FOTO:Francesc-Marc Álvaro en plena metamorfosi envers una cara de valencià
———————————
Aspecte valencià
FRANCESC-MARC ÁLVARO
Se’ns està posant cara de valencians. Repassem les dades i veuran que no estic bromejant.
El sondeig electoral que va publicar el diumenge La Vanguardia indicava que la reedició del tripartit és la segona opció preferida en percentatge, per darrere d’un hipotètic govern de gran coalició a l’estil alemany entre els dos grans, CIU i PSC. Sempre segons l’enquesta de Noxa, la mitificada sociovergència és una combinació que atrau a un 34% dels entrevistats, però baixa cinc punts pel que fa al sondeig del mes de juliol. Immediatament darrere, un 24% dels enquestats afirma estar per un nou Govern tripartitt de PSC, ERC i ICV. És a dir, un de cada quatre catalans vol més del mateix, a pesar dels tres anys de fracàs.
Encara que l’enquesta no ho arreplega, basta fer una ullada als mitjans per a certificar que entre els opinadors de la progressia oficial (fins i tot de l’esquerra nacional) el tripartit ocupa el primer lloc per sobre de qualsevol altra opció, inclosa la sociovergència. L’horitzó tripartitt segueix sent el més desitjat per aquells que es mouen en la zona d’influència de PSC, ERC i ICV. És veritat que hi ha matisos: per als socialistes el tripartitt ideal seria copiar en la Generalitat el confortable model municipal de Barcelona, on els socis són mera decoració. El republicà perfecte per a un president Montilla és l’arquetip Jordi Portabella, que s’engoleix un canvi d’alcalde sense xistar i després munta el número de desmarcar-se del pregó de la Mercè per a dissimular la seua normal i diària obediència al PSC.
Per què dic que se’ns està posant cara de valencians? Perquè estem important estratègies d’altre lloc. Per al valencianisme polític l’única possibilitat de governar és somiar amb un tripartitt per a apartar al Partit Popular del poder. D’ací, per exemple, les cuites per a intentar un acord preelectoral entre el Bloc Nacionalista Valencià i Esquerra Unida, que, sumant-se als socialistes, canviara el panorama. La idea de tres tripartits a Catalunya, el País Valencià i Balears domina les expectatives de molts animadors de l’esquerra nacionalista d’aquests territoris.
L’error d’aquest quadre salta a la vista: mentre a València i Balears es tracta d’evitar sengles governs del PP, a Catalunya l’adversari al que frenar no és la dreta centralista, sinó el nacionalisme majoritari, sense l’existència del qual el mapa polític del Principat seria tan espanyolitzat com el de l’elector valencià i mallorquí. ERC està tan convençuda de voler repetir el tripartit amb Montilla que enfoca les eleccions com si ho fera des de València o Palma.