Cardona exigeix en les Corts potenciar els cantants i músics en valencià

El diputat autonòmic d’Esquerra Unida-Els Verds-l’Entesa, Ramon Cardona, ha presentat una moció a les Corts Valencianes, perquè aquest organisme inste al Consell de la Generalitat a emprendre tota una sèrie d’accions per potenciar la música en valencià.
Entre ells, el diputat d’EU ha demanat que es planifiquen diverses campanyes de promoció de la música actual en valencià als mitjans de comunicació públics que siguen continues en el temps i que abarquen els mitjans i horaris de màxima audiència.
Altres petició són és que s’estableixca criteris i ajudes per potenciar la presència de cantants i grups de música en valencià als diversos programes musicals dels mitjans de comunicació públics, que s’afavoresca la gravació i emissió de concerts de cantants i grups de música actual en valencià als mitjans de comunicació públics, o que la Generalitat col•labore en la producció de programes dedicats prioritàriament a la música actual en valencià als mitjans audiovisuals públics.
Segons ha argumentat el diputat de l’Entesa, “Les persones que fan música actual en valencià són ambaixadores de la nostra terra arreu del món.
La música que beu de la tradició literària i artística del nostre domini lingüístic i de les corrents musicals més importants al món són un element de redreçament cultural i una manifestació artística amb projecció de futur. Però la nostra llengua és una llengua minoritària (a voltes minoritzada) i l’expressió artística en valencià necessita un esforç suplementari per donar-se a conèixer. I l’administració pot ajudar en aquest objectiu, malauradament, hem vist com s’ha vingut marginant i ningunejant als musics i cantants el valencià, ignorant-los i deixant-los fora de tots els circuits culturals promoguts per l’administració autonòmica, així com dels mitjans de comunicació pública, com la radiotelevisió valenciana. És necessari que acaba aquest bloqueig i es normalitze la promoció cultural en la nostra pròpia llengua”.

CARDONA: LES ANALÍTIQUES DE LA GENERALITAT SOBRE LA PLATJA SUD DE PENÍSCOLA SÓN CONTRADITES PER LA UNIÓ EUROPEAEl diputat autonòmic d’Esquerra Unida- Els Verds-l’Entesa Ramon Cardona, ha afirmat, que després de la publicació de les primeres analítiques sobre la qualitat de les aigües de bany valencianes de la temporada, on la Platja Sud de Peníscola ve com acceptable, resulta difícilment entendre com es declara acceptable una platja que per la Comissió Europea de Medi Ambient ha estat declarada no apta, junt amb altres 14 de tot l’Estat Espanyol i no es fa cap esment d’això a la plana web on es suposa s’ha d’informar de la qualitat de les platges.
A més les analítiques continuen detectant nivells de contaminació ja que és la que obté els pitjors resultats de tota la Comunitat Valenciana. No convé aplicar el principi de precaució, o a què hem d’esperar per a que es tanque una platja declarada no apta?, A quí fem cas a la Conselleria o la Comissió Europea de Medi Ambient? Com a mínim, confon tot això. Les analítiques demostren que Peñíscola encara està tirant les aigües fecals al mar. Quan les analítiques van declarar no apta no es va tancar al bany, aleshores s’està posant en risc als usuaris, sense informar-los adequadament.

La Platja Sud de Peníscola, és malgrat ser acceptable, és la que obté els pitjors resultats de les analítiques de l’aigua de tot el País Valencià, junt amb la platja del Serradal a Castelló capital i la platja Patacona a Alboraia.
Cardona ha recordat que amb aquestes crítiques, no es vol perjudicar en cap cas al sector turístic, sinó tot al contrari, exigir a les administracions implicades que es deixen d’ocultar informació i posar en risc als banyistes, i es dóne una solució definitiva a la manca de depuradores al Baix Maestrat, “ ja que mentre que es continue abocant aigües fecals al mar, la qualitat de les aigües, es camufle com es camufle en les estadístiques, serà dolenta, i un greu risc per a la salut dels banyistes i per a la qualitat de la marca turística que tant de temps ha costat assolir”
El diputat ecosocialista preguntarà de nou al Conseller sobre aquest extrem

A aquesta plana web es pot consultar:
http://www.cth.gva.es/areas/estado/agua/est/playas/playa.asp

El Dilluns 26 de juny en el programa LLIURE DIRECTE de RÀDIO KLARA a més dels informatius de BBC, RÀDIO FRANÇA INTERNACIONAL, RÀDIO NEDERLAND, RED CON VOZ I DEMOCRACY NOW a partir de les 9 del matí parlarem de les Jornades Rompamos el silencio, del Fòrum Social Mundial de les Migracions, del tripartit, del desencant i tot açò amb els següents protagonistes i amb la millor música

- Roda de premsa de presentació de les Jornades Rompamos el silencio (Madrid) amb la presència de representants de RES, Sara Nieto (Madres contra la droga), Enrique de Castro (parròquia d’Entrevias), Carlos Taibo (Polítiques, UAM) i Juan Fernández (Parquímetres/Asoc. Veïns de Carabanchel)

- Entrevista a Peio Aierbe, membre de S.O.S. Racisme Gipuzkoa realitzada per companyes/vos de Radio Vallekas

- Rafael Cid autor d’El Vaivén

Pots escoltar-ho a través de RÀDIO KLARA 104.4 FM València o des de http://www.radioklara.org/emision.m3u

Esperem les teues notícies, crítiques, suggeriments en directe@radioklara.org

Salut

—–

LLIURE DIRECTE
Informació amb rigor des de les 6 del matí

RÀDIO KLARA 104.4 FM
http://www.radioklara.org

Flama del Canigó
Missatge de Sant Joan 2006
Benvolguts compatriotes,
De nou us portem des de la Catalunya del Nord la Flama del Canigó per a encendre els focs de Sant Joan a tots els Països Catalans.
Enguany celebrem la seva transmissió ininterrompuda durant 40 anys pel Coll d’Ares. Retem homenatge als Pares de la Flama a l’Osona i al Ripollès i en particular doncs al Sr. Martí Cassany de Vic, «responsable de l’organització general per tot Catalunya» el 1966.
Fem un balanç i renovem el compromís: què impliquen 40 anys de fidelitat a l’esperit de la Flama a banda i banda del Pirineu?
És la flama de la tradició pel solstici d’estiu, a l’entorn de ritus pagans nascuts del respecte ancestral a la mare terra; ha d’incentivar arreu la lluita indefugible pel desenvolupament sostenible.
És la flama de la resistència, dipositada tot l’any al Castellet a Perpinyà on foren torturats els herois de la lluita contra la mutilació de Catalunya per l’annexió francesa el 1659.
És tanmateix la flama de l’amor i de la pau vinculada per l’espiritualitat cristiana.
El Canigó inspirà al segle XI l’abat Oliba, promotor de «Pau i Treva» i del concepte de pàtria a les nostres terres, així com inspirà al segle XX els poemes patriòtics més emblemàtics de Mossèn Jacint Verdaguer. Els anys 60 patriotes nordcatalans, mantenidors d’aquest ideari mil•lenari feren de la flama «abans signe de divisió i de guerra» un «signe d’unió, d’amor i de pau».
És doncs la Flama que ens uneix de Salses a Guardamar, d’Andorra a l’Alguer, de Fraga a Maó, la flama d’una nació de 12 milions que legítimament aspira als mateixos drets que les altres nacions europees, a la reunificació i a la sobirania.
Al nord ens empeny a reivindicar la identitat negada - com ho vam fer l’any passat amb èxit quan volien suprimir la denominació «Rosselló» a canvi de «Septimanie», - a defensar l’ensenyament del català actualment amenaçat a la universitat de Perpinyà, a denunciar les maniobres de les autoritats franceses en contra de la «Trobada» al Canigó una setmana abans de Sant Joan, per tal de limitar l’accés legítim, lliure i popular al «cim i far de la nació». No suporten que la Flama sigui el símbol de la unitat dels Països Catalans.
Per consegüent en aquesta nit festiva de pau, alegria i germanor ens hem de comprometre a difondre participativament l’esperit de la Flama, a reafirmar els anhels de llibertat.
Visca la Flama del Canigó! Visquin els Focs de Sant Joan! Visquin els Països Catalans!
Associació «Flama dels Països Catalans»

REUNIÓ DEMÀ DILLUNS DIA 26 A LES 20:00 ALS LOCALS DE SODEPAU DEL CARRER CARNISSERS DE LA CIUTAT DE VALÈNCIA
ORDRE DEL DIA:
1.ULTIMAR EL MANIFEST.
2.PREPARAR LA RODA DE PREMSA, DEL DIA 29 DE JUNY, ON ESTARAN TOTS ELS GRUPS QUE DONEN SUPORT, DAVANT LA SINDICATURA DE COMPTES, ON S’ENTREGARÀ LA DEMANDA CONTRA LES DESPESES FETES PEL GOVERN VALENCIÀ EN LA VISITA PAPAL.
3. PREPARAR LA MANIFESTACIÓ EN LA PLAÇA DELS FURS .

MANIFEST EIXINT DE LA INDIGNACIÓ (més…)

Amigues/amics, per no perde el contacte, vos informem d’algunes d’alguns temes en el que la Colla està treballant aquests dies d’estiu:
- Desaladora de l’Alacantí - Marina Baixa. Estem revisant la poca documentació que ens han facilitat des de l’Ajuntament del Campello. Hem demanat que l’Institut d’Ecologia Litoral emetesca un informe urgent sobre l’abocament de la salmorra resultant a la desembocadura del riu Montnegre, ja que el tèrmini de presentació d’al·legacions finalitza el dissabte 1 de juliol. També esperem que ens done temps de recollir les col·laboracions d’altres companys ecologistes que ja han treballat les desaladores. Hem de dir-vos que tant el PP com el regidor trànsfuga Vicente Rubio, que tant obertament es fan manifestar en contra d’aquesta desaladora, ars són els més fermes defensors de la mateixa, no qüestionant ni demanat estudis sobre el lloc de vessament dels residus de la desalació (pels camps de golf ?, per les 120.000 habitants del nou PGOU ?). (més…)

Valencia olvida
sus papas
Los polémicos Papa Luna, Calixto III y Alejandro VI también forman parte de la historia de la Iglesia

ORIOL DOMINGO - Barcelona. LA VANGUARDIA

“Fuori i catalani”, fue la consigna de la curia de Roma tras la muerte de los papas valencianos

Valencia y su diócesis, presidida por el conservador arzobispo Agustín García-Gasco, olvida a sus papas. No les menciona en absoluto, aunque hay un alud de las más variadas y pintorescas noticias que sus servicios informativos facilitan cada día desde hace meses con motivo de la visita de Benedicto XVI. Y eso es así pese a que sólo cuatro de los 265 papas habidos hasta hoy tienen origen hispánico. El primero es san Dámaso I, que nació en Roma en el 305 y fue hijo de una familia hispánica. Los otros tres están vinculados a Valencia: Benedicto XIII o Papa Luna, Calixto III y Alejandro VI.< Estos tres papas también forman parte de la Iglesia y de su historia. Los negros nubarrones que se ciernen sobre su personalidad, su vida y sus polémicos pontificados demuestran más bien que la Iglesia dos veces milenaria se debate entre su fidelidad al Evangelio de Jesús, la tentación de intereses no eclesiales y su capacidad para sobrevivir a periodos de antipapales y cismas. Al fin y al cabo, de los 265 papas que ha habido hasta el siglo XXI sólo 81 han sido canonizados (considerados oficialmente santos).
Benedicto XIII es el primero de estos tres controvertidos papas vinculados a Valencia. Se trata de Pedro de Luna. Nació en Aragón (1328) y murió en Peñíscola (1422). Eran tiempos de gran confusión político-eclesiástica. Su pontificado (1398-1424) se desarrolló en pleno cisma de Occidente (1378-1429), cuando, debido al choque de intereses políticos y de legitimidades, llegó a haber en Roma, Aviñón y Pisa hasta tres eclesiásticos que se proclamaban papas. El Papa Luna tuvo durante un tiempo al dominico valenciano Vicent Ferrer, que después fue santo, como confesor y confidente. El Papa intervino en el compromiso de Caspe. Al final tuvo que trasladarse a Peñíscola.
Los otros dos papas son valencianos, de la estirpe Borja, cuyo nombre romanizado es Borgia. Nacieron en Xàtiva. Alfonso de Borja, tras ser obispo de Valencia, fue elegido Papa y tomó el nombre de Calixto III. Su pontificado fue breve (1455-1458) pero intenso. En Roma se rodeó de familiares y amigos. Nombró cardenal a su sobrino Rodrigo y le promocionó hasta que, años después, logró ser Papa con el nombre de Alejandro VI. (més…)

La celebració de la nit «màgica» ha desbordat enguany totes les previsions, com reconeixen els responsables municipals. La policia local va calcular ahir l’assistència en 350.000 persones, entre les festes que inclouen també Pinedo i el Saler.
La contundent xifra i l’aspecte de les platges de les Arenes, la Malva-rosa i el Cabanyal van provocar que la regidora de Medi ambient, María Jesús Puchalt, decidira ahir reforçar els efectius de neteja fins a les 160 persones. Amb tot, a les 13 hores i amb el 90% de la neteja executada, des del departament només admetien haver arreplegat 80 tones d’escombraries, una xifra idèntica a la de 2005 i alguna cosa inferior a 2004, de 135 tones.
Segons María Jesús Puchalt, el treball de neteja va finalitzar sobre les dues de la vesprada encara que «perquè tot quede perfecte encara necessitarem dos dies, com és habitual». Ahir la recollida de residus es va perllongar més que altres anys perquè «la gent no s’anava de la platja i no podien entrar les màquines, i tampoc volíem provocar cap conflicte sinó esperar que voluntàriament es marxaren».

El sondeig garanteix la majoria al PP i deixa a EU sense diputats

Una enquesta de «El Butlletí» diu que el PSPV retalla distàncies
LEVANTE-EMV, València
El PP tornaria a arribar a la Generalitat Valenciana si ara se celebraren les eleccions autonòmica revalidant la seua majoria absolut mentre que Esquerra Unida no assoliria representació en les Corts Valencianes, segons un sondeig d’opinió d’Imerco Màrqueting que aquesta setmana publica el semanari econòmic El Butlletí, del mateix grup editorial que LEVANTE-EMV.
L’enquesta assenyala que el PSPV retalla distàncies i s’i se situa a deu punts dels populars, a l’arreplegar el vot de la formació que lidera Glòria Marcos. La nota més destacada del sondeig és la desaparició d’Esquerra Unida del Parlament valencià a l’obtenir el 4,6% dels vots, a l’igual el BLOC.
Unió Valenciana es quedaria molt lluny d’obtenir escó a l’arreplegar tot just un 3% dels sufragis. Coalició Valenciana rebria un suport testimonial (0,3%). Francisco Camps és capdavanter millor valorat amb una puntuació de 6,20 sobre deu. Pla obté un aprovat just (5,23), Glòria Marcos (4,86) i Enric Morera (4,90).

LE MONDE
Des del xoc del 11-S, veritable declaració de guerra del Qaeda a EE.UU., nord-americans i europeus lluiten contra l’organització de Bin Laden i contra els yihadistas que s’inspiren en ella. En aquesta guerra, l’enemic del món lliure, segons l’expressió de Bush, està identificat: el yihadismo guerrer. L’objectiu és clar: la seua eradicació. Nord-americans i europeus divergeixen per tant en dos punts crucials. El primer és el mètode utilitzat en la guerra contra el terrorisme. EE.UU. ha decidit prescindir del dret internacional i de les lleis de guerra. Ha obert a Guantánamo una presó on els detinguts no tenen un estatus de presoners de guerra i han renegat dels seus propis valors, tolerant que el seu exèrcit cometa crims de guerra i utilitze la tortura.
El segon és la guerra de L’Iraq, país on va regnar un tirà que no va tenir cap llaç amb AL Qaeda. De fet, EE.UU. ha obert un front que és una terra d’aventura per als yihadistas.
Els europeus han de, com aliats exigents, continuar acompanyant als EE.UU. en aquest combat contra AL Qaeda, però han d’obtenir el tancament de Guantánamo, la imatge del qual en el món ha creat més yihadistas que qualsevol discurs de Bin Laden.
LE MONDE
París, 23/VI/2006
||||||||||||||||||||||||||||||||
Editorial de GARA
La Unió Europea s’allunya dels seus ciutadans
La cimera anual entre la Unió Europea i Estats Units, celebrada ahir a Viena, va concloure amb un cínic exercici de diplomàcia internacional, amb la signatura d’un document conjunt de respecte als drets humans i a les lleis internacionals «en la lluita contra el terrorisme».

Els diplomàtics de la Unió Europea es van apressurar a aplaudir la signatura del document, a pesar que en el mateix no hi ha esment expressa alguna a temes tan candents i importants com la presó de Guantánamo o els vols de la CIA en territori comunitari.

Ens asseguren els portaveus d’ambdues potències que han parlat sobre aquestes qüestions, i cadascú ha pogut vendre davant els mitjans de comunicació la versió més adequada als seus interessos, Bush interpretant el paper que estrenara quan va dir allò de «vull tancar Guantánamo però no sé com», i la UE reflectint, una vegada més, que la seua política exterior, si existira, seria, a dia d’avui, lamentable.
El preocupant no és que Estats Units, amb el seu president George W. Bush al capdavant, signe documents sabent que incompleix sistemàticament el seu contingut. El terrible és que la Unió Europea accepte posar la seua rúbrica en semblant declaració permetent que Bush seguisca actuant com si anara un campió de la democràcia, i ho faça a més en sòl comunitari.
Però és pitjor que els caps d’Estat i de Govern de la UE representen als ciutadans dels estats membres menyspreant les decisions dels seus representants. El Parlament Europeu va reclamar la passada setmana el tancament de la presó de Guantánamo i va exigir a Washington que garantisca l’aplicació del dret internacional a les persones allí detingudes. En la seua reunió d’ahir, els caps d’Estat i de Govern de la Unión almenys havien d’haver pressionat perquè aqueixa reclamació de la Càmera apareguera arreplegada en la declaració final. No va ser així, pel simple fet que el Parlament Europeu no pinta pràcticament res en aquestes qüestions i perquè la política exterior i de seguretat comunitària, per molt que Javier Solana ostente el càrrec d’Alt Representant de la PESC, no existeix.Sí existeixen els interessos estatals i les seues aliances, i està clar que no tenen molt a veure amb el que pensa la majoria dels ciutadans europeus. Alguns d’ells van intentar acostar-se ahir a Bush a Viena per a mostrar la seua protesta, però la Policia va tancar i va prendre la ciutat per a impedir-lo. -

Em pregunto si el major problema del món d’avui són els mals del pacient (islamisme radical) o els tractaments del metge

Quan la cura d’EE.UU. no funciona
PANORAMA
Milà, 23/VI/2006.
SERGIO ROMANO
Un país en crisi és un malalt. Per a curar-lo és necessari abans de res encertar en la naturalesa de la dolència i reconstruir, quan sigui possible, el seu desenvolupament. En el cas de Somàlia, els nord-americans no tenen dubtes. El país sofreix de fanatisme islàmic i les primeres manifestacions del mal arrenquen de la intervenció a Afganistan de les tropes de l’OTAN, després del 11 de desembre, quan AL Qaeda, privada del seu refugi talibà, va intentar reorganitzar-se en altres parts. (Fet el diagnòstic, el metge de Washington ha decidit que la curació del malalt exigiria el reforçament dels anticossos, és a dir, el finançament dels senyors feudals que es van instal·lar a Somàlia després de l’enfonsament de l’Estat al començament dels anys noranta i es van repartir, després d’una furibunda guerra civil, els pocs recursos del territori.) Una vegada més, els nord-americans no han comprès que la progressiva afirmació d’un moviment islàmic radical va unida gairebé sempre a les desventures d’un poble i a una operació militar fracassada o malament realitzada.
Ha succeït a Afganistan, on el moviment talibà va néixer de les ruïnes de la llarga guerra contra els soviètics i del conflicte civil que els va seguir. Ha succeït a L’Iraq, on la guerra nord-americana ha ofert als grups islàmics l’ocasió d’utilitzar per a les seves fins les desgràcies i l’empipament de la població. Ha succeït a Somàlia, on la brutal tirania dels senyors de la guerra ha afavorit l’avanç dels tribunals islàmics. En cadascun d’aquests casos, el metge nord-americà ha fet un diagnòstic i ha aplicat uns remeis que s’han revelat amb freqüència inadequats al mal que havien de guarir. Em pregunto si el major problema del món d’avui són els mals del pacient (islamisme radical) o els tractaments del metge.

FOTO: el periodista cau abatut per un tir
Mentre el govern provisional i els Tribunals Islàmics segellen un pacte, un periodista suec va ser assassinat a Mogadiscio a plena llum en plena manifestació de suport als Tribunals Islàmics, els líders dels quals van condemnar el fet. Hores abans, els islamistes i el govern provisional van segellar una entente cordial.
MOGADISCIO. (Afp, Reuters i Ap.)
L’informador, veterà en cobertures bèl·liques, filmava una crema de banderes d’EEUU i Etiòpia quan va ser abatut d’un tir (més…)