[tret del blog d’Enric Morera]
La mort d’un patriota
divendres, 28 juliol de 2006

Encara que esperada, la mort de Toni Mestre m’ha deixat sense paraules. Més bé sense defenses. Quan este matí m’ha telefonat el seu germà Joan Manuel per donar-me la notícia del seu traspàs, he tingut la sensació de sentir un cansament profund. La seua mort és una molt mala notícia perquè les morts de gent jove sempre són incomprensibles. La seua mort és més dolguda encara perquè a més d’amic, Toni, era un patriota amb molta vida per davant i moltes lliçons per compartir. Un referent. Un valencià amb una trajectòria exemplar, néta, digna.
Jo sóc dels que em vaig criar escoltant De Dalt a Baix. Un programa de culte. Un programa que hauria de ser de matèria obligada en totes les facultats de periodisme. Un programa que hauria de convertir-se en material per a l’escola, perquè els joves aprengueren a conèixer, respectar i estimar el nostre País.
Els últims anys, he llegit tot el que ha escrit. Els seus articles al diari Levante-EMV espere que siguen recollits i publicats. Dels últims homenatges que va rebre hi va haver el que li reteren el Col.lectiu de Músics Ovidi Montllor, un homenatge per al qual va escriure unes pàgines que resumien el tarannà d’un valencià que es va mantindre ferm davant les agressions del poder: de Lerma, que l’envià a llegir butlletins en castellà per castigar-lo, al PP que el menyspreava perquè era un valencià irreductible, dels que volia seguir sent valencià i no s’agenollava davant els especuladors i destructors del nostre País.
El 2001 va rebre el Premi Nacional de Radiodifusió que atorga la Generalitat de Catalunya. Al 9 d’Octubre del 2007 serà de justícia que la nova Generalitat Valenciana li atorgue l’Alta Distinció al Mèrit Cultural. Amb això no repararem la gran injustícia que s’ha fet amb l’estimat Toni però serà un avís per a tots els que ens creuen vençuts. No podran amb nosaltres, Toni!.