de la Llengua per esquivar l’autoritat acadèmica de l’Institut d’Estudis Catalans, per manipular políticament una llengua i per consumar l’escissió lingüística. Per als valencians de dretes -i, ai las, per a alguns d’esquerres!- l’única raó de la seva existència és separar-se al màxim de Catalunya, i, per raons topogràfiques òbvies, acostar-se al màxim a Espanya. Ser menys catalans i més espanyols els sembla una marca de valencianitat; la idea té tradició: si més no, que els dos diaris més importants del País Valencià es diguin Levante i Las Provincias és ben significatiu. Doncs el govern del PP va haver de posar lingüistes a l’Acadèmia, perquè, si no, no colava com a Acadèmia. I ara en reneguen perquè diuen que els ha sortit un monstre. Tant és així que han agafat l’excel·lent revista Lletres Valencianes, que depèn de la direcció general del Llibre, i l’han feta redactar en el valencià de les cavernes, que la seva mateixa Acadèmia havia condemnat. Potser hi ha un equívoc: que el monstre no era aquell ésser ressuscitat, format amb trossos de cadàvers, al retruny de llampecs, sinó que ho era el mateix doctor Frankestein, el seu creador.

Us enganxe ací, l’article que vaig escriure i que se’m va publicar el levante de castelló, el 17-10-06. Ho envie ara perquè veig que Vicent Grau em nomena en el seu article diverses vegades, i supose que la gent que no haja llegit el meu article no ho comprendrà. Doncs ací el teniu:

JA TOCA!
Sóc jove, almenys això indica en tots els carnets de què dispose: carnet jove, carnet universitari, membre del Bloc Jove. Tot i això em desil·lusione per moments. Fa temps que crec que un canvi és necessari en la política mundial, l’hem de fer més pròxima, real, sense confrontacions innecessàries, al servei de la justícia social, la solidaritat i la sostenibilitat mediambental. Com molts diuen, un canvi mundial passa per canvis locals i en aquest punt és on comença la desil·lusió. Crec en un pacte nacionalista i d’esquerres per fer possible el canvi de polítiques al País Valencià. Sempre ho he cregut, i fins i tot me l’he cregut seriosament. Però no qualsevol pacte. He confiat que seria possible deixar-nos de banda les avarícies partidistes i les ànsies de poder personalista, però cada vegada ho veig més complicat. La imposició de les regles del pacte per EUPV fan pensar que no volen pacte. Almenys no el sector majoritari. Doncs si no volen pacte, millor seria que no jugaren amb les il·lusions i el treball de molta gent. Que ho diguen, que el pacte que volen és d’interès i no de progrès, de necessitat i no de voluntat, pel càrrec i no pel País. Em sembla ridícul fer de la negociació un xantatge públic, confrontació de declaracions d’uns i d’altres, com si de la tàctica d’un equip de futbol es tractara: 7+2+1+1, 6+2+1 sempre ben conservadores, no siga cas que perdem l’escàs poder de què disposem. No hi ha candidats de consens, dels partits o independents, capacitats per encapçalar les llistes i desbloquejar les negociacions? A mi se me n’acudeix un bon grapat. Podrien desenvolupar perfectament un programa conjunt, sense necessitat de beneficiar cap dels partits, donant també veu i pes als moviments socials que tant fan pel nostre País, fent del programa la vertadera eina del canvi, no basant-lo en les cares.
Arribats a aquest punt pareix que tot depén dels desitjos interns d’EUPV. De si Marcos, aliada amb els comunistes espanyols, aconsegueix revalidar majoria o si per contra Mollà i la gent d’esquerra i país posen un poc de sentit comú dins la seva organització. No us sembla contradictori que un pacte plural depenga de l’interès intern d’una organització?
Però no tot ha de ser crítica. Encara estem a temps d’arreglar-ho, ens hem de donar pressa. No podem desilusionar a més gent. Les diferències entre els diferents grups no són tan grans, és possible treballar junts, amb ganes, per un altre País Valencià. Per engrescar tots aquells que no creuen en el PPSOE, per fer visible una part de la societat valenciana que volen callar. Per acabar amb l’especulació, l’amiguisme i l’interès personal. Per fer una política de sentit comú, de País, de cultura i sobretot de territori. Per la regeneració democràtica.
Seria bo fer del pacte un exemple. Si no, tots sabem com aniran les coses. Fins i tot els més joves.
Vicent Marzà i Ibàñez
conseller nacional del Bloc

Un cop era segur que el Pemi marxava, la qüestió era trobar un cantant nou.
Voliem algú que no fos conegut en el nostre ambient, amb il·lusió i un parell de collons per substituir el Pemi Fortuny. Pensàvem que era impossible però va sorgir la idea del Salva…
El fet és que LNB té un nou component.

La dona del Cèsar no només ha de ser honrada sinó que també ha de semblar-ho. Jo no sé si este govern és honrat el que sí que sé és que no ho sembla. La frase, la primera part de la qual és de sobres coneguda, va ser expressada a l’últim Ple Municipal del mes setembre i resumeix bastant bé la posició del BLOC davant de les donacions que diverses empreses han fet al municipi. En concret, l’objecte de crítica és només el vehicle tot terreny totalment equipat que l’empresa Válvulas Arco ha donat per a la Policia Municipal i que ja ha sigut motiu de tot tipus de comentaris respecte del context en què es produeix, clar i ras, del per què de la donació. El cas és que, a part de les crítiques més o menys obligades consistents en que no és possible fer dependre de donacions d’empreses o particulars la prestació de servicis essencials per als ciutadans, existeixen uns altres motius que entenen immediatament els nostres veïns a poc que se’ls informe adequadament. Els rumors, habitualment prolífics, han pres part en este assumpte i molts ciutadans han vist immediatament en esta donació una connivència excessiva entre el govern municipal i l’empresa que, per situar-nos, és propietària entre d’altres de la major part del sòl de l’antiga Jutera i de més del 70% dels terrenys del sector Sud, actualment en procés d’urbanització. Res podem dir, ans al contrari, de l’activitat industrial d’una empresa que durant molts anys ha donat treball a molta gent del poble i ha creat una riquesa necessària. Res podem objectar tampoc als seus afers urbanístics, o tal volta simplement expectatives, ben legítimes en tot cas, que puga tindre entre mans. Amb tot, arguments no en falten a un ciutadà ben informat per desconfiar de l’esquema de relació que l’Ajuntament de Foios manté habitualment amb els grans propietaris de sòl urbà. M’explicaré. Al ple al que m’he referit adés, el PSOE anunciava que a desembre presentaria un pla per al trasllat de la Jutera. ¿Perquè s’anuncia eixe pla, gran promesa electoral dels socialistes, justament en el Ple on es qüestionà per part del BLOC i E.U l’actuació del govern en l’expedient que se segueix respecte de les emissions de fum de l’empresa Válvulas Arco que tant preocupa els veïns? A poc que un ciutadà normal, simplement preocupat pel curs polític municipal, vulga extraure conclusions, l’alarma el tocarà de prop. ¿No aprecia l’alcalde ni l’equip de govern cap inconvenient en acceptar donacions de l’empresa que manté un litigi amb els veïns per les emissions del fumeral? ¿Veu correcte l’alcalde i el seu govern que s’accepten donacions del major propietari de sòl urbà i no urbà amb expectatives de ser-ho? ¿De veres no es troba cap contradicció en rebre donacions de l’empresa beneficiària de la reclassificació en sòl residencial dels terrenys de la Jutera que l’alcalde ha manifestat recentment voler traure al preu que siga? Digué l’alcalde en el Ple que les converses amb l’empresa propietària duraven ja alguns mesos i a desembre ens diran el resultat. ¡ I és justament ara quan es rep i s’accepta esta donació! No neguem l’existència de motius legítims per fer-la però l’estètica és essencial i l’equip de govern en la seua relació amb els poderosos no sap guardar les formes. No estan molt lluny conductes com la de l’Alcalde d’Oriola del PP que passejava en el Rolls Royce d’un gran promotor urbanístic o que ocupava un xalet de la seua propietat per un preu irrisori, amb grans crits del PSOE i acusacions de corrupció. ¿Què hauria d’haver fet l’Ajuntament? ¿no acceptar-la? Siguem seriosos. ¿Què hauria d’haver fet l’alcalde d’Oriola?. Per cert, l’Ajuntament ocupa des de fa anys la nau de Servicis Municipals, propietat de la mateixa empresa, sense pagar lloguer i sense contracte conegut. I a tot açò, els malpensats som nosaltres.

El portaveu d’EU-Entesa a les Corts Valencianes, Joan Ribó, s’ha pronunciat hui en contra de la instal·lació d’una base d’operacions humanitàries de l’ONU a Manises perquè, al seu parer, la zona està “altament saturada” en estar “envoltanda de cases” i a causa de la proximitat de l’aeroport.

Ribó ha defensat que bases, “encara que siguen de l’ONU”, han de ser “les imprescindibles” a la Comunitat Valenciana, a la qual cosa ha afegit que ja “n’hi ha prou amb la de Bétera” i ha recalcat que la zona de Manises es troba “altament saturada”, en estar “envoltada de cases” i patix un “impacte acústic terrorífic” causat pel soroll dels avions.

El síndic d’EU-Entesa ha assenyalat que el seu grup ha lluitat contra l’antiga base militar de Manises i també s’ha oposat a l’ampliació de l’aeroport, i, respecte d’això, ha indicat que col·locar una base de l’ONU seria “tornar a la situació inicial”.

“Hi ha molts llocs on es pot ubicar, si s’ha d’ubicar, però evidentment a Manises no és un plantejament adequat”, ha afirmat Ribó, a la qual cosa ha afegit que, a més, “s’ha fet sense consultar, sense encomanar-se ni a Déu ni al dimoni, ni a l’alcaldessa, ni a l’alcalde ni a ningú, i així no es fan les coses”, ha postil·lat.

En reunió ordinària del Consell Executiu Nacional d’Opció Nacionalista Valenciana es valorà positívament els transcurs del I Congrés Obert que està duguent avant la formació nacionalista (més…)

Navarro “ Si el PSOE vol tindre un discurs creïble contra la corrupció urbanística, primera ha de netejar sa casa”

La diputada al Congrés per Esquerra Unida-l’Entesa, Isaura Navarro, ha afirmat avui que després de la proposta del PSOE de signar un decàleg de mesures contra l’urbanisme salvatge i l’especulació urbanística, primer hauria de fer creïble el seu discurs, actuant amb diligència quan aquestes pràtiques afecten directament a dirigents i càrrecs públics locals del seu partit, on, malauradament al llarg i ample del País Valencià es donen casos sagnants, i per contra, la direcció del partit es dedica a silenciar, sense prendre cap mesura.
Navarro ha volgut recordar el paper que el propi PSOE està jugant en localitats castellonenques com Orpesa o Cabanes, on els interessos dels dirigents i/o càrrecs públics estan estretament relacionats amb grans empreses paradigma d’eixe urbanisme salvatge contra el que suposadament el PSOE vol lluitar “ volen proposar un decàleg contra l’especulació urbanística i l’urbanisme salvatge, i és al mateix temps el govern qui posa els fonaments per a fer possible el mateix, com és el cas de la dessaladora d’Orpesa per fer possible els PAIS Marina d’Or, Torre la Sal i Mundo Ilusión, per no parlar del cas de Moncofa, on governa el PSOE i es posarà un altra dessaladora per a fer possible la urbanització de tot el seu terme municipal.
La diputada d’EU, ha remarcat que mentre el PSOE continue prement i promovent directament l’urbanisme salvatge, exigir als demés pactes contra aquest model és una simple burla.

Adjuntem la nota d’Isaura demanant la intervenció d’anticorrupció per l’urbanisme a la Plana (més…)

EL conseller no dóna la cara en la interpel•lació presentada per Arnal

El diputat autonòmic d’Els Verds-L’Entesa, Carles Arnal, ha informat avui tot i que estava prevista la compareixença del Conseller de Territori i Habitatge davant les Corts Valencianes, per respondre entre altres temes a una interpel•lació presentada pels Verds sobre la política general de la Conselleria en matèria de protecció i conservació de les vies ramaderes, el conseller ha excusat la seua presència “ per atendre a compromisos adquirits en anterioritat” per tant el tema queda posposat com amínim 15 dies,

Arnal ha recordat que no és la primera volta que l’absència del conseller, coneguda minuts abans del plenari, posposa temes de caràcter urgent, amb excuses a situacions o temes molt urgents “en concret, fa poc de temps, abans de l’estiu va ser molt comentada l’absència del aleshores responsable del departament, Rafael Blasco, en el dia que tenia que contestar un pregunta urgent sobre presumptes interessos urbanístics de personal de la seua pròpia conselleria”. Ara, és de nou curiós que el nou conseller també ha obligat posposar temes previstos, al•legant la seua recent incorporació i després altres motiu, per tant, la no compareixença d’avui no és la primera vegada que la pràctica, ja que ja ha obligat en altres ocasions a posposar temes urgents, demostrant el nul respecte i consideració que es té amb les institucions i els representants del poble.

Arnal ha destacat, que es dóna la coincidència que estava previst per a aquest mateix matí una manifestació en defensa de les vies pecuàries en la zona dels Ports, ja que les obres de construcció dels parcs eòlics estant comportant nombroses irregularitats i impactes ambientals, entre elles l’afectació greu a vies ramaderes. En plena temporada de transhumància, s’estan ocupant i danyat algunes vies importants del nord de Castelló.
Per al diputat verd, s’ignora si el conseller era coneixedor o no d’aquesta manifestació, però la sospita queda en l’aire (més…)