Un comentari a “La fi de la guerra a Líban no admet cap demora”
1. PCPV comenta:
juliol 31st, 2006 at 4:35 pm e

Naturalment, done suport a la petició d’alt el foc immediat que fa l’Editorial del LEVANTE-EMV.

Tanmateix, resulta singular que l’únic qualificatiu que el mereixquen “les respostes d’Israel a les agressions dels seus veïns” siga que “són desproporcionades”. Ja és curiós que es presente a Israel com agredit, obviant que les cacarejades captures (que no “segrestaments”, com subrratla el pacifista israelià Uri Avnery) de soldats israelians es van produir en territoris il·legalment ocupats (en Palestina i en la zona de la Chebaa en Líbano), però parlar de que els seus crimens siguen “desproporcionats” seria com limitarse a criticar l’Holocauste nazi contra els jueus únicament per ser “desproporcionat”.
Però la “desproporció” de l’Editorial es fa més palesa en el darrer paràgraf, quan crida a “L’eradicació de les milícies d’Hizbulá”, que són les úniques que estan fent front a l’agressió i fins i tot invasió del Líbano per l’Exèrcit israelià. Cal recordar que les massacres les està fent aquest Exèrcit, no Hizbulà: per què no es demana aleshores “l’eradicació de l’Exèrcit d’Israel”?
Me sembla bé, per altra banda, que es demane “el ple exercici en la sobirania del Govern libanès”, cosa que, naturalment, exigiria la retirada de l’exèrcit israelià no solament de les localitats ocupades en la present ofensiva, sinò també de la zona que ocupava al sud del Líbano, les granjes de la Chebaa. Però cal dir que el Govern libanès té ara una ocasió d’or per a recuperar la seua autoritat sobre el Sud del Líbano on actuen les milícies d’Hizbulà: simplement ordenant al seu Exèrcit resistir a l’agressió d’Israel, en lloc de delegar aquesta resistència en aqueixes denostades milícies.

Per cert, el 23 de juliol vaig enviar al Levante un article titulat “Desproporcions” que no ha estat publicat. Després de llegir la seua desproporcionada Editorial, no m’estranya. Es pot accedir al seu contingut en http://www.uv.es/pla/despropo.htm

Rafael Pla López
professor de la Universitat de València

El president d’ICV, Joan Saura ha fet un balanç satisfactori de la feina feta durant aquests tres anys i ha pronosticat un creixement territorial de la coalició de cara a les pròximes eleccions. El president d’ICV, Joan Saura, ha expressat avui la seva satisfacció per l’acord electoral al que s’ha arribat per continuar amb la coalició ICV-EUiA, i ha destacat la gran comoditat amb què s’han fet les negociacions. A més Saura ha fet un balanç satisfactori de la feina feta durant aquests tres anys i ha pronosticat un creixement territorial de la coalició de cara a les pròximes eleccions. (més…)

La regidora del Bloc, Àngels Belloch i l’ex regidor Francesc Navarro han presentat a l’ajuntament les signatures aquest matí

Més de 300 veïnes i veïns d’Alboraia protesten per l’enderrocament de l’Escola de Santa Bàrbara, construïda en la II República
El Bloc ha promogut la campanya de recollida de signatures, i va demanar en una moció la commemoració del 75 aniversari de la 2ª República i el manteniment de les escoles com a testimoni d’aquell moment històric
El Bloc d’Alboraia ha presentat a l’Ajuntament d’Alboraia aquest matí més de 300 signatures de veïnes i veïns d’Alboraia com a protesta per l’enderrocament de l’escola de Santa Bàrbara, construïda en la II República. L’enderrocament va ser dut a terme el divendres 21 de juliol per part de l’equip de govern del PP, el qual va ordenar que es tiraren a terra malgrat que s’estava duent a terme una campanya de replega de signatures per tal que les escoles es rehabilitaren. La regidora del Bloc, Àngels Belloch, ha declarat que l’enderrocament és “una mostra del comportament del PP d’Alboraia, que es mostra com una apisonadora amb el seu alcalde al cap, Manuel Álvaro, que en aquest cas ha destrossat una part del patrimoni d’Alboraia”.
Belloch: “la replega de firmes estava duent-se a terme abans de l’enderrocament, i la nostra obligació moral era entregar les signatures, malgrat que ja s’ha enderrocat l’edifici, per a demostrar que hi ha veïns i veïnes que no estan d’acord amb l’enderrocament i per agrair l’ajuda que ens han donat en la recollida de signatures”. En total s’ha presentat 338 signatures.
“Ara sabem que l’únic motiu que ha tingut el sr. alcalde per a ordenar l’enderrocament és contentar al Consell Regulador de la Denominació d’Origen Xufa de València, és a dir, una entitat privada”, ha dit Belloch, qui ha insistit en què encara donant-li una seu a aquesta entitat podria haver-se tractat de restaurar l’escola de la II República.
El Bloc, a més, ha destacat que l’informe de l’arquitecte, en data 17 de juliol, diu textualment “Ante la imposibilidad de aumento de la ocupación de la parcela, se procede a añadir en vertical la superficie mediante una nueva planta… siendo necesario para ello la demolición del edificio existente”. És a dir, el PP el que vol, a més, és augmentar la superficie construïda en la parcel•la, augmentant la volumetria.
El Bloc d’Alboraia ha realitzat una campanya en els mitjans de comunicació des de maig i ha recollit signatures en contra de l’enderrocament de les escoles de Santa Bàrbara. A més a més aquesta agrupació política va presentar una moció on demanava la commemoració del 75 aniversari de la 2ª República i que incloïa el manteniment de les escoles com a un testimoni d’aquell moment històric. Aquella moció va ser votada favorablement per tots els partits polítics de la corporació llevat del Partit Popular que al tenir la majòria absoluta va impedir l’aprovació de la moció.

Detalls d’imatge:

Intersindical Valenciana us convoca a una concentració el proper DIJOUS 3 d’agost, a les 10 hores, a la seu de la Conselleria d’Economia del carrer Palau de València.
El Sindicat recorrerà els acords del PAVACE sobre la funció pública.

La Conselleria d’Economia ha convocat una reunió, eixe dia, per constituir la Mesa de Diàleg Social de la Funció Pública i per negociar les condicions laborals del personal que treballa en el conjunt de la Generalitat Valenciana (sector docent, sanitari, administració del consell i justícia). La reunió està convocada en el marc del PAVACE, on només estan presents la CIERVAL -patronal valenciana-, la pròpia Generalitat i els sindicats UGT i CCOO.

El Sindicat considera que aquesta convocatòria vulnera el dret a la llibertat sindical en fer-se al marge dels òrgans de negociació legalment establerts i marginar a sindicats representatius de la Funció Pública Valenciana. La Generalitat Valenciana crea una nova Mesa de Diàleg Social de la Funció Públcia que pretén usurpar les competències de la Mesa General de Negociació i de les Meses Sectorials legalment establertes. Els motius són clars i evidents, UGT i CCOO no representen només que el 49% de la representació sindical a la Generalitat Valencianana i ara, es blinden, es fan un vestit a la seua mesura en previsió dels resultats de les eleccions sindicals que tindran lloc a partir de l’1 de setembre. Els dos sindicats, la patronal i la Generalitat no respecten la voluntad de les empleades i empleats públics que voten als sindicats que consideren i negociaran assumptes que les lleis regulen que s’han de fer amb les organitzacions aquests trien en les elecccions sindicals.

En defintiva, la Intersindical Valenciana considera inacceptable que a l’àmbit del PAVACE es convoque a sindicats que només representen el 49% de la Mesa General de Negociació de la Funció Pública Valenciana, a la CIERVAL que no representa a ningú en el món de les Administracions Públiques i, mentrestant, no es convoque als sindicats Intersindical Valenciana, CEMSATSE i CSI-CSIF que representen el 51% de la Mesa General per la voluntad de les empleades i empleats públics.

Intersindical Valenciana anuncia que recurrirà davant dels tribunals de justícia qualsevol acord que es prenga el proper dia 3 d’agost que afecte a les condicions laborals del personal de la Generalitat Valenciana, ja que estarà vulnerant-se un dret fonamental reconegut a la Constitució que és el de la llibertat sindical. A més, demanarà la depuració de les responsabilitats polítiques i jurídiques dels càrrecs que avalen aquesta actuació il.legal i antidemocràtica. El Sindicat recorda que existeix una nombrosa jurisprudència al respecte i espera que la Generalitat Valenciana no es pose fora de la llei.
València, 31 de juliol de 2006

Intersindical Valenciana ( STEPV-Iv, STAPV-Iv, STA-Iv, STSPV-Iv)

http://www.pv.ccoo.es/nord
FOTO: Nebot i Colomer

FECOMA CCOO valora positivament la sentència que condemna a una empresa de la Construcció per vulneració dels drets de Llibertat Sindical

El passat dia 18 de Julio la Titular del Jutjat social n 1 de Castelló ha dictat una sentència, per la qual es condemna a l’empresa de construcció Daisque Societat de Construccions S. L. , situada a Castelló.
En el VEREDICTE, de la sentència s’arreplega, “ Que estimant la demanda interposada per D. Vicente Nebot Edo, en qualitat de Secretari de la Federació de Construcció , Fusta i afins ( Fecoma ) de la província de Castelló, depenent del Sindicat de CC.OO., contra l’empresa Daisque Societat de Construccions S L, es declara que la conducta observada per la demandada el DIA 20-4- 2006, consistent a impedir la celebració d’eleccions per a delegat de personal per a la planta BP OIL, ordenant el cessament d’aquesta conducta antisindical i permetent la celebració del procés electoral, condemnant a l’empresa demandada a abonar al sindicat actor la quantitat de 1000 euros en concepte de danys i perjudicis patits”.
Des de la Federació de Construcció , Fusta i Afins de CCOO del País Valencià “valorem de manera molt positiva el contingut de la sentència ja que condemna de manera inequívoca la conducta antisindical de l’esmentada empresa, sentència que ve a recordar que segons la Llei Orgànica de Llibertat Sindical, les Organitzacions Sindicals, en l’exercici de la llibertat sindical tenim dret a l’activitat sindical. Pel que vam esperar que servisca perquè aquestes practiques antisindicaes no es tornen a practicar en aquesta ni en cap altra empresa.”
Vicente Nebot
Secretari General
FECOMA CCOO Castelló

PUBLICADA RESOLUCIÓ ARXIU INCINERADORA

Avui es publica l’arxiu definitiu de la incineradora de la Vall d’Alba.
Cal no baixar la guàrdia; el projecte es pot reemprendre després d’eleccions municipals; la millor manera d’evitar el risc: desplaçar a qui aposta per la incineració de les institucions.
L’exemple, pel qual cal felicitar a la gent que s’ha mobilitzat als nostres pobles, ha de servir per encoratjar als altres pobles afectats per aquests projectes com Fanzara, Sant Rafel, Cervera-Càlig, les Coves i Salzadella; amb una resposta contundent i seriosa es poden aturar aquests projectes.
Cal que l’energia aconseguida en la mobilització no es perga; si el PP aposta per la incienració pel negoci que suposa a les empreses de sempre, des de la solidaritat i el sentit comú, no hem de desitjar per a ningú alló que no volem per a nosaltres, i per tant, incineradora ni a Vall d’Alba ni a cap lloc; per un altre model de tractament dels residus, no a la incineració: (més…)

Fins ací hem aplegat

Vaig prometre que no anava a continuar en la polèmica, però, demane disculpes per no complir-la, i faré esta petita excepció.
Olivier, si tant respecte i consideració, em tens, hauries de mesurar abans el que escrius i/o me dius. Que tornes a traure amb mala llet que no “ vaig a perdre el treball ni la paga d’EU”, és l’argument que vens emprant per atacar-me; com si jo fora una espècie de persona que per eixa “paga” traga en tot allò intragable. No tens cap dret en retraurem un sou que em guanye molt dignament; i no és aquest el lloc per explicar les vegades que “ he posat en perill” eixe treball per defensar o prendre posicionament extrems apartats de la línia oficial ( alguns ja formen part de l’hemeroteca). Pel simple fet d’estar cobrant un més que modest sou de l’organització ( sou que he de complementar amb altres treballs com bé saps), te veus legitimat en retraure-ho cada cop que escrius o parles, i això, no t’ho puc tolerar. ¿ Per això la meua tasca és menys digna?, a banda de els 35 hores que tinc en nòmina, en dedique moltes més, a intentar canviar aquesta realitat que no ens agrada, no només em dedique ( que també) a l’onanisme literari ( la diferència és que sense pretensions pontificadores com altres).
No necessite consells paternalistes de qui no és família meua, gràcies ( i més, vist el resultat que poden donar aquests consells en qui sí és família; ja que tot i tenir més raó que un sant, les formes incorrectes fan perdre els papers i la seriositat); crec que els 14 anys de militància activa dins del mateix partit, ja tinc una visió més o menys clara de la política local i provincial, i m’he partit massa la cara a peu de carrer com per a que des de la cadireta em tingues que donar lliçons de res. (més…)

USA rebutja de nou la sol·licitud de l’ONU perquè cessen les hostilitats
Reunió d’urgència del Consell de Seguretat després de l’atac israelià en Qana
Paraules de condemna per part de la comunitat internacional del sagnant atac en la ciutat de Qana, en el sud de Líban, per part de l’aviació israeliana, que ha causat la mort de més de 50 civils, entre ells nombrosos xiquets.
ANDY ROBINSON - Corresponsal NUEVAYORK - LA VANGUARDIA
Washington rebutja tot acord de pau ja que es podria interpretar com una victòria per part de les milícies d’Hezbollah
El secretari general de les Nacions Unides, Kofi Annan, va convocar ahir una reunió d’urgència del Consell de Seguretat i va instar als líders mundials a forçar un immediat i incondicional cessament d’hostilitats en “un moment d’extrema gravetat” que “podria escalar i descontrolar-se”.
Però, en el que diversos assessors de l’Administració Bush reconeixen ja una guerra de “poder” d’Estats Units contra Iran, Washington descarta un acord de pau que pot interpretar-se com una victòria d’Hezbollah.
John Bolton, l’ambaixador d’Estats Units en l’ONU, va tornar a rebutjar el cessament immediat de la guerra -encara que va celebrar la suspensió per 48 hores dels atacs aéris i va seguir emprant el llenguatge diplomàtic del fracassada cimera de Roma, és a dir, que “hem de moure’ns urgentment cap a una solució permanent” en lloc del “cessament immediat”.
Bolton va dir que el consell realitzaria una declaració presidencial en la qual s’expressaria “el condol als familiars i coses d’aquest estil” encara que açò no s’havia confirmat al tancament d’aquesta edició. El sotssecretari d’Estat Nicholas Burns va descartar una crida al cessament d’hostilitats. “Hem de treballar per a assolir una pau sostenible, sobretot pels xiquets”, va dir el president Bush davant un públic infantil en la Casa Blanca.
Kofi Annan va insistir, no obstant això, que “una solució militar no és possible; ha de ser política” i va repetir que l’ofensiva Israel “causa mort i sofriment a una escala totalment inacceptable”.
L’ambaixador libanès va qualificar el bombardeig de Qana de “massacre”. En un altre indici d’esquerdes, a Londres, l’ambaixador britànic davant l’ONU va demanar “la fi de la violència, ara mateix” en el que semblava una discrepància amb el seu primer ministre, que es troba a Califòrnia, convidat de Rupert Murdoch, mentre el seu Gabinet s’escindeix.
Creixen les crítiques a Washington també contra l’Administració i la secretària d’Estat, Condoleezza Rice, per no involucrar a Síria en la resolució de la crisi libanesa. “És massa fàcil només negociar amb amics”, va dir Richard Armitage, que va ser nombre dos en el Departament de Seguretat durant la primera Administració Bush.
La massacre de civils va rebre una condemna quasi unànime de la comunitat internacional. Des de la UE fins a Xina, Jordània, Aràbia Saudita i Egipte van tenir paraules de condemna per al bombardeig. El Govern espanyol va expressar el seu “més profunda consternació i condemna” pel bombardeig i va transmetre “el seu profund pesar i dolor” a les famílies de les víctimes i al Govern libanès.
Així mateix, el Papa Benedicte XVI va comunicar a “tots els responsables de violència” en Orient Mig que deixen les armes, i va instar als governants i a les institucions internacionals a “que assolisquen el cessament de les hostilitats”.

La fi de la guerra a Líban no admet cap demora
EDITORIAL del LEVANTE-EMV
No reaccionar amb la condemna més contundent davant la brutal matança de civils, la majoria d’ells xiquets, perpetrada ahir per Israel en la població libanesa de Qana, seria tant com admetre la lògica infernal de la qual el premi Príncep d’Astúries Jean Daniel ha qualificat d’una guerra de bojos. Perquè no es pot assistir impasiblement a una orgia de sang i de sistemàtica destrucció de zones senceres d’un país com Líban, sense rebel·lar-se contra això i reclamar solucions urgents i efectives.
Quan una facció d’Hamás va penetrar el passat 25 de juny en territori israelià, va matar a diversos soldats i va segrestar a un altre, obeïa a una estratègia. I quan el 12 de juliol les milícies d’Hizbulá, la poderosa organització chií libanesa, va atacar una base fronterera israeliana, va matar a vuit soldats i va segrestar a dos, va incórrer en una provocació sobre la qual només els ingenus podrien pensar que no incorporava un càlcul sobre la previsible reacció israeliana.
La tremenda, per contundent i implacable, resposta d’Israel, va trobar immediatament una contrarèplica per part d’Hizbulá, que va traure a la llum el seu arsenal de míssils per a bombardejar poblacions civils d’Israel. Ha estat un combat desigual, tant en víctimes com en destrucció, però a Hizbulá li importa poc, doncs no lluita per una victòria sinó per augmentar la seua implantació en la zona. I això, com objectiu mediat i no autònom, doncs, com subratlla el polítòleg francès Oliver Roy, després del grup radical chií libanès no només està Síria, que desitja mantenir la seua influència a Líban, sinó, sobretot, Iran, les aspiracions de la qual de convertir-se en la potència hegemònica de la zona són cada vegada més evidents.
En aquest context cal comprendre la delicada situació d’Israel i, certament, el seu dret a defensar-se. Però aqueixa comprensió no inclou l’acceptació de tots els seus mètodes d’actuació. En contrast amb el suport incondicional d’Estats Units, des d’Europa es té de vegades la sensació que les respostes d’Israel a les agressions dels seus veïns són desproporcionades i que, pels seus efectes sobre la població civil, sembren un odi i un ressentiment que es tornen contra ell com un tremend boomerang. Un Orient pròxim en pau, en el qual coexistisquen un estat d’Israel segur dins de les seues fronteres i un estat palestí en peus d’igualtat amb els altres dins d’un entorn on les energies i els recursos, en comptes de malgastar-se en odi i en armes, es canalitzen cap a la prosperitat i el benestar dels ciutadans, sigui el que sigui la seua ètnia o la seua religió, és un objectiu irrenunciable a mitjà termini. Al que pot aspirar-se ara mateix és una mica més modest però inajornable: que cesse com més prompte l’horror, que cesse com més prompte el sofriment de la població, jueva, palestina i libanesa, d’aqueixa castigada zona.
Per això les nacions Unides han d’aconseguir un alt el foc i habilitar com més prompte una força d’interporsició que impose una pau efectiva a Líban, l’alarmant destrucció de la qual per part de l’exèrcit israelià ha de cessar immediatament. L’eradicació de les milícies d’Hizbulá, el ple exercici en la sobirania del Govern libanès i la retirada de l’exèrcit invasor són requisits imprescindibles. I després d’aquest primer pas s’haurien de succeir tots els quals són necessaris per a una pau definitiva.

Non torniamo alle tenebre

No tornem a les tenebres

ADONIS, poeta siri - Roma. 27/VII/2006 - L’ESPRESSO
El problema de Líban, més enllà del conflicte àrab-israelià i de les polítiques occidentals, es deriva de la seua posició privilegiada.És un país únic en la regió, en condicions de realitzar un projecte democràtic en l’interior d’un món antidemocràtic, o una democràcia oposada tant als règims àrabs existents com a l’israelià. Els països àrabs segueixen sent teocràcies,a pesar de les formes democràtiques calcades superficialment sobre les d’Occident. I una democràcia limítrofa amb Israel, fundada sobre la diversitat i el pluralisme, apareix en contradicció amb el model democràtic exclusiu d’un poble triat, com l’israelià, sense diversitat ni pluralisme. Una democràcia libanesa, en l’interior d’aquest món, més oberta, més rica, constituiria un progrés decisiu sense precedents.
Gràcies a la seua especial situació, un país com Líban, que permet la llibertat de pensament, podrà donar vida a una societat civil laica que separa la religió de l’Estat, fundant-lo sobre els valors humans, més enllà de qualsevol confesionalidad o pertinença religiosa.
Aquesta especificitat de Líban és el mateix temps la seua força i la seua debilitat, i açò explica per què és un país tan exposat a les ingerències exteriors. Si Líban s’enfonsa, tota la regió serà privada d’aquesta riquesa humana especial. Una tornada, en suma, a les tenebres.

La cursa electoral. Ferran Casas. AVUI
El valencià Agustí Cerdà serà el president del grup parlamentari d’Esquerra al Congrés de Diputats quan el secretari general d’ERC, Joan Puigcercós, deixi la seva acta i, per tant, el seu càrrec a Madrid per dedicar-se de ple a la política catalana després de les eleccions al Parlament de l’1 de novembre. Cerdà ocuparà el càrrec fins al final de la legislatura, previst per al març del 2008. La propera legislatura, tal com ja s’havia apuntat, el cap de files serà Joan Ridao, ara portaveu al Parlament.
Puigcercós, que farà tàndem electoral amb Josep-Lluís Carod-Rovira a la tardor, proposarà a l’executiva nacional del partit que Cerdà ocupi el seu lloc a Madrid un cop es concreti el seu retorn a Catalunya, segons han confirmat fonts republicanes a l’AVUI.
Cerdà, que és president d’Esquerra Republicana del País Valencià (ERPV), tot i haver estat escollit diputat per Barcelona, serà la veu dels independentistes en les grans sessions del Congrés, com ara el debat de política general, i formularà les preguntes orals a José Luis Rodríguez Zapatero. El polític valencià, que va arribar a Esquerra després de militar a la MDT i al PSAN, seguirà amb les àrees d’interior i justícia i continuarà presidint la comissió del Defensor del Poble.
Cerdà no abandonarà el dia a dia d’ERPV -que està pendent de concórrer als comicis del País Valencià de maig del 2007 en solitari o en coalició amb el BNV i EU- i per això Joan Tardà i Joan Puig assumiran més responsabilitats en el grup del Congrés.
Tardà ha exercit fins ara de número dos de Puigcercós a Madrid i ara aquest paper serà reforçat, ja que el dirigent de Cornellà seguirà de portaveu però assumirà més responsabilitats en les negociacions sobre tramitacions de lleis amb el PSOE. Amb Puig, Tardà serà al costat de Cerdà per coordinar l’activitat. Tardà continuarà encarregant-se de l’àrea social, fet que l’ha dut a pactar lleis com la de l’atenció a persones dependents.
També quedarà reforçat Joan Puig. El diputat gironí serà portaveu adjunt i responsable de l’àrea econòmica, que controlava Puigcercós.
Trobada a Montblanc
Puigcercós va comunicar dimarts aquests canvis als diputats, en una jornada de treball a Montblanc, on van analitzar el ritme de la legislatura i les perspectives que s’obren un cop aprovat l’Estatut.
Qui també preveu plegar de diputat al Congrés abans d’acabar l’any és Francesc Canet, que el 2004 va encapçalar la llista de Girona. Canet és cap de l’oposició a l’Ajuntament de Figueres, on ara governa el PSC i que és una prioritat per a ERC a les municipals del 2007. Canet es vol dedicar de ple a la política municipal en el tram final de la legislatura.
De l’adéu de Puigcercós i Canet se’n beneficiaran les joventuts del partit, les JERC, que hi faran entrar dues diputades. A Canet l’hauria de substituir Cristina Alsina -tercera a la llista-, però es troba en la mateixa situació que ell, atès que opta a l’alcaldia de Girona. El rellevarà Laia Cañigueral, militant de Cassà i membre de la direcció de les JERC. A Puigcercós el substituirà la barcelonina Georgina Oliva, que n’havia estat secretària d’organització. Puigcercós deixarà vacant la presidència de la comissió de medi ambient, a la qual opta la portaveu a la comissió, Rosa Maria Bonàs o el diputat Jordi Ramon.

J. GARCÍA DEL MORAL - València - EL PAÍS - 30-07-2006.
Les negociacions que mantenen els partits de l’esquerra, nacionalistes i verdes amb la vista posada en les eleccions autonòmiques i municipals del pròxim any estan estancades i les possibilitats d’arribar a finalment un pacte en el qual s’integren tots disminueixen, segons fonts coneixedores del procés negociador. Les reunions mantingudes fins a ara entre els negociadors designats per les diverses forces interessades en el pacte -principalment Esquerra Unida del País Valencià, Bloc Nacionalista Valencià i els partits verds- s’havien centrat en qüestions de programa electoral i havien registrat progressos. Els problemes han sorgit al començar a parlar de les llistes electorals conjuntes. Tots volen ocupar llocs d’eixida en les candidatures autonòmiques, qüestió que, evidentment, no és possible si no és a costa que EU perda representació.
Així, segons fonts de la formació que dirigeix Glòria Marcos, els nacionalistes del BLOC es mantenen en l’exigència d’encapçalar la llista per Castelló, d’ocupar el segon lloc en la de València i d’obtenir el tercer en la d’Alacant. EU té ara un diputat per Castelló, tres per València i dos per Alacant. Per la seua banda, les dues formacions verdes -Els Verds-Esquerra Ecologista del País Valencià, el cap visible del qual és Carles Arnal, actual diputat autonòmic en el grup d’EU-L’Entesa, i Els Verds del País Valencià, que lidera Joan Francesc Peris- pugnen per convertir-se en la referència verda en la futura coalició.
Les diferències entre aquests dos partits verds compliquen la negociació, pel que la idea és que es posen d’acord entre ells i després negocien amb EU.
Mentre, Esquerra Republicana del País Valencià també planteja exigències, en concret, el cinquè lloc per València i un acord global que incloga els ajuntaments.
En aquestes condicions, els negociadors d’EU comencen a preocupar-se, perquè les vacances ja estan damunt i els representants del BLOC semblen no tenir pressa, de manera que veuen en perill el compliment del seu compromís d’acudir al Consell Nacional previst per al 9 de setembre amb una proposta de pacte.

Incorpore la foto, diguem-ne, “oficial” de la meua web per tal que ANNA no tinga que continuar posant l’estranya foto que me va fer una vegada Victor Baeta.
Vull subrratllar que tinc costum de no fer mai judicis d’intencions ni arguments “ad hominem”. Sobretot tenint en compte com he vist evolucionar a la gent al llarg de dècades, pense que un digne passat de lluita no és garantia per al present, cosa que, clar, valdria tant per a Olivier com per a mi. Per això, no he volgut fer cap pre-judici, sinó que he tret conclussions directament de la lectura dels articles.
Doncs bé, traure de context una frase dins d’un article per a donar-li en significat contrari al que es despren dins del conjunt de l’article és, clarament, MANIPULACIÓ. (més…)

Adéu emocionat a Toni Mestre
Representants de la cultura i la política van acomiadar ahir al periodista i escriptor
LEVANTE-EMV, València
Desenes d’amics, familiars i coneguts es van reunir ahir en el Cementiri General de València per a acomiadar a l’escriptor i periodista *Toni Mestre, mort divendres passat. Destacats representants del món de la política i la cultura valencianes van voler estar al costat de la família de Mestre per a donar-li l’últim adéu.
Davant el fèretre amb les restes mortals del difunt, algunes de les persones que li van conèixer van voler expressar, mitjançant breus intervencions, el seu dolor. L’escriptor Francesc de Paula Burguera va llegir un text, com també va fer, en aquest cas amb un poema de Miquel Martí i Pol, la periodista Maria Josep Poquet, companya de Mestre des dels temps del programa radiofònic De Dalt a Baix, i habitual acompanyant en la presentació de diverses gal·les, com les dels Premis Octubre. L’impulsor d’aquests guardons, Eliseu Climent, era un dels representants del món de la cultura que va acudir a l’acte. També havia una nodrida representació de la Cançó, amb Lluís Miquel, Paco Muñoz, Rafa Xambó, Nelo Sorribes o Manolo Miralles, del Tall, a més de diversos membres del grup de folk Carraixet.

La mare de l’escriptor, visiblement afectada, va estar acompanyada per membres de la seua família, a més de per Frederic Martí, company de Mestre durant anys.
També es va poder veure a representants polítics del PSPV, Esquerra Unida o el BLOC, així com a periodistes, com Juli Esteve, i a diversos artistes, com el pintor Rafael Armengol, l’escultor Miquel Navarro o l’actor Joan Monleón.

Després d’una breu i emocionada comiat, les restes de Toni Mestre van ser incinerats en el Crematori Municipal de València, la ciutat en la qual havia nascut.

Respuesta a Un altra versió de les coses a les d’Olivier
Señor Ramón Ibáñez Roc: Esta muy bien eso de echar el capote y hacerle el quite al toro para proteger al torero, pero a ti personalmente, jamás te pedí de donde venias, porque contigo, está todo muy claro. (més…)