SOBRE EL “LEVANTE ESPAÑOL”. CARTA OBERTA ALS MITJANS DE COMUNICACIÓ

No fa res, concretament l’1 d’octubre, hem escoltat en Informativos Tele 5 al presentador Pedro Piqueras comentar una notícia sobre la festa dels Moros i Cristians d’una localitat valenciana situant-la en el “Levante español” (sic). Moments després, una periodista quan desenrotlla la informació ara ho anomena com “a pueblo del Mediterraneo”.

No és la primera vegada que ho escoltem en la Ser Valencia, quan es parla del trànsit en les carreteres anomenen València com a “capital levantina”.

El cronista Francisco Almela i Vives recolzava la seua negativa en utilitzar el terme Levante, en que el concepte “Levante” implica la situació a ponent del qui parla o escriu. Cap diccionari geogràfic-estadístic recolleix l’accepció “Levante”. És improcedent per a un mallorquí. Sense trellat ja qe el territori té noms suficients com per anomenar-lo i que al llarg de la història s’han utilitzat: Regne de València, País Valencià i Comunitat Valenciana.

L’historiador Emili Gómez Nadal deia: “Levante és la denominació que amb un criteri estrictament i migradament geogràfic pren la nostra terra per a la gent de Madrid. Englobant així este nom no solament les terres administrativament valencianes, sinó a l’ensems les de l’antic regne de Múrcia. (…) Levante és un nom que fa referència a la situació cardinal d’unes terres peninsulars de la mediterrània respecte a l’estepa de l’interior. I si Múrcia i València són Levante, ho són també Mallorca i Catalunya. ¿Per què no inclouen estos dos territoris en la comuna denominació? Acàs perquè la forta personalitat de les dos –geogràfica una, espiritual l’altra.- rebutja tota classificació en funció de la meseta”.