FOTO: Rafael Pla i Olivier Herrera
—————————–
A RAFAEL PLA LOPEZ
Estimat Rafael:
1) Reconeixes “Que els companys d’EUPV Eduardo Sánchez i Ramón Ibáñez van utilitzar una expressió desafortunada en el seu article inicial, en particular amb una mala utilització del concepte de “buen gobierno” . Doncs bé Rafael aixó mateix li vaig dir a Eduardo Sánchez i me va respondre molt ferm i segur d’ell mateix que “Ell sabia el que deia i el problema era meu si no havia llegit a Gramsci”. La meva resposta a més de “dir-li que no coneixia a la seva mare i era un feixista” esta en la Red. La veritat és que li tenia ganes; per falç, manipulador i topo del GIP (Ex-Alianza Popular) i del PSPV de la Ex-Jefe de la OJE. Evidentment vaig utilitzar - què no manipular- la seva declaració de principis e ideologia, per fer jo el treball que deurien d’haver fet EU d’Alcalà, i Ricardo Sixto com a responsable d’organització al conèixer els dos submarins, i ja veus Rafael sóc jo, qui tira de la manta i es posa en camisa d’onze vares, rebent fins ara totes les bufetades.
2) Dius “Olivier Herrera manipula de mala manera les frases d’aquests companys, com es fa especialment palés en aquesta darrera carta: és clar que atribuir a Eduardo Sánchez i Ramón Ibáñez la defensa d’un govern sense oposició és just el contrari del que ells diuen”. ¿I que diuen ells Rafael? T’ho diré amb les seves paraules literalment, “y es evidente, que en ausencia de oposición, la estructura de gobierno se hacen más eficaces, por lo menos, para aquello que según la Real Academia Española dice que es: “Acción de gobernar”, “de mandar”… Esto, para su conocimiento, no implica el contenido de dicha acción”. I per si no esta prou clar i prou dolç per els que manen del carrer i del parlament, mel i mató per el Borbó “Una democràcia se auto-constituye. Su método es la inclusión y la representación (….) Los privilegios, históricos o sanguíneos, nuestra democracia moderna los transformo en actos jurídicos y derechos constitucionales”. Rafael, tu eres una persona culta que sap llegir e intentes justificar o comprendre molt generosament ixes paraules dient “caldria recomanar als dos companys d’EUPV referits que mesuraren bé les seues paraules per a no donar lloc a confusions o males interpretacions” (sic) I acabes fent un judici d’intencions sense donar cap argument per sostindré la teva acusació pueril i gratuïta “a un manipulador com Olivier Herrera no hi ha que donar-li cap credibilitat”. Pel que es veu quant dictamina l’autoritat, no li cal explicar les raons i fonaments de la seva sentència.
Rafael ens coneixem fa molts anys, molts, i jo mai he dubtat de la teva honradesa i formació política, del teu dret a defensar les teves conviccions més ortodoxes utilitzant la teva erudició i l’aparell del PCPV. Rafael estic bocabadat amb tu, et tenia pel defensor més conscient i representatiu del materialisme històric, i avui et tires de cap a una piscina sense aigua per una visió, diguem-ho suaument, paternalista i corporativista del partit. Rafael, ens vam conèixer quant tu i Gustau Muñoz vau parlar a la universitat en Barcelona del nacionalisme al PV i tu concretament - si no em falla la memòria- “de l’Entelèquia dels Països Catalans” per aquell temps, estàvem tots dos en el mateix partit: el de Doro Balaguer i Antonio Palomares, de Joan Oleza i Vicent Zaragoza, de Gustau Muñoz i Rafael Pla i jo mai vaig tractar als del aparell de manipuladors. No et comprenc Rafael, jo vaig deixar la política per als polítics professionals per raons que no venen al cas en aquest moment i va ser la Segona Guerra contra Iraq la que em va fer tornar a prendre la paraula per combatre als imperialistes criminals i covards de Bush i Aznar. Tu vas ser el primer en publicar en un lloc destacat de la teva pagina Web els meus articles contra la guerra “PAZ, SE-ÑO-RES PRE-SI-DEN-TES” y “OS CREEIS SER LOS NUEVOS DIOSES”. Que després se publicarien en “Deia” “Levante” “Galicia en el Mundo” i en les pagines Web més combatives i representatives de la lluita contra la Guerra i per la PAU. No et comprenc Rafael jo sóc el mateix avui que fa 3 anys i fa 30 anys, sols que una mica més fart de totes les puces i caparres de les poltrones i dels càrrecs orgànics, de tots els llepa culs del poder establert. Tu saps llegir i pensar ¿per què dius el que dius?. Rafael, a mi no em falla la memòria i et diré que si no faig política de partit suposo que comprens les meves raons, després no oblides mai “L’Aveu” (’La Confesió’ d’Artur London), tot lo que va fer l’aparell de partit estalinista amb Artur London, no oblides lo que tu i jo diem, quant feiem política “el Partit es una eina de treball necessari mai una finalitat en si mateix”
Rafael, avui com ahir sempre al teu costat contra l’imperialisme, el feixisme i els seus llepa culs.
I amb una forta abraçada: Salut i Amor, Poesia i Vida, Pau i Llibertat, Socialisme i Democràcia, Utopia i Seny, Anarquia i Solidaritat, Treball i Responsabilitat, que som País som nació i l’Espanya plurinacional serà demà un Estat República i Confederal.

Olivier Herrera Marín