El Bloc de Vila-real he presentat una moció en l’Ajuntament amb el principal objectiu de “aconseguir la catalogació i l’aplicació de mesures de manteniment per a conservar els ribassos que encara existixen en la ciutat“.

Pasqual Batalla va criticar “la passivitat de l’equip de govern davant de l’alarmant pèrdua de patrimoni urbà i rural de Vila-real” i va mostrar la seua preocupació “per la falta consciència dels ciutadans davant d’una part tan important de la història local, com són les construccions de pedra seca”. Açò últim, va afirmar el regidor del Bloc, “és fruit del mal exemple que donen els governants“.

La moció demana:

a) L’Ajuntament de Vila-real, d’acord amb l’important patrimoni etnològic que representen les construcions de “pedra en sec” realitzarà un catàleg d’aquestes construccions arreu del terme municipal. Aquest catàleg servirà per a classificar les construccions de “pedra en sec” en funció del seu estat de conservació, de la seua vàlua i del seu ús.

b) L’Ajuntament de Vila-real realitzarà les accions adients per a sensibilitzar la població sobre els valors ambientals, paisatgístics, culturals i patrimonials que ens ofereixen les construccions de pedra en sec, també com a homenatge a les generacions que ens han precedit i ens han llegat aquesta obra fruit del seu treball constant.

c) L’Ajuntament de Vila-real estudiarà l’aplicació de normatives que protegisquen les construccions de pedra en sec, tot establint criteris constructius respectuosos amb aquesta tècnica en determinades àrees del terme municipal. Amb aquesta finalitat col·laborarà amb altres administracions públiques per tal d’obtindre el finançament adequat i procurar la formació dels professionals.

El Secretari General del BLOC expressa així la seua solidaritat amb l’aplec més prestigiós i multitudinari del País Valencià que se celebrarà, per segon any consecutiu, sense ajudes de l’ajuntament d’Ondara
El Secretari General del BLOC, Enric Morera, participarà divendres 31 d’agost en el sopar de presentació oficial de l’11 edició del Festacarrer d’Ondara, un sopar que servirà també com a acte de suport al festival, que per segon any consecutiu no comptarà amb ajuda de l’equip de govern de l’ajuntament d’Ondara, del Partit Popular. (més…)

FOTO:J.A. Casañ, regidor del BLOC de l’Ajuntament de Benicàssim
NO VOLEM MÉS IMPOSTOS
Des del BLOC ho hem dit per activa i per passiva però, a més a més, actuem, i presentem al•legacions i recursos contra l’augment de la contribució i per anul•lar la taxa de fem. L’Equip de Govern, o el que queda d’ell, i especialment el PP, tenen la barra demagògica de dir el contrari del que fan i mentre augmenten els impostos diuen que els rebaixen, amb tota la seua maquinària propagandística. El problema és que els rebuts no enganyen a ningú i de la seua butxaca cadascú sap el que trau. A Benicàssim ja paguem prou i no hem de pagar més per no millorar el que hi ha. La taxa de fem va ser la més clara demostració del que diem, s’ha pagat un milió d’euros més per tots els ciutadans i precisament ara resulta que el tema del fem està pitjor que mai i els carrers bruts.

CASAL JOVE
No sabem encara quan tindrem el Casal disponible per a tota la joventut de Benicàssim, però si quan el tenim, no hi ha pressupost per omplir-lo d’activitats, no hi ha més personal especialitzat, com la figura del dinamitzador o animador juvenil, i no s’amplie substancialment l’horari i els dies d’apertura serà com si no el tinguerem.
Pel moment no existeix cap programació específica presentada, ni el munt d’activitats i serveis que s’oferiran. De ben segur que els joves ja hauríen donat moltes respostes al respecte però ni tan sols els escolten.
Benicàssim, 31 d’agost de 2006
J.A.Casañ, regidor del BLOC. Ajuntament de Benicàssim

Demà divendres 1 de setembre la pràctica totalitat del professorat, tant de primària com de secundària i d’ensenyaments de règim especialitzats, estarà en els seus llocs de treball per a començar un nou curs escolar.
Aquest fet serà possible per haver-se celebrat l’adjudicació presencial de vacants en el mes de juliol, per acord sindical, llevat d’alguna incidència menor, la presència de la totalitat del professorat serà la normalitat en el primer dia de curs escolar. (més…)

El secretari de política institucional d’Esquerra Unida del País Valencià, Pasqual Mollà, mostra la seua preocupació de la formació d’esquerres per les pintades aparegudes a la casa de Joan Fuster.
Mollà considera que “aquest renaixement de la violència política per part dels intransigents és fruit de la crispació a la que es veu sotmesa la nostra llengua com a conseqüència de la política erràtica de la Generalitat Valenciana”.
El dirigent d’esquerres demana als màxims responsables autonòmics “que deixen d’emprar la llengua com a un element de confrontació perquè els energúmens es veuen recolzats en les seus absurdes tesis i acaben atemptant contra el patrimoni cultura de tots”.
“Joan Fuster és un símbol de la cultura valenciana i quan es fan pintades sobre la seua casa s’està insultant tot el poble valencià”
València, 31 d’agost de 2006
GABINET DE PREMSA EU-VERDS-ENTESA

La diputada d’Esquerra Unida en el Congrés dels Diputats, Isaura Navarro, ha anunciat aquest matí que el grup d’Izquierda Unida sol•licitarà formalment al nou ministre d’Indústria, Joan Clos, el tancament de la subestació elèctrica ubicada al barri de Patraix, a València, “en la línia del que reclamant la nostra formació des de fa mesos i, sobretot, en la direcció del que vénen reclamant els veïns, molt preocupats per l’existència d’uns instal•lació d’eixes característiques a una zona densament poblada”. “Malauradament, fins ara el Ministeri d’Indústria no ha estat gens receptiu a les reivindicacions de les plataformes veïnals. El canvi de titular hauria de comportar que les reclamacions i les preocupacions dels veïns de Patraix siguen ateses”.

Navarro va recordar que la subestació de Patraix “no compleix les recomanacions de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), que marquen una sèrie de distàncies mínimes entre aquest tipus d’instal•lacions i els habitatges i edificis d’ús públic i privat”. “A més, l’Agència Internacional per a la Investigació sobre el Càncer va classificar els camps electromagnètics de baixa freqüència com a possibles elements cancerígens. No es tracta per tant d’una qüestió de capritx sinó que és evident que la preocupació dels veïns està plenament justificada i per això volem tornar a traslladar aquesta inquietud a Indústria”, va afegir la diputada.

Amb tot, Navarro va advertir que el nou ministre “té per davant una important agenda en el que fa referència al País Valencià i, entre d’altres qüestions, l’hem d’exigir que pose en marxa polítiques més actives per recuperar el nostre teixit industrial i tinga més implicació perquè es tracta d’un dels problemes més seriosos que tenim plantejats els valencians”, va dir per acabar.

València, 31 d’agost de 2006
GABINET DE PREMSA ESQUERRA UNIDA-L’ENTESA

vita brevis
Oh, Europa
Jordi Graupera
Tot l’enrenou per l’opa d’E.ON a Endesa, el trist paper del govern espanyol a l’hora de posar condicions, les ensopegades del ministre d’Indústria, les intrigues dels funcionaris patriotes, les intervencions de Brussel·les en el llenguatge incomprensible, la silenciosa perícia de Merkel i el que encara ha de venir mostra la radical dissimetria que existeix entre la potència del flux de capitals de la globalització i la precarietat de les institucions democràtiques locals. La construcció europea n’és l’exemple més clar: llibertat de moviments entre persones i diners, però captivitat del vot. Les decisions que prenen els consells de direcció, els inversors en borsa i fins i tot el consumidor que va al súper tenen incidència arreu del continent, però la participació política arriba, a tot estirar, a l’Estat. Com se sap, el Parlament Europeu no té poder. Mentre la Constitució Europea segueixi volent ser un tractat internacional signat per l’aristocràcia i no una Constitució democràtica, seguirem indefensos davant l’anar i venir de les influències. Només cal recordar que la primera frase del fallit Tractat pel qual s’establia una Constitució és: “Sa majestat el rei de Bèlgica…” i la llista dels caps d’Estat que el firmaven, en lloc d’ “el poble europeu…”. Així no anem enlloc. Perquè el capitalisme funcioni, cal correspondència democràtica. Els dirigents europeus es comporten com si fossin barons i comtes que negocien al club. Discutim si una opa pot ser alemanya o catalana, però ningú no s’exclama per si l’organisme que finalment pren la decisió depèn dels ciutadans que voten i a qui, per tant, serveix. Demòcrates, els europeus? Quina broma de mal gust.

L’alcalde de Miravet lliurarà la senyera i s’hi cantarà una cançó en euskera

Sandra Arenas. AVUI
Sota el paraigua de la reivindicació de la diversitat nacional de l’Estat, l’Onze de Setembre que ha dissenyat el govern per a aquest any estarà marcat per l’entrada en vigor del nou Estatut i el procés de pau que s’ha obert a Euskadi. Així ho va anunciar ahir la consellera d’Interior, Montserrat Tura, que s’ha ocupat personalment de definir el programa. (més…)

FOTO: Josep lluís Romero, regidor del BLOC a Orpesa

Després que el portaveu del BLOC a Orpesa, Josep Lluís Romero, denunciara la intenció de l’equip de govern del PP d’atorgar llicència a unes pistes esportives ocupades pel grup Marina d’Or però construïdes en sòl públic, l’ajuntament d’Orpesa s’ha vist obligat a rectificar. Pel seu interés, reproduïm l’article aparegut al diari EL PAÍS el dia 30 d’agost de 2006

Oropesa aplaza la legalización de las pistas deportivas de Marina d’Or
MARÍA FABRA - Castellón
EL PAÍS - 30-08-2006 (més…)

ELS ACLARIMENTS (!!??) DE RAFAEL PLA
En tornar de vacances i revisant Anna, m’he trobat amb “POLÍTIQUES DE PAÍS I AUTONOMIES LOCALS”, on segons sembla Rafael Pla, secretari de Formació i Debat del PCPV, voldria fer-me “algun aclariment”, atenyent a un article anterior meu.
Doncs bé, la veritat és que m’he quedat bocabadat. No solament no desmenteix, rebutja o simplement rectifica allò que dic, sinó que l’obvia olímpicament. Únicament tracta d’explicar el fet del per què alguns col.lectius locals no han respectat la competència d’EUPV sobre la política general al País Valencià i no obstant no s’ha aplicat cap mesura correctora. La qual cosa, contradictòriament, si es reclama que facen uns altres partits o organitzacions.
Referint-se a la positura adoptada per la direcció, diu textualment: “Malhauradament, la Sindicatura de Greuges d’EUPV va anul.lar les sancions, sembla que per defectes de forma.” Així queda tot clar. És a dir, pel que es veu no es podien rectificar a posteriori aquests “defectes de forma”, ni tampoc, simplement, aplicar els propis estatuts d’EUPV aprovats a la VIIIª Assemblea, els quals, al punt 4 de l’article 25 especifiquen el següent: “Cas que un col.lectiu de base se situe al marge de la política d’EUPV les direccions immediatament superiors arbitraran els mecanismes polítics i organitzatius necessaris per reconduir-lo al marc polític d’EUPV”.
L’opció excussadament argüida, al meu entendre, no és sinó un llavament de mans, de la qual, tanmateix, no s’exclou l’exigència de l’adopció de mesures disciplinàries a la resta de partits i/o organitzacions. (més…)

Programa del FestaCarrer

XI FESTACARRER - 2006

PROGRAMACIÓ

– — – — Dijous 31 d’agost — – — – (més…)

Joan Saura i Jordi Miralles han agraït la voluntat de l’ex fiscal anticorrupció de tancar la llista. d’ICV-EUiA L’ex fiscal anticorrupció, Carlos Jiménez Villarejo ha explicat que va a les llistes de la coalició “perquè ha acreditat un exercici permanent de responsabilitat i progrés”. El president d’ICV, Joan Saura, ha dit que “ens honra que Villarejo ens hagi demanat estar a la llista pel seu compromís per la lluita contra la corrupció, per la transparència i pels drets i llibertats”. Per la seva banda, el coordinador general d’EUiA, Jordi Miralles ha dit que “unes eleccions han de suposar propostes útils i candidats creïbles, com Jiménez Villarejo, que des de la seva independència, que no indiferència, ens acompanyarà en aquest projecte”. Villarejo ha volgut destacar la feina d’ICV-EUiA des de les conselleries de Medi Ambient i Habitatge i de Relacions Institucionals i Participació. “Per mi la coalició demostra un constant sentit del compromís, de responsabilitat i d’ètica en la política, principal motiu que m’ha portat a voler tancar la llista per la circumscripció de Barcelona”, ha afirmat. Jiménez Villarejo ha reiterat que la iniciativa de tancar la llista electoral d’ICV va ser “exclusivament” seva, i ha manifestat que aquest pas “no és res més que formalitzar” el seu “suport” a la candidatura. (més…)

Ateisme, la religió dels sense déu?
Ben sovint el pensament ateu ha estat acusat de ser una espècie de “religió sense déu”, és a dir, una creença que és igualment indemostrable i que només se sosté mitjançant la fe, sense proves. Aquesta idea prové de la manera com la crítica dels creients ha presentat el pensador ateu: un fanàtic d’aspecte estrany que menysprea les proves evidents de l’existència de déu que trobem allà on dirigim la nostra vista. Fins a quin punt és veritat aquesta objecció?
Un ateu és qui creu que l’existència dels déus és producte de raons històriques i antropològiques; en definitiva, que són els homes els que fabriquen els déus, i no els déus els que han creat la humanitat. El pensament ateu no és nou en la nostra societat, i des de l’antiguitat ha sofert crítiques i persecucions, perquè no es pot separar d’una certa connotació ideològica i moral: l’ateu concep la religió com un impediment per a la raó, la justícia i la ciència.
Dins de l’ateisme podem trobar diferents variants, segons el compromís que mantenen amb la seua percepció del fet religiós: hi ha un ateisme positiu, que s’esforça a negar l’existència dels déus perquè considera les idees religioses font de confusió, de temor, de comportaments irracionals i suport d’ideologies opressores. Els agnòstics són aquells que consideren impossible o irrellevant provar l’existència o la inexistència de la divinitat, i intenten no opinar sobre la qüestió, sense atacar les idees religioses.
Per als ateus, la religió és incompatible amb la raó perquè en un determinat moment els creients han de suspendre el judici i optar per la creença sense proves; és el “credo quia absurdum” de sant Agustí. És incompatible amb la justícia, perquè la idea d’un judici universal i d’un rescabalament en altra vida dels greuges d’aquesta paralitza la voluntat d’aconseguir avenços socials. I finalment, és incompatible amb la ciència, perquè al costat de les religions hi ha sempre una explicació irracional de la cosmologia i dels fenòmens naturals, que s’interpreten com a expressió de la còlera o el favor divins.
La cohesió de l’ateisme. La religió ha estat un formidable instrument de reconeixement i de control social. Encara avui dia veiem que nombroses parelles no creients es casen seguint el ritual catòlic, o que fins i tot els clubs de futbol ofereixen els seus trofeus a la marededéu local, per no parlar dels “funerals d’estat” o de processons amb presència militar. Si això encara és així, ja podem imaginar com devia ser el domini que exercien els poders religiosos en temps passats. És per això que les poques veus que al llarg dels segles gosaven alçar-se contra la creença religiosa, aïllades i poc organitzades, han estat sovint presentades com a elements pertorbats, incapaços de veure l’“evidència” de l’existència divina.
Així, el romà T. Lucreci, que va escriure al segle I aC una completa exposició en vers de la doctrina d’altre crític de la religió, Epicur, va ser presentat com un boig que va suïcidar-se per problemes amorosos, bogeria veritablement difícil de creure, si tenim en compte l’acurada exposició filosòfica dels principis materialistes que fa al seu voluminós Sobre el món natural. Altres van tenir menys sort, com un cert Löffler –la denigració arriba també al punt de fer desaparèixer la memòria d’aquestes veus crítiques–, membre de la Fraternitat de l’Esperit Lliure, que, en ser cremat per impietat a Berlín el 1375, va fer davant els seus executors aquesta afirmació materialista: “és l’atzar el que governa el món”, que recull herència de Demòcrit i Epicur. En el més lliure Renaixement, filosòfs com Pietro Pomponazzi (1462-1525) s’atreveixen a dubtar públicament de la immortalitat de l’ànima o dels miracles, però és en el Segle de les Llums quan el pensament ateu es fa més ferm i més articulat, i comença a tenir una aplicació directa en postulats polítics i socials d’igualtat i de llibertat de pensament.
El procés De la Barre i el pensament ateu en les Llums. Entre les difamacions que han sofert els sospitosos d’ateisme, és famós el cas del cavaller François Lefebvre de la Barre (1746-1766), que va ser decapitat i cremat amb el Dictionnaire philosophique de Voltaire, després d’haver sofert terribles tortures i l’amputació de la llengua i de la mà: l’acusaven –falsament– d’haver mutilat un crist de fusta que s’alçava sobre el pont d’Abbeville, la seua localitat natal. Les proves incriminatòries van ser que no es va agenollar al pas d’una processó i que se li va trobar a casa el Diccionari prohibit amb el qual hom va calar foc a la seua pròpia pira.
Voltaire –un filòsof no ateu, sinó deista– va escriure des de Suïssa un pamflet, Le cri du sang innocent, que va gaudir d’ampla difusió; però el filòsof més sistemàtic i més complet contra el pensament religiós del Segle de les Llums és possiblement Paul Henry Thiry, baró d’Holbach (1723-1789), geòleg i químic que va escriure més de 400 articles de l’Encyclopédie, i que clandestinament va editar nombroses obres que exposaven el pensament ateu propi i el d’altres escèptics del moment. L’ateisme radical del baró d’Holbach va ser reprès en el segle XIX per figures tan destacades del pensament com August Comte, Karl Marx, Mikhaïl Bakunin, Friedrich Nietzsche o Ludwig Feuerbach, i avui dia constitueix el fonament per a importants teòrics en molts diversos camps, des de la filosofia a la física teòrica, la sociologia o la literatura.

Ateisme i laicisme avui. El nombre d’ateus en les societats occidentals no deixa de créixer –a l’estat espanyol un 20% de la població es declara atea o no religiosa, ben per damunt del 10% de Portugal, però sense arribar 30% dels Països Baixos o al 40% de Txèquia–, i consegüentment apareixen nous punts de fricció entre la religiositat individual i el laicisme, que tracta d’ampliar la separació entre la llei i les diverses creences. Dos motius diferents han contribuït a reviscolar aquest debat: per un costat el progressiu allunyament de la doctrina catòlica oficial dels models de comportament actuals –que fan més discutibles els principis morals que durant segles ha mantingut l’Església–, i per altre l’extensió al si de l’Islam, tant africà i asiàtic com també europeu, de conductes religioses integristes, que no reconeixen la separació entre la consciència individual i la doctrina religiosa, ni entre el poder civil i els estaments religiosos.

Els col·lectius cristians fonamentalistes tenen una important presència en la política espanyola, més per la seua capacitat generadora d’ideologia que pel seu pes numèric o per l’acollida social real; per això els ateus i els defensors de la laïcitat tenen una important tasca per davant, la d’impulsar una societat on els drets col·lectius i individuals deriven del que està civilment establert, no d’allò que accepten com a autèntic o com a desitjable algunes ànimes pietoses.

És una tasca complicada, però no oblidem que la fe –el convenciment, no la credulitat– pot moure les muntanyes.
Qui ha dit què

Woody Allen, cineasta nord-americà (1935): “En realitat prefereixo la ciència a la religió. Si em fan escollir entre déu i l’aire condicionat, em quedo amb l’aire.”

Simone de Beauvoir, escriptora francesa (1908-1986): “No em puc enfurismar contra déu, en qui no crec.”

Charles Chaplin, cineasta anglès (1889-1977): “Per simple sentit comú no crec en déu; en cap déu.”

Demòcrit, filòsof grec (470-400 aC): “La humanitat, la bondat i la bellesa són manifestacions mecàniques dels àtoms materials.”

Thomas Edison, inventor nord-americà (1847-1931): “No puc creure en la immortalitat de l’ànima… No: tot el que es diu sobre l’existència després de la tomba és incorrecte, és tan sols el producte de la nostra tenacitat envers la vida, del nostre desig de continuar vivint, de la nostra basarda d’arribar a un final.”

Sigmund Freud, psiquiatre austríac (1856-1939): “Ni els dimonis ni els déus no existeixen, són tots productes de les activitats psíquiques de l’home.”

Iuri Gagarin, cosmonauta rus (1934-1968): “No veig cap déu des d’aquí dalt.”

Heinrich Heine, poeta alemany (1797-1856): “Perseguir el que no pensa igual que nosaltres, aquest ha estat a tot arreu el privilegi dels religiosos.”

Henrik Ibsen, dramaturg noruec (1828-1906): “De menut creia en déu, però quan vaig aconseguir unir dos pensaments, se’m va oblidar que existia. Crec que déu és una necessitat per a molta gent, cosa que no demostra que existeixi.”

Thomas Jefferson, tercer president dels EUA (1743-1826): “Arribarà el dia que l’engendrament de Jesús per déu com a pare seu, al ventre d’una verge, serà classificat junt amb la fàbula de la generació de Minerva al cervell de Júpiter.”

Milan Kundera, escriptor txec (1929): “En el mateix moment del Gènesi està escrit que déu va crear l’home per confiar-li el domini sobre els ocells, els peixos i els animals. És clar que el Gènesi fou escrit per un home i no per un cavall.”

Lucreci, poeta i filòsof llatí (94 aC - 55 aC): “La raó per la qual els mortals estan tan lligats a la por és que veuen tota classe de coses que succeeixen a la terra i al cel sense causa discernible i les atribueixen a la voluntat d’un déu.”

Michel de Montaigne, moralista francès (1533-1592): “Si els miracles existeixen és tan sols perquè no coneixem prou la natura i no perquè siguin autèntics i verídics.”

Taslima Nasrim, escriptora de Bangla Desh (1962): “La religió és el primer obstacle contra l’avanç de la dona. Les religions embolcallen les persones amb la por a allò que és sobrenatural. Els prohibeixen que riguin i no els permeten que exercitin el seu dret a prendre decisions.”

Madalyn Murray O’Hair, fundadora d’American Atheists (1919-1995): “Un ateu cerca conèixer-se ell i els seus semblants en comptes de conèixer un déu. Un ateu pensa que s’hauria de construir un hospital en comptes d’una església. Un ateu pensa que s’ha de realitzar un acte en comptes de recitar una oració. Un ateu s’esforça per participar a la vida en comptes d’escapar cap a la mort.”

Blaise Pascal, matemàtic, físic i filòsof francès (1623-1662): “Els homes mai no cometen maldat tan alegrement i completament com quan ho fan des de la convicció religiosa.”

Bertrand Russell: Filòsof, lògic i pacifista gal·lès (1872-1970) “Estic persuadit que déu no va crear el món, però sí que el món està creant déu.”

Sèneca el Jove, escriptor, filòsof i polític llatí (4 aC – 65 dC): “La religió és vista per la gent comuna com a veritable, pels savis com a falsa i pels governants com a útil.”

Marc Twain, escriptor nord-americà (1835-1910): “Hi ha hagut redemptors en totes les èpoques del món. Tot és un conte de fades, com el de Santa Claus.”

Vincent Van Gogh, pintor holandès (1853-1890): “Puc perfectament passar sense déu, tant en la meva vida com en la meva pintura, però no puc, tal com estic patint, passar sense alguna cosa que sigui més gran que jo: la meva vida, el poder de crear.”

Oscar Wilde, escriptor irlandès (1854-1900): “La veritat, en qüestions religioses, és simplemente l’opinió que ha sobreviscut.”

Josep Lluís Teodoro. Traductor d’El cristianisme sense vels, de Paul Thiry d’Holbach

Joan Antoni Oltra, portaveu adjunt d’UE-l’Entesa a Les Corts, reitera “la necessitat urgent de relleu a la direcció de la direcció de FGV i de la Conselleria per la seua incapacitat i negligència”
El portaveu adjunt d’EU-l’Entesa a Les Corts Valencianes, Joan Antoni Oltra, considera que les avaries “posen de manifest la manca d’inversió i manteniment a la línia 1 del metro de València. Tres incidents d’importància a la mateixa línia del tràgic descarrilament no són una casualitat sinó conseqüència de la nefasta gestió que venim denunciant amb insistència. Després del que va passar suposem que s’estarà tenint una cura especial a la Línia 1 i, tot i això, ja veiem com funciona i quants problemes acumula”.
“FGV arrossega un deute abismal –diu Oltra– que li ha impedit fer les inversions necessàries en manteniment i seguretat”, al respecte recorda que “en 2003 FGV només va cobrar el 22’8% de les subvencions d’explotació pressupostades pel Consell i en 2004 la morositat va arribar a 89’6 milions d’euros”, segons dades de la Sindicatura de Comptes, “amés el desviament dels 23’7 milions d’euros remesos des de Madrid en 2001 va provocar que FGV ja no puga rebre fons estatals per cobrir el dèficit d’explotació de l’empresa des d’aleshores”.
El portaveu d’esquerres assegura que “la falta de recursos ha portat FGV a descuidar les necessàries reformes de manteniment, renovació de flota i inversió en seguretat”
“Aquesta, i no cap altra, és la raó per la que Ferrocarrils té el rècord d’accidentalitat de l’Estat espanyol, les avaries freqüents, el motiu de la manca de formació en els treballadors i la causa del tràgic desenllaç del descarrilament del comboi fa quasi dos mesos” perquè “cal recordar que amb una inversió ínfima una balisa haguera evitat que el tren anara al doble de la velocitat permesa al fatídic tram”.
El diputat d’UE-l’Entesa a Les Corts, reitera “la necessitat urgent de relleu a la direcció de la direcció de FGV i de la Conselleria per la seua incapacitat i negligència. Un grapat d’irresponsables més preocupats per mantenir els seus càrrecs que per fer la seua feina”.