Normes per editar notícies: estar en valencià, tenir els titulars en minúscules, si tè foto, que el text visible a ser possible no la ultrapasse i tenir un aspecte general acurat. Tota notícia que no complesca les normes podrà ser esborrada.

26 juny 2006

Un català contra Espanya

Classificat com a: Notícies, Internacional — jaume66 @ 12:38 pm

Raymond Domenech, declarat antifranquista, dirigeix a l’equip d’un país al que mai ha perdonat el tracte reservat a exiliats com el seu pare, que va haver de fugir després de la Guerra Civil. No sóc espanyol, sóc català”. D’aquesta forma responia el xiquet Raymond Domenech quan els xavals del seu barri en Lyon li cridaven “brut espanyol”. “Perquè el meu pare va nàixer català i republicà abans de fugir del franquisme als 16 anys”, va declarar el seleccionador francès en una recent entrevista. En aqueix diàleg amb el diari Libération elogiava a Frank Rijkaard per haver-se presentat en català com entrenador del Barça. “Conservar la seua identitat és a dir que existisc i no teniu dret a apartar-me”, sentenciava. El fill d’exiliat de la Guerra Civil dirigirà a França en el primer derbi transpirenaic en els anals dels mundials. Format en un ambient catalanista i antifranquista, aquest orgullós hereu de la resistència al feixisme mai ha perdonat al país la bandera del qual defensa a Alemanya el tracte reservat als republicans espanyols, tancats en camps de refugiats i sovint lliurats a la dictadura per a ser jutjats per rojos i separatistes.

Font:Las Provincias

El seu pare, un obrer metalúrgic d’ideals anarquistes, va evitar la tornada forçada perquè tenia menys de 18 anys. Però aquelles vivències de la diàspora van fer mossa en la personalitat política d’un esportista que se situa “a l’esquerra de l’esquerra”. El setmanario Li Canard Enchainé atribueix a aquest permanent acusador del ultradretista Front Nacional la recerca d’un ídol negre per al seu equip i haver votat a favor de la Constitució europea en el referèndum francès malgrat que alguns li veuen proper a les tesis extremistes del carter trotskista Olivier Besancenot.

“Potser sóc anormal però no tinc la impressió d’haver viscut dolents moments amb els bleus . Hi ha cinc milions de desocupats a França, gent que dorm en el carrer o que no s’alça. Mil milions de persones viuen en el món per sota del llindar de pobresa. Per tant, totes els matins, sé que sóc un privilegiat”, reflexionava fa poc en les pàgines de L’Equipe.

“Que es publiquen articles crítics a la meua manera de funcionar no va a assolir pertorbar-me”, afegia.

Domenech va nàixer fa 54 anys en una barriada lyonesa de nom premonitori. Es cridava Estats Units i només havia una família de soca-rel francesa. “Era una barreja permanent. Havia congolesos, marfilenys, malienses però no negres, una paraula que jo mai he utilitzat”, recorda l’entrenador francès, que en Hamelin ha preferit no entrar al drap tendit pels periodistes francesos sobre l’expressió “negre de merda”, al·lusiva a Thierry Henry, proferida per Luis Aragonés fa un parell d’anys.

Raymond pare, obrer en les foses Roux, s’havia casat amb Germaine, francesa de classe mitja que treballava en una fàbrica d’electrodomèstics. Albert, el seu germà menut i futur jugador professional de Lyón, era el seu company de partits en el pati. Quan el pare va entrar a treballar en els serveis de manteniment dels emmagatzemes Nouvelles Galleries, Raymond ja s’entrenava per les matí amb els professionals del Lyón i per les nits treballava. Als 19 anys es va comprar un pis i va abandonar el domicili familiar. Era el començament d’una carrera professional en la qual prompte es va guanyar la reputació de jugador bronco i destraler.

Un comentari a “Un català contra Espanya”

  1. ANNA comenta:

    No soy español, soy catalán”. De esta forma respondía el niño Raymond Domenech cuando los chavales de su barrio en Lyón le llamaban “sucio español”. “Porque mi padre nació catalán y republicano antes de huir del franquismo a los 16 años”, declaró el seleccionador francés en una reciente entrevista. En ese diálogo con el diario Libération elogiaba a Frank Rijkaard por haberse presentado en catalán como entrenador del Barça. “Conservar su identidad es decir que existo y no tenéis derecho a apartarme”, sentenciaba.

    El hijo de exiliado de la Guerra Civil dirigirá a Francia en el primer derbi transpirenaico en los anales de los mundiales. Formado en un ambiente catalanista y antifranquista, este orgulloso heredero de la resistencia al fascismo nunca ha perdonado al país cuya bandera defiende en Alemania el trato reservado a los republicanos españoles, encerrados en campos de refugiados y a menudo entregados a la dictadura para ser juzgados por rojos y separatistas.

    Su padre, un obrero metalúrgico de ideales anarquistas, evitó el retorno forzado porque tenía menos de 18 años. Pero aquellas vivencias de la diáspora hicieron mella en la personalidad política de un deportista que se sitúa “a la izquierda de la izquierda”. El semanario Le Canard Enchainé atribuye a este permanente acusador del ultraderechista Frente Nacional la búsqueda de un ídolo negro para su equipo y haber votado a favor de la Constitución europea en el referéndum francés pese a que algunos le ven cercano a las tesis extremistas del cartero trotskista Olivier Besancenot.

    “Quizás soy anormal”
    “Quizá soy anormal pero no tengo la impresión de haber vivido malos momentos con los bleus . Hay cinco millones de parados en Francia, gente que duerme en la calle o que no se levanta. Mil millones de personas viven en el mundo por debajo del umbral de pobreza. Por tanto, todas las mañanas, sé que soy un privilegiado”, reflexionaba hace poco en las páginas de L’Equipe.

    “Que se publiquen artículos críticos a mi manera de funcionar no va a lograr perturbarme”, añadía.

    Domenech nació hace 54 años en una barriada lyonesa de nombre premonitorio. Se llamaba Estados Unidos y sólo había una familia de pura cepa francesa. “Era una mezcla permanente. Había congoleses, marfileños, malienses pero no negros, una palabra que yo jamás he utilizado”, recuerda el entrenador francés, que en Hamelin ha preferido no entrar al trapo tendido por los periodistas franceses sobre la expresión “negro de mierda”, alusiva a Thierry Henry, proferida por Luis Aragonés hace un par de años.

    Raymond padre, obrero en las fundiciones Roux, se había casado con Germaine, francesa de clase media que trabajaba en una fábrica de electrodomésticos. Albert, su hermano pequeño y futuro jugador profesional de Lyón, era su compañero de partidos en el patio. Cuando el padre entró a trabajar en los servicios de mantenimiento de los almacenes Nouvelles Galleries, Raymond ya se entrenaba por las mañana con los profesionales del Lyón y por las noches trabajaba. A los 19 años se compró un piso y abandonó el domicilio familiar. Era el comienzo de una carrera profesional en la que pronto se ganó la reputación de jugador bronco y leñero.

Fer un comentari

Necessiteu estar identificats per a poder comentar.

Funcionant amb WordPress