L’HARAKIRI D’ESQUERRA UNIDA per Vicent Bergon
Alguns bons amics que mantinc i espere seguir mantenint en quasi totes les organitzacions o partits d’esquerra i/o nacionalistes i verds -amb tots els matisos que es vullga- de segur els molesta aquest article. De fet, ja m’han recriminat uns altres pel fet de contindre algunes crítiques -per descomptat constructives- atenyents a l’esquerra i/o el nacionalisme.
I és el cas, no ho dubte, que potser tinguen una certa part de raó quan diuen que “ara no és el moment”, “cal parlar en possitiu”, “eixe tipus d’articles no és convenient que els faces”, etcètera, però és el cas que qualsevol tipus d’avanç implica o deuria d’implicar una revisió crítica de tot el que s’ha fet amb anterioritat amb el reconeiximent inclós de les errades comeses, per tal de foragitar allò tan perillós com l’anquilosament o el conformisme.
Pel que fa a EUPV, un bon exemple del que diem respecte d’açò últim, el tenim quan en parlar d’una possible llista electoral a l’ajuntament del cap i casal es rebutja qualsevol possible pacte polític, amb l’argument conformista de què “nosaltres ja tenim consolidat el segon regidor”. Doncs bé, si eixe és el pensament d’una organització que diu que aspira a transformar la societat, bona nit, cresol !
Un reconegut dirigent d’aquesta organitzció, a més, pren com a excussa per a defugir el pacte la privatització del servei d’aigües a una població determinada. Qüestió sobre la qual hi hauria molt que parlar.

Es diu també, en aquesta mena de pretexte bananer, que “no es tracta d’un tema merament local” (!!), i tot seguit, per part d’aquest Secretari d’Organització i número dos d’EUPV, que espera que “les direccions de País de les dos formacions(inclou també el PSOE, copartícep del pacte) facen rectificar els seus grups polítics a la ciutat del Camp de Morvedre”.

I és el cas, vejes tu, que açò es contradiu amb eixa llibertat de decisió, sense cap d’intervenció per part de la cúpula dirigent, la qual preconitza EUPV per a les organitzacions locals i que si no recorde mal fins i tot es contempla als seus estatuts.

Podriem parlar a més, d’entre els casos i exemples contradictoris que coneixem, de quan un conegut alcalde d’EUPV, tristament desaparegut, va urbanitzar un poble costaner fins la saturació. O de quan una regidora, per cert la única representant d’EUPV a l’ajuntament d’una població de les rodalies de l’Albufera, va aconseguir ser alcaldessa amb el recolzament del PP. I per a què seguir.
La polèmica sobre el pacte o no pacte s’ha perllongat durant els mesos de juliol i agost amb un encreuament de manifestacions al respecte per part de quasi totes les organitzacions polítiques a l’esquerra del PSOE, al meu entendre no sempre encertades. Així, l’intent preconitzat per part de l’organització d’EUPV de València d’atraure’s els moviments socials, obviant els partits i les organitzacions polítiques, o és, al meu entendre, una greu errada, o un intent desesperat per salvar els últims mobles amb la seua puressa intacta. Caldria també considerar la pròpia militància d’un bon nombre dels components d’aquells moviments, així com el dessig de la resta i d’una part de la ciutadania, diguem-ne responsable, d’albergar almenys l’esperança de poder foragitar el PP de les institucions valencianes, mitjançant l’acció conjunta de totes les forces d’esquerres, nacionalistes i verds, a l’esquerra del PSOE.
I coneixem, com no, les dificultats que caldria vèncer en un pacte d’aquest tipus, sobretot per allò dels egoïsmes i interesos personals, els quals s’obviarien si de veres es tingués una certa visió política. De no fer-ho així, aquells que sens dubte votarien aquesta possible coalició, restarien decebuts. I tot i no tindre idea de la proporció exacta, la seua opció es repartiria aleshores majoritàriament entre allò del vot supossadament útil del PSOE i eixa abstenció inconformista que creix a passos agegantats.

JOSEP VICENT BERGON de l’ACR Constantí Llombart