La CGT hem de desmentir les informacions aparegudes a alguns mitjans de comunicació que situava la signatura de la CGT en el preacord aconseguit divendres passat 21 per la majoria sindical de BRAUN.
Al nostre entendre l’acord de divendres passat pel que UGT i CCOO
accepten el tancament de la planta de Braun en Esplugues, ha significat un pas decisiu cap a una altra actuació del sindicalisme entreguista i col·laborador que representen aquests sindicats.
Durant més de dos mesos, la plantilla ha elevat un crit clar i unànime:
NO AL TANCAMENT DE BRAUN. Els actes, manifestacions, vagues i la resta d’accions han tingut sempre aquest eslògan que reflectia clarament una oposició a la pèrdua de l’empresa i dels 700 llocs de treball directes i més de 2.000 indirectes.
La CGT, encara que no hem comptat realment per als altres sindicats, hem recolzat aquesta reivindicació i hem col·laborat en les accions de vaga i de protesta. No obstant, des del moment que UGT i CCOO van decidir acceptar la negociació del tancament, ens vam desmarcar i vam situar davant la plantilla nostra discrepància.
Deixem ben assentat que CGT lluita pel manteniment dels llocs de treball i no per la seva venda a un preu major o menor. És evident que el col·lectiu de possibles jubilats/des cal tenir-los en compte basant-se en molts anys de treball a l’empresa y el desig de descansar en les millors condicions, però la reivindicació de NO AL TANCAMENT evidencia una necessitat del manteniment de llocs de treball no sols en Braun si no a l’empresa auxiliar on l’efecte serà de diversos milers de llocs de treball.
Hem de denunciar que l’actitud de UGT i CCOO ha sigut antidemocràtica.
Amb l’objectiu que la CGT no pogués arribar directament a la plantilla, han convocat assemblees per separat i han impedit el pas als assessors de la CGT. D’aquesta manera i per mitjà de la política de rumors, han anat portant a una part de la plantilla a l’acceptació que l’única sortida era lluitar per diners.

En aquesta crònica d’un tancament anunciat cal destacar una sèrie de
qüestions:

* L’actitud de l’Administració, amb un govern del PSC i d’IC-EUiA, ha
sigut d’usar a “els seus sindicats” perquè hi hagi un acord que no els
obligui a pagar un preu polític per acceptar les polítiques neoliberals
de les multinacionals. Ja va passar això mateix en altres empreses com a SEAT on van signar els 660 acomiadaments.

* La majoria sindical, des de fa unes setmanes ha estat portant a la
plantilla a l’acceptació de la pèrdua de llocs de treball a canvi
d’acceptar un acord pretesament nou i pel que la majoria de la plantilla (500) podrien tenir una sortida “semblada” a una prejubilació. D’aquesta manera intenten que la majoria de la plantilla recolzi el preacord a què s’ha arribat.

* El preacord aconseguit el divendres 21 de juliol és part de un teatre, organitzat també com en altres empreses, el dia últim de treball, quan la meitat de la plantilla comença les vacances. Un preacord que serà valorat per la plantilla durant 6 setmanes i del que hauran d’opinar a la tornada.

En tot cas, formalment no s’ha signat encara el tancament de Braun ja que el Referèndum que s’ha de fer al setembre donarà o no, el
vist-i-plau al mateix.

MANUEL ARROYO
CGT BRAUN

DIEGO REJÓN
Sec. General Federació Metall Catalunya

ANTONIO ARANDA
Secretari de Relació amb els Mitjans de Comunicació
CGT CATALUNYA
——————————————————–
LA FEMEC-CGT DAVANT EL TANCAMENT DE BRAUN
Després de l’acord del passat divendres 21 de juliol pel qual UGT i CCOO accepten el tancament de la planta de Braun a Esplugues de Llobregat, s’ha donat un pas decisiu cap a altra actuació del sindicalisme entreguista i col·laborador que representen aquests sindicats.

Cal començar descrivint la realitat sindical de l’empresa. CCOO,
monolítica en les últimes dècades havia cedit espai a UGT que per mitjà de persones joves havia aconseguit gairebé el 50% de representació. CGT tenim un sol delegat en les últimes eleccions. D’aquesta manera el Comitè està representat per 10 delegats/des de CCOO, 10 d’UGT i 1 de CGT.

Ja al juliol de 2005, l’empresa va anunciar el possible tancament de la
planta. Possiblement la coincidència en el temps amb un altre greu
conflicte en el Baix Llobregat (els acomiadaments de SEAT) va fer que el tema es “congelés”. No obstant això l’empresa torna a situar el
tancament al maig i en un procés realment ràpid l’empresa ha aconseguit ja un preacord en el seu objectiu d’un tancament pactat.

Durant més de dos mesos, la plantilla ha elevat un crit clar i unànime:
NO AL TANCAMENT DE BRAUN. Els actes, manifestacions, vagues i altres accions sindicals han tingut sempre aquest eslògan que reflectia clarament una oposició a la pèrdua de l’empresa i dels 700 llocs de treball directes i més de 2.000 indirectes. CGT, encara que no hem contat realment per als altres sindicats, hem donat suport a aquesta reivindicació i hem col·laborat en les accions de vaga i de protesta. No obstant això, des del moment que UGT i CCOO van decidir acceptar la negociació del tancament, ens desmarquem i vam situar davant la plantilla la nostra discrepància per mitjà de fulles informatives, deixant ben clar que CGT lluita pel manteniment dels llocs de treball i no per la seva venda a un preu major o menor.

És evident que el col·lectiu de possibles jubilats/des calia tenir-los
en compte sobre la base de molts anys de treball en l’empresa i el desig de descansar en les millors condicions, però la reivindicació del NO AL TANCAMENT evidenciava una necessitat del manteniment de llocs de treball no només a Braun si no en l’empresa auxiliar on l’efecte serà de diversos milers de treballadors afectats.

Hem de denunciar que l’actitud d’UGT i CCOO ha estat no només
antidemocràtica, sinó dictatorial. Amb l’objectiu que CGT no pogués
arribar directament a la plantilla, van arribar a convocar assemblees
per separat i van impedir el pas als assessors de CGT. D’aquesta manera i per mitjà de la política de remors, han anat duent a una part de la plantilla a l’acceptació que l’única sortida era lluitar per diners.

L’acord acceptat per CCOO i UGT té les següents línies generals:

• Indemnització per acomiadament de 50 dies per any i uns fixos de 4000 € i 900 € per any d’antiguitat que poden arribar a ser valorats com 55 dies per any d’indemnització.
• Prejubilació fins als 52 anys amb assegurament de punts per cent de salari net que van des del 72% fins al 96%. Fins als 48 anys, pla de
rendes fins a arribar als 52 anys per a empalmar amb la prejubilació.
• De 46 a 48 anys pla de rendes de 1000 € mensuals, fins als 64 anys,
revaloritzable al 2,75% anual.
• Pla de recol·locació amb una empresa “solvent”
• Atès que el tancament dura dos anys, 500 € trimestrals a qui segueixi treballant. Amb això també compensen les vagues realitzades en aquest temps.

En aquesta crònica d’un tancament anunciat cal destacar una sèrie de
qüestions:
• L’actitud de l’Administració, amb un govern del PSC i de IC-EUiA, ha estat d’utilitzar als “seus sindicats” perquè hagi un acord que no els obligui a pagar un preu polític per acceptar les polítiques neoliberals de les multinacionals. Ja va passar això mateix en el cas de SEAT on van signar els 660 acomiadaments.
• La majoria sindical, des de fa unes setmanes ha estat duent a la
plantilla a l’acceptació de la pèrdua de llocs de treball a canvi
d’acceptar un acord pretesament nou i pel qual la majoria de la
plantilla (500) podrien tenir una sortida “semblant” a una prejubilació.
D’aquesta manera intenten que la majoria de la plantilla doni suport al preacord al que han arribat.
• L’entrada en una negociació on ja s’acceptava el tancament per
endavant només deixava la sortida de la destrucció de llocs de treball i abandonava el manteniment de l’empresa i de l’ocupació directa i indirecte.
• No obstant això la realitat de tot aquest escenari ha estat marcada
per una pre-negociació de les Federacions d’ambdós sindicats que ha
acabat en un acord que en realitat ja estava prefixat i que apareix com un gran engany davant una plantilla que ha realitzat una sèrie de
mobilitzacions dintre de la teatralització que havien organitzat des
dels sindicats majoritaris.
• El pre-acord arribat el divendres 21 de juliol és part d’aquest
teatre, organitzat, també com en altres empreses, el dia últim de
treball, quan la meitat de la plantilla comença les vacances. Un
pre-acord que serà valorat per la plantilla durant 6 setmanes i del que haurien d’opinar a la tornada a la feina.

És evident que formalment no s’ha signat encara el tancament de Braun ja que el Referèndum que s’ha de fer al setembre donarà o no el vistiplau.
Però som conscients que el camí preparat i l’haver situat a la majoria
de la plantilla davant la possibilitat de deixar el treball i tenir una
prejubilació encara que sigui en condicions de misèria, fa més difícil
que la plantilla rebutgi el que els recomanen els seus sindicats.

Barcelona, 23 de juliol de 2006
Diego Rejón Bayo
Secretari General FEMEC-CGT