Imaginem un municipi on el PSOE en el govern i el PP en l’oposició s’han posat d’acord per requalificar una zona industrial consolidada i transformar-la en zona residencial, aprovant una edificabilitat de 98.528,36 m2, cosa que suposa uns beneficis suplementartis de més de 120 milions d’euros. Esta edificabilitat enorme suposarà la construcció de més de 1.000 vivendes.

Una zona on el pare de l’alcalde ha comprat terrenys en els últims anys. Poseu-li un nom, els mitjans de comunicacions ens dóna cada dia molts exemples: Ciempozuelos, Marbella, Seseña, Catral, Porxinos, etc. A esta sèrie d’escàndols s’ha d’afegir Foios.

El ple extraordinari, celebrat el dia 26.10.2006, en el poble de Foios, ha aprovat este PAI.

L’aprovació definitiva d’este PAI suposa per al poble:

· Assumir una edificabilitat de més del doble de l’habitual en els pobles del voltant: Meliana, Albalat, Vinalesa…
· La renúncia a vivendes de protecció oficial que el projecte no preveu ni contempla.
· La renúncia a la reserva d’ús dotacional públic: esportiu-recreatiu, educatiu-cultural, assistencial,…
· La renúncia a 2578 m2 de solars, corresponents a la cessió del 10% de la superfície edificable, que per llei li correspon al municipi.

Què n’obté el municipi? 37.650 m2 de carrers i 3.273 m2 de zones verdes, tot açò sense previsió de l’impacte sobre el poble: seguretat, abastiment d’aigua, energia elèctrica, manca de dotacions sanitàries i educatives.

Dijous 26/10 ha quedat aprovat pel de l’ajuntament amb els vots del PSOE i PP sense cap millora la proposta presentada inicialment, en setembre de 2005, per l’empresa urbanitzadora GESPAIS.

La posició del BLOC i EU, ara convertits de fet en l’única oposició, és clara i contundent.

· VPO. No podem acceptar una urbanització que no contemple com a mínim un 20 % de protecció pública.
· Cessions dotacionals. No podem acceptar una urbanització sense reserva de sòl per a futures necessitats.
· Solars municipals. El projecte hauria de preveure el 2578 m2 que li corresponen.

Cada una d’estes raons per ella mateixa serien motiu suficient per a la nostra oposició, però hi ha encara una raó més que aconsella la seua retirada. Si el PSOE vol ser coherent amb les crítiques que estos dies està fent a Esperanza Aguirre, Presidenta de la Comunitat de Madrid, acusada d’haver enriquit als seus familiars, què ha de dir i què hem de pensar d’un PAI que requalifica terrenys adquirits en els últims anys pel pare de l’alcalde. Hi ha hagut ací informació privilegiada? No hauria d’intervindre el fiscal anticorrupció, atenent la petició feta pel President de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies? No són cíniques les crítiques del Sr. Alcalde al Rector de Massamagrell en el Levante del 02/12/2005?, dient que “si todos echáramos mano de las recalificaciones urbanísticas para conseguir fines sociales (en el PAI de l’Est no hi ha cap fi social), l’Horta seria una sucesión de pisos sin fin, bungalows sin fin y veríamos todas las mañanas un cielo de ladrillos y cemento. Aunque quizá sea lo que pretendía el párroco.” No és el que vosté pretén a Foios, Sr. Alcalde?

On queda la paraula del PP que acordà en un Ple amb el BLOC i EU la paralització dels PAIS i les requalificacions? Què ens té reservada esta nova aliança, PP-PSOE?. La immediata requalificació de la Jutera amb milers de vivendes més i cap d’elles de protecció oficial?. La requalificació de Pavimentos Guillem? Per què estes presses a set mesos de les eleccions municipals? Temen perdre el govern i que ja no siguen possibles estes requalificacions desvergonyides? Per què no han acceptat els nostres oferiments d’arribar a acords encara esta última setmana i fins a última hora, com bé sap el Sr. Alcalde?

La nostra posició ha sigut i és ben clara: necessitem un nou Pla General que assegure un creixement equilibrat del municipi, que arreplegue aspectes hui en dia desfasats, com una solució als molts polígons, entre ells la pròpia Jutera i el Polígon de l’Est i que subordine les legítimes expectatives dels propietaris a l’interés general.

Ja n’hi ha prou de modificacions que afegiran sense previsió milers d’habitatges als ja existents, sense calcular-ne l’impacte, les infraestructures o els recursos. Necessitem i proposem prendre una altra direcció urbanística, menys autoritària i més transparent, capaç d’arribar a un consens amb la resta de forces polítiques, més respectuosa amb els interessos de tots i menys condescendent amb els grans propietaris de sòl, qüestió que difícilment s’aconseguirà amb qui durant estos tres últims anys ha assumit les competències d’urbanisme.