A LA RECERCA DE L’OR NEGRE
Els geòlecs detecten escapes de gas en el fons del Canal d’Eivissa i el Golf de València
Companyies com Shell, ELF, Total o Eniepsa han realitzat sondejos en les costes valencianes
Víctor Romero, València.LEVANTE-EMV
Geòlecs marins de l’Institut Nacional d’Oceanografia han detectat al llarg del Canal d’Eivissa i el Golf de València petjades d’escapes de fluids que podrien indicar possibles borses de gas i cru. Aquests senyals van ser descobertes entre 1995 i 2000 per un equip d’investigadors que a bord dels bucs Cornide de Saavedra (de l’Institut Oceanogràfic) i l’Hespérides (del Ministeri de Defensa) van elaborar un mapa topobarimétric el resultat del qual ha estat similar al d’una ecografia del subsòl marí del Golf de València i els mars de les Illes Balears.
Aquesta investigació, realitzada amb modernes tècniques d’ultrasons i canons de sons similars a les empleades per les companyies petrolieres, va servir per a elaborar un mapa en relleu del fons marí i va permetre detectar petjades d’escapes de fluids en nombrosos punts del Golf de València i el Canal d’Eivissa, a més d’en zones de l’aquest de les Balears, segons va explicar a aquest diari el geòlec marí i membre de l’equip de l’Institut Nacional d’Oceanografia que va desenvolupar el projecte, Juan Acosta.
Aquestes petjades es coneixen en la literatura científica com pockarks. Es tracta de depressions o cràters situats en el fons marí produïts per l’escape de gasos o fluids subsuperficiales, com poden ser metà, CO2, o petroli. També poden ser provocat per fenòmens hidrotermals, escalfament de l’aigua fins a la seua ebullició per l’alta temperatura dels fons, habitual en zones volcàniques marines.
Acosta sosté que en el cas dels escapes de les aigües del Golf de València i el Canal d’Eivissa %[en el gràfic, detall d’un pockmark detectat en la denominada Forest de Xavia (sic) en el fons marí del Canal d’Eivissa] hi ha moltes possibilitats que es tracta de senyals de la presència de borses de gas, sota les quals podrien trobar-se jaciments petrolífers.

Moltes d’aquests senyals són les quals han dut a les companyies petrolíferes a realitzar sondejos i investigacions en la zona des de l’últim terç del segle passat fins a avui. El Ministeri d’Indústria va concedir en 2004 i 2005 dos permisos d’explotació a les companyies *Escal *UGS (en l’àrea denominada Castor) i a British Gas International (àrea Àguila), ambdues enfront de les costes de Castelló però la ubicació exacta de les quals no va ser facilitada des del departament que dirigeix José Montilla. El ministeri es va negar ahir a facilitar dades sobre els resultats de les prospeccions autoritzades a aquestes companyies apel·lant a la «confidencialitat» d’aquesta informació.

Permisos en 2002.
British Gas International va obtenir en l’any 2002, quan José María Aznar era president del Govern, permisos d’investigació enfront de les costes de Castelló, en l’àrees denominades inicialment Cormorán, Gorrion, Flamenc i Garceta. Aquestes investigacions, vigents fins a 2008, es realitzen en zones situades a tot just 10 quilòmetres de les protegides Illes de Columbrets.

No han estat els únics. Segons les Estadístiques de Prospecció i Producció d’Hidrocarburs de la Direcció general de Política Energètica companyies menge Shell, Elf, Total o Eniepsa han realitzat nombrosos sondejos en les costes valencianes en anys passats.

Alguns d’aquests sondejos, iniciats en la dècada dels anys setanta o els vuitanta, es van realitzar en quadrants similars als quals ara vol investigar la britànica Medoil, a pocs quilòmetres mar endins del Parc Natural de l’Albufera i la Devesa del Saler. El geòlec Juan Acosta està convençut de l’existència de borses de gas i cru en les costes valencianes que fins a ara no han estat explotades per la seua escassa rendibilitat, ja que són jaciments menuts.