Crear un monstre
Isabel-Clara Simó
El complex de Frankenstein, nom manllevat, com el de tots els altres, a la literatura, es dóna quan allò que engendres cobra vida pròpia i es regira contra tu o contra les coses en què creus. Alguns escriptors juren que els personatges els dominen, que actuen en contra de la seva voluntat, com ara la nivola del senyor Unamuno; també hi ha pares i mares que se senten mortificats per la manera de ser dels seus fills.
El govern del PP del País Valencià va crear l’Acadèmia Valenciana de la Llengua per esquivar l’autoritat acadèmica de l’Institut d’Estudis Catalans, per manipular políticament una llengua i per consumar l’escissió lingüística. Per als valencians de dretes -i, ai las, per a alguns d’esquerres!- l’única raó de la seva existència és separar-se al màxim de Catalunya, i, per raons topogràfiques òbvies, acostar-se al màxim a Espanya. Ser menys catalans i més espanyols els sembla una marca de valencianitat; la idea té tradició: si més no, que els dos diaris més importants del País Valencià es diguin Levante i Las Provincias és ben significatiu. Doncs el govern del PP va haver de posar lingüistes a l’Acadèmia, perquè, si no, no colava com a Acadèmia. I ara en reneguen perquè diuen que els ha sortit un monstre. Tant és així que han agafat l’excel·lent revista Lletres Valencianes, que depèn de la direcció general del Llibre, i l’han feta redactar en el valencià de les cavernes, que la seva mateixa Acadèmia havia condemnat. Potser hi ha un equívoc: que el monstre no era aquell ésser ressuscitat, format amb trossos de cadàvers, al retruny de llampecs, sinó que ho era el mateix doctor Frankestein, el seu creador.