Normes per editar notícies: estar en valencià, tenir els titulars en minúscules, si tè foto, que el text visible a ser possible no la ultrapasse i tenir un aspecte general acurat. Tota notícia que no complesca les normes podrà ser esborrada.

29 juny 2006

Vicenç Garcia comenta el comentari d’Anastasia

Classificat com a: Notícies — Vicenç Garcia @ 12:08 am

Comentari de Vicenç Garcia al comentari d’Anastasia (31/5/02).
A la notícia “Un Eto’o republicà” reportada per ANNA notícies hi ha tres materials: la presentació periodística (el títol i la il•lustració, la foto), la notícia que fa Joaquim Auladell, que deu ser un nom real, no com Vicenç Garcia o Anastasia, noms facticis, i la ‘Salutació d’un Català Republicà’, nom genèric que correspon a una persona concreta.
Al comentari d’Anastasia no sé si es critica el maneig de tipus i estereotips (és a dir clixés, i podria afegir els arquetips), uns determinats esterotips o una manera de manejar-los.
Els estereotips (imatges, icones) són un instrument per pensar, parlar i comunicar-se. Una manera intuïtiva i i sintetitzadora. L’altra és la analítica, lògico-conceptual. Una és principalment denotativa, feta de notes o nocions definides i estables, de diccionari, sil•logístiques, i l’altra és principalment connotativa, molt més productiva i creativa, però difusa. “Una imatge val per mil paraules “. Sí. Però és molt més imprecisa.
S’ha d’utilitzar imatges (tipus, estereotips) o només paraules i conceptes? Les imatges s’han de comparar i contestar amb imatges. Molta gent opera principalment amb imatges. No fer-les servir és abandonar, el camp de debat social, o ni presentar-s’hi. Però no crec que Anastasia vaja per aquí. Per a qui hi ha darrere el nom d’Anastasia potser li evoca el nom d’una tieta seva, però a mi, amb el bagatge cultural corrent actual, compartit amb la població circumstant, els meus veïns i interlocutors, em fa pensar en Anastàsia Romanova, princesa de totes les Rússies, presunta supervivent de la família imperial, història explicada en una pel•lícula (de ficció, és clar) “Anastasia” amb Ingrid Bergman i Yul Brynner, un conte de fades sobre la identitat personal. Moltes dones van dir que eren Anastàsia, el comlex d’Anastàsia deu ser el dels casos de la identitat discutida o problematitzada. Jo en vaig conèixer una. Vaig anar a la residència de la tercera edat i explicava una història confusa de Rasputin, el Tsar i els pagesos i els anarquistes contra la noblesa, els barons industrials i els bolxevics amb unes poques paraules russes com mujic, tovaritx i samovar.
Les imatges, els estereotips, les imatges típiques, basades en la connotació, a diferència dels nom-concepe basats en la denotació, es poden prendre de moltes maneres. Jo suposo que qui n’ha fet la presentació periodística (el material 1) no ha volgut fer Eto’o com a estereotip els personatges mediàtics del futbol i la falsimèdia sinó els catalnas que done a conèixer Catalunya al món –i cal reconèixer que Eto’o ha fet conèixer el Barça, Barcelona, Catalunya i els Païos Catalans més que el senyor Pujol, que va treballar molt amb aquesta finalitat. No tots els que són com l’Eto’o es fan milionaris en el futbol. No és representatiu. Però és que el destinatari de la utlització esterotípica no són els que són com ell per procedència i pigmentació, sinó els que són com ell per un altre aspecte connotat, el de ser resident a Catalunya i català d’alguna manera. I d’aquests sí que pot ser pres per representatiu, com diu el Català Republicà amb llenguatge verbal.
Els nens no els porta la cigonya, però hi ha molts menuts catalans que els porta l’avió a l’aeroport del Prat. I hi ha molts catalans que no tenien ni idea que seriren catalans. El que fa el Català Republicà (a la notícia d’ANNA notícies va posar la foto de l’Et’o i no la seva, però els assistents a la presentació del PRC el van veure i poder-hi parlar) és plantejar , somrient, somrient, la questió de la població, ara sota el prisma de la immigració com abans es plantejava com a questió social. I que la República Catalana o la fem molts Republicans o ens l’haurem de pintar a l’oli.
La preentació del PRC va utilitzar la Crida a la Insurreció de Pasqua (Irlanda 1916) el Català Republicà fa servir el Missatge del Cap Seattle al Gran Cap de Washington, ens movem entre motllos i models.

Estimada Anastàsia, m’agradaria debatre amb tu com fer servir esterotips i arquetips. Jo no en sé, no sé ser breu com tu

Vicenç Garcia

Fer un comentari

Necessiteu estar identificats per a poder comentar.

Funcionant amb WordPress