Pel 9 d’Octubre, pel País Valencià Endavant amb la lluita popular
El moviment el demostrem caminant
Una vegada més, un any més, celebrem al País Valencià la nostra Diada, el 9 d’Octubre. Una Diada que es pot convertir en el tradicional seguici complaent al que alguns ens han volgut acostumar, o que pot servir per a projectar-nos organitzativament amb força, llançar projectes polítics seriosos i impulsar les lluites populars. Des d’Endavant (OSAN) només entenem les mobilitzacions des d’aquest segon punt de vista, en el qual se visualitze nítidament l’espai rupturista, de lluita i construcció d’alternatives que des de l’Esquerra Independentista a poc a poc s’està construint.
Després de l’experiència positiva d’aquest 11 de setembre, en el qual les mobillitzacions a la ciutat de Barcelona i diversos llocs del Principat tingueren un caràcter unitari, creiem que cal continuar aquesta línia i esforçar-nos per anar configurant, des d’Endavant (OSAN) i les organitzacions juvenils Maulets i Cajei, una unitat d’acció que se concrete en mobilitzacions conjuntes, però que també siga producte d’un debat i d’un treball previ compartit. Entenem que l’independentisme combatiu, organitzat i de classe que representem les tres organitzacions, cadascú amb les seues particularitats i àmbits d’acció, està en disposició de crear un espai que possibilite el (re)coneixement mutu i que faça créixer exponencialment la capacitat política i mobilitzadora de l’Esquerra Independentista.
I aquesta unitat d’acció té més sentit encara després de l’aprovació de l’Estatut d’Autonomia valencià i amb el panorama electoral que ens ve damunt, en que els partits institucionals “progressistes” i algunes associacions culturals del nostre país fomenten una coalició electoral que aglutine el vot valencianista i de progrés. Si bé entenem que és un objectiu fonamental fer fora al PP de les institucions valencianes, no podem donar credibilitat a una operació que, ben lluny de representar els interessos dels i les treballadores, suposa mantenir en essència l’actual estat de coses canviant únicament el gestor de les nostres misèries quotidianes.
En efecte, i no podem ser ingènues, la més que probable coalició Bloc-Esquerra Unida-Verds, amb l’afegitó d’Erpv, no és més que el darrer intent d’aquests partits d’estar presents a les institucions valencianes i, de pas, lliurar el govern de la Generalitat al Psoe. Res, per tant, de mobilitzar i donar veu a les classes i lluites populars; ans al contrari, l’únic que persegueix aquest pacte és el d’assegurar-se unes còmodes poltrones, uns bonics despatxos i uns llustrosos salaris per a fer de les institucions un mitjà per viure, i no un mitjà de lluita. De pas, garantirà la Generalitat al Psoe, un partit que només en les formes es diferencia del PP; el fons és compartit pels dos grans partits espanyolistes al servei del capital. No podem oblidar que és el Psoe l’autor de la Lrau, la llei que ha permès els especuladors destrossar el nostre país; no podem oblidar que el Psoe és el responsable d’haver congelat durant 10 anys la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià. No podem oblidar que l’actual estatut valencià, una piltrafa competencial, és producte d’un pacte entre PP i Psoe. I, finalment, no podem oblidar la nefasta experiència del tripartit al Principat, on sota una propaganda d’”esquerra catalanista” s’ha continuat amb el tancament de fàbriques, la repressió de les lluites populars, la persecució a les immigrades, o la transformació en un país-aparador. Així, expulsar de les institucions els lladres no ens pot servir com a coartada per a introduir-ne uns altres.
La resposta doncs, no passa per donar el nostre vistiplau a un canvi de cromos, esperant que tot vaja una mica millor perquè ja no pot anar pitjor.
Espanya és irreformable i l’Estat de les Autonomies no és el marc per a avançar en la conquesta de la Sobirania nacional i l’emancipació dels i les treballadores i les classes populars. Des d’Endavant (OSAN), ens refermem en la nostra aposta per la construcció de la Unitat Popular als Països Catalans, en la feina de base, ferma i constant, que ens permeta construir un veritable Moviment d’Alliberament Nacional, que lluite per la Independència i el Socialisme. Un oviment que s’ha de demostrar caminant, constituint candidatures municipals rupturistes, denunciant la repressió i defensant els i les preses polítiques catalanes, okupant centres socials i denunciant l’especulació, dinamitzant els casals, participant del sindicat d’estudiants, coneixent les realitats revolucionàries del Món de la mà de les brigades internacionalistes, desobeint, integrant les campanyes unitàries, donant suport i difonent els mitjans contrainformatius, enfortint les lluites antifeixistes, oposant-nos els tancaments de fàbriques, aprofundint en el treball antipatriarcal, o denunciant la destrucció del Medi.
Podem i hem de continuar impulsant aquests espais, que ja estem començant a fer visibles, de lluita per la Unitat Popular, si donem una veritable dimensió territorial, de Països Catalans, a la mobilització unitària. I aquest 9 d’Octubre és una preciosa ocasió per tal que l’Esquerra Independentista es mobilitzi unida. Per part d’Endavant (OSAN) hem fet tots els esforços al nostre abast per tal que això siga possible.
Som en un moment transcendental i s’ha de deixar de banda qualsevol excusa davant el repte i la possibilitat d’eixir plegades al carrer. La situació en que ens trobem com a Poble i el conjunt dels i les independentistes ens ho demanen: és la nostra obligació estar a l’alçada de les circumstàncies.
Perquè el Moviment el demostrem caminant, endavant amb les lluites populars!
La lluita és l’únic camí!
Endavant (Organització Socialista d’Alliberament Nacional)
Països Catalans, 26 de setembre de 2006