El Consell Nacional del BLOC de hui 30-09-2006, s’ha adherit a la Declaració de Montréal de 5-8-2006 de Drets Humans dels Gais, Lesbianes, Bisexuals i Transexuals, sent la primera força política que ho fa i encoratja a la resta a que ho fecen en breu, i tanmeteix ha fet una condemna expresa dels actes d’homofòbia que han tingut lloc al País Valencià fa pocs dies; la Resolució ha estat aprovada amb urgència i per unanimitat pel màxim òrgan del BLOC entre Congressos.
La Resolució del Consell Nacional, és la següent (més…)

Esquerra i País censurarà a Gloria Marcos si no tanca el pacte amb el BLOC en una setmana
El consell nacionalista proclamarà avui a Morera candidat a la Generalitat
J. L. G., València. LEVANTE-EMV
A una setmana del consell nacional d’Esquerra Unida, que servirà de pedra de toc per a l’assemblea que decidirà qui controla EU en la pròxima legislatura, la situació no sembla haver millorat entre les famílies de la formació d’esquerres.
De fet, el líder d’EiP, Pasqual Mollà, va donar ahir altre gir de rosca i, davant la paràlisi que pateix el procés negociador amb el BLOC -«fase burocràtica d’ofertes i respostes oficials»-, va amenaçar a la coordinadora Glòria Marcos amb censurar la seua gestió d’aquests quatre anys en la presentació de l’informe que es donarà dissabte que ve i presentar-se com alternativa per al futur més proper d’EU. És a dir, que si Marcos no arriba a un acord amb Morera entre avui -dia que el consell nacional nacionalista dirà no a l’oferta de dos escons i no a la fórmula del candidat independent filonacionalista per a ocupar el lloc d’eixida per Alacant que ambiciona el BLOC- i dissabte que ve, EiP presentarà una llista pròpia a l’assemblea de principis de novembre.
Per la seua banda, des del BLOC mantenen el discurs oficial de seguir oberts al diàleg i, probablement, es reuniran amb EU la pròxima setmana -no han volgut fer-lo aquesta-. Així, el consell d’avui proclamarà a Enric Morera candidat a la Presidència de la Generalitat, i en unes setmanes la comissió de llistes, que ja va ser constituïda, començarà els tràmits per a traure els caps de llista i nombre dos a Castelló -Antoni Porcar, un dels líders del grup contrari al pacte va anunciar la seua voluntat de ser cap de llista; el president del partit, Pañella, també- i Alacant, i els nombres dos i tres per València.

El pacte necessari
Oto Luque, Xavier Hervàs, Antoni Montesinos, Juli Just, Tomàs Pérez, Barbera Peris, Francesc Garcia, Bonventura Casanova, Tomàs Ferrandis, tots ells membres del BES

El BES, com a corrent d´esquerres, ha treballat al si del BLOC a favor d´un pacte ample de l´esquerra plural del País Valencià. Però, no ens enganyem, d´acord amb la realitat sociopolítica valenciana, el pal de paller d´aquest acord són EUPV i el BLOC; sense algun dels dos el pacte no serà possible. Tots dos hauran d´aprendre a tractar-se com a aliats necessaris i confiables.
Només a partir d´aquesta consideració farem creïble un pacte que aglutine altres forces polítiques i il.lusione l´electorat.
És per això que, als darrers anys, de forma clara i decidida, hem organitzat actes, hem mantingut reunions i ens hem pronunciat a favor d´un pacte, d´un compromís pel nostre país. Amb un objectiu clar: fer fora el PP del govern de la Generalitat i escometre un canvi profund de les polítiques econòmiques, ambientals i socials.
I és en aquest procés que ens hem trobat amb companys d´Esquerra Unida (i no únicament d´Esquerra i País), Verds i altres nacionalistes d´esquerres.
És per això que la proposta que va aprovar el darrer Consell Nacional d´EUPV ens resulta particularment decebedora. Molta gent que espera l´acord amb grans dosis d´il·lusió hi ha reaccionat amb perplexitat i també amb indignació per l´actitud contrària al pacte que, sense dubte, hi ha al darrere.
Des del BES del BLOC, fins i tot hem arribat a pensar que es tracta d´una proposta basada en la desconfiança, en la humiliació, i que en la pràctica implica “vençuts i guanyadors”. I això, entre companys que volen treballar junts per un projecte de futur engrescador per al País, resulta inacceptable.
No podem acceptar un procés no pactat, amb un clar component impositiu per a una de les parts (que és absolutament necessària, d´altra banda) de l´acord. No és eixa la democràcia per la qual lluitem cada dia i en cada àmbit de la vida social (política, familiar o laboral). No és un bon inici per al futur.
Cal introduir un clima de cooperació i complicitat dins dels integrants de la futura coalició com a garantia de treball fructífer i útil, políticament i social, a la ciutadania. El servei al país ha de ser-hi l´objectiu primordial. Hem de garantir l´estabilitat del grup parlamentari com a eina de projecció i de prestigi social. I això implica equilibrar la representativitat dins de les llistes -i, per tant, del grup parlamentari- com a garantia d´estabilitat, on totes les forces polítiques es troben còmodes, les bases i l´electorat engrescats i justament representats.
Cal fugir del sectarisme. Per tant, cal estar dispostos (tots) a cedir-ne part de la representació en favor de les forces minoritàries tot garantint-ne la representació.
Cal configurar la coalició i el grup parlamentari amb un esperit de continuïtat fonamentat en la cooperació i en la igualtat, en les coincidències programàtiques i d´acció política de govern.
Ha de quedar ben palesa la voluntat ferma d´arribar a acords en benefici dels valencians i de les valencianes que desitgen i necessiten un canvi polític, per totes les raons ja esmentades a bastament en altres textos i intervencions (democràcia, transparència, serveis públics, medi ambient…).
Des del BES, veiem amb preocupació com la lluita pel manteniment del poder al si d´EUPV pot fer malbé les legítimes aspiracions de milers de valencians i valencianes que arran dels darrers posicionaments del BLOC, els partits verds i/o ecologistes i determinats sectors d´EUPV favorables a construir una alternativa d´esquerres, albiraven un canvi en el govern de la Generalitat.
Però, per al BES els criteris fixats per a un acord preelectoral són del tot inassumibles, fonamentalment perquè suposen un menyspreu absolut envers els nostres votants i les nostres bases socials.
Durant molts anys les esquerres hem lluitat per fer del País Valencià un espai de convivència més democràtic, i això passava per eliminar l´antidemocràtica barrera del 5%, que deixava sense veu 115.000 valencians i valencianes. I ara resulta que se´ns pretén imposar una barrera encara menys democràtica, i així els 115.000 votants del BLOC veuen reduïda la seua possible representació a dos diputats, segons l´oferta actual, mentre que els 155.000 votants d´EUPV gaudeixen d´una representació de 6 diputats, amb la qual cosa cada diputat del BLOC “costaria” 55.000 vots, mentre que cada diputat d´EUPV en costaria 25.000. La manca d´equitat és ben palesa i gens engrescadora. Sense il·lusió aquesta coalició no anirà massa lluny.
El pacte d´esquerres és desitjable, és necessari, però hem d´anunciar que el pacte no ha de servir, com sembla que algú pretén, per arraconar la veu dels nacionalistes valencians, de l´esquerra valencianista.
El BLOC, arran del seu darrer congrés, ha reafermat de forma ben palesa l´espai de valencianisme i d´esquerra que mai ha abandonat, i això és ben positiu per al conjunt del país i per a les aspiracions de major justicia i igualtat. Però, novament ens topem amb visions, al nostre entendre, plenes de perjudicis i intencions d´hegemonitzar sectors de l´esquerra que és, afortunadament diversa, amb personalitat pròpia i que en benefici de l´enriquidora pluralitat cal preservar.
La societat espera una explicació raonada d´una actitud que de consolidar-se només beneficiaria el PP.
Des del BES, però, continuarem treballant activament, al si del BLOC, per oferir a la societat valenciana un acord electoral que faça possible tres fites: 1) desbancar el PP de la Generalitat; 2) condicionar el govern des de l´esquerra i el valencianisme per a canviar les polítiques en favor de la majoria de la societat; i 3) possibilitar una representació àmplia de tots els colors i sensibilitats de l´esquerra i el nacionalisme, que l´actual i antidemocràtica llei electoral impedeix.
És per això que volem fer una crida a la ciutadania conscient d´aquest país a favor d´un pacte que considerem necessari, però fonamentat en paràmetres justos.
Cal que el conjunt de les forces polítiques sensibles a aquest discurs i altres forces socials treballem per fer possible l´acord. Sense la implicació de tothom no hi haurà pacte. Considerem que també és una responsabilitat de tots i de totes (sindicats, associacions cíviques, etc…) contribuïr a construir el pacte que la situació ens reclama. Per la dignitat del País Valencià.

* Signen també Xavier Hervàs, Antoni Montesinos, Juli Just, Tomàs Pérez, Barbera Peris, Francesc Garcia, Bonventura Casanova, Tomàs Ferrandis, tots ells membres del BES.

El País Valencià serà d´esquerres o no serà.
(Joan Fuster).

No hi ha res al món més suau i tou que l´aigua,
però res pot superar-la en el combat contra allò dur i resistent,
en aquest aspecte cap cosa pot substituïr-la.
L´aigua guanya a allò més dur,
allò dèbil guanya a allò que és fort.
(El llibre del Tao. LAO TZI. Segle V abans de la nostra era).

Estimades companyes i estimats companys:

En aquests moments el procés de negociació cap al desitjat pacte d´esquerres per a les eleccions del 2007 sembla trobar-se en un punt difícil. Davant aquesta situació, Els Verds-Esquerra Ecologista del País Valencià vol transmetre-vos la nostra total disposició a seguir treballant per l´ansiat pacte.
Des del nostre punt de vista el pacte és de vital importància, i farem el que siga per ajudar a desbloquejar-lo. En aquest sentit us fem arribar un escrit adjunt on concretem la nostra posició i detallem una sèrie d´aspectes.
No és cap proposta tancada i inamobible. És un oferiment de col.laboració i una concreció dels nostres plantejaments, per si acàs poden ajudar, en alguna cosa, a avançar. Ens agradaria que, de la manera que fora i estimeu oportuna, féreu arribar el seu contingut a les vostres bases i òrgans de decisió, per fomentar un millor i més directe coneixement de les nostres postures entre els vostres afiliats.
Només volem reiterar la gran trascendència -per a tots els implicats, però sobretot per al País Valencià i les persones que en ell vivim- d´arribar a un bon pacte. Per això us demanem, com també ens exigim a nosaltres mateixos, un gran esforç de negociació, de generositat i de comprensió per a que els acords no fracassen.

Quedem a la vostra disposició per a nous contactes formals i informals i per a qualsevol tipus d´actuació que puga ajudar a que el pacte necessari siga una realitat quan abans.

Els Verds-Esquerra Ecologista del País Valencià

País Valencià. 26 de setembre de 2006.

Rodolf Soler, Secretari d´Organització.

Carles Arnal, portaveu.

Els Verds-Esquerra Ecologista del PV ens hem adreçat formalment a EUPV i al BLOC, per fer-los arribar un document que resumeix la nostra posició en relació al difícil moment que està travessant el pacte electoral i per propossar algunes víes de solució a problemes concrets, com ara la tria de l´opció que puga ocupar el lloc reservat per a un representant verd en les llistes electorals.

LA POSICIÓ D´ELS VERDS-ESQUERRA ECOLOGISTA DAVANT DEL PACTE NECESSARI.
1. Entenem que el pacte dels partits a l´esquerra del PSPV (o com vulga denominar-se el conjunt) és una prioritat essencial, vital, pel País Valencià. Nosaltres, malgrat ser conscients de les nostres limitades forces, anem a fer tot el que puguem per aconseguir que siga una realitat quan abans i no anem a donar suport a cap maniobra ni actuació que pose en perill aquest pacte necessari, imprescindible.
2. Els objectius del pacte ultrapassen els interessos particulars dels partits implicats (i més encara de les persones que ocupen o poden ocupar llocs destacats). Evidentment tots aquells que pacten han de treure algun benefici, major o menor, però sobretot han de pensar en els beneficis per al conjunt del País i escoltar les prioritats dels votants als quals s´adreçen. Els grans objectius del pacte són tan essencials que frustrar-los resulta inconcebible. Aquests objectius han estat destacats ja un munt de vegades i es poden resumir així:
2. 1. Aconseguir un canvi polític de debó per al 2007, per la qual cosa cal fer fora al PP de les institucions valencianes.
2. 2. Evitar que s´instal.le al País Valencià un empobridor bipartidisme PP-PSPV, per la qual cosa cal reforçar el pes i la representació política de l´esquerra transformadora, el nacionalisme i l´ecologisme.
2. 3. Que els partits menuts, a l´esquerra del PSPV, obtingen representació institucional o que la conserven i l´amplien els que ja en tenen.
3. Els dos components essencials del pacte són EUPV i BLOC, els quals poden aportar la major part dels vots. Sense algun d´aquests dos components no seria possible el pacte necessari, capaç de conseguir els objectius abans enunciats. Els demés partits més menuts, sense menysprear de cap manera la seua contribució, hem d´estar i hem d´ajudar. Però de cap manera seria acceptable que els nostres interessos particulars pugueren fer impossible el pacte. L´absència d´algun partit menut, per voluntat pròpia o per la impossibilitat de que els demés accepten les seues condicions, no pot servir d´excusa, de cap manera, per frustrar el pacte amb els seus elements essencials.
4. Nosaltres estem convençuts de la importància de què hi haja un clar referent verd i ecologista entre els deu llocs que es consideren d´eixida més o menys segura (tot i que amb optimisme es podrien esperar encara més diputats). Ho pensem perquè estem convençuts que l´ecologisme, junt el nacionalisme i el posicionament d´esquerra transformadora, són els tres elements identitàris del pacte que ajudaran a cohesionar i aglutinar un màxim d´electors potencials. Gran part de l´electorat nacionalista i d´esquerres es sent, alhora, ecologista. En aquests moments, per molts valencians i valencianes, fins i tot aquells que no tenen nítidament definides altres prioritats polítiques, la defensa del territori i del medi ambient resulta fonamental. Cal, aixó sí, que l´entitat i la persona que ocupe aquest lloc siga una opció reconeixible pels votants i pel conjunt de la societat com un referent ecologista qualificat. Per sort, aquest tema sembla no ser conflictiu i tant EUPV com el BLOC consideren que ha d´haver–hi un representant verd ben reconeixible i qualificat entre els deu primers llocs.
5. Altra qüestió més difícil és triar l´opció escaient quan hi ha dues entitats que poden disputar aquest lloc. Nosaltres demanem en primer lloc que açò no es convertisca en cap excusa per dificultar o retardar el pacte. Proposem que s´assegure quan abans el pacte amb els seus components essencials (EUPV + Bloc) i que es reserve un lloc d´eixida pel referent ecologista. Després, si cal triar, que es decidesca qui ocuparà el lloc amb calma i amb rigor. Hi ha temps de sobra per fer les coses bé i aquesta qüestió, tot i ser important, no és la prioritària.
6. Per fer aquesta tria propossem mètodes objectius com a resposta a aquestes preguntes:
6. 1. Quina opció, pel seu historial i trajectòria, resulta més reconeixible i identificable com a referent ecologista per la societat i, especialment, pels votants als quals ens adreçem?
6. 2. Quina opció ha desenvolupat, als darrers temps, un treball polític verd i ecologista més destacat i coherent, en l´àmbit conjunt del País Valencià?
6. 3. Quina opció serveix millor per donar estabilitat i confiança al treball comú que s´haurà de desempenyar a les institucions valencianes a partir del dia després de les eleccions?
I pensem, a més, que aquestes qüestions s´hauran de resoldre escoltant a la societat, molt especialment als col.lectius socials més implicats (sindicats, grups conservacionistes, plataformes cíviques, etc.). O, si es vol, fent servir qualsevol tipus de consulta o valoració interna i/o externa. En qualsevol cas, s´ha d´optar per mecanismes objectius tendents a copsar, el millor possible, les opinions dels votants als quals ens adreçem i no s´ha de cedir a la pressió d´aquells que més puguen amenaçar o escridassar.
7. Respecte a la participació d´altres forces polítiques en el pacte cal saber, primer que res, si estan o no interessades de debò i després recordar que hi ha moltes maneres d´incorporar-se al pacte, no únicament formant part dels deu llocs considerats segurs. Per exemple: tindre una presència destacada en la campanya i en les llistes, rebre compensacions en les eleccions municipals (encara que l´acord és autonòmic, tampoc s´han excloure necessariament acords municipals, almenys en moltes ciutats), en la formació d´un possible govern plural d´esquerres, o altres fórmules de compensació, econòmiques, funcionals, etc., etc., que es podrien trobar.
8. Lamentem profundament l´actual estat d´aturada del procés de pacte, però estem convençuts que la situació serà superable i ho serà especialment si tots col.laborem plegats per fer-ho possible. Les diferències no són tantes com semblen. Per començar, els implicats principals han ratificat, amb amplies majories, la voluntat de pacte. No hi ha diferències insalvables en temes programàtics; al contrari, existeix un nivell d´acord més que destacable. Hi ha un sorprenent nivell d´acord en aspectes com el nom i la imatge de la coalició així com en diferents aspectes relacionats amb la campanya electoral. Poden haver hi diferències en la gestió de la coalició i dels grups institucionals, però encara hi ha marge de maniobra. Pel que fa als llocs en les llistes, tampoc són tan grans les diferències: EUPV es vol reservar 6 llocs i la primacía en prendre decissions i açò no ho discuteix ningú. Tampoc es discuteix que hi haurà un referent verd entre els deu primers. La discussió sembla reduïda, fonamentalment, a si el Bloc obtindrà 2 o 3 llocs. Pensar que el pacte puga ensorrar-se bàsicament per aquest aspecte, sense voler llevar-li cap importància, resulta tan inversemblant que no podem donar-ho com a possible.
9. Com a fórmula per desbloquejar l´actual impasse proposem que les principals forces polítiques escolten, no sols a les seues bases, sinó també als possibles votants. En són molts més i no és dificil identificar les organitzacions i els moviments socials que els aglutinen (sindicats, associacions culturals, grups ecologistes, plataformes cíviques, personalitats destacades de la cultura i l´art, etc.). Cal dialogar i escoltar el que diu la societat. Pensem que tots els militants plegats de totes les forces a l´esquerra del PSPV poden suposar uns 6.000 (pot ser alguns més) i el col.lectiu de votants que esperem aconseguir tots plegats va entre 250.000 i 300.000 (o fins i tot més, si s´aconsegueix transmetre una major il.lussió pel pacte). Açò vol dir que aquells que permetran que els partits implicats puguen fer coses, o no, és un col.lectiu unes 50 vegades més gran (sense voler ser massa exactes), format per persones que amb facilitat poden intercanviar el seu vot entre les diverses opcions, o fins i tot fer “vot útil” cap al PSPV o abstindre´s.
Durant la campanya electoral, amb pacte o sense, tots els partits ens adreçarem, suplicant, a aquests votants, per demanar humilment el seu vot. Per què no comencem, ara, a escoltar-los? Són aquests votants els que donen i lleven diputats, no les limitades militàncies dels partits (per altra banda la militància és el cor insubstituïble i, de vegades heròic, de la vida política i ja dessitjariem tots que les militàncies foren molt, molt superiors; ningú tracta de llevar-li importància a açò).
10. Finalment, cal recordar que el fracàs del pacte tindria uns efectes catastròfics, des del nostre punt de vista, que no podem ni volem permetre´ns:
10.1. Que governe novament el PP i això implica destruir encara més el territori i el medi ambient, destrossar els serveis públics, incrementar les diferències i les injustícies socials, massacrar el nostre limitat nivell d´autogovern, i destruir més encara la nostra llengua i la nostra cultura,… entre moltes altres conseqüències abominables.
10.2. Instal.lar com a única alternativa viable (però impotent de moment) al PSPV. A la llarga implica també el risc de deixar la política valenciana reduïda al joc alternant de dos partits que cada vegada competiran més per guanyar-se “el centre” (siga el que siga aquesta entelèquia).
10.3. El risc de quedar totes les forces que estan convidades al pacte com a extraparlamentàries i més debilitades del que ho estan ara. Fins i tot hi ha risc (que esperem que mai es materialitze, però que s´ha de considerar) de que EUPV puga quedar fora del Parlament. El vot útil al PSPV i l´abstenció, fruit del fàstic i la decepció, podrien asssolir nivells mai vists (i ja han tingut un gran pes en altres ocasions).

PER TOT AÇÒ demanem a tots els companys dels partits amics, amb els quals compartim tantes coses, i que estem obligats a entendre´ns, i als votants potencials de tots, que deixem de banda enfrontaments i punts de vista excessivament personalistes o partidistes i que cerquem desesperadament tot allò que ens aplega i ens ajunta. Deixem de banda els pocs punts de desencontre i resaltem les nombroses coincidències. Una oportunitat com la que tindrem en maig de 2007 potser no la tinguem mai més (almenys durant dècades). No ens sobra temps, tenim molt a guanyar si ho fem bé, i moltíssim a perdre si ho fem mal.
País Valencià. Setembre de 2006.
ELS VERDS-ESQUERRA ECOLOGISTA DEL PAÍS VALENCIÀ.

Pel 9 d’Octubre, pel País Valencià Endavant amb la lluita popular
El moviment el demostrem caminant
Una vegada més, un any més, celebrem al País Valencià la nostra Diada, el 9 d’Octubre. Una Diada que es pot convertir en el tradicional seguici complaent al que alguns ens han volgut acostumar, o que pot servir per a projectar-nos organitzativament amb força, llançar projectes polítics seriosos i impulsar les lluites populars. Des d’Endavant (OSAN) només entenem les mobilitzacions des d’aquest segon punt de vista, en el qual se visualitze nítidament l’espai rupturista, de lluita i construcció d’alternatives que des de l’Esquerra Independentista a poc a poc s’està construint.
Després de l’experiència positiva d’aquest 11 de setembre, en el qual les mobillitzacions a la ciutat de Barcelona i diversos llocs del Principat tingueren un caràcter unitari, creiem que cal continuar aquesta línia i esforçar-nos per anar configurant, des d’Endavant (OSAN) i les organitzacions juvenils Maulets i Cajei, una unitat d’acció que se concrete en mobilitzacions conjuntes, però que també siga producte d’un debat i d’un treball previ compartit. Entenem que l’independentisme combatiu, organitzat i de classe que representem les tres organitzacions, cadascú amb les seues particularitats i àmbits d’acció, està en disposició de crear un espai que possibilite el (re)coneixement mutu i que faça créixer exponencialment la capacitat política i mobilitzadora de l’Esquerra Independentista.
I aquesta unitat d’acció té més sentit encara després de l’aprovació de l’Estatut d’Autonomia valencià i amb el panorama electoral que ens ve damunt, en que els partits institucionals “progressistes” i algunes associacions culturals del nostre país fomenten una coalició electoral que aglutine el vot valencianista i de progrés. Si bé entenem que és un objectiu fonamental fer fora al PP de les institucions valencianes, no podem donar credibilitat a una operació que, ben lluny de representar els interessos dels i les treballadores, suposa mantenir en essència l’actual estat de coses canviant únicament el gestor de les nostres misèries quotidianes.
En efecte, i no podem ser ingènues, la més que probable coalició Bloc-Esquerra Unida-Verds, amb l’afegitó d’Erpv, no és més que el darrer intent d’aquests partits d’estar presents a les institucions valencianes i, de pas, lliurar el govern de la Generalitat al Psoe. Res, per tant, de mobilitzar i donar veu a les classes i lluites populars; ans al contrari, l’únic que persegueix aquest pacte és el d’assegurar-se unes còmodes poltrones, uns bonics despatxos i uns llustrosos salaris per a fer de les institucions un mitjà per viure, i no un mitjà de lluita. De pas, garantirà la Generalitat al Psoe, un partit que només en les formes es diferencia del PP; el fons és compartit pels dos grans partits espanyolistes al servei del capital. No podem oblidar que és el Psoe l’autor de la Lrau, la llei que ha permès els especuladors destrossar el nostre país; no podem oblidar que el Psoe és el responsable d’haver congelat durant 10 anys la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià. No podem oblidar que l’actual estatut valencià, una piltrafa competencial, és producte d’un pacte entre PP i Psoe. I, finalment, no podem oblidar la nefasta experiència del tripartit al Principat, on sota una propaganda d’”esquerra catalanista” s’ha continuat amb el tancament de fàbriques, la repressió de les lluites populars, la persecució a les immigrades, o la transformació en un país-aparador. Així, expulsar de les institucions els lladres no ens pot servir com a coartada per a introduir-ne uns altres.
La resposta doncs, no passa per donar el nostre vistiplau a un canvi de cromos, esperant que tot vaja una mica millor perquè ja no pot anar pitjor.
Espanya és irreformable i l’Estat de les Autonomies no és el marc per a avançar en la conquesta de la Sobirania nacional i l’emancipació dels i les treballadores i les classes populars. Des d’Endavant (OSAN), ens refermem en la nostra aposta per la construcció de la Unitat Popular als Països Catalans, en la feina de base, ferma i constant, que ens permeta construir un veritable Moviment d’Alliberament Nacional, que lluite per la Independència i el Socialisme. Un oviment que s’ha de demostrar caminant, constituint candidatures municipals rupturistes, denunciant la repressió i defensant els i les preses polítiques catalanes, okupant centres socials i denunciant l’especulació, dinamitzant els casals, participant del sindicat d’estudiants, coneixent les realitats revolucionàries del Món de la mà de les brigades internacionalistes, desobeint, integrant les campanyes unitàries, donant suport i difonent els mitjans contrainformatius, enfortint les lluites antifeixistes, oposant-nos els tancaments de fàbriques, aprofundint en el treball antipatriarcal, o denunciant la destrucció del Medi.
Podem i hem de continuar impulsant aquests espais, que ja estem començant a fer visibles, de lluita per la Unitat Popular, si donem una veritable dimensió territorial, de Països Catalans, a la mobilització unitària. I aquest 9 d’Octubre és una preciosa ocasió per tal que l’Esquerra Independentista es mobilitzi unida. Per part d’Endavant (OSAN) hem fet tots els esforços al nostre abast per tal que això siga possible.
Som en un moment transcendental i s’ha de deixar de banda qualsevol excusa davant el repte i la possibilitat d’eixir plegades al carrer. La situació en que ens trobem com a Poble i el conjunt dels i les independentistes ens ho demanen: és la nostra obligació estar a l’alçada de les circumstàncies.
Perquè el Moviment el demostrem caminant, endavant amb les lluites populars!
La lluita és l’únic camí!
Endavant (Organització Socialista d’Alliberament Nacional)
Països Catalans, 26 de setembre de 2006

EU-Entesa presenta una esmena a la totalitat a la Llei de Cooperació i 86 parcials i denuncia que el PP pretén convertir les empreses en agents de cooperació per afavorir els seus negocis a l’estranger
El diputat d’UE-l’Entesa a Les Corts Valencianes, Ramón Cardona, assegura que el projecte de Llei de Cooperació remés pel Consell a Les Corts “no respon a les necessitats de la cooperació internacional ni ajuda a les Organitzacions No Governamentals a desenvolupar la seua tasca”.
Cardona recorda que la regulació de la cooperació ha canviat als darrers temps tres vegades “en un any el Consell va crear una Agència per regular la cooperació que a l’any següent va desaparèixer i ara plantegen una regulació molt allunyada de les necessitats reals”.
El diputat d’esquerres qualifica els recursos destinats a la cooperació de “molts insuficients” perquè “sempre han estat al voltant del 0’25% del pressupost” i la normativa proposada “no assegura ni de lluny el 0’7%” per això EU-Entesa proposarà que “el 0’7% del pressupost siga efectiu des dels propers pressupostos i es camine cap al 0’7% del PIB valencià en els propers 7 anys”.
“El projecte presentat segueix en la mateixa tendència de desorganització, perquè no determina quin serà l’òrgan directius que coordine la cooperació. Això sí, pretén reglamentar tota la cooperació, quan el que necessiten les ONG és el recolzament decidit de l’administració i no el control de les seus accions”.
Cardona considera “molt greu” que aquests llei arribe a plantejar “que les empreses poder convertir-se en agents de cooperació quan les seues intencions són lucratives, molt lluny del que necessita la cooperació”.
“EU-Entesa no pot acceptar de cap manera un projecte que no ha tingut cap participació en la seua redacció i no contempla la necessària implicació democràtica dels agents realment cooperants més que en un òrgan consultiu sense capacitat de decisió”.
El grup a Les Corts de EU-Entesa ha registra una esmena a la totalitat per a que el projecte de llei torne al Consell per a la seua reelaboració i 86 esmenes parcials encaminades a augmentar els fons, millorar la cooperació i assegurar la democràcia i la participació en la seua gestió.

Carles Arnal, diputat de l’Entesa per Esquerra Ecologista-Els Verds: “La destrucció intensiva de l’Horta és, fonamentalment, responsabilitat del Consell de Camps que ha deixat fer als interessos especulatius”
El diputat ecologista de l’Entesa, Carles Arnal, assegura que el president de la Generalitat, Francisco Camps, “torna a fer promeses fabuloses sobre la protecció de l’Horta mentre continua desapareixent amb el beneplàcit del Partit Popular”.
Arnal recorda que “el PP ha perdut moltes oportunitats per protegir l’Horta i s’ha negat reiteradament a fer-ho. Especialment greu va ser el rebuig a la Iniciativa Legislativa Popular que la dreta va rebutjar a l’anterior legislatura. Ara el pla de protecció torna a anunciar-se quan durant tot aquest temps s’han perdut grans extensió de l’Horta per projectes urbanístics impulsat, aprovats o tolerats i permesos pel PP”.
“Els projectes urbanístics de municipis de l’Horta suposen triplicar la població actual ocupant grans espais. De fet, segons un informe oficial del Consell a aquest ritme en 35 anys despareixerà tota l’Horta”.
“Ara per ara, no existeix cap protecció efectiva ni el Consell ha demostrat cap voluntat real. Si fora així declararien una moratòria urbanística a l’Horta fins que arribe la suposada protecció anunciada”.
Arnal diu que “quan arribe el projecte ja el valorarem en profunditat, però amb el precedent del Pla del Litoral ja ens temem que no es tractarà d’una protecció efectiva”.
El diputat ecologista considera “especialment greu” l’anunci de les compensacions econòmiques per als propietaris amb expectatives urbanístiques “aquest és el model d’Alboraia on a canvi de protegir una mínima part de l’Horta es preveu la urbanització de la major part, entre d’altes excuses, per començar als propietaris de la xicoteta zona a protegir”.
“La destrucció intensiva de l’Horta és, fonamentalment, responsabilitat del Consell de Camps que ha deixat fer als interessos especulatius”.

EL PP DE CABANES ESCENIFICA EN EL PLE LA SEUA CRISI AMB VENJANCES PERSONALS A COMPANYS SEUS.
S’APROVA PER UNANIMITAT RESPECTAR EL POBLAT DE TORRE LA SAL, EXCEPTE LA VIVENDA DE L’EXDIPUTADA DEL PP TERESA GUAL

El ple de l’ajuntament de Cabanes d’ahir va aprovar per unanimitat les mocions presentades per EU-l’Entesa i el PP, que al final va quedar en una conjunta, de defensar el poblat marítim de Torre la Sal davant una hipotètica acció del Ministeri de Medi Ambient de voler enderrocar les cases per trobar-se dins del domini marítim.
Cal recordar: http://cabanes.blocat.com/post/3465/100494 , com el PP es va negar en un principi a tractar l’assumpte en un ple anterior, al•legant que no era un assumpte urgent.
El regidor d’Esquerra Unida-l’Entesa, Carles Mulet, va recriminar al PP que només actue i accepte les propostes quan es veu entre l’espasa i la paret “ ací, com en el cas de la incineradora, es posicionen només quan es veuen que la gent se’ls tira damunt i no tenen més remei que posicionar-se al tractar-se de plens ordinaris i haver-hi mocions damunt la taula . Ara, esperem que aquest acord no quede en paper mullat com en altres ocasions i siga efectiu”.
El representant ecosocialista va destacar que en la proposta del PP no figurava en cap lloc el posicionament explícit de la corporació contrari a l’enderroc de les vivendes, i es limitava a suport genèric i a remetre a costes documentació.
El punt polèmic de la moció va ser que la resta de grups es van negar a debatre sobre el segon apartat de la petició que els veïns havien traslladat al ple, que era la defensa d’una vivenda que es pretén enderrocar:

VENJANÇA DE L’ALCALDE O PLA PREMEDITAT?
En una modificació (més…)

ja pots llegir-la a : http://www.esquerraipais.org/
http://www.esquerraipais.org/revistas/revista17/portada.htm

Un home savi deia que la història era una realitat de la que havíem d’aprendre; el present era efímer, circum stancial i canviant; i el futur és, o millor dit serà una incògnita volàtil que depèn de la voluntat de les persones.

Què hem après de la curta història democràtica del nostre País? Doncs que les majories absolutes que hem tingut en la Generalitat (tant del PP com del PSOE) ens porten a vertaderes dictadures democràtiques, on la participació i el pluralisme polític són relegats a la discriminació i l’ostracisme més absolut, amb una clara tendència bipartidista.

El devenir del temps ha fet que la classe política siga un engranatge més de la maquinaria institucional, i les necessitats reals dels ciutadans i ciutadanes, passen a ser entrebancs en les aspiracions personals i econòmiques de certs personatges públics. (més…)

Els Verds-Esquerra Ecologista del PV ens hem adreçat formalment a EUPV i al BLOC, per fer-los arribar un document que resumeix la nostra posició en relació al difícil moment que està travessant el pacte electoral i per propossar algunes víes de solució a problemes concrets, com ara la tria de l´opció que puga ocupar el lloc reservat per a un representant verd en les llistes electorals.

Algunes persones han interpretat el silenci voluntari que hem mantingut fins ara en relació a declaracions i comunicats efectuats pel partit que lidera J. F. Peris com una espècie de renúncia. Hem d´aclarir que Els Verds-EE del PV no renunciem a ocupar el lloc d´eixida que tant EUPV com el Bloc consideren que ha d´ocupar un clar referent verd. El silenci al respecte respon únicament a no voler entrar en debats als respecte als mitjans de comunicació, cosa que trobem inadequada i que contribueix a donar una imatge poc edificant de la política valenciana.

Determinats temes s´han de tractar amb discreció a les taules de negociació i, en qualsevol cas, s´han d´abordar amb respecte i sense entrar en disputes públiques. La nostra posició sobre el tema no passa per autoproclamar-nos o autopromocionar-nos, sinó per reclamar una decissió serena i amb criteris objectius i de manera que no interferesca amb els objectius prioritàris del pacte. La fórmula de resolució és la que oferim en la carta. En qualsevol cas entenem que, ara, el prioritàri és conseguir l´acord bàsic entre el BLOC i EUPV.

En el document remés als partits hem deixat rotundament clara la necessitat de culminar el pacte per damunt de qualsevol altra consideració personal o de partit i demanem a totes les parts un esforç de negociació en base a escoltar la veu de la societat i molt concretament dels principals referents organitzatius de l´esquerra real i plural (sindicats, grups ecologistes, entitats culturals i altres destacades organitzacions cíviques que han demanat també eixe mateix esforç de reobrir vies d´acord pel bé del País Valencià i en consideració als milers d´electors potencials dels partits cridats a pactar.

Recordem que els dos elements essencials del pacte són EUPV i Bloc i sense algun d´ells no es pot parlar del pacte necessari. És dessitjable que se sumen el màxim de partits, però els realment imprescindibles són les dues organitzacions majoritàries.

Remarquem també els nombrosos punts d´acord existents i la necessitat de donar un gir en positiu a la situació, cap a la resolució dels problemes partint de la confluència real en molts dels objectius polítics. És molt més allò que ens uneix a tots que allò que ens separa i hem de saber transmetre als ciutadans la urgència i la possibilitat del canvi polític que reclamem per al País Valencià.

Nosaltres apostem amb totes les nostres forces pel pacte i no secundarem cap maniobra ni cap operació que el dificulte o el retrasse. Volem estar en el pacte, des de que començarem a treballar pel mateix fa quasi 3 anys, creiem que som la opció i no renunciem a ocupar un lloc visible en l´acord.

Als propers dies intensificarem els contactes i les actuacions per ajudar a desbloquejar el pacte i per a enfocar la resta de la negociació de manera positiva, cercant la unitat, destacant els punts d´encontre i promovent la il.lussió entre el sector de la població a la que aspirem a representar i servir.

El document-carta remitit als partit podeu trobar-lo a la nostra web:
www.elsverds-esquerraecologistapv.org

GLÒRIA MARCOS INSTA AL PP A CANVIAR LA SEUA POLÍTICA DE RESIDUS
NOVA INCINERADORA A TRAIGUERA
EU FA UNA CRIDA PER SECUNDAR DEMÀ LA MANIFESTACIÓ CONTRA ELS ABOCADORS I INCINERADORES A CASTELLÓ

La coordinadora general d’Esquerra Unida del País Valencià, Glòria Marcos, ha instat avui al PP a canviar radicalment la seua política de residus que està ocasionant la reacció contrària de molts pobles.
Per a Marcos, el Consell i el PP són els responsables de la crisi que s’està patint a les comarques de Castelló, on proliferen els projectes d’abocadors i incineradores, amb un rebuig social molt gran. A la llarga llista de Sant Rafel, Villahermosa, Cervera, Salzadella, Fanzara, Vall d’Alba i les Coves, ces pot sumar en qualsevol moment quaselvol altra localitat.
Segons la coordinadora d’EU, mentre el PP continue veient el problema dels residus com a un negoci per a les empreses privades, la proliferació d’incineradores i abocadors anirà en augment, quan allò desitjable seria apostar per la reducció, reutilització i reciclatge de les deixalles, destacant que tot i que hi ha hagut pobles que s’ha sabut mobilitzar per aturar o congelar els projectes dins del seu terme municipal, altres acabaran pagant aquesta política erràtica.
Per eixe motiu, Glòria Marcos ha confirmat la seua assistència a la manifestació que tindrà lloc demà a Castelló en contra de la política de residus del PP, i ha fet una crida a la mobilització de totes les comarques de Castelló, ja que és un problema que ens afecta a tots, i mai cap localitat pot estar segura d’acabar rebent aquest càstig.
La màxima responsable d’EU ha remarcat que l’oposició a aquesta política es fa perquè a més de posar en risc la salut de totes les comarques, per l’evident contaminació dels aqüífers, atmosfera, l’augment del tràfic perillós, es sentència de mort a molts pobles i comarques; pretenent fent de les comarques de Castelló el femer de tot l’Estat, quan hi ha alternatives més modernes i raonables per tractar els residus.

He recibido en mi correo electrónico un artículo firmado por el compañero Pasqual Mollá y enviado por EiP bajo el título “No ens ho podem permetre”. *

Soy afiliado de EUPV en el colectivo de Alicante y miembro del Consell Nacional de EUPV por la comarca de L`Alacantí y ya no puedo estar más tiempo callado. Lamento el papel que EiP viene desarrollando en el proceso de negociación con la pluralidad de las fuerzas políticas y sociales del P. V. para conseguir la convergencia de la izquierda alternativa en un acuerdo electoral y candidatura conjunta que todos deseamos.
Vengo asistiendo a todo el proceso y he sido testigo del desprecio más absoluto de EiP al Consell Nacional.

El mandato que la Comisión negociadora recibió antes del verano era claro y unánime y exigía prudencia y discreción, sin embargo EiP irrumpía en los medios de comunicación exigiendo que el nº tres por la circunscripción de Alicante debía ser para el Bloc, en una demostración de falta absoluta de respeto y libertad al trabajo de los compañeros de la Comisión. No se trata de números y puestos a repartir, sino de llegar a un acuerdo plural que beneficie al conjunto de la pluralidad de la izquierda para evitar que se pierda un solo voto.

La decisión del Consell del pasado día 9 de octubre que se votó democráticamente suponía que se podía lograr este objetivo, puesto que todas la fuerzas salían beneficiadas, especialmente el Bloc que pasaría, de no tener representación, a tener un mínimo de 2 diputados. Sin embargo en dicho Consell pudimos ser testigos de que EiP no está dispuesta a aceptar las decisiones de los órganos y se convierte un día sí y otro también en un obstáculo constante para que se pueda avanzar en el objetivo de dar cumplimiento a su mandato que es alcanzar un amplio acuerdo entre todas las fuerzas de la izquierda y no un pacto a dos como parece pretender EiP.

Lo más grave del caso es la intencionalidad política que creo que esconde esta actitud obstruccionista, que no es otra que la de desgastar a nuestra Coordinadora General, Gloria Marcos y a EUPV y tratar de hacer lo posible (creo que imposible) de ganar la IX Asamblea de EUPV. En esa estrategia está usando los posibles acuerdos con el Bloc como instrumento político. Se trata de impedir a cualquier precio que se pueda llegar a un acuerdo con el Bloc y responsabilizar de ello a la mayoría de EUPV y a Gloria Marcos y Marga Sanz en especial. En estos días y en los próximos vamos a poder comprobar todos el papel de bloqueo que va a ejercer EiP.

Esquerra y País debe expresar claramente si acata o no acata las votaciones del Consell Nacional y si piensa respetar sus decisiones dentro y fuera de la organización.

Los ciudadanos deben saber que Esquerra Unida en su conjunto desea unánimemente un acuerdo electoral lo más plural posible en el ámbito de la izquierda para hacer realidad el cambio alternativo en el Gobierno de la Generalitat, pero también deben saber que las decisiones en EUPV las adoptan las mayorías representadas en los órganos y en la Asamblea .

José Antº Fernández Cabello
Candidato de IU-Alicante a la Alcaldía

* art. penjat a la pagina web: www.entesa.com

el divendres que ve, dia 6, actuem al Bassot (Burjassot. c/bisbe Muñoz, 52), cap a les 22 h, després d’un soparet de faixa i dins dels actes del Correllengua. Tothom qui s’hi animi, ja ho sap, allí estarem.