CARMELO GARCIA PROPOSA MESURES PER FACILITAR L’ACCÉS A LA VIVENDA A LA CIUTADANIA
Segons el coordinador local d’Esquerra Unida a Castelló, , Carmelo Garcia “ estem vivint els darrers anys un boom immobiliari sense precedents, a la nostra ciutat que transformacions urbanístiques de grans dimensions, es construeix cada any un número més elevat de pisos i cases que el que es preveu d’increment poblacional, i el preu es dispara de manera escandalosa d’any en any, aplegant a quantitats inassumibles per a la major part de la població; si tenim en compte que qui més necessita les noves vivendes és la gent jove, i aquesta està sotmesa a contractes laborals precaris, temporals i inestables. Cada any s’encareix el seu preu més d’un 20% respecte a l’anterior, mentre els sous no varien substancialment més enllà de l’IPC
Respecte al canvi radical que ha patit la ciutat de Castelló, en l’habitatge, Garcia apunta amés de la gran immigració tant des gent del propi Estat Espanyol com d’altres parts, la Universitat Jaume I, i la nefasta oferta de transport públic entre els pobles i aquesta. “ La immigració ha fet eixir al mercat vivendes antigues, en molts casos sense condicions”
Segons Garcia, és inexplicable com si cada any es fan tantes noves construccions, superior a la demanda real del mercat, continua havent una mancança de vivenda tant gran, i posa especial èmfasi en el gran nombre d’habitatge buit, “ fa falta que l’administració locala faça una crida a tots els propietaris perquè posen els seus habitatges buits en una Borsa de lloguer gestionada públicament, amb determinats requisits de preu i possibilitats d’ajuts per obres i altres garanties. Cal elaborar una nova legislació d’arrendament forçós dels habitatges desocupats, obligant a tot propietari a que destine la seva propietat residencial a la finalitat socialment exigible: la seva ocupació. Aquesta nova llei hauria d’incloure la imposició de tributs amb finalitats no fiscals, dirigides a gravar la propietat d’habitatges desocupats.
En els darrers anys hem observat com l’habitatge s’ha convertit en un producte refugi per a la inversió de moltes persones i empreses que han buscat únicament l’obtenció dels guanys derivats de la transacció immobiliària.
Aquest fet ha generat l’existència d’un elevat nombre d’immobles que no es posen en el mercat perquè l’expectativa de negoci del comprador no es veu satisfeta, i aquest queda a l’espera d’un augment de preus en el mercat. La situació dóna lloc a l’existència d’un gran nombre d’habitatges que no serveixen per a l’únic fi socialment acceptable, que és donar satisfacció a les necessitats de residència de les persones”
Davant aquest fet, segons el dirigent d’’Esquerra Unida, es fa necessària la imposició del deure d’ocupar els habitatges. Per aconseguir-ho, més enllà de les propostes dirigides a incentivar l’ocupació voluntària, cal preveure també mesures coercitives, que puguen adoptar-se en aquells casos en què la propietat mantingue una resistència injustificable a l’ocupació del seu bé. En conseqüència, s’hauran d’adoptar accions de foment i també de penalització als propietaris que mantinguen buits els seus habitatges”.
Entre les mesures que Garcia veu necessari emprendre des de l’administració local, estan les de:
• Augment de l’irrisori parc de lloguer actual, destinant al règim de lloguer el 50% dels nous habitatges públics protegits.
• Promoció d’habitatges de lloguer en rotació, destinats als joves. La idea és afavorir l’emancipació i l’accés a l’ensenyament superior dels estudiants.
• Promoció d’habitatges de lloguer assistits, destinats a la tercera edat.
• Ajuts personals per satisfer les rendes de lloguer impagades.
• Augment de les actuacions protegibles de rehabilitació per millorar la qualitat dels parcs d’habitatges existents.
• Programes específics de remodelació dels barris degradats i amb patologies.
• Ajuts personals per a l’accés a habitatges lliures de segona mà (mercat secundari), en funció dels ingressos familiars i complint l’habitatge determinats requisits de superfície, valor i finançament.
• Compra i rehabilitació d’habitatges desocupats, per completar el parc públic de lloguer i tornar a posar en circuit habitatges, especialment en llocs on hi ha una major necessitat de protecció pública.
• Aplicació de convenis de cessió d’habitatges buits amb els seus propietaris, rehabilitant-los amb destí a lloguer.
• Creació del registre d’habitatges desocupats, per a l’aplicació de l’arrendament forçós.
“Les mesures fiscals han de respectar un principi prevalent: que no puguen ser absorbides pels preus del mercat. Per aquest motiu, ens oposem a les mesures generalitzades de reducció dels impostos a l’adquisició, ja que està demostrat que, si el preu no és controlat, únicament contribueixen a traslladar els imports de suposat benefici al preu que obté el venedor. Alhora entenem que els actuals beneficis per l’adquisició d’habitatge en l’IRPF configuren una política fiscal regressiva, en tant no diferencien ni nivells de renda ni preu d’adquisició del bé, agreujant a més el fenomen d’escalfament forçat de la demanda que patim els últims anys.
Per a EU, l’ajuntament hauria d’emprar sistemàticament el 10 % d’aprofitament urbanístic que li pertoca per cada actuació urbanística que es realitze en la ciutat, per destinar-lo a VPO reals, controlant tot el procés per evitar l’abús, i pensar en primer terme l’urbanisme com a una necessitat social i no com a “pelotazos” per als seus amics empresari