NOU CURS VELLS PROBLEMES
NOVETAT A: http://carmelogarcia.blogspot.com/

L’ensenyança en el món i també a Castelló és un tema bàsic de l’estat de benestar, de l’Estat de la igualtat. En el món capitalista en què vivim ja comencem a ser desiguals des que se’ns concep (dret a l’avortament lliure, ecografies, medicaments pal·liatius de nàusees), fins que morim (dret a una mort digna, eutanàsia, serveis socials als majors).
Si volem construir un món nou, els que creiem fermament que un altre Castelló és possible hem de tractar d’aconseguir almenys que fins una certa edat (els 18 anys) tots els ciutadans siguen iguals. Per a això l’Estat (Central, autonòmic, local i provincial, esperem que desapareguin les Diputacions provincials d’una vegada per sempre) ha de garantir la formació i educació gratuïta i pública a tots els ciutadans entre 0 i 18 anys. Davant d’est plantejament sempre apareixen els “pepets grills” de torn (Rajoy, Solbes, Camps, Más, Fabra …etc.), que ens diuen: “guarderies, infantil, primària, secundària, Batxillerat, F:P. amb infrastructures materials (terrenys, edificis, mitjans materials i docents, material docent gratuït, menjadors, instal·lacions esportives, immersió lingüística, assistència social educativa, …etc.) i humanes (professorat especialitzat i suficient), suposen un cost, d’on es trauen els recursos? Evidentment d’eixe 10% de la població que està en el llindar de la riquesa (sense entrar a valorar ara el perquè estan ací i com han aconseguit eixa situació). Quan estudiava Econòmiques sempre em deien que calia optimitzar els escassos recursos que es tenen. El que moltes vegades no ens comentaven en la Facultat és si eixa optimització la disfrutem tots o només uns pocs. (més…)

Fotos: esquerra Garcia, dreta Trenco

EU DE CASTELLÓ I D’ALMASSORA DEMANEN PARALITZAR L’AMPLIACIÓ DEL POLÍGON DEL SERRALLO

Els coordinadors locals d’Esquerra Unida a Castelló de la Plana i Almassora, Carmelo Garcia i Joan Antoni Trenco respectivament , han exigit conjuntament aquest matí la paralització de l’ampliació del polígon industrial del Serrallo al Grau de Castelló.

Ambós han recordat com aquest polígon industrial està suscitant tot tipus de polèmiques pel possible incompliment de la legislació respecte a les distàncies que s’han de mantenir entre les indústries considerades com molestes, insalubres, nocives i perilloses que és de 2000 metres, respecte de les noves zones residencials a la platja d’Almassora. L’anunciada ampliació dels cicles combinats que es pretenen realitzar al Serrallo, algun d’ells en marxa, estan a menys d’aquesta distància de 2km., respecte del casc urbà del Grao de Castelló.
El portaveu ecosocialista a Castelló, Carmelo Garcia ha afirmat que és un absurd permetre una ampliació fins que no hi haja medicions sobre les emissions de CO2 a l’atmosfera, mentre no hi hagen protocols d’emergència i seguretat per a la població en casos de riscos, i encara menys si es vol fer compatible el creixement urbanístics de les dos poblacions afectades amb un complexe petroquímic de gran envergadura “ no fa ansolutament cap falta fer una nova central química com a Tarragona, ja que és incompatible amb la qualitat de vida que volem per a les nostres ciutats
En la mateixa línia, el representant d’EU a Almassora, Joan Antoni Trenco, ha remarcat que és totalment irracional que la mateixa Conselleria que ha autorizat la creació d’una zona residencial a la Platja d’Almassora, al mateix temps done els vist i plau a l’ampliació del polígon petroquímic a una distància inferior al mínim de seguretat exigible “ no es tracta de vore quin dels dos projectes té preferència, ja que no hem d’oblidar-nos que el polígon ja està afectant a una zona poblada com el Grau de Castelló, i no es pot autoritzar unes instal•lacions d’aquest tipus a menys de dos quilòmetres d’un casc urbà consolidat, o d’un de nova creació, com és el cas d’Almassora”
Trenco i Garcia han exigit a les administracions implicades, paralitzen l’ampliació del polígon i estudien en deteniment les alternatives per fer compatible el que ja hi ha d’indústries amb les poblacions del voltant, ja que ni aixó es respecta. (més…)

Agermanat | 25 Setembre, 2006 08:17

”Dividit el PSM per voler anar de bracet d’EU, consolidada Entesa per Mallorca i estant a l’expectativa que ERC vulgui anar sola a les properes eleccions, ens trobam davant un desolador panorama electoral. Aquesta vegada pot haver-hi més partits i agrupacions independents que mai en la història recent de Mallorca. A tot això, el PSOE, el PP i Maria Antònia Munar miren l’espectacle de divisió i enfrontament feliços i sorneguers”.
Miquel López Crespí

PSM-EU-VERDS-ERC: coalicions electorals amb problemes
A mig any de les eleccions, i per a desgràcia de l’electoral d’esquerra, els partits que tudaren la nostra experiència progressista, les burocràcies partidistes que feren malbé anys de lluites populars i mobilitzacions en defensa de la terra, la pau i la cultura semblen enfangats en l’avorrida i desmobilitzadora discussió de qui va primer en la llista electoral. No solament no s’ha concretat com pertocava el bloc d’esquerra nacionalista que sempre hem defensat, sinó que ni tan sols una simple coalició electoral tampoc no acaba de marxar. A hores d’ara ERC ja ha dit que no vol dissoldre el seu partit en el bloc conformat per EU, PSM i el que resta dels Verds. Això sí, vol discutir en pla d’igualtat la seva inclusió en una coalició, però no obté la resposta esperada. Per si mancava poc, Grosske, un dels màxims representats de Llamazares a les Illes, s’acomiadava recentment d’ERC amb una nota en el seu bloc que portava el significatiu títol de “Adéu i bona sort, ERC”. (més…)

Madrid vigila el pacte EU-BLOC
JUAN ANTONIO BLAY / LEVANTE-EMV
La marxa de les negociacions entre Esquerra Unida i el BLOC para assolir una aliança entorn d’una candidatura única per a les eleccions autonòmiques que se celebraran l’últim diumenge del pròxim mes de maig estan sent observades i analitzades amb detall des de les casernes generals de les principals forces polítiques amb representació en el Congrés dels Diputats. Sobretot en els madrilenys carrers de Ferraz i de Gènova, seus de les direccions nacionals del PSOE i del PP, respectivament. En ambdues instàncies es viu una particular batalla de València, atès que per als socialistes és un dels objectius electorals per a la cita de maig, mentre que per als populars es tracta de mantenir una de les parcel·les de poder més preuades des que van passar a l’oposició en 2004. I el possible pacte entre EU i el BLOC té conseqüències immediates per a la futura governabilitat de la Generalitat. L’equació és ben senzilla: una única candidatura d’ambdues forces pot arribar a el 10% dels vots, un percentatge determinant per a promoure un canvi polític en el Consell.
Aquesta obvietat, reiterada fins a la sacietat, es transforma en un element clau a tenir en compte a l’hora de programar les respectives estratègies electorals, segons han reconegut en els últims dies a aquest paseante membres de les direccions nacionals del PSOE i del PP. Però, a més, en cap de les dues seus polítiques cap el menor dubte que una candidatura d’aquest signe animarà la participació dels ciutadans davant les urnes. «Haurà una major polarització», diu un alt càrrec del PP; «es produirà una mobilització de l’electorat progressista perquè clarament augmentaran les possibilitats d’una derrota del PP», opina un membre de la direcció del PSOE. En conseqüència, malgrat que la política valenciana no gaudeix de màrqueting en la Vila i Cort en aquesta ocasió fa l’efecte que els esdeveniments a la Comunitat Valenciana van a ocupar més atenció del que ha estat habitual en els gabinets estratègics de les dues principals forces polítiques.
En paral·lel a aquest panorama els càlculs sobre el possible resultat de les eleccions municipals en les tres circumscripcions provincials i en les seues respectives capitals també és objecte de disecció. En Ferraz donen com «segur» que les diputacions d’Alacant i València passaran a les seues mans, igual que l’ajuntament d’Alacant. Per a la ciutat de València, el resultat de la qual consideren en aquests moments com «obert», es preveu una lluita «cos a cos» entre Rita Barberá i l’aspirant Carmen Alborch. Sobre Castelló hi ha opinions per a tots els gustos, especialment a l’hora d’avaluar el «efecte Fabra», però en el PP recorden amb angoixa la nit del 14 de març de 2004 quan va haver un ball fins a l’últim moment per a adjudicar l’acta del cinquè diputat, que finalment va caure en mans del popular Miguel Borrachina en detriment del socialista Mario Edo. Comptat i debatut, en el PSOE confien en «la pulsió de canvi», com ho defineix el nombre dos socialista José Blanco, en la qual és important l’aliança entre EU i el BLOC encara que es limite a les eleccions autonòmiques; en el PP sospiren pel fracàs, o una dolenta imatge, del pacte al·ludit, però sobretot mantenir la majoria sobre la base d’un capital: la bona imatge del president Francisco Camps. Així estan les coses en la Vila i Cort, de moment.

El Dilluns 25 de Setembre en el programa LLIURE DIRECTE de RÀDIO KLARA a més dels informatius de BBC, RÀDIO FRANÇA INTERNACIONAL, RÀDIO NEDERLAND, RED CON VOZ I DEMOCRACY NOW a partir de les 9 del matí tractarem entre altres coses la venda d’armes, la situació a Colòmbia, el possible pacte electoral en 2007 i ho farem amb:

- José Luis Pitarch professor de Dret Constitucional de la Universitat de València

- Domingo Tobar de la CUT de Colòmbia

- Claudio programa Comentarios y Música

Podràs escoltar-ho a través de RÀDIO KLARA 104.4 FM València o des de
http://www.radioklara.org/emision.m3u

Esperem les teues notícies, crítiques, suggeriments en directe@radioklara.org

Salut

—–

LLIURE DIRECTE
Informació amb rigor des de les 6 del matí

RÀDIO KLARA 104.4 FM
http://www.radioklara.org

Parlar poc, discutir menys i fer més
editorial de GARA
El secretari general del PSE va exposar des de la tribuna del Parlament de Gasteiz la que considera ha de ser la guia de comportament dels responsables polítics en la transcendental etapa que viu el nostre país: parlar poc, discutir menys i fer més. Va ser l’aportació més apreciable d’un discurs en el qual el representant del partit al que es van dirigir la majoria de les crítiques va realitzar en el ple de política general.
Patxi López va exposar els ingredients de la seua fulla de ruta: els valors democràtics i el respecte a l’anomenat estat de dret. Amb aqueixes bases no va ser, no obstant això, capaç de dissipar els dubtes que es plantegen avui sobre el grau de compromís del seu partit amb el procés. AL contrari: López va qüestionar l’existència del conflicte polític, el marc de decisió de la ciutadania basca, res va dir de com es va a garantir que el diàleg entre partits se cimente en valors democràtics i no en el principi d’exclusió que emana de la Llei de Partits i tampoc va aclarir, ni tan sols després de la protesta dels familiars des de la tribuna de convidats, si la imposició de la cadena perpètua i la utilització de l’Audiència Nacional espanyola per a perseguir projectes polítics són incompatibles ­sí es va referir a la kale borroka­ amb un procés de diàleg.
El lehendakari va evocar, per a fer propostes en alguns casos, la majoria d’aqueixes qüestions i moltes altres des de la tribuna, on va intentar certs equilibris impossibles, va repartir responsabilitats no comparables entre l’Estat i Batasuna i va malbaratar autocomplaença al valorar la gestió socioeconòmica del seu govern. Això li va merèixer l’aplaudiment del tripartit i les crítiques de l’oposició.
Des de l’esquerra abertzale, Nekane Erauskin va marcar distàncies amb el discurs d’autoelogi d’Ibarretxe, encara que va centrar la seua intervenció a traslladar a la societat la fermesa de la seua aposta per l’esquema d’Anoeta i a mostrar la seua disposició a donar «nous passos» per a desembossar el procés. En contrast, el portaveu del PSE va deixar en blanc la fulla de compromisos. Ni li va interessar la participació de la ciutadania ni la referencialitat del compromís plural de la plataforma Ahotsak. Fet i fet, el ple de política general va deixar trasluir que hi ha base suficient per a teixir enteniments, però que caldrà superar moltes inèrcies si no es vol desaprofitar la que tots, a excepció del PP, van considerar una oportunitat immillorable d’arribar a un futur en pau en el nostre país

VILAWEB. DIUMENGE, 24/09/2006 - 06:00h
Un triangle humà clou a Vic la trobada de joves catalans, balears i valencians
El lema d’enguany ha estat ‘Eduquem en la participació, participem en l’educació’
Un centenar de joves d’entitats juvenils valencianes, balears i catalanes han fet un triangle aquest migdia a la plaça Major de la capital osonenca. Amb aquest acte s’ha tancat la VIII Trobada Triangle Jove, que va començar divendres. Cada any és costum d’acomiadar els assistents amb la fotografia d’un triangle humà en un lloc emblemàtic de la ciutat d’acollida. Prèviament s’havia aprovat i presentat el text de la declaració de la Trobada.
La vuitena trobada s’ha fet sota el lema ‘Eduquem en la participació, participem en l’educació’ i ha reunit associacions juvenils de tot el país amb l’objectiu d’ajudar a estrènyer lligams i debatre sobre la seva funció en la societat. Enguany, les ponències, taules rodones i debats s’han dividit en tres grans àrees temàtiques: l’educació formal, l’educació no formal i l’educació informal.
L’organització de la reunió és conjunta entre el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC), el Consell de la Joventut de les Illes Balears (CJIB) i el Consell de la Joventut de la Comunitat Valenciana.
Fira d’entitats
Una fira d’entitats, inscrita en la Trobada, permet a totes les associacions que ho desitgin de presentar-hi els seus projectes i la seva tasca. Segons l’organització, ‘aquesta és una oportunitat immillorable per a fer triangle, és a dir, per a crear dinàmiques de col·laboració entre el moviment associatiu de tot el país’.
El Triangle Jove es va fundar l’any 1999 a Xàtiva (la Costera) amb la signatura d’un protocol de col·laboració entre els consells de joventut de Catalunya, les Illes Balears i el País Valencià. La idea era de construir un espai de treball comú per a facilitar l’associacionisme entre les regions del territori. Des d’aleshores, el Triangle ha organitzat un aplec anual i algunes activitats més. El d’enguany s’acollirà a la Universitat de Vic (foto), a través de l’Institut Universitari Joan Lluís Vives.
La pròxima fita del Triangle és d’incorporar a la plataforma associacions d’Andorra, la Franja de Ponent i de Catalunya Nord.
Text aprovat: (més…)

Endavant i el Centre Excursionisme Benicadell organitzem la pujada reivindicativa un cim una estelada que porta a terme la 5ªedició, alliberan de l’imperi espanyol una muntanya dels països catalans. El cim que em decidit fer aquest any te una altura màxima de 1408m, destacant per ser un cim dels mes alts del país valencià. El Puig campana esta situat al terme de Finestrat, que es troba a la comarca de la marina baixa. La ruta escollida esta te un recorregut aproximat de 4km i 3h45′’ durada depenent del les parades i l’estat físic del grup. L’hora de sortida serà de la font del molí a les 8:30 puntuals els grups que i decideixin participar deurien de calcular el temps de viatge fins a Finestrat per sortir tots junts. Es recomana dur calçat adequat per aquet tipus d’activitat així com esmorzar, dinar i suficient aigua per a tot el recorregut ja que la marxa s’allargarà fins a les 17h aproximadament. Per a mes informació poseuse en contacte amb el Centre Excursionisme Benicadell (Castelló de Rugat) telef 660587304 (Dani)

Dos valencians flanquejant la mesa de l’encontre republicà: Víctor Baeta i Francesc Tendero

GLÒRIA MARCOS I MARGA SANZ - Coordinadora d´EUPV i Secretària General del PCPV respectivament.
Si ara hi ha lloc a l´esperança, si la dreta veu fantasmes tripartits a tot arreu i apunta la seua artilleria mediàtica cap a nosaltres, és perquè hem encertat en el diagnòstic i en la solució. Dia sí dia també ens assabentem per la premsa de les corrupteles d´algun càrrec públic. I ens consta que molts d´aquests dossiers arriben als mitjans de comunicació remesos pels seus propis companys de partit. La guerra fratricida demostra que el final està més prop que mai i les famílies del PP s´afanyen a apoderar-se de les restes.
Els projectes urbanístics s´amuntonen, més de 100 camps de golf i centenars de milers d´habitatges de luxe, perquè els especuladors volen cobrar-se els préstecs -els favors- abans que expire el termini en maig de 2007. Als paràsits que han erigit la seua fortuna sobre la desfeta ecològica del territori, l´esgotament de les reserves hídriques i la crisi industrial i agrària se´ls acaba el negoci. Comencen a posar-se nerviosos, no tant per la derrota del PP com perquè l´esquerra transformadora tinga molt a dir en el proper Govern autonòmic. L´alternança no els hi preocupa en absolut, han viscut més transicions i la cosa els ha anat pràcticament igual. Però, aquest cop el canvi serà possible només gràcies a l´esquerra de veritat.
Al País València, el PSPV ha donat clars símptomes d´incapacitat per plantejar una alternativa seriosa al govern del Partit Popular. La reforma estatutària va ser la prova que no tenen respostes satisfactòries per als ciutadans i ciutadanes que reclamen un model de País ben diferent a l´actual. Fa poc, ho tornaren a demostrar al negar-se a acceptar la moratòria urbanística que requereix un compromís decidit amb el territori o impulsant la privatització dels serveis públics municipals, com ara a Sagunt. Per a nosaltres no és una sorpresa. Fa anysque deixàrem d´esperar-los i fem camí, i oposició a la depredació de la dreta, de la mà dels moviments socials.
Tot i això, hi havia qui encara confiava en un gir copernicà de l´organització liderada per Joan Ignasi Pla. Però l´esperança ha acabat claudicant davant l´evidència. Les mirades i els anhels es giraren cap a l´esquerra transformadora, conscients de les febleses però, sobre tot, del potencial aglutinador. Esquerra Unida es va posar a treballar de la única manera honesta que coneix. Centrarem els nostres esforços en la mobilització al carrer per tal de conformar una nova majoria. L´hegemonia política, social i cultural de l´esquerra s´ha de basar en la conscienciació de la gent. La unitat de l´esquerra és fruït de l´acció diària, dels encontres en les lluites concretes.
Les respostes veïnals a les agressions són el resultat de l´acumulació de forces a l´ombra del poder omnímode de la tirania instal·lada a la Generalitat. A les plataformes i a les manifestacions ens trobarem amb vells militants i nous moviments, amb partits i associacions disposats a fer possible un altre País Valencià. Signarem amb tots ells un compromís que traslladàrem, negre sobre blanc, a tots els àmbits d´intervenció política. I vam rebre, sense excepcions, la mateixa resposta positiva.
L´oferta del Consell Nacional d´EUPV a la resta de forces polítiques és el resultat d´aquesta reflexió compartida i fruit d´innumerables reunions i debats amb tothom. Totes les voluntats seran poques per desplaçar la dreta del poder, evitar el bipartidisme esterilitzador i canviar el cicle polític per arrancar al PSPV, finalment, un programa de govern vertaderament d´esquerres. Un grapat de vots pot fer capgirar els dolents resultats electorals de 2003, perquè cal recordar que la dreta continua segrestant consciències amb la vella rutina de bombardejar amb mentides.
Hem d´entrar tots junts a Les Corts Valencianes per arreplegar totes i cadascuna de les sensibilitats de l´esquerra plural. Estem convençuts que la tasca és factible prenent com a base la nostra aposta. Una proposta generosa i realista que es manté ferma a pesar dels entrebancs.
El 9 d´octubre de 2006 podem fer renàixer l´esperança amb el missatge que tots cedim per guanyar en comú. La generositat de tots i totes, la mirada sempre posada en el País i la necessitat de guanyar un futur plural i d´esquerres ens portaran a la suma desitjada.
A la convocatòria hem d´acudir tots i totes. L´esquerra alternativa, l´ecologisme polític, el valencianisme d´esquerres i, també, el republicanisme, el feminisme, el pacifisme, la cultura compromesa… estem cridats a conquerir un futur per a la immensa majoria.

FRANCESC BAIXAULI - Executiva Nacional del PSPV-PSOE.
El PP, no? Fer llum i no fum, aquesta és la meua intenció. Pense humilment que els electors de l´esquerra, els sofridors més conscients de la destrosa que el PP ha ocasionat i ocasionarà -per pura inèrcia- al nostre poble, necessiten alguna garantia i algunes paraules conhortadores que els animen a continuar lluitant, des de la civilitat més pública i des de la seua consciència més privada, contra la mentida organitzada -em pena dir-ho- en què s´han convertit la Generalitat i les institucions que arramba. Il·lusionar aquestes persones i aquests col·lectius diversos, que sovint esdevenen oasis meravellosos dins del nostre cos social, és el primer i més important dels passos necessaris per a arribar a la Generalitat
No us parle des de la ingenuïtat, sinó des de la convicció íntima i el pur càlcul electoral, quan dic que amb una voluntat néta podem transformar la majoria sociològica de progrés que viu en les nostres terres en una majoria electoral en Les Corts. Cal pactar, és cert, i cadascú ha de posar el que cal per a que aquest període fosc que va encetar un personatge com Zaplana s´acabe, per a donar pas a un període inequívoc de construcció nacional al servei, abans que res, de les persones que no arriben a final de mes.
És veritat que dos i dos no són quatre, ni en política, ni en tantes altres coses de la vida. Ara bé, no sumar només beneficia el PP. Cal dir-ho perquè sembla que açò s´oblida. No hem sumat en dues vegades consecutives ja, amb el BLOC xutant i fregant el pal electoral, així que ni l´aritmètica ni la història recent estan en contra de qualsevol dels pactes possibles. Resulta com a mínim sorprenent que s´argumente, com un element que impedix la consecució d´acords, la complexitat que envolta aquests pactes, previs o no. Com sorprenent resulta que es done per assentada la beligerància contumaç i irreductible, d´uns electors progressistes que mai votarien una candidatura amb segons quina altra candidatura progressista. Tenint en compte que la progressia està ben farta del PP, poc esperem pel que es veu del discurs raonat i de l´explicació dels motius que porten els partits a fer allò que el sentit comú indica. Cal dir en aquesta línia, perquè no s´ha dit, que un programa de cent dies d´un govern progressista ens donaria prou estímul per capgirar aquesta realitat de plom que ens envolta i transformar en dinamo electoral el vigor social de la progressia valenciana.
Pense que si estiguérem bastant farts del PP i de les mentides que els seus dirigents lluixen com si foren corbates, sobre el pit, ben a la vista i de tots els colors, el pacte seria com soltar la vela al vent, una cosa natural i que dóna alegria. Potser no estem bastant farts que la desinversió en l´escola pública siga un instrument actiu de desigualtat, ni que en els hospitals públics la desatenció i les esperes siguen grosses i llargues, ni que enfonsem els diners públics perforant coves d´Ali-Babà, ara Terra Mítica, ara CACSA, ara Julio Iglesias i l´IVEX, ara Fabra i Naranjax, per a ofrenar noves glòries a les Bahames i les illes Caiman, sota la supervisió de Camps, abans escolanet i ara mestre de cerimònies. Mentre, cada dia tanca una empresa del tèxtil o el moble que havia vist passar tres generacions, o es jubila, calladament, un centenar de llauradors, com una raça cansada, fruit del ventre abans prodigiós i ara semat, perquè tem parir fills que no podran acampar.
Potser no estem bastant farts del PP.
La prudència del PSPV és lògica. Cal esperar que arriben a un acord EU i BLOC, que han decidit encetar negociacions i que, a pesar de les males notícies, no les han trencat definitivament. Però també cal dir ara per ara, més per a les oïdes de l´electorat progressista que de les cúpules dels partits, que el PSPV ha de donar garanties que els vots de l´esquerra en aquesta ocasió no aniran a la paperera. Ho he dit on s´ha de dir i ho mantinc públicament, perquè crec que un excés de prudència esdevé una imprudència i que el PSPV, si de cas les coses no rutllaren com cal entre EU i BLOC, s´ha d´oferir per a facilitar les coses i arribar a pactes preelectorals que donen veu i representativitat a tothom, condicionant aquesta força, és clar, a la constitució d´un govern de progrés a la Generalitat.
Aquells que treballeu pel poble valencià sabeu que tenim uns cromosomes en l´animeta que ens fan rebel·lar-nos davant algunes situacions, malgrat les incomoditats que açò comporta. Que malgrat les incerteses tenim alguna seguretat, alguna convicció, que ens fa superar la força de la gravetat i anar a contracorrent. Segur que sabeu del que parle. Treballem plegats pel pacte abans i després o abans o després, però anem a la mesa negociadora amb voluntat generosa i amb propostes de llarga volada. Sols podrem cedir, uns i altres, si estem bastant farts del PP.

Cap arriba als 11 vots mínims i el vicepresident diu que están cremats

LEVANTE-EMV - Alfons Garcia, València
L’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), inefable caixa de sorpreses, va donar ahir un pas important cap a la definitiva i autèntica autonomia a l’evitar un segon mandat d’Ascensió Figueres i tampoc donar-li la presidència a l’altre aspirant, Josep Palomero. Encara que seria massa simple reduir la votació entre els 21 acadèmics a un rebuig tallant de les candidatures polítiques -les qüestions personals han jugat un paper fonamental-, la veritat és que el principal senyal d’identitat de la presidenta i el vicepresident actuals és la seua pertinença al PP i al PSPV, respectivament, i l’obtenció dels seus càrrecs en 2001 per aquesta militància.
Així, la història de l’AVL va viure ahir possiblement un moment crucial. «Un pas de cinc anys en només una hora», resumia un acadèmic després del ple. Figueres va entrar a la sala (passades les 11.00 hores) amb el vestit de favorita i amb dotze vots lligats, segons el parer dels seus. Menys d’una hora després, els mòbils cantaven que el ple havia acabat. La brevetat era presagi de sorpresa: no havia president; ni un ni altre candidat havia arribat a els 11 vots mínims per a ocupar el càrrec durant els pròxims 5 anys.
Més tard transcendia el resultat exacte: empat a 9 entre Figueres i Palomero i tres vots en blanc. Ambdós van destacar, diplomàticament, que la *Acadèmia havia demostrat la seua vitalitat democràtica, però a ningú en la casa li cabia el dubte que el resultat significava una derrota per a Figueres (fracàs, per als més vehements) i una victòria moral per a Palomero.
Resultat sorpresa
Aquest, que el dijous no es veia amb més de 8 suports, es trobava amb nou, mentre la presidenta perdia tres dels dotze amb els quals confiava. Els dotze eixien de contar deu dels onze designats inicialment pel pP (Emili Casanova estava amb Palomero) més els dos universitaris (Manuel Pérez Saldanya i Rafael Alemany) amb els quals el mateix dijous s’havia reunit amb el vicepresident del Consell, Víctor Campos, per a segellar el seu respatler. El vot va ser secret, però el sentiment general entre els acadèmics era que les tres defeccions van procedir del sector natural de Figueres.
A Palomero li van anar millor les coses sobre el previst, cert, però també és veritat que si els deu designats inicialment pel pSPV li hagueren donat suport sense fisures avui seria president de l’Acadèmia.
D’aquesta manera, ambdós van coincidir que el ple d’ahir demostra a les clares que els blocs amb els quals l’AVL va nàixer en 2001 «s’han acabat», en paraules de Figueres. Si no s’han vingut sota de tot, almenys són parets que han perdut ja bastants rajoles.
Palomero va donar algunes claus de l’ocorregut i el que està per arribar. «Les abstencions són sempre estratègicament importants -pontificà-. S’obri la porta a altres classe de debat». Els dos candidats, va opinar, estan ja «cremats, socarrats», i va oferir la seua retirada -si Figueres fa el mateix- darrere de noves fórmules per al comandament de l’AVL: «Cal evitar que es llija com una competència entre dos partits i la manera de fer-lo és apartar-nos qui hem fracassat».
El novel·lista va aplaudir una proposta formulada per Jordi Colomina perquè els dos aspirants ahir a vicepresidents (el de Saldanya era públic; Casanova va anar el nom que Palomero va llançar per al càrrec davant el ple) encapçalen una candidatura única.
Figueres no es va pronunciar sobre aquesta possibilitat, ni sobre si pensa retirar-se. «És prematur», va repetir. «No he reflexionat encara sobre el que ha passat i sobre el que faré», va afegir. Els acadèmics van començar prompte a reflexionar i, en una reunió informal després del ple, van acordar crear una comissió de cinc acadèmics que propose una candidatura unitària i refonga els programes dels aspirants d’ahir, coincidents en un 95%, segons Palomero. Aquest grup de notables, triat en votació no oficial, està format pel propi Palomero, Pérez Saldanya, Casanova, Alemany i Verònica Cantó. Haurà d’oferir una solució abans del 20 d’octubre, quan el ple tornarà a triar president.