Entrevista a Agustí Cerdà al LEVANTE-EMV
-
Agustí Cerdà: «No volem una UTE electoral; apostem per un pacte polític»
Agustí Cerdà (Canals, 1965) és president d’Esquerra Republicana del País València (ERPV). Des de fa uns dies és el portaveu del seu grup en el Congrés, el que li atorga un nou protagonisme.
Juan Antonio Blay, Madrid. corresponsal LEVANTE-EMV
-Per quin li han triat precisament a vostè com portaveu?
-Ha estat la decisió d’ERC, no hi ha res més. En ella compta tot: el creixement d’Esquerra Republicana del País Valencià (ERPV), el treball fet a Madrid, l’estratègia de futur d’ERC, … No hi ha més misteri.
-No negarà que suposa un major protagonisme. És conscient?
-Protagonisme i major responsabilitat. Sóc conscient que sóc valencià en un grup parlamentari català que defensa els Països Catalans, … (riu) és una cabriola interessant i rara. En resum, és més responsabilitat per a mi i més presència d’ERPV.
-Ser de Canals en lloc d’una localitat catalana ha influït?
-ERC ja va fer una aposta col·locant a un valencià en un lloc elegible en les eleccions generals de 2004, que no tenia altre propòsit que reforçar la implantació d’ERPV.
-Aclarisca’l, ERPV és el mateix que ERC?
-És la mateixa organització, amb un tracte federal particular. Nosaltres, en assumptes valencians, en l’àmbit municipal i autonòmic, som un partit que prenem les decisions amb total sobirania en les nostres assemblees. Les polítiques estatals i europees les coordinem amb la resta d’ERC. És en clau de coordinació i no de subordinació la manera en el qual es treballa dins del partit.
-Qui mana en ERPV, Carod-Rovira o Agustí Cerdà?
-En ERPV mana el congrés d’ERPV, que és el màxim òrgan de decisió per a les polítiques a seguir i fins i tot sobre les aliances. Altra cosa és que ens coordinem amb ERC en l’àmbit estatal. Mai ha ocorregut que una decisió d’ERPV haja estat contestada o anul·lada per una instància superior. No és possible, a més.
-Els valencians han guanyat una veu pròpia en el Congrés? L’últim portaveu valencià va ser González Lizondo.
-La presència d’ERPV en el Congrés fa que altres grups li donen més protagonisme i presència al País Valencià en el parlament. En aqueix sentit cree que som un bon grup de valencians qui hem assumit parlar dels nostres problemes; crec que en aquesta legislatura s’ha parlat més del País Valencià i és perquè ERPV ha estat una espècie de punta de llança. Aqueixa missió pense que l’hem assolit.
-En les pròximes eleccions generals vostè anirà en la candidatura de València o en la de Barcelona?
-Aniré per on el partit decidisca. Agustí Cerdà està al servei d’un partit i d’una causa. Crec que abans cal parlar d’altres coses, com les eleccions municipals i autonòmiques. Faré el que es considere més oportú.
-El canvi en la Generalitat passa obligatòriament pel pacte entre Esquerra Unida i el BLOC?
-(Pensa uns segons). No ho sé. El que desitgem és que haja un canvi i en aqueix sentit en *ERPV haguérem desitjat és que existira a l’esquerra del PSPV, per dir-lo d’alguna manera, no una UTE (unió temporal d’empreses) per a anar a unes eleccions puntuals. Subscric la tesi que és necessari que la dreta deixe les institucions, però igual que Camps és dreta, també Rita, Fabra i Alperi són dreta no entenc com al mateix temps no es fa un coalició per a les autonòmiques i municipals, i per a més d’una legislatura…
-Per què han renunciat al diputat que els oferia EU?
-No hem renunciat a res per la senzilla raó que per a aqueix viatge no feien falta tantes “alforjas”. Aqueix viatge és curt, nosaltres volem un viatge més llarg. Volíem més pacte, no menys pacte. Jo li vaig dir literalment a Glòria Marcos que pels diputats no renyiríem, pel que cal fer sí. La nostra estratègia no és una UTE o un expedient de regulació d’ocupació.
-I no es fa com vostè planteja?
-El que hi ha és un acord puntual per a unes eleccions concretes, les autonòmiques, quan hi ha a més altres, les municipals. Això no ens produeix ni fred ni calor. Cree que el carrer demanda un acord més ampli, a l’estil de Nafarroa Bai, per a anar també a unes eleccions generals.








