LE MONDE
Des del xoc del 11-S, veritable declaració de guerra del Qaeda a EE.UU., nord-americans i europeus lluiten contra l’organització de Bin Laden i contra els yihadistas que s’inspiren en ella. En aquesta guerra, l’enemic del món lliure, segons l’expressió de Bush, està identificat: el yihadismo guerrer. L’objectiu és clar: la seua eradicació. Nord-americans i europeus divergeixen per tant en dos punts crucials. El primer és el mètode utilitzat en la guerra contra el terrorisme. EE.UU. ha decidit prescindir del dret internacional i de les lleis de guerra. Ha obert a Guantánamo una presó on els detinguts no tenen un estatus de presoners de guerra i han renegat dels seus propis valors, tolerant que el seu exèrcit cometa crims de guerra i utilitze la tortura.
El segon és la guerra de L’Iraq, país on va regnar un tirà que no va tenir cap llaç amb AL Qaeda. De fet, EE.UU. ha obert un front que és una terra d’aventura per als yihadistas.
Els europeus han de, com aliats exigents, continuar acompanyant als EE.UU. en aquest combat contra AL Qaeda, però han d’obtenir el tancament de Guantánamo, la imatge del qual en el món ha creat més yihadistas que qualsevol discurs de Bin Laden.
LE MONDE
París, 23/VI/2006
||||||||||||||||||||||||||||||||
Editorial de GARA
La Unió Europea s’allunya dels seus ciutadans
La cimera anual entre la Unió Europea i Estats Units, celebrada ahir a Viena, va concloure amb un cínic exercici de diplomàcia internacional, amb la signatura d’un document conjunt de respecte als drets humans i a les lleis internacionals «en la lluita contra el terrorisme».

Els diplomàtics de la Unió Europea es van apressurar a aplaudir la signatura del document, a pesar que en el mateix no hi ha esment expressa alguna a temes tan candents i importants com la presó de Guantánamo o els vols de la CIA en territori comunitari.

Ens asseguren els portaveus d’ambdues potències que han parlat sobre aquestes qüestions, i cadascú ha pogut vendre davant els mitjans de comunicació la versió més adequada als seus interessos, Bush interpretant el paper que estrenara quan va dir allò de «vull tancar Guantánamo però no sé com», i la UE reflectint, una vegada més, que la seua política exterior, si existira, seria, a dia d’avui, lamentable.
El preocupant no és que Estats Units, amb el seu president George W. Bush al capdavant, signe documents sabent que incompleix sistemàticament el seu contingut. El terrible és que la Unió Europea accepte posar la seua rúbrica en semblant declaració permetent que Bush seguisca actuant com si anara un campió de la democràcia, i ho faça a més en sòl comunitari.
Però és pitjor que els caps d’Estat i de Govern de la UE representen als ciutadans dels estats membres menyspreant les decisions dels seus representants. El Parlament Europeu va reclamar la passada setmana el tancament de la presó de Guantánamo i va exigir a Washington que garantisca l’aplicació del dret internacional a les persones allí detingudes. En la seua reunió d’ahir, els caps d’Estat i de Govern de la Unión almenys havien d’haver pressionat perquè aqueixa reclamació de la Càmera apareguera arreplegada en la declaració final. No va ser així, pel simple fet que el Parlament Europeu no pinta pràcticament res en aquestes qüestions i perquè la política exterior i de seguretat comunitària, per molt que Javier Solana ostente el càrrec d’Alt Representant de la PESC, no existeix.Sí existeixen els interessos estatals i les seues aliances, i està clar que no tenen molt a veure amb el que pensa la majoria dels ciutadans europeus. Alguns d’ells van intentar acostar-se ahir a Bush a Viena per a mostrar la seua protesta, però la Policia va tancar i va prendre la ciutat per a impedir-lo. -