[article publicat al LEVANTE-EMV]
El Bloc sumem valencianisme i progrés
ENRIC CARBONELL, Executiva Nacional i regidor de Rafelbunyol. Signen també Rafa Climent, ejecutiva nacional i alcalde de Muro; Enric Nomdedéu, ejecutiva nacional i regidor de Castelló; Rafa Beneyto, ejecutiva Nacional; Maria Josep Amigó, alcaldessa de Bonrepòs i Mirambell; Joan Josep Masó, alcalde de l´Alcudia de Crespins; Vicent Ahuir, Alcalde de Meliana i Paco Blai, regidor d´Alcoi.

El Bloc Nacionalista Valencià es troba immers, a hores d´ara, en un procés de negociació amb altres forces polítiques de l´esquerra i de l´ecologisme del País Valencià per tal d´assolir acords preelectorals de cara a les eleccions autonòmiques de 2007. Davant d´esta situació, els qui suscribim este article volem fer algunes consideracions.
La primera és la coincidència de tota l´organització en la necessitat que el BLOC col·labore decisivament en el canvi polític a la Generalitat i que, a més, el condicione des de posicions nacionalistes i de progrés. La segona consideració, amb què també es coincideix d´una manera pràcticament unànim atenent les intervencions realitzades al Consell Nacional de l´1 de juliol, és que el projecte del BLOC ha de mantindre la seua identitat com a partit polític d´estricta obediència valenciana.
Amb estes dues premises clares, cal recordar el punt cinqué de la proposta de resolució aprovada al darrer Consell Nacional, que diu textualment: «l´Executiva Nacional garantirà que, en els acords preelectorals que es formalitzen, el Bloc ocuparà el lloc que li correspon pel seu suport electoral a les darreres eleccions autonòmiques, quant a presència pública, imatge, protagonisme, llocs en les llistes -atenent els resultats en cada circumscripció- i altres àmbits».
Tenim, doncs, la voluntat del Bloc de contribuir activament al canvi polític, de mantindre la seua independència política i de negociar un pacte preelectoral que garantisca al nacionalisme progressista una presència proporcional al seu pes electoral en cada demarcació. Per conjugar estos tres factors, entenem que la capçalera de la possible llista conjunta que sorgisca de les converses amb altres formacions polítiques, pel que fa a la circumscripció de Castelló, ha de ser per a un candidat del Bloc Nacionalista Valencià. El Bloc ha obtingut, en esta demarcació, els millors resultats de totes les forces implicades en la negociació, tant pel que fa a eleccions locals com autonòmiques, en les darreres convocatòries electorals, de manera que la presència d´un cap de llista del Bloc optimitzaria els resultats de la possible candidatura conjunta i, a més, acompliria el manament del punt cinqué de la resolució aprovada pel Consell Nacional.
A més, i com que entenem que una proposta d´estes característiques ha d´estar fonamentada en números, però també en persones, pensem que la persona idònia per a encapçalar esta candidatura és Antoni Porcar, actual portaveu del Bloc a l´Ajuntament de Castelló el qual, per la seua trajectòria política, coherència ideològica i fidelitat al projecte nacionalista i de progrés, és qui millor pot canalitzar la voluntat de canvi polític i col·laborar perquè la veu del nacionalisme sone amb força i amb autonomia a les Corts Valencianes. De fet, Porcar ha col·laborat decisivament, amb el seu treball polític i projecció pública en els darrers anys, a que actualment el Bloc siga la tercera força política a la demarcació electoral de Castelló.
Així, per al canvi polític de la Generalitat, el Bloc compta i, amb esta finalitat, sumem valencianisme i progrés per tal de continuar multiplicant resultats.

* Enric Carbonell, Executiva Nacional i regidor de Rafelbunyol. Signen també Rafa Climent, ejecutiva nacional i alcalde de Muro; Enric Nomdedéu, ejecutiva nacional i regidor de Castelló; Rafa Beneyto, ejecutiva Nacional; Maria Josep Amigó, alcaldessa de Bonrepòs i Mirambell; Joan Josep Masó, alcalde de l´Alcudia de Crespins; Vicent Ahuir, Alcalde de Meliana i Paco Blai, regidor d´Alcoi.

Israel, embravida
EDITORIAL DE GARA
Mentre representants d’una vintena d’estats i institucions es preparaven per a una trobada a Roma en la qual abordar el conflicte entre Israel i Líban, el Govern de Tel Aviv es permetia bombardejar a la mateixa ONU i matar a quatre dels seus observadors internacionals, a pesar que Nacions Unides havia comminat insistentment a les autoritats israelianes que deixaren de llançar míssils sobre la zona en la qual es trobava la seua delegació. Quan la reunió ja havia començat en la capital italiana, no només van seguir les agressions contra Líban, sinó que Israel va tornar a envair terra palestina, llançant un atac contra Gaza en el qual van morir almenys 22 palestins. Aquestes dades evidencien l’envalentonament de l’Executiu d’Ehud Olmert, que dia rere dia ve comprovant que les principals potències mundials donen suport els seus plans bèl·lics per a assolir una reestructuració de la regió favorable als seus interessos, mentre que els estats i institucions que diuen defensar la causa dels libanesos i els palestins no tenen capacitat o decisió per a tractar de frenar la matança i destrucció que està causant Israel.
La reunió de Roma no va fer altra cosa que redactar un vacu document que en res perjudica a Israel i que proposa la interposició d’una força internacional sota mandat de l’ONU que s’instal·laria en el sud de Líban. És a dir, aquest país tornaria a veure part del seu territori ocupat per exigència del seu veí del sud. Per què no es crea aqueixa franja de seguretat a Israel? Qui assegura la vida dels libanesos? Qui la dels palestins una vegada i una altra massacrats en el seu propi territori?
Bona part de la reacció internacional es basa en el reconeixement del «dret a defensar-se» d’Israel, i qui critiquen l’actuació del Govern de Tel Aviv ho fan en funció de la desproporció de la força emprada. Avui cal recordar que aquest últim episodi del conflicte va començar amb l’empresonament de dos soldats israelians ­dels quals ja ningú sembla acordar-se­ en una zona ocupada en la qual l’Exèrcit israelià es mou sense respectar fronteres. És a dir, Israel no és l’agredit sinó l’agressor, igual que ocorre en Palestina. Per tant, és als palestins i als libanesos als quals els correspon l’exercici del legítim dret a defensar-se. I tampoc pot dir Olmert ­ni el PP ­que Hizbula llança milers de míssils diaris sobre Haifa para matar civils. Fins que Israel va començar a bombardejar indiscriminadament Líban, no s’havia produït cap atac contra localitats del nord israelià. Tampoc amb aqueix exemple pot sostenir Israel que mata desenes de libanesos en defensa pròpia. -

A Anna noticies, a Carles i a qui tingui trellat. No continueu escrivint de l’Oliver, deixeu al noi, l’és així, molt pesat. Al meu poble hi ha més d’un Oliver… no tenen remei, que li anem fer. Com diu el personatge de Osgood en Amb Faldilles i a la babalà “Ningú és perfecte”.

El dia 13 de juliol, Govern PSOE, CEOE - CEPYME, CC.OO i UGT, van signar una nova Reforma de la Seguretat Social. Les pensions públiques tornen a ser agredides i la Banca, novament guanya. Aquest nou Pacte Social es troba relacionat directament amb la Reforma Laboral, aprovada per Decret Llei el 9 de juny de 2006.
En 1985 es produïx la primera gran reforma de la Seguretat Social, endurint els requisits d’accessibilitat per a tenir dret a pensió contributiva i allargant el període de càlcul (baixant d’aquesta forma la quantia de la pensió). El gran pacte polític denominat “El Pacte de Toledo” en el 95, asseu les bases per a la segona gran contrarreforma en 1997 (racionalització del sistema de pensions i seguretat social), la qual allarga el període de càlcul de 2 a 8 anys -de forma progressiva en el temps-, amb la consegüent “mossegada” a la quantia de la pensió. (més…)

La CGT hem de desmentir les informacions aparegudes a alguns mitjans de comunicació que situava la signatura de la CGT en el preacord aconseguit divendres passat 21 per la majoria sindical de BRAUN.
Al nostre entendre l’acord de divendres passat pel que UGT i CCOO
accepten el tancament de la planta de Braun en Esplugues, ha significat un pas decisiu cap a una altra actuació del sindicalisme entreguista i col·laborador que representen aquests sindicats.
Durant més de dos mesos, la plantilla ha elevat un crit clar i unànime:
NO AL TANCAMENT DE BRAUN. Els actes, manifestacions, vagues i la resta d’accions han tingut sempre aquest eslògan que reflectia clarament una oposició a la pèrdua de l’empresa i dels 700 llocs de treball directes i més de 2.000 indirectes.
La CGT, encara que no hem comptat realment per als altres sindicats, hem recolzat aquesta reivindicació i hem col·laborat en les accions de vaga i de protesta. No obstant, des del moment que UGT i CCOO van decidir acceptar la negociació del tancament, ens vam desmarcar i vam situar davant la plantilla nostra discrepància. (més…)

GOLIAT
­Manel Rodríguez-Castelló­

A l’escaquer de la diplomàcia internacional continuen movent-se amb parsimònia les peces que posen fi a l’enèsima guerra del Líban i a la perpètua massacre de palestins. Són peces oratòries, ingràvides, que viatgen en la pota d’un colom missatger de vol lentíssim mentre els morts cauen a la velocitat de la llum. I així des de fa dècades. Els cadàvers dels quatre cascos blaus abatuts per la matemàtica exacta del foc israelià tampoc no han aconseguit pertorbar el concert que interpreta la filharmònica de les Nacions Unides sota la batuta dels EUA, amb l’Estat d’Israel com a gran solista. En aquestes circumstàncies, les declaracions de Condolezza Rice (arròs, sí, però amarg) a la Conferència de Roma sonen a magnífica mostra d’humor negre, de l’estil neocon tan en voga: “Tots volem de manera urgent acabar amb la violència”. No calia que l’eficaç secretària d’Estat aportés els exemples d’Iraq o Afganistan, ni tan sols el de Guantánamo, perquè tots entenguéssem tan solemne declaració. La guerra contra el mal (sempre el dels altres) ho justifica tot, també que els danys col·laterals de la paranoia afecten de tant en tant presumptes terroristes i que la població civil i convicta i les infrastructures d’un país hi siguen víctimes consubstancials. Per extirpar el tumor de l’Orient Mitjà, el Goliat que un dia fou David (que aprofita el seu paper de víctima històrica i la mala consciència occidental per perpetrar tota mena de barbaritats) ha decidit convertir el malalt en cadàver. Creix l’incendi estival al Líban i a Gaza, topònims d’un horror ja convertit en rutinària indiferència. Faig meues les paraules finals del poema “Beirut” de l’alcoià Jordi Botella, escrites en 1982: “No reservaràs un espai al jardí bromós de l’oblit / Per aquells que han fet de la por un altar / I de la mort un ídol amb cent fuets sagnants”.

Levante, 29/7/06

EL PP CONTRACTA A JESUS MONTESINOS PER A FER ELS “ESTUDIS” DE MUNDO ILUSIÓN ( JOSETY 2)
L’empresa va ser incrita fa poc mes de dos mesos en el registre

L’anunci fet avui pel vice president del Consell, de la contractació per 40.000 € a l’empresa Peonia per fer les tasques de consultoria i analisi de mercat, sense saber molt bé quina és la tasca que ha de fer, recorda molt a la col•locació de l’insigne Josety en la Ciudad de las Lenguas; col•locar als seus principals “mamporrers dialèctics” per alimentar-se directament de les arques públiques.
PEonia, l’empresa de la qual Jesus Montesinos és administrador únic, va ser constituda en abril del 2006, i inscrita en el registre el mes passat, per tant, possiblement, la tasca “d’assessorament” a la Generalitat per a vore si és factible o no un parc temàtic en Mundo Ilusión, serà la seua primera i qui sap si escliva tasca. Campos no ha estat capaç d’aclarar la funció concreta d’aquesta empresa, però si que va a cobrar molt bé.
Recordem com Fabra ja porta gastats molts milers d’euros en aquest projecte; demanat assessories a empreses internacionals; i fins ara el projecte nada en la més absoluta virtualitat; allò que no serà virtual serà el sou de Montesinos, el més fidel periodista al servei de Carlos Fabra.
Mundo Ilusión ha estat la gran excusa per fer un PAI, i també, sembla, per pagar al periodista els serveis prestats a la causa pepera, la segona part de la contractació de Josety. (més…)

Cardona “ L’anunci de la gestió privada del Parc Mundo Ilusión era un fet predeible, que demostra el gran engany de Carlos Fabra”

El Diputat autonòmic d’Esquerra Unida-Els Verds-l’Entesa, Ramon Cardona, ha contestat avui a l’anunci fet pel vicepresident del Consell, Victor Campos l’anunci del Consell d’encetar el procés per a la cessió privada del “part temàtic Mundo Ilusión”, era un fet que EU venia denunciant des de fa anys, i es demostra com aquest projecte només ha servit com a propaganda electoralista, com a excusa per desenvolupar un PAI monstruós, i ha significat una l’estafa als propietaris.
Per al diputat d’EU, el fet de que ara es tinga que gastar quantitats ingents de diners públics per estudiar si el projecte és o no viable, és una immoralitat “ de nou diners públics per vore si alguna empresa pot traure tallà de l’operació; justament quan estem parlant d’un Parc Temàtic que fa anys ens ve venen Carlos Fabra com a una fita de la seua gestió, i quan aquest ha servit per justificar el gran PAI al seu voltant” (més…)

CONVOCATÒRIA D’ACTE PER LA PAU I ELS DRETS DEL POBLE PALESTÍ I LIBANÉS.
CONCENTRACIÓ I LLIURAMENT AL REGISTRE DEL CONSOLAT DELS EEUU A VALÈNCIA, DEL MANIFEST UNITARI DE LES ORGANITZACIONS DE SOLIDARITAT AMB PALESTINA.
DIVENDRES 28 DE JULIOL A LES 13 HORES AL C/BARQUES, València (al costat seu Bancaixa)
CONVOCA: XARXA DE SOLIDARITAT AMB PALESTINA…

1. L’article signat per Eduardo Sánchez i Ramón Ibañez del col·lectiu d’EU d’Alcalá-Alcossebre (Baix Maestrat) publicat en el 7SET i la “frase” que va donar orígen a la polèmica entre Olivier Herrera i els autors

2. L’article d’Olivier Herrera Marin, també publicat en el 7SET i en ANNA notícies “Els llepaculs dels seus botxins”

3. Article d’Eduardo Sánchez Speziali. Integrante de EU de Acalá-Alcossebre: “Resposta a les calumnies d’Olivier Herrera. Sr. Olivier Herrera Marin: Por la boca muere el pez”.

4. CARTA A GLÒRIA MARCOS D’OLIVIER HERRERA. GLORIA: ¿QUÉ OCURRE EN EUPV?
¿Quién es Eduardo Sánchez Speciali?

5. “A Olivier” per Carles Mulet treballador d’EU

6. “Un altra versió de les coses a les d’Olivier. ¡usted¡ ”Señor” ” per Ramón Ibáñez secretari d’organització d’EU d’Alcalà/Alcossebre

7. “Un poeta paracaidista en París” Firmado: Las “lameculos” y “paracaidistas” Asociaciones de Vecinos de Alcossebre.

EPÍLOGO DE MULTIPARTITO EN ALCALA DE XIVERT-ALCOSSEBRE
La ultima legislatura del PSOE nos está dejando más sombras que luces. La actividad de nuestros representantes en el consistorio estuvo marcada por la crispación y cuando no, la bronca abierta, instalada como procedimiento sistemático de oposición por parte del Partido Popular, acompañando, a este, en innumerables ocasiones, por el espectáculo pujilistico con su ex-socio de gobierno Olivier Herrera.
La manera de hacer oposición del PP no nos sorprende. Son coherentes con el resentimiento político de una derecha, que cree tener el privilegio histórico de gobernar mediante el resultado de un proceso democrático o a falta de este, mediante el poder defacto: el económico, las presiones, los miedos, los apocalípticos mensajes de prensa, boicoteando todo posible acuerdo, deslegitimando, de esta manera, a un gobierno democráticamente constituido. En fin, practicas políticas con reminiscencias de un pasado oscuro de la historia Española y falta de un talante democrático y renovador que asuma la modernidad y puedan homologarse a sus pares de la derecha Europea.
Esta errónea política de oposición sumado a la inexperiencia del equipo de gobierno para transigir y negociar en muchos aspectos, hizo que quedaran aparcados por mucho tiempo infraestructuras como la E.D.A.R., las subvenciones del Plan de Excelencia turística, los POIS, o el polígono Industrial etc. Este último y la depuradora, según las últimas noticias parece haberse encaminado a una posible y rápida solución. (més…)

EU_ALCALÂ RECURRIR A PRÉSTECS MENTRE HI HA DINERS EN CAIXA ÉS MALBARATAR RECURSOS

Segons el coordinador del col•lectiu local d’Esquerra Unida a Alcalà de Xivert-Alcossebre Pasqual Barceló, recurrir a préstecs mentres hi ha diners en caixa és malbarat recursos “ Així pensem a Alcalà-Alcossebre i és per això que, encara que considerem oportú el projecte de condicionament de la llar dels Jubilats d’Alcalà, no podem entendre ni donar suport a que hi havent 1.234.935’22 € de romanents de tresoreria (caixa) per a despeses generals, es tinga que recurrir a préstecs per a realitzar dos projectes valorats en 64.498’31 € i pagar uns interessos que ens podem estalviar.
Nosaltres donem suport a les propostes si ens semblen lògiques i positives per al municipi i no depenent de qui les proposa.
El nostre representant a l’Ajuntament, En Manuel Navarro, és, probablement, la persona de més llarga trajectòria socio-cultural de la història recent d’Alcalà-Alcossebre, sempre ha estat i està allí on cal ajudar sense cobrar, Club de Fútbol, Coral Gaspatxera, Grup de Teatre, Creu Roja Espanyola…, ens representa dignament i sempre porta a les sessions plenàries la veu del Col•lectiu.

UN POETA PARACAIDISTA EN PARIS.

Es un triste espectáculo el de comprobar la reacción violenta de un individuo en su propio pueblo que increpa en la vía pública o intimida dentro de su tienda a un cliente forastero como le pasó a Pilar Vazquez paracaidista en Ribamar atacada por el proyecto de la depuradora cerca de su casa, o a la Sra. Latta paracaidista en Marcolina, porque publicó en el 7 Set su libre opinión sobre la bochornosa conducta de ese nativo que dice ser poeta que cuando canta cuando ríe y cuando llora, no es como los poetas andaluces “que parecen que estén solos” sino que éste “se queda solo” vociferando,- porque está en su pueblo, graznidos a los que no se atrevería cuando va como paracaidista en París-, con los estribos perdidos haciendo pensar que se le debe haber caído algún gran tornillo de su avión, y hace llorar de vergüenza ajena, al interrogarnos si perdió alguna corona republicana de algún rango prescrito por rancio o simplemente se le cayeron los anillos de algún blasón aristocrático del que el girasol de las alcachofas le divorciaron en plena flor del tomate de colgar…

Parece que a este señor que no controla sus nervios ni ante la Autoridad de la Alcaldesa vulnerando el principio del respeto a la autoridad como demostró en el pleno del 21 de Junio, no soporta, al ser de izquierdas adulteradas, que los demás ciudadanos manifestemos nuestro parecer en prensa o con alegaciones en administraciones públicas en defensa de nuestros intereses legítimos. (més…)

Sr. Olivier Herrera Marin: Por la boca muere el pez.
Eduardo Sánchez Speziali
Integrante de EU de Acalá-Alcossebre

Ante las infames y ridículas acusaciones de Franquista, no le voy a responder. Usted no tiene la autoridad jurídica, ética, moral, o política, para erigirse en juez y sí mucho de vulgar inquisidor medieval. No le otorgaré el lugar que pretende ocupar, y no haré ningún descargo a su acusación. Iré directamente a su escrito.
Después de haber leído detenidamente su artículo y rebuscar infructuosamente algún
Vestigio de inteligencia política, crítica aguda o análisis profundo de la situación política de Alcalá-Alcossebre, lamentablemente, no he encontrado más que un compendio de descalificaciones, insultos, y en el mejor de los casos manipulaciones malintencionadas. Sinceramente esperaba algo más de una persona que se define como “Poeta”. (més…)

¡usted¡ ” Señor ”

Olivier Herrera Marín, hasta la fecha nunca me e dirigido a su persona con ánimos insultantes ni belicosos, seria una perdida lamentable de tiempo, dado su gran nivel politico-intelectual fuera del alcance de este humano mortal, que nunca ha osado interpelarlo a ¡ usted ¡”Señor” ¡personaje¡ ¡grande¡ ¡ insigne ¡ que seguro pasara a la historia, ¡si¡ la gloria excelsa de los elegidos de la prosa el verso y la rima. Lástima que no le acompañe en su “ curriculum” la educación, el respeto, la modestia y el buen rollo.
¡Porque¡ usted “Señor”¡si¡ qué sé a atrevido a insultarme, difamarme, echando toda clase de improperios sobre mi persona y la de mi compañero de partido Eduardo Sánchez, con un léxico tan barriobajero, que no es propio de su fértil intelecto, escrito tras escrito difamación tras difamación usted “Señor”, va quedando al descubierto como persona y retratado con la más harapienta vestimenta política. (més…)