Em pregunto si el major problema del món d’avui són els mals del pacient (islamisme radical) o els tractaments del metge

Quan la cura d’EE.UU. no funciona
PANORAMA
Milà, 23/VI/2006.
SERGIO ROMANO
Un país en crisi és un malalt. Per a curar-lo és necessari abans de res encertar en la naturalesa de la dolència i reconstruir, quan sigui possible, el seu desenvolupament. En el cas de Somàlia, els nord-americans no tenen dubtes. El país sofreix de fanatisme islàmic i les primeres manifestacions del mal arrenquen de la intervenció a Afganistan de les tropes de l’OTAN, després del 11 de desembre, quan AL Qaeda, privada del seu refugi talibà, va intentar reorganitzar-se en altres parts. (Fet el diagnòstic, el metge de Washington ha decidit que la curació del malalt exigiria el reforçament dels anticossos, és a dir, el finançament dels senyors feudals que es van instal·lar a Somàlia després de l’enfonsament de l’Estat al començament dels anys noranta i es van repartir, després d’una furibunda guerra civil, els pocs recursos del territori.) Una vegada més, els nord-americans no han comprès que la progressiva afirmació d’un moviment islàmic radical va unida gairebé sempre a les desventures d’un poble i a una operació militar fracassada o malament realitzada.
Ha succeït a Afganistan, on el moviment talibà va néixer de les ruïnes de la llarga guerra contra els soviètics i del conflicte civil que els va seguir. Ha succeït a L’Iraq, on la guerra nord-americana ha ofert als grups islàmics l’ocasió d’utilitzar per a les seves fins les desgràcies i l’empipament de la població. Ha succeït a Somàlia, on la brutal tirania dels senyors de la guerra ha afavorit l’avanç dels tribunals islàmics. En cadascun d’aquests casos, el metge nord-americà ha fet un diagnòstic i ha aplicat uns remeis que s’han revelat amb freqüència inadequats al mal que havien de guarir. Em pregunto si el major problema del món d’avui són els mals del pacient (islamisme radical) o els tractaments del metge.