novetats a http://victorsuarez.blogspot.com/ Heus ací la qüestió per dilucidar que mantenia, a deshora en La Venta de German, amb un company de la Ribera. Ell entestat en un i jo en allò altre, així, perquè l’assumpte no quedara en aigua de borraines decidim corroborar-ho sobre la marxa, concloent de pas tan enverinada diatriba, en un dels abundants puticlubs que sobreïxen la carretera 340 tenint en compte com promocionen, prevenda, les excel•lències que allí se suggereixen. Despreses d’arrabassades confrontacions in situ (repàs excessivament prolix diria jo segons el que al cas concerneix) tant visuals quant tàctils així com de dispars sentits (sense sentit) que omet ací per a no encrespar els ànims d’algun pervers lector, el cas es va concloure amb absoluta unanimitat: Mortal!. El pecat també, clar.
No obstant, en quant de creient que sóc (cregut crèdul de credos creïbles) m’assalten seriosos dubtes, les quals, perquè que expert en la matèria, sotmet a tan alta consideració fiant-ho a la seua granada i irrefutable xarrameca el qual assenta càtedra sobre assumptes enrevessats com els referits a l’avortament, al divorci, la píndola, l’abstinència sexual, a gais i lesbianes, o al mateix ús de condons. Únicament doblega tal aquiescència, i perdone’m mossén, però la pela és la pela, en assumptes econòmics on, segons pareix, el seu apostolat resulta un tant feble; per no al•ludir a violable trencadís, segons parleries de l’irredempt populatxo descregut.
Perquè, cenyint-nos al pecaminós tema que ens afecta, veurem, suposem per exemple que en un convent de clausura observa algunes monges usant tangues roges…
Altrament: Rectifique perquè els timorats no em titlen d’irreverent (com detectarà un cèlibe confés assumptes de tal substància). Suposem que arriba vosté a un convent i tafaneja, esteses, o siga: llevades i, penjades, posades a assecar les indecoroses calces (Mai posades i, totes penjades, esteses aqueixes seques afligides) M’imagine a la seua Excel•lència pensant (entre altres coses) Date! Ací hi ha gat tancat (Utiliyze el felí quant a frase feta no en substitució del conill, animal que ací no ve al cas).
Veu com hi ha falta? La pròpia suspicàcia en l’esquer evidència luxúria, lascívia, temptació… Pecat. Perquè sabut és que, en el pudor i decor, el negre per a eixir o el blanc alleugeriment de caminar per casa vénen a resultar, en enamores íntimes, colors summament adequats si amb camal es dissenya tan equívoca disfressa. Perquè, aqueixa és una altra, res de randes ni blondes, fora calats, calats, tuls, portalligacames i la resta de foteses, la qual cosa només fa que la peça servisca per al que no és. Per tant Eminència és moment oportú de què el seu florit i arrabassat verb se signifique en matèria tan al dia quant de primeríssima atenció municipal. Són pecat venial o mortal els lascius tangues rojos? Difereix el vici a què ocórrega dins o fora del vincle matrimonial? Resulta caiguda en avorrit incest obsequiar tan desgraciada enamora a descendents o ascendents de primer orde? Dilucide’m vosté aquesta diatriba, Pare, (putatiu, o siga: P.P. A cada qui el seu, amb perdó, bon rotllet, i sense ànim d’ofendre) perquè estic que no viu amb tant de pecat i tanta perversió.