El Consell Nacional del BLOC de hui 30-09-2006, s’ha adherit a la Declaració de Montréal de 5-8-2006 de Drets Humans dels Gais, Lesbianes, Bisexuals i Transexuals, sent la primera força política que ho fa i encoratja a la resta a que ho fecen en breu, i tanmeteix ha fet una condemna expresa dels actes d’homofòbia que han tingut lloc al País Valencià fa pocs dies; la Resolució ha estat aprovada amb urgència i per unanimitat pel màxim òrgan del BLOC entre Congressos.
La Resolució del Consell Nacional, és la següent
PELS DRETS HUMANS DE TOTHOM I CONTRA LA HOMOFÒBIA
El silenci davant les violacions dels drets humans sempre es converteix en còmplice dels seus violadors, dels botxins front als que són víctimes. El BLOC com partit de l’esquerra nacional valenciana ha defensat al llarg de la seua trajectòria, ho fa i continuarà fent-ho, el valor dels drets humans, tant individuals com col·lectius; així en la ponència política diem “Ser d’esquerres hui significa molt clarament apostar per un determinat model de societat i, sobretot, per una acció política al servei de la ciutadania, de les polítiques socials, dels drets civils, i tot això forma part intrínseca del discurs i la pràctica del nostre partit” “fer avançar la ‘democratització de la vida’; és per això que en la actualitat i al País Valencià davant els actes de homofòbia dels que són objecte persones pel fet de ser i voler ser lliures en tots el aspectes de la seua vida i en particular en la seua lliure elecció de la opció u opcions sexuals que volen desenvolupar; empaitar persones per aquesta lliure elecció és èticament immoral, cívicament condemnable i socialment regressiu per no dir feixista, per tot això condemnem de manera enèrgica els actes d’homofòbia que han tingut lloc a la localitat de Canals i dels que s’en han fet ressò els mitjans de comunicació, condemnem els seus autors materials que demostren la seua covardia, però també condemnem aquells que com nombrosos dirigents del Partit Popular i de la jerarquia eclesiàstica, que de forma igualment covard, hipòcrita i farisaica amussen contínuament aquestes actituds des de un punt de vista excloent i teocràtic i que no té base ni en la essència de la Europa clàssica anterior a la cultura jueva-cristiana, ni cabuda en la societat actual i ni la futura.
La recent Declaració de Montréal de 5 d’agost de 2006 de la Conferència Internacional sobre els Drets Humans de Lesbianes, Gais, Transsexuals i Bisexuals , ha suposat una fita que senyala un abans i un després en el reconeixement dels drets d’aquests col·lectius, després d’aquesta declaració igualment a la Declaració Universal de Drets Humans de 1948 que inicialment sols va ser una declaració moral però s’ha desplegat a través dels tractats internacionals, aquesta declaració enceta un full de ruta per a canviar el clixé social i legal; com diu el preàmbul “Tots els éssers humans naixen lliures i iguals en dignitat i drets”.Aquesta frase ja famosa de la Declaració Universal de Drets Humans, adoptada fa quasi 60 anys per l’Assemblea General de les Nacions Unides, continua sent hui en dia la perfecta il·lustració de les reivindicacions de lesbianes, gais, bisexuals, persones transgènere, transsexuals i persones en transició de sexe o intersexuals.
El món ha anat acceptant a poc a poc que els éssers humans siguen diferents pel seu sexe, raça o origen ètnic i religió i que es respecten aqueixes diferències sense que siguen causa de discriminació. Amb tot, alguns països segueixen sense acceptar altres dos aspectes de la diversitat humana: que hi haja persones d’orientació sexual o d’identitat de gènere diferents; que dos dones, o dos homes, s’enamoren i que no siga el cos amb què se naix el que determine la identitat personal com a dona, com a home o com a cap dels dos.”
O com diu el punt 5è.- “En una societat en què s’oprimeix a algunes persones ningú no pot considerar-se lliure i igual”
Des de el BLOC fem costat als col·lectius homosexuals, bisexuals, transsexuals en llurs reivindicacions recollides en la dita Declaració de Montréal a:
1.- Rebre protecció davant la violència de l’Estat o de la violència privada pel fet d’exercir la seua llibertat sexual.
2.- La llibertat d’expressió, reunió i associació dels col·lectius esmentats.
3.- Respecte a la llibertat sexual entre persones adultes en privat, amb consentiment mutu, sense tenir en compte la lliure opció sexual triada.
Per això el BLOC de manera pública i pel seu màxim òrgan entre congressos i atenent la Declaració de Montrèal en que fa una crida als governs, sindicats, organitzacions professionals, organitzacions no governamentals, institucions religioses i no confessionals, governs i comunitat internacional en general a assumir-la, el BLOC atén les reivindicacions i la crida de la Conferència Internacional i assumeix com a pròpies la lluita en favor dels drets que recull aquesta Declaració per tal que sindicats, patronals, confessions, partits polítics i societat civil privada participen amb les organitzacions d’aquests col·lectius en la lluita contra la discriminació, superar els prejudicis tradicionals, lluitar contra la homofòbia, així com exigir dels i als poders públics la protecció i foment dels drets i interessos d’aquests ciutadans sense cap tipus de discriminació. Des de el Bloc, no tan sols recolzem eixa igualtat d’una forma conceptual (formal), si més no, recolzem la visibilitat homosexual com eina emancipadora de les llibertats d’una col.lectivitat social oprimida
El BLOC vol fer palesa i pública de la manera més ràpida la seua adhesió a aquesta Declaració Internacional de suport fent-ho saber als mitjans de comunicació social i d’altra transmetent-ho a les Organitzacions de Lesbianes, Gais, Transsexuals i Bisexuals a l’Estat Espanyol i al País Valencià, tanmateix com primera Organització que ho fa a aquest nivell encoratgem la resta de partits polítics, sindicals, patronals, confessions religioses, governs de tots els àmbits i societat valenciana en el seu conjunt que de manera pública i en la pràctica diària s’adherisquen a aquest full de ruta que constitueix aquesta declaració internacional.
València a 30 de setembre de dos mil sis.